Relats en temps de Covid: Xavi Torruella

**“Ningú ha posat un però per fer alguna cosa o donar facilitats als professionals de la casa perquè poguessin treballar millor”**

Aquests testimonis volen posar de manifest les vivències en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pandèmia que ha provocat la Covid-19. Un recull de vivències perquè no quedin en l’oblit els testimonis directes d’una situació que ho ha trasbalsat tot.

***

XAVI TORRUELLA
Cap de helpdesk de la Direcció d’Estratègia Digital

Fa més de quinze anys que en Xavi és tècnic informàtic al nostre hospital. Juntament amb la Ivette Martínez i l’Eric Cubero, constitueixen el departament de helpdesk, que ell coordina, una de les àrees del departament de Direcció d’Estratègia Digital. Són els primers a atendre les necessitats de Sistemes de qualsevol professional del nostre centre i també un dels que s’ha mantingut a peu de canó al llarg de tot aquest any de pandèmia. Un servei que dona servei a la resta “i igual que els companys de manteniment, hem hagut de canviar moltes coses perquè els professionals poguessin fer el seu dia a dia amb el trasbals que ha suposat la Covid.”.

La pandèmia ha suposat “moltíssima feina” i canvis transversals: “Hem passat d’una UCI a muntar-ne quatre d’un dia per un altre. Això ha implicat, a banda d’ordinadors, necessitats tan bàsiques com disposar de monitors de constants que informin de com està el pacient”. Es van encarregar de buscar i contactar amb empreses externes perquè, a través de l’ordinador, els nous espais d’UCI estiguessin equipats tecnològicament. Així mateix, el risc de contaminació que suposava per als professionals entrar a les habitacions es va poder limitar amb un sistema de vigilància a través de càmeres, “una iniciativa senzilla però efectiva, que permetia vigilar als pacients perquè des del control d’infermeria veiessin la seva evolució i fer-ne un seguiment acurat, reduint l’impacte d’entrar a l’habitació del malalt”.

Un altre canvi amb què es van trobar és que si abans de la pandèmia a l’hospital teletreballaven una desena de persones, de sobte van passar a tenir-ne dos centenars, i perquè això funcioni es necessita una infraestructura al darrere que has d’ampliar: “de sobte havíem d’habilitar un gran nombre de portàtils, mòbils, tauletes, webcams… per poder connectar-se remotament. El tema del teletreball ha explotat: abans es feien poques conferències i avui és estrany el dia que no se’n fan cinc o sis, i això implica un suport al darrere perquè es poden produir incidències, dubtes… és un no parar, és una nova realitat que potser ja està per quedar-se”.

També és el cas del dipòsit de cadàvers: abans de la Covid no hi havia un registre informàtic d’èxitus, hi havia el “llibre dels èxitus”, literalment una llibreta de tota la vida on s’escrivia a mà el nom de les persones que es registraven a les dues neveres que hi havia: “amb la pandèmia, i sense poder donar l’abast a la quantitat de morts, es va haver d’ampliar l’espai amb dues neveres més i per tal de facilitar la informació necessària al Departament de Salut perquè es publiquessin els informes diaris, aquest procés es va informatitzar. Vam proveir al dipòsit d’un ordinador perquè el Toni, l’infermer que es fa càrrec, pogués registrar i enviar les dades corresponents a temps. Colpeja perquè al carrer, a banda de gent espantada, hi ha molta gent que no és conscient el que la pandèmia ha fet i segueix fent, molt mal”.

“M’ha agradat veure que la gent fa molta pinya, a l’hospital ens sentim com una família de la qual formes part”

En Xavi reflexiona sobre els canvis que ha suposat la pandèmia, i és inevitable fer un repàs a la seva dilatada trajectòria a l’hospital: “quan vaig entrar a l’hospital, el vaig notar molt proper, familiar. Molta gent ha anat passant i jubilant-se, i a mesura que anava entrant gent nova, s’anaven professionalitzant tots els processos, però també s’ha despersonalitzat el tracte personal”- No obstant això, amb la pandèmia s’ha adonat que anava desencaminat i que en realitat “la gent fa molta pinya, sobretot amb un front comú com és la Covid. Passejo per l’hospital per fer diverses tasques i veus que la gent fa molt equip, inclús en moments durs els he vist fent-se fotografies i donant-se ànims, encarant la situació en grup. He constat que l’hospital és una família de la qual formes part, encara que soni una mica pastelós, és el que he vist i el que sento. I m’ha agradat veure-ho”.

El treball en equip, en una mateixa direcció, és una constant. “He après que entre tots podem amb tot, sona a eslògan però és real. Quan veus que amb una situació tan forta com aquesta tothom va en una mateixa direcció, tot tira endavant. Realment quan tots anem a la una podem moure muntanyes, a tots els nivells!”.

També al seu departament, tots han treballat a la seva parcel·la, però formant part d’un equip. “Ningú ha posat un però per fer alguna cosa o donar facilitats als professionals de la casa perquè poguessin treballar millor. I no m’he sorprès per la resposta dels companys, perquè ja ens coneixem del dia a dia i sabem que podem comptar amb els altres, el que m’ha sorprès és veure-ho en tot l’hospital. Òbviament, sempre hi ha coses que es poden millorar o es podrien haver fet d’una altra manera… però no haurà estat per falta de voluntat”.

En l’àmbit personal, però, el dia a dia pot resultar més difícil. El teletreball o la cura dels fills són situacions que et posen “al límit”: “aquí et capbusses a la feina i vas que no pares, però quan arribes a casa tens l’esgotament físic i mental i ho has de saber gestionar. Tinc dos fills, de 8 i 5 anys, que quasi no saben el que està passant, et demanen el que necessiten i per ells fas el que sigui, però estàs esgotat i costa. En la primera onada, la meva parella es va quedar amb els nens treballant des de casa perquè era més compatible que per a mi, però va ser duríssim. Treballar amb dues criatures que encara tenen demandes compaginar-ho amb la feina… és un infern. És una prova de foc per la parella i la família. Ha estat dur, però hem sortit enfortits”.

“La pandèmia m’ha fet veure que els companys, més enllà de fer la cura i el tractament, tenen sentiments i, d’alguna manera, estimen al pacient”

Treballar a l’hospital durant la Covid comporta dies, setmanes… mesos complicats i “arribes a estar enfonsat i impressionat”. I alguns dies difícils, es queden marcats per sempre a la retina: “recordo entrar l’UCI, havia d’instal·lar la monitorització, i vaig veure la desesperació d’una infermera a qui havien dit que no es podia fer res més pel pacient, només restava esperar, i es va enfonsar. Els companys la van consolar, però em va impressionar molt. A vegades un pensa equivocadament des de la llunyania (jo tracto amb màquines i potser és més fàcil), que per als professionals de primera línia un pacient és només un número, i que quan no es pot fer res més per ells passa al següent, però ens equivoquem: veient aquella infermera plorant a tu et cau una llàgrima, perquè t’adones que els companys, més enllà de fer la cura i el tractament, tenen sentiments i, d’alguna manera, estimen al pacient. Això em va descol·locar, va ser un impacte emocional molt fort”.

En Xavi també és optimista i els seus ulls el delaten a través de la mascareta: “amb la vacuna començo a veure llum. Veig que fora de l’hospital la gent ho veu tot igual, però aquí, tot i tenir el virus molt a prop tenim la sort de poder-nos vacunar, i sento que és una forma de protegir als meus pares, als meus estimats… crec que quan la vacuna arribi a tothom, la gent també veurà que anem a millor, estic segur!”.

L’equip de Direcció d’Estratègia Digital

Relat anterior:

Santi Araujo, responsable del magatzem

Relats en temps de Covid: Santi Araujo

“El meu rol es va difuminar i vaig ser una peça més”

El 13 de febrer es va complir un any de la primera mort a Espanya d’un malalt per Covid, i el mes vinent també farà 365 dies que l’estat espanyol va decretar l’estat d’alarma, una situació que ho va canviar tot, un gir inesperat que ha trasbalsat les nostres vides i segueix marcant el nostre dia a dia. Aquests testimonis volen posar de manifest com ho han viscut en primera persona professionals del nostre centre. El coordinador del magatzem de l’Hospital General de Granollers reflexiona sobre el seu treball i agraeix als seus companys l’esforç realitzat.

***

SANTI ARAUJO
Responsable del magatzem

En Santi coordina l’equip de magatzem que proveeix materials per a tot l’hospital, una artèria clau –i quasi invisible- perquè tot funcioni. Quan va arribar la Covid ho va trasbalsar tot. Es va haver de modificar tot l’hospital, els protocols, el sistema logístic, de sobte tot va canviar, els primers dies que tot va esclatar no arribava material per entregar: “els proveïdors no servien i nosaltres havíem de dir directament que no a les persones que ens demanàvem els Equips de Protecció Individual (EPI). I aquesta càrrega se l’emportàvem els companys i nosaltres també, va ser molt dur”.

“Veies que realment hi havia molta gent remant en una mateixa direcció i això et donava forces per seguir endavant”

I llavors van començar a arribar les donacions. D’empreses, particulars, la xarxa de costura que es va crear per bates plastificades “tot allò va ser impressionant. Vam passar d’un magatzem -on estem ubicats- a tenir-ne quatre distribuïts per tot l’hospital, buscant espais on vam poder. Tot això va exigir un sobreesforç molt gran, entregar un 200% i vaig descobrir coses de la gent que treballa amb mi que em va emocionar molt. El meu equip va ser conscient de la situació que hi havia i es van oferir contínuament a fer-ne més hores si calia, van fer moltíssimes hores extres, inclús en caps de setmana”. Endreçar les més de 1.700 donacions que van arribar a l’hospital va suposar un esforç afegit i “moltíssim estrès” però també veure “possible solució” als problemes de desproveïment. Segons explica en Santi, “tenies la sensació de marxar a casa cada dia amb res acabat i això és molt dur. Saber que hi ha gent en primera línia que li has de donar un servei, perquè al final la nostra tasca és donar servei, i veure que no arribàvem… aquell dolor se t’anava acumulant”. Juntament amb aquestes donacions van començar a arribar cartes d’ànims per al personal: “trobàvem escrits motivadors agraint l’esforç: era una alegria per al personal assistencial i de seguida que veiem que podíem entregar material, veies que al personal li canviava la cara, això et donava motius per seguir endavant. Veies que realment hi havia molta gent remant en una mateixa direcció i això et donava forces”.

Però el que es vivia des de dins, el dia a dia, treballar en equip, va ser un esclat intern. En Santi s’ha sentit en tot moment molt satisfet per com va respondre el seu equip. “Vam fer molta pinya. Tota aquesta adversitat al final ens va servir per unir-nos i conèixer fins a on podem arribar i les nostres limitacions. Estic molt orgullós de l’equip, de com han tirat fins ara i de com segueixen tirant del carro”.

Tot l’equip ha fet un sobreesforç per adaptar-se a les adversitats, inclòs en Santi, que a efectes pràctics quasi va aparcar el seu rol de coordinador per ajudar als companys: “jo sabia que tots tiraven, i vaig anar a descarregar palets, camions, repartir material al geriàtric, gestionar els enviaments de l’hotel, a quedar-me muntant comandes… el meu rol es va difuminar i vaig ser una peça més. Sí que posava ordre quan la situació ho requeria o es plantejaven dubtes, però volia que veiessin en mi el que ells també haurien de donar”.

“Cada divendres a la tarda enviava al meu equip un missatge donant les gràcies pel que estaven fent i recordant-los que calia seguir endavant”

La motivació en temps difícils va ser el seu repte: “em vaig comprometre i aquí tots ho estaven i jo sentia que havia de ser un més, i motivar-los i empènyer. Recordo la imatge de l’Isaac a sobre d’unes caixes, estirat perquè no podia més, perquè tenia l’esquena rebentada, i li donava les gràcies perquè sabia que aquell dia ho havia donat tot, molt i més”. “Cada divendres a la tarda enviava al meu equip, en el grup de WhatsApp que tenim, un missatge donant les gràcies pel que estaven fent, recordant algun moment concret del què havia passat durant la setmana, i recordant-los que calia seguir endavant, que hi hauria un moment on tot tornaria a la normalitat”.

El magatzem va passar de comptar amb un equip de vuit persones a ser-ne catorze, comptant amb auxiliars d’infermeria que els van ajudar a fer l’entrega dels EPI a planta quan van anar arribant, i voluntaris que es van apuntar desinteressadament a ajudar en tot allò que fos possible. “Vaig començar com a mosso aquí, i sé com funciona això, però m’he trobat amb moltes situacions noves. De sobte tenir voluntaris, gent que venia de forma altruista ajudar-te a portar carros, endreçar el material, portar-lo fins al geriàtric, el nou hotel hospital o l’espai habilitat de sala de parts a la mútua del centre de Granollers… treballes amb un equip amb qui que et coneixes, i de sobre treballes amb noves persones que vénen a ajudar i que als que vols mostrar-te agraït i no posar-los en cap compromís”.

La Covid també ens ha ensenyat moltes coses, sobretot la fragilitat que ens envolta: “sembla que només tenim por de les coses que veiem i al final ha arribat una cosa tan petita capaç de canviar la nostra forma de viure, d’interactuar, de treballar. És increïble com una cosa no veiem, que no podem tocar, que sembla que no existeixi… pugui canviar la nostra vida i el nostre futur”. I també ens ha deixat un grapat d’imatges, algunes ens marcaran per sempre. “Recordo entrar a treballar i veure als treballadors del dipòsit de cadàvers traient els cossos. Aquell dia vaig arribar a casa amb imatge gravada, no vaig dormir i vaig acabar plorant, em va entrar el pànic. És una imatge dura, però és la realitat que hem viscut”.

En la part personal també ha estat un xoc molt gran. “Com la majoria de gent, ningú s’ho esperava, i de la nit al dia tot va esclatar i vam assumir canvis molt importants. Tot va canviar. A casa, intentar mantenir una quotidianitat i normalitat davant el nostre fill. Hem arribat a límits de nerviosisme, de no saber cap a on anar, perquè al principi no hi havia molta informació. De veure com el teu entorn canvia, et comences a preocupar per gent del teu entorn amb qui no tens contacte, i més tenint a la família 1.300 quilòmetres d’aquí, va ser difícil. He tingut sort d’haver tingut un gran suport de la meva família”.

Si hagués de triar una paraula, seria orgull: “ells ho saben: m’he sentit molt orgullós de com s’ha portat el meu equip. De com ho han portat i ho estan portant, i a vegades no es veu reflectit el que aquí passa a altres nivells de l’hospital. Hem rebut un gran suport de Direcció Econòmica, de Compres i del personal assistencial que ens va assessorar aquí per saber com tractar els materials. També sento orgull de formar part de tot això, de saber que estic formant part de la lluita a escala global, sé que em sentiré realitzat per tot el que he pogut aportar”.

I per acabar, un missatge: “Espero que la gent no normalitzi aquesta situació, perquè encara estem com estem, els números són reals”.

L’equip que treballa al magatzem de l’hospital

El meu nen té un buf cardíac… què vol dir?

Hi ha molta gent que es pensa que tenir un buf al cor és tenir una malaltia. No és així! Tenir un buf cardíac pot dir moltíssimes coses, però en la gran majoria de vegades gens preocupants.

Els batecs del cor fan soroll. En auscultar el cor el metge espera sentir els batecs del cor (el ‘Toc-Toc’ del cor). Ningú s’alarmaria si el seu metge li digués que en auscultar el cor li sent els batecs cardíacs. Doncs bé, alguns cors absolutament normals també presenten un soroll que produeix la sang al passar pel cor, un soroll semblant al pas d’aigua per una mànega o canonada, i d’això se’n diu buf cardíac. Per tant, un buf cardíac és senzillament un soroll que fa la sang quan passa pel cor o pels vasos sanguinis que entren i surten del cor. El metge ho detecta a través de l’auscultació del cor amb el fonendoscopi.

La majoria d’aquests bufs cardíacs a la infància són innocents o funcionals i s’ausculten en algun moment de la vida en més del 50% dels cors sans! Sobretot en nens entre 2 i 8 anys de vida i és moltíssim més freqüent (75-80%) en situacions de febre, anèmia, exercici i altres situacions perquè la sang circula més de pressa dins del cor. Tenir un buf cardíac innocent o funcional no representa cap malaltia cardíaca. Només un percentatge molt petit de bufs cardíacs (0.4-5%) són deguts a alguna malformació o anomalia en l’estructura del cor (mal funcionament d’alguna vàlvula del cor, estretor d’alguna de les artèries, connexió anòmala entre cavitats cardíaques …).

Avui en dia, la majoria de cardiopaties estructurals importants es detecten abans de néixer mitjançant les ecografies fetals realitzades per l’obstetra durant l’embaràs. Generalment, en un lactant gran o nen escolar prèviament sa, que ha anat creixent bé i que no ha tingut grans problemes de salut, és improbable que el buf cardíac sigui un signe d’una cardiopatia estructural. En el cas dels nadons i lactants de menys d’un any de vida, un buf tampoc sol indicar patologia greu, però cal fer més proves per assegurar-ho.

La gran majoria de vegades, el pediatre a través de l’auscultació i l’exploració física ja pot orientar si es tracta d’un buf cardíac innocent o si pot ser signe d’alguna malformació cardíaca o cardiopatia estructural (anomenada cardiopatia congènita). En alguns casos, sobretot si hi ha dubtes, el seu pediatre de capçalera demanarà la valoració al cardiòleg pediàtric que determinarà la necessitat o no de realitzar una ecografia del cor, anomenada ecocardiografia. En la majoria dels casos aquesta ecografia determinarà que es tracta d’un cor completament normal i aleshores el buf serà considerat un buf innocent o funcional i aleshores no caldrà cap seguiment cardíac perquè no es tracta de cap condició patològica i podrà fer una vida normal, sense cap limitació de la seva activitat física.

Servei de Pediatria
Hospital General de Granollers

Consells sobre l’alimentació dels 0 als 3 anys

L’alimentació dels 0 als 3 anys és un període clau per a aconseguir una bona salut i uns hàbits alimentaris que permetin a nens i nenes créixer amb les millors condicions possibles. L’any 2016 l’agència de Salut Pública va emetre una guia dins el Pla Integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable amb les recomanacions més actualitzades. Aquí en fem un resum i algunes recomanacions que us animem a llegir.

Imatge guanyadora del concurs ‘Promou la lactància materna 2019’ del nostre hospital. Autora: Noelia Peña Títol: “Només tu i jo”

1.La lactància materna és el millor aliment que es pot oferir al lactant els primers 6 mesos de vida i hauria de ser exclusiva o principal durant aquest temps. En els casos que no es desitja o no és possible l’alletament matern, la lactància artificial també hauria de ser l’aliment bàsic els primers 6 mesos.

2. Fins a l’any d’edat la lactància continua sent l’aliment principal. És molt important assegurar un bon aport.

3. Al voltant dels 6 mesos s’inicia la introducció de l’alimentació complementària de forma progressiva. En cas necessari es pot iniciar entre les 17 setmanes (aproximadament 4 mesos) i els 7 mesos d’edat, en funció de la maduresa i les necessitats de l’infant de la família. Hi ha diverses formes d’iniciar l’alimentació complementària:

– Tradicional: s’inicia amb triturats i purés. S’aconsella anar oferint trossos o aliments menys triturats si el nen compleix uns requisits i són aliments segurs.

– Alimentació dirigida per l’infant (“Baby led weaning”) es tracta d’una nova modalitat on és el propi infant qui agafa els aliments i els porta a la boca i per aquest motiu els aliments són sencers o a trossos principalment i fàcils de gestionar pel lactant.

Per poder fer aquest tipus d’alimentació cal complir els següents requisits:

Els pares o cuidadors han d’estar sempre presents mentre mengen.
El/la nen/a ha de mostrar interès pel menjar, portar-se les mans a la boca, haver perdut el reflex d’extrusió (els lactants petits treuen la llengua cada cop que noten algun sòlid a la boca) i poder mantenir-se assegut. Això s’aconsegueix al voltant dels 6 mesos. Al principi serà poca quantitat i anirà aprenent amb el temps.
Oferir aliments segurs amb forma de palet allargat perquè els puguin agafar bé. Per exemple: poma bullida, plàtan, verdures o carns bullides.
No donar mai aliments amb risc d’ennuegament, que cal evitar fins als 3-5 anys: fruites seques senceres, trossos de poma i pastanaga no cuits, grans de raïm o cireres, crispetes, salsitxes (sobretot tipus Frankfurt), caramels…

4. La quantitat depèn de la sensació de gana i sacietat del nen/a. No hem de forçar mai el nen a menjar més del que necessita.

5. Pel que fa a la quantitat de proteïnes de la dieta s’ha de tenir en compte no excedir la quantitat recomanada pel pediatre per aconseguir una dieta equilibrada.

6. Com i quins aliments introduïm? Respectant una diferència de 3-5 dies entre la introducció de cada aliment, es poden anar introduint gairebé tots els aliments saludables (veure excepcions) progressivament.

Podem introduir cereals amb gluten o sense (preferentment integrals), fruites, llegums, ous cuits, carn i peix, oli d’oliva verge extra, fruites seques aixafades o mòltes.

Excepcions:

La llet de vaca sencera la introduirem a partir dels 12 mesos. Als 9-10 mesos podem oferir petites quantitats de iogurt natural o formatge tendre. Les llets de creixement no són necessàries.
Els peixos grans (emperador, caçó, tintorera, tonyina i peix espasa) tenen gran quantitat de mercuri i no s’aconsellen fins als 3 anys.
Els vegetals de fulla verda (espinacs, bledes) són rics en nitrats i cal evitar-los abans dels 12 mesos, o donar una petita quantitat menor al 20% del plat total.

7. Es comença a oferir aigua quan s’introdueix l’alimentació complementària, sobretot en èpoques de calor que ha de ser més abundant. No s’han d’oferir begudes ensucrades.

8. No s’ha d’afegir mai sal ni sucre als àpats abans dels 12 mesos.

9. A partir dels 12 mesos es pot començar a afegir una mica de sal, però s’ha de seguir evitant el sucre, mel, aliments processats i superflus (xocolata, flams, postres làctiques, galetes, brioixeria, xarcuteria…), fins a tan tard com sigui possible i en la menor quantitat possible.

Així doncs, si voleu saber-ne més podeu llegir el document de “Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)” (Agència de Salut Pública de Catalunya) i a gaudir de l’alimentació de la primera infància!

Més informació: Alimentació del nadó (Canal Salut de la Generalitat)

Dra. Núria Nevot Casas
Dra. Mª Lluïsa Masiques Mas

Servei de Pediatria
Hospital General de Granollers

Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) en dolor

Aquest Blog recull en les seves últimes entrades l’adhesió de l’Hospital General de Granollers a la campanya internacional Nursing Now. Aquest article parla del paper de la infermera de pràctica avançada (IPA) en dolor.

La infermera de pràctica avançada (IPA) en dolor atén a pacients amb dolor agut, com és el Dolor Agut Postoperatori i a pacients amb dolor crònic, dins de la Unitat específica de Dolor Crònic de l’Hospital.

El seu objectiu és desenvolupar l’atenció integral tant amb els pacients amb dolor agut com crònic i de difícil control, ho fa de forma presencial o telefònica, coordinat amb el metge de la unitat.

La IPA desenvolupa una tasca essencial pel que fa a l’educació i formació dels pacients i familiars, facilitant eines apropiades per l’enfrontament del seu dolor i assolint una millor percepció de la seva qualitat de vida.

Junts treballem per alleujar el dolor, el gran enemic invisible de la nostra societat. Volem aconseguir un hospital lliure de dolor.

***

Altres articles relacionats amb la campanya Nursing Now:

Què és Nursing Now?

El Nursing now és una campanya llançada des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Consell Internacional d’Infermeres, amb motiu del 200 aniversari de la mort de Florence Nightingale, considerada la pionera en la infermeria moderna.

Té com a objectiu millorar la salut en l’àmbit mundial elevant el perfil i l’estatus de les infermeres a tot el món, influint en els responsables de la formulació de polítiques i donant suport a les mateixes infermeres perquè liderin, aprenguin i construeixin un moviment global.

La campanya se centra en aquests principals factors:

• Assegurar que les infermeres i les llevadores tinguin una veu més prominents en la formulació de polítiques de salut;
• Fomentar una important inversió en la força laboral d’infermeria;
• Advocar perquè hi hagi més infermeres en posicions de lideratge;
• Fomentar la investigació que ajudi a determinar a on les infermeres poden tenir l’impacte més gran, i
• Compartir exemples de millors pràctiques d’infermeria.

Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) en reumatologia

Aquest Blog recull en les seves últimes entrades l’adhesió de l’Hospital General de Granollers a la campanya internacional Nursing Now. Aquest article parla del paper de la infermera de pràctica avançada (IPA) en reumatologia.

La IPA en Reumatologia respon a la necessitat d’acompanyar a les persones afectades d’artritis reumatoide (AR) en el seu procés crònic per poder proporcionar cures avançades amb relació al monitoratge regular del seu estat de salut. El maneig d’aquests pacients és complex i cal una atenció multidiciplinar entre el reumatòleg i la infermera experta en aquest camp.

L’eix vertebrador d’aquesta consulta és l’atenció centrada en el pacient i la presa de decisions conjunta a través de la monitoratge de tractaments biològics, seguiment, teràpies i entrenament per autoadministració de fàrmacs. Un dels objectius principals és detectar de manera precoç els efectes adversos relacionats amb els tractaments abans descrits per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

Altres articles relacionats amb la campanya Nursing Now:

El mes de setembre, l’Hospital s’ha adherit a la campanya Nursing Now.

El Nursing now és una campanya llançada des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Consell Internacional d’Infermeres, amb motiu del 200 aniversari de la mort de Florence Nightingale, considerada la pionera en la infermeria moderna.

Té com a objectiu millorar la salut en l’àmbit mundial elevant el perfil i l’estatus de les infermeres a tot el món, influint en els responsables de la formulació de polítiques i donant suport a les mateixes infermeres perquè liderin, aprenguin i construeixin un moviment global.

La campanya se centra en aquests principals factors:

• Assegurar que les infermeres i les llevadores tinguin una veu més prominents en la formulació de polítiques de salut;
• Fomentar una important inversió en la força laboral d’infermeria;
• Advocar perquè hi hagi més infermeres en posicions de lideratge;
• Fomentar la investigació que ajudi a determinar a on les infermeres poden tenir l’impacte més gran, i
• Compartir exemples de millors pràctiques d’infermeria.

Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) en neurologia

L’Hospital General de Granollers s’ha adherit a la campanya Nursing Now. Aquest article parla del paper de la infermera de pràctica avançada (IPA) en neurologia.

Aquesta infermera de pràctica avançada, té com a objectiu atendre a persones amb malalties neurològiques des de l’abordatge global i amb un enfocament biopsicosocial, mitjançant una consulta infermera, amb l’objectiu de millorar en aquests pacients el coneixement de la malaltia (educació), el seu afrontament amb la mateixa (empoderament) i la millora de la qualitat de vida.

L’empoderament i l’educació al pacient són dues eines efectives per a la consecució d’aquest objectiu.

Les principals cures que dispensa la infermera son la vigilància dels símptomes físics, la toxicitat farmacològica i l’avaluació de factors de comorbiditat. També incideix amb l’avaluació de l’estat físic, psicològic per assegurar una continuïtat en l’atenció.

Aquesta IPA fa un abordatge multidimensional amb una visió infermera, registrant l’avaluació de les necessitats bàsiques i alterades a través de diagnòstics infermers i implementarà les intervencions corresponents amb posterior avaluació.

Altres articles relacionats:

L’experiència dels professionals a l’hotel medicalitzat B&B

En el marc de les mesures per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2, l’Hotel B&B de Les Franqueses del Vallès va ser l’hotel designat pel Servei Català de la Salut per habilitar-lo com a ús sanitari per l’Hospital General de Granollers. El dispositiu ha funcionat com un equipament sanitari addicional als espais que té disponibles l’Hospital General de Granollers i depenia directament del centre sanitari. Disposava de 80 habitacions individuals per a pacients amb perfil d’hospitalització a domicili que no puguin estar a casa per no complir els criteris socials necessaris. L’hotel va entrar en funcionament el 2 d’abril i ha estat operatiu fins el 8 de juny.

Set professionals que hi han treballat comparteixen la seva experiència en aquest article.

S’obre la porta de la recepció de l’hotel B&B de Granollers. Recepció convertida en taulell d’admissions amb personal administratiu encarregat de rebre els pacients COVID que són derivats d’altres hospitals i del nostre Hospital. Una sala de reunions, convertida en magatzem de material sanitari necessari per fer front al dia a dia. Personal de seguretat a l’entrada, 24 h, que vetlla per la seguretat de tot el personal treballador i de les instal·lacions de l’hotel convertit en hospital medicalitzat. Habitacions d’hotel convertides en vestuaris per tot el personal. Més habitacions d’hotel convertides en controls d’infermeria, magatzem per material, preparació de carro de medicació, estoc necessari…

Segona planta de l’hotel oberta. Comencen a arribar pacients amb diagnòstic COVID-19. 20 habitacions que per les persones que ingressen serà casa seva durant molts dies. Augmenta l’activitat. Tercera planta de l’hotel oberta. 20 habitacions més. Es requereix més personal, més recursos materials… I torna a augmentar el nombre de pacients que requereixen aïllament. Quarta planta oberta. 20 habitacions més. A la setmana següent. Cinquena planta oberta. 20 ingressos més.

Persones en procés de recuperació però que fa més de 30 dies que estan en aïllament. Estem pendents de les seves emocions, com podem fer l’estança més agradable. Infermeres que fan pastissos per als seus pacients per endolcir una mica les seves preocupacions. Biblioteques creades per al personal, per als pacients que ho necessitin. Mini festes d’aniversari pels pacients que feien anys durant l’aïllament. Videotrucades amb la família que tant necessitaven. Suport psicològic per part de l’equip de professionals de l’hospital, que tant han ajudat. Analítiques de sang que marxaven en cotxe i medicació que venia en taxi… I tot això amb un personal d’infermeria, mèdic, estudiants, neteja, administratiu, seguretat, magatzem, cuina, manteniment, fent un equip impecable.

Comencen les altes mèdiques. Creem una pissarra de “Pacients recuperats” a l’entrada. Ens emociona veure com va augmentant el marcador. Van disminuint els ingressos, augmenten les altes i es van buidant les plantes. Un total de 112 pacients que han sortit per la porta de l’Hotel Covid Hospital General de Granollers recuperats. Final de l’hotel. Es buiden les habitacions… Organització màxima, escolta activa al personal i molt suport en tot moment.

Mai havíem pensat treballar en un hotel, ni en una pandèmia, en aquestes condicions, i malgrat tot ha sigut una experiència única amb personal únic i amb un equip de professionals de 10. Així és com ens hem sentit. Gràcies a tots i a totes. “Dream Team B&B”.

Carolina, Ingrid, Mireia, Cristina, Abdou, MªJosé i Berni.

12 de maig: Dia Internacional de la Infermeria

International Nurses Day

Cada 12 de maig, se celebra internacionalment el Dia de la Infermeria per commemorar el naixement de Florence Nightingale, infermera britànica que va donar a conèixer la importància de les cures, primer pas en el nostre desenvolupament professional.

Fa tres anys va sorgir una campanya a nivell mundial promoguda per l’OMS i la CII anomenada Nursing Now, amb l’objectiu de posicionar la professió infermera, impulsar l’excel·lència professional i les cures infermeres com a nucli per la millora de la salut de les persones.

L’any 2019 el Departament de Salut de Catalunya s’hi va adherir amb el compromís de concretar els objectius de la campanya, “la visualització”, com incloure infermeres en els llocs de decisió del Departament de Salut, augmentar les inversions per millorar les condicions de treball…

Ara fa uns sis mesos des de la Direcció d’Infermeria de l’Hospital vam començar a treballar per adherir-nos a la campanya, per donar veu i visualitzar el lideratge de les infermeres en el seu propi rol, l’estratègia consistiria a plasmar tots els projectes, avenços professionals i projeccions socials, que es fan des d’infermeria de l’hospital i presentar-los a tots els possibles canals de comunicació, web, Intranet, Twiter, Facebook… amb l’empremta de Nursing Now.

Estàvem en l’últim pas de l’adherència de la campanya amb l’Hospital i apareix la pandèmia. El món s’atura, canvien els objectius, l’hospital, la manera de treballar, els malalts, res és igual. Infermeria respira a fons i comença la frenètica lluita contra la Covid-19.

Ara, avui, em pregunto, visualització d’infermeria? Ha quedat clar en el món quin és el paper de la infermeria. La pandèmia ha mostrat quin és el nostre lloc. La rapidesa de reacció, la creativitat per modificar circuits i crear espais allà a on no n’hi havia, la capacitat professional per treballar en condicions desconegudes, la gran professionalitat que s’ha posat per davant de les pors i l’esgotament amb un sol objectiu “el malalt”, amb molts dubtes, amb desconeixement dels equips de protecció que ens ha portat a treballar com no ens haguéssim imaginat ni en un mal son.

12 de maig: Dia Internacional de la Infermeria — Carme Tusquellas amb part de l’equip d’infermeria responsable de cuidar als pacients amb Covid-19. Imatge emesa a l’informatiu Infovallès de VOTV (28 d’abril)

S’ha treballat braç a braç amb els companys mèdics, nova malaltia, nous tractaments, decisions ràpides, delegacions immediates, un treball d’equip.

Infermeria ha fet un “treball de camp” intens i curt que ens ha dut a desenvolupar, instints, voluntats, resiliència i compromís. La cura, una de les nostres raons de ser amb malalts sols, espantats i amb molta necessitat de suport, la combinació de la part terapèutica amb la humana ha estat l’exercici més extraordinari i commovedor, un somriure amb els ulls, un donar una carícia amb els guants, uns mots de tendresa amb la mascareta, ulleres i pantalla, han estat un dels grans reptes d’aquesta pandèmia.

Se’ns han mort malalts a les mans, amb només el nostre acompanyament, però també hem ajudat a salvar-ne molts més amb les nostres competències i professionalitat per al final poder-los d’acomiadar a l’alta amb un gran aplaudiment i llàgrimes als ulls.

Que ens queda a partir d’ara dins nostre? Cansament, incertesa, por al rebrot i el dubte que en traurem de tot això per poder créixer l’endemà? Entre totes, hem d’esperar que aquesta “imprescindibilitat” d’infermeria que s’ha vist durant la pandèmia quedi en el cervell de tota la societat, de nosaltres mateixes i dels polítics que tenen la potestat de donar valor allà a on hi és.

Personalment, com a Directora d’Infermeria de l’Hospital General de Granollers, Carme Tusquellas, infermera, dic que estic orgullosa i satisfeta de tots els professionals des de les netejadores, manteniment, magatzem, tècnics, comandaments, directius, metges i sobretot les infermeres, estar al capdavant d’aquest col·lectiu m’ha confirmat com és de gran i important la nostre professió, que som la columna vertebral del món sanitari i que ens queda encara camí per créixer i desenvolupar-nos.

Avui Dia Internacional de la Infermeria us felicito a tots i totes, us dono les gràcies per tot el que heu fet i us convido a creure el que som.

Carme Tusquellas
Directora d’Infermeria de l’Hospital General de Granollers

Xarxes socials:
#Nurses2020
#IND2020
#DiaMundialDeLaInfermeria
#NursesDay2020

Dia de la Infermera al Vallès Oriental

Celebrem el Dia de la Infermera al Vallès Oriental

Enguany es va celebrar aquesta efemèride a la nostra comarca el 28 de juny al Centre Tecnològic i Universitari de Roca Umbert de Granollers. Gràcies a la Col·laboració del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB), l’Ajuntament de Granollers, els hospitals de Granollers, Mollet i Sant Celoni, l’ASSIR i l’atenció primària de la comarca. La jornada que va tenir lloc el 28 de juny tenia com a objectiu conèixer, analitzar, reflexionar sobre els canvis que s’han esdevingut en tenir cura en pediatria, de com ens coordinem entre nivells i com donem resposta en l’actualitat.

Vàrem parlar del programa Salut i Escola en la conferència inaugural. A la primera taula rodona es van tractar diversos temes d’interès per al col·lectiu: web de Sexe Jove, web infermera virtual, programa del nen sa i la continuïtat de cures neonatals a l’Hospital de Mollet; en la segona taula es va parlar de l’abordatge a l’obesitat, l’hospital de dia pediàtric a l’Hospital General de Granollers, les urgències pediàtriques a l’Hospital de Sant Celoni -una col·laboració amb l’Hospital de Granollers- i de la humanització de la Unitat d’hospitalització de pediatria també a l’Hospital de Granollers. Una de les conclusions que es va arribar va ser que la infermeria fa molt bona feina tot però que la manca de recursos impedeix que els programes no es duguin a terme en el temps i resultats esperats.

Presentació de pòsters

A la jornada també va haver-hi un espai de presentació de pòsters i comunicacions per difondre, evidenciar i reflexionar sobre la producció científica de la infermeria de la comarca. Es van presentar 38 pòsters, dels que va resultar premiat: “Si tu no decideixes, decidiran per tu” autors A. Guimet, T. Balcells, M. Garcia, S. Sancho N. Laiva i H. Roig.

Així mateix, es varen atorgar 4 reconeixements:

Premi al Servei de Pediatria de l’Hospital General de Granollers

A la BONA PRÀCTICA PROFESSIONAL al personal d’infermeria del Servei de Pediatria de l’Hospital General de Granollers, pel desenvolupament de la seva tasca assistencial de manera excel·lent des dels anys 70, actualitzant-se i sent pioneres davant de noves tècniques i noves cures infermeres. La majoria del personal d’infermeria ha dedicat la seva vida laboral a la pediatria i juntament amb la part mèdica han aconseguit un Servei de pediatria de referència a la comarca.
Premi a la Comissió de Lactància de l’Hospital General de Granollers

A la INNOVACIÓ a la Comissió de lactància de l’Hospital General de Granollers, pel seu impuls de la comissió l’any 2007 que actualment componen membres de diferents disciplines i centres d’atenció. Pel treball en equip que desenvolupen que dona una atenció integral a la dona i al nen en l’alletament matern i aconsegueix una millor comunicació entre primària i hospital, revisant i unificant pautes d’actuació.
I dos reconeixements a la TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL: a Lora Stoyanova Ivanova, infermera pediàtrica de l’Hospital de Mollet, que des de l’any 87 fins al 2002 creix com infermera a l’UCI Neonatal de l’Hospital General de Vraza Bulgària i actualment treballa al servei de nounats de l’Hospital de Mollet, sent una referent en les cures del nadó i l’acompanyament a les dones en la lactància materna. I a Carme Climent Sánchez, infermera jubilada: durant la seva trajectòria ha estat impulsora de la professió infermera, potenciant el seu paper a la sanitat publica (on ha treballat durant 40 anys) potenciant la seva independència professional i el treball de col·laboració amb el metge, sempre treballant al costat de les persones. No abandona del tot el camp de treball de pediatria després de la jubilació. Actualment fa de voluntària al Servei d’Educació de l’Ajuntament de Granollers en un programa d’ajuda als pares novells en la criança dels seus fills i té dos grups de WhatsApp de mares, amb horari d’atenció personalitzada.

Es va tancar la jornada amb l’actuació dels pallassos d’hospital Pallapupas que varen fer que tots marxéssim amb un somriure a la cara.

Eulàlia Guix Llistuella
Delegada del COIB al Vallès Oriental
Tècnic de programes de formació de la FHAG, Direcció de persones