Participem activament en la Setmana sense fum

El Dr. Barbeta, cap de Secció de Pneumologia, amb la Dra. Guerrero, metgessa de treball, i la infermera de treball Dolors Porta, ambdues del Servei de prevenció de riscos laborals

XX Setmana sense fum 2019, del 25 al 31 de maig. Recupera la inspiració

Enguany, se celebra 20 anys de la Setmana sense fum. Sota el lema Recupera la inspiració, pretén entre d’altres, arribar a totes les persones fumadores oferint ajuda per deixar de fumar.

En aquest context, us proposem una sèrie d’activitats per aquests dies:

A l’entrada de consultes externes de l’Hospital, s’instal·larà – del 27 al 30 de maig– un estand amb materials informatius per ajudar a deixar de fumar.
Durant aquests dies, a través de les xarxes socials podeu compartir les vostres idees, projectes, activitats, etc. – que siguin creatives i inspiradores- i orientades a una vida sense fum.

Publiqueu-les a Twitter, Instagram o Facebook amb l’etiqueta #ssfcat19 i/o #unfollowtabac. Hi ha premi!

#ssfcat19 #unfollowtabac

Web oficial amb més informació: http://www.setmanasensefum.cat/activitats.aspx

Ciutat sense fum

Aquest any sortim al carrer de la ciutat per fer visible l’epidèmia del consum tabac i els seus efectes perjudicial. Actualment, a Catalunya segueixen fumant entorn un milió i mig de persones (≥ 15 anys). Aquestes dades posen de manifest la necessitat d’abordar aquesta problemàtica, de manera transversal i amb un enfocament global per part de les administracions, les institucions sanitàries de tots els nivells i la ciutadania.

Amb aquest objectiu, l’Hospital participarà en les següents activitats:

El 29 de maig, ales 12 h, s’emetrà a Ràdio Granollers una tertúlia radiofònica, amb la participació de diferents professionals relacionats amb tabac.
Sota el mateix lema de la setmana sense fum, “Recupera la inspiració, Granollers sense fum”, el dia 30 de maig, s’ubicarà una taula informativa a la plaça de l’Església, de 10 a 13 hores.

Hi haurà:

Professionals de diferents organitzacions i administracions de la ciutat.
Es lliuraran flors a totes aquelles persones no fumadores o que estiguin en situació d’abandó tabàquic, i a tots aquells fumadors que dipositin a canvi les seves cigarretes.
Es realitzaran cooximetries i càlcul d’edat pulmonar per a la població.
S’informarà sobre els efectes del consum de tabac i es lliuraran monografies i d’altres documents informatius per promoure l’abandonament tabàquic i els espais lliures de fum de tabac.

A més a més, a la ciutat -en aquests dies- hi han planificades altres activitats relacionades. Consulteu l’agenda de la ciutat.

Apropa’t. Cada dia és un bon dia, per intentar deixar de fumar! T’ajudem.

Dia mundial sense tabac 2019. El tabac i la salut pulmonar

Setmana sense fum — Cartell de conscienciació internacional

El 31 de maig és la data triada per l’OMS i els seus associats per celebrar el Dia Mundial Sense Tabac, amb la intenció de sensibilitzar la població sobre els riscos relacionats amb el tabac i per fomentar polítiques per reduir-ne el consum. Aquest any, l’OMS celebra aquesta diada centrant el paper del Tabac i la Salut pulmonar.

En aquest sentit, cal conscienciar sobre:

Les conseqüències negatives que té el tabac per a la salut pulmonar de les persones.
El paper fonamental que exerceixen els pulmons per a la salut i el benestar de tothom.

Algunes de les formes en què el tabac posa en perill la salut pulmonar de les persones de tot el món són les següents:

Càncer de pulmó
Malalties respiratòries cròniques
Al llarg de la vida el fum del tabac ens afecta des d’abans de néixer, durant infància… en tots els grups d’edat.
Tuberculosis
Contaminació de l’aire

Per això, recordeu…
No deixeu que el tabac us tregui la respiració. Trieu salut, No tabac!

Potser també t’interessa:

Qualitat i fiabilitat en el laboratori clínic

Qualitat i fiabilitat en el laboratori clínic de l’Hospital de Granollers

Les proves del laboratori formen part de l’activitat assistencial de més creixement els darrers anys: juntament amb les urgències, les visites ambulatòries i les altes hospitalàries. Els resultats dels laboratoris clínics són importants pel procés de presa de decisions clíniques. Les dades informades influeixen en més del 70% de les decisions clíniques relacionades amb el diagnòstic, el tractament i el control de la resposta clínica al tractament.

Els laboratoris clínics estan sotmesos a uns estàndards de funcionament i qualitat per poder realitzar les diferents anàlisis. Entre aquests estàndards, els laboratoris realitzen proves de control de qualitat de forma rutinària i disposen de documents escrits sobre tots els procediments que s’hi realitzen.

Les proves de control de qualitat es processen per a totes les proves que es realitzen cada dia i, en molts casos diverses vegades al dia. Aquestes proves de control de qualitat intern inclouen mostres normals i anormals per assegurar que els equipaments i els reactius compleixin els estàndards establerts.

Tanmateix, els laboratoris clínics, a més d’aquests controls de qualitat interns, també estan sotmesos a programes de control de la qualitat externs, que consisteixen en què empreses externes envien mostres “desconegudes” al laboratori perquè siguin analitzades. Posteriorment el laboratori envia els resultats a aquestes empreses externes, que en fan l’avaluació, que consisteix en comparar el resultat enviat amb el correcte i amb el d’altres laboratoris participants. El laboratori rep un informe amb els resultats de l’estudi comparatiu que serveix per demostrar la fiabilitat i la qualitat dels resultats analítics i, si cal, per prendre mesures correctores. Els programes de control extern de la qualitat són una eina eficaç per conèixer i millorar la fiabilitat dels resultats del laboratori clínic.

Els procediments escrits documenten com cal recollir les mostres, transportar-les, avaluar-les, analitzar-les i informar-ne dels resultats. Són els protocols que cal aplicar en la:

Fase preanalítica, que inclou totes les activitats que va des que el metge fa la sol·licitud analítica fins que la mostra arriba al laboratori
Fase analítica que descriu el maneig i anàlisi de les mostres al laboratori
Fase postanalítica que descriu tot el que passa des que s’obté el resultat fins que es comunica al metge.

El compliment d’aquests requeriments assegura que les anàlisis realitzades pels laboratoris clínics per la cura dels pacients generen resultats reproduïbles i fiables.

El laboratori clínic de l’Hospital General de Granollers per tal de donar resposta a aquests estàndards de qualitat disposa de la certificació de qualitat segons la norma UNE-EN ISO 9001:2015.

M. Carme Villà
Directora del Laboratori Clínic
Hospital General de Granollers

Servei de Diagnòstic per la Imatge

Dia Mundial de la Radiologia. 123 anys, record històric

El divendres 8 de novembre del 1895 es van descobrir els raig X en la Universitat de Würzburg, a càrrec de Wilhelm Conrad Roentgen, catedràtic de física i rector de la Universitat. En aquells dies Roentgen estava experimentant sobre el comportament de raigs catòdics i descàrregues elèctriques amb gasos enrarits en un tub de Hittorf-Crookes, que proporcionava una dèbil llum violeta mentre sortien petites guspires blavoses en els borns del carret. Gràcies a ser daltònic va poder veure una fluorescència groga-verdosa en un cartó recobert, d’una solució de cristalls de platí-cianur de bari, que es trobava massa lluny del tub de Hittorf-Crookes perquè li arribessin els raigs catòdics. Això li va fer pensar que hi havia d’haver alguna radiació diferent que expliques “aquest fenomen estrany”. El passat 8 de novembre va fer 123 anys d’aquest fet!

Desprès de diferents experiments, el 22 de desembre d’aquell mateix 1895, es va obtenir la primera radiografia de la història, la famosa mà de la “Berta”, la seva muller, després de 15 minuts d’exposició, que el va sobtar tant que va arribar a exclamar “he vist la meva mort”.

Hi va haver una ràpida difusió internacional i ja el 17 de gener del 1896 en un article en un diari de Barcelona es deia: “Se ha descubierto un nuevo fósforo que atraviesa las puertas y las carnes, del mismo modo que un rayo de sol atraviesa los cristales de las ventanas”.

El 17 de febrer del 1896 el Dr. César Comas va obtenir a Barcelona la primera radiografia d’Espanya que va ser una extremitat superior d’un nen amb una exposició de quatre hores. I el mateix doctor, l’endemà va fer el primer diagnòstic radiològic en detectar una peça d’acer de 2 mm en les parts toves d’un peu d’un nen despès de sis hores d’exposició.

Què són els Rx?

Els raigs X són una radiació electromagnètica igual que les ones de radi, de microones, infrarojos, ultraviolats o gamma. La diferència fonamental amb raig gamma és que aquest es generen per desexcitació nuclear mentre que els Rx es produeixen bàsicament per fenòmens extranuclears de l’àtom, per desacceleració d’electrons. Els Rx són una radiació ionitzant perquè a l’interactuar amb la matèria produeix una ionització dels àtoms d’aquesta.

Per la producció de Rx en els hospitals s’utilitza els tubs de Rx . Aquest dispositiu és un tub amb buit a dintre on hi ha un càtode que emet electrons que impacten a l’ànode giratori. El resultant d’aquest impacte és una energia que en un 1% correspon a Rx i el resta bàsicament a energia tèrmica. A través d’una “finestreta” aquests Rx es dirigeixen cap a l’estructura que es vol estudiar.

Serveis actuals de Radiologia

Des d’aquell remot 1895 hi ha hagut molts canvis en el món de la Radiologia. De fet en molts serveis inclús han canviat de nom i es diuen Serveis de Diagnòstic per la Imatge, ja que no totes les tècniques que s’utilitzen són amb Rx.

Bàsicament ho podríem subdividir en:

Modalitats amb ús de radiacions ionitzants:
Imatge de TAC actual multislice. Hospital General de Granollers
- Rx simple convencional.
- Rx contrastada en telecomandament.
- Mamografies.
- TAC.

Altres modalitats:
- Ecografia, que utilitza ultrasons.
- Ressonància Magnètica (RM) que utilitza camps electromagnètics i polsos de radiofreqüència.
Radiologia vascular i intervencionista: cada cop més en els Serveis de Diagnòstic per la Imatge es fan procediments diagnòstics o terapèutics (biòpsies, drenatges, puncions, tractaments intervencionistes pal·liatius de dolor o oncològics, etc.) guiats per ecografia, TAC o menys freqüentment per RM, això com radiologia vascular diagnòstica i terapèutica.
Fusions de modalitats:
- Possibilitat de fusionar imatges (TAC amb ecografia o RM amb ecografia), sobretot com a guia per intervencionisme.
- Possibilitat de fusió de tècniques de Radiologia i de Medicina Nuclear (PET-TAC o PET-RM).

En els darrers anys s’està parlant molt, i ja s’està començant a treballar, amb projectes d’Intel·ligència artificial, que revolucionaran la manera de treballar dels Serveis de Diagnòstic per la Imatge, així com els biomarcadors radiològics, amb personalització de la radiologia.

Com veieu, en tractar-se d’una especialitat mèdica molt lligada als avenços, tant dels mateixos equipaments com de la mateixa tecnologia informàtica, sens dubte, és l’especialitat que més ha canviat i més seguirà canviant en els darrers anys.

Dr. Xavier Pruna
Director del Servei de Diagnòstic per la Imatge (SDI)
Hospital General de Granollers

El Gabinet de Recursos Humans d’Infermeria

A partir de l’any 2008 es va engegar el Gabinet de Recursos Humans d’Infermeria de l’Hospital General de Granollers arran d’un important creixement de l’activitat assistencial de l’Hospital en aquests últims anys, fet que ha comportat un increment dels professionals.

Una de les finalitats del Gabinet d’Infermeria és donar suport a la gestió de les caps d’àrea i augmentar l’eficàcia i l’eficiència en tots els temes relacionats amb els RRHH.

Amb els objectius de:

Centralitzar i unificar la selecció i planificació d’infermeria sota uns criteris d’eficàcia i eficiència.
Donar resposta als reptes assistencials que l’Hospital General de Granollers necessita.
Cobrir totes les necessites del personal adscrit a aquesta Direcció.
Unificar criteris de cobertura.

Foto de l’equip de treball del Gabinet

El Gabinet d’Infermeria és l’encarregat de realitzar totes les propostes de contractació i gestionar totes les peticions dels professionals de la Direcció d’Infermeria, planificar tots els calendaris mensuals dels professionals i tancar les ampliacions mensuals i traspassar la informació a Direcció de Persones.

Paral·lelament, les caps d’àrea assistencials treballen conjuntament amb el Gabinet d’Infermeria per tal de revisar i validar la seva plantilla i també la revisió de peticions de vacances i altres.

El passat gener del 2018 es va signar un acord entre la Direcció i la part social on es va acordar que es realitzarien dues convocatòries extraordinàries de places, on la baremació d’aquestes vindria donada per antiguitat i perfil del lloc de treball. Tots els treballadors tenen accés al Portal del professional on poden consultar el seu calendari digital, a part d’altres funcionalitats. Durant l’any 2019 es farà una millora en la qual les peticions de dies es puguin realitzar directament des del Portal.

El Gabinet d’Infermeria depèn jeràrquicament de la Direcció d’Infermeria i està formada pel Cap d’Àrea del Gabinet amb el suport de tres administratives.

Carles Tolosa
Cap dels RRHH d’Infermeria
gabinetinfermeria@fhag.es

Vacunació antigripal: també a Pediatria

Els virus de la grip causen brots cada any i en alguns nens (com en adults) implica descompensació de la seva malaltia de base i/o ingrés, fins i tot, a l’UCI. Com que els virus muten, cal vacunar-se cada any perquè la vacuna es prepara especialment cada any per protegir contra els virus que arribaran aquell hivern. El període ideal per fer-ho són els mesos d’octubre i novembre (tot i que la vacunació també es pot realitzar fora d’aquest període) i el seu efecte dura un any.

La vacuna s’elabora a partir de virus gripals morts, per això mai pot produir la malaltia. No hi ha cap possibilitat d’emmalaltir per la vacuna, ni tan sols en pacients immunodeficients. El percentatge de persones que no responen a la vacuna és mot baix (comparable a altres vacunes), però cal tenir en compte que només ens protegeix contra la grip i no ho fa contra el refredat comú ni contra altres infeccions respiratòries víriques. Així doncs, vacunar-se contra la grip no impedeix que ens costipem, però evitarem la grip i aquest fet ja ens protegeix.

La vacunació contra la grip es pot administrar des dels 6 mesos en endavant, però s’adreça especialment a les persones que tenen un alt risc de complicacions quan pateixen la grip.

A Pediatria són fonamentalment els nens que pateixen:

Malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l’asma.
Malalties metabòliques (incloent-hi la diabetis mellitus).
Malalties renals o hepàtiques cròniques.
Malalties hematològiques, com les hemoglobinopaties i l’asplènia.
Malalties neuromusculars greus.
Immunosupressió (incloent-hi les causades per medicació com immunosupressors, corticoides, etc. o pel virus de la immunodeficiència humana).
Infants i adolescents tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic (Aspirina ®) perquè poden desenvolupar la síndrome de Reye (dany cerebral agut i problemes hepàtics de causa desconeguda) després de la grip.
Persones que conviuen amb persones d’alt risc (incloent-hi els infants): és a dir, els germans de tots aquests nens de risc a més dels pares i avis.
Viatgers internacionals: persones dels grups de risc no vacunades durant la temporada gripal i que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril i setembre.

Així doncs, us recomanem que vacuneu els nens de risc i també us vacuneu vosaltres!
Podeu adreçar-vos al vostre Centre d’Atenció Primària, on ja tenim la campanya de vacunació en marxa, tant a Pediatria com pels adults i és gratuïta.

Equip de Pediatria
Hospital General de Granollers. Servei de Pediatria

Potser també t’interessa:

Vacunació antigripal (Agència de Salut Pública de Catalunya)

Servei de Farmàcia: adherència als tractaments

La importància de l’adherència als tractaments

La manca d’adherència al tractament és un problema prevalent i rellevant a la nostra societat, sobretot quan parlem de malalties cròniques. Es calcula que entre un 20-50% dels pacients no prenen correctament la seva medicació, encara que aquest percentatge varia segons cada malaltia. Aquestes xifres, descrites des de fa quatre dècades, continuen vigents en els nostres dies evidenciant la dificultat que tenen els sistemes de salut, els professionals sanitaris i els propis pacients per trobar la forma més efectiva d’abordar aquest problema.

La no adherència suposa un dels principals problemes associats a la manca d’efectivitat dels tractaments. Per tot això, cada 15 de novembre se celebra el Dia Mundial de l’Adherència al Tractament, amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre la importància de prendre els tractaments prescrits de forma adequada i responsabilitzar-se de la seva salut.

Concepte d’adherència

Hi ha diferents maneres per definir “la presa no adequada de la medicació”: els més rellevants són compliment i adherència que s’han considerat sinònims durant molts anys.

El compliment es defineix com el grau en què el pacient segueix les recomanacions del metge, tenint un rol passiu. No obstant això, l’adherència és un concepte més complex en què es té en compte l’acceptació, per part del pacient, de les recomanacions proposades pel seu metge, amb una major vinculació entre pacient i prescriptor.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou dintre del concepte d’adherència les recomanacions sobre canvis en els hàbits de vida i en la dieta, destacant la participació activa del pacient en la presa de decisions.

Causes de no-adherència als tractaments

Alguns dels motius identificats pels que els pacients poden presentar dificultats a l’hora de seguir les indicacions per la correcta presa del seu tractament són:

Dificultat per recordar-se de com i quan han de prendre la medicació.
Mala tolerància al tractament.
Por a l’estigmatització per motius religiosos, morals, ètics…
Manca de coneixement de la malaltia.

És important comunicar al professional sanitari qualsevol problema de no adherència per poder-lo abordar i millorar la qualitat de vida del pacient.

Conseqüències de la manca d’adherència

Segons l’OMS, les conseqüències d’una adherència inadequada són diverses:

Manca de resposta al tractament o resposta reduïda
Empitjorament de l’estat de salut
Augment de les visites a urgències i de les hospitalitzacions
Abandonament dels tractaments

El resultat final d’aquestes situacions és una reducció en la qualitat i l’esperança de vida dels pacients i un increment de la despesa sanitària.

Per aquests motius, la manca d’adherència és actualment un veritable problema de salut, l’abordatge del qual ha de ser prioritari per tots els agents implicats: el sistema sanitari, els professionals i els pacients.

Estratègies per millorar de l’adherència

Tot i que cal continuar treballant en nous models d’intervenció per millorar l’adherència, algunes eines que poden ajudar són:

Sistema personalitzat de dosificació (SPD): envàs especial preparat a les oficines de farmàcia per poder accedir fàcilment a la medicació diària i evitar confusions.
Programació d’alarmes o recordatoris als telèfons mòbils: a través de calendaris o APP dissenyats especialment per a facilitar l’adherència.
Programes de formació a pacients i familiars/cuidadors.
Reduir la complexitat del pla terapèutic adequant-lo a les necessitats del pacient.

Punts claus

Els plans terapèutics poden resultar complexos.
Una mala adherència pot comportar un empitjorament de la malaltia.
És important comunicar els possibles problemes d’adherència.
Existeixen eines per facilitar la presa correcta dels medicaments.

#DiaAdherencia2018

Servei de Medicina Intensiva: programa de donació d’òrgans en asistòlia

El Servei de Medicina Intensiva inicia el programa de donació d’òrgans en asistòlia

El Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital General de Granollers participa en el programa de donació i trasplantament d’òrgans de la Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) com a centre extractor des de l’any 2008. Això vol dir que, en el cas que un pacient ingressat a la Unitat de Cures Intensives mori en situació de mort encefàlica (mort cerebral mentre que la resta d’òrgans segueixen funcionant durant), es pregunta a la família si hagués estat la voluntat del difunt fer la donació dels seus òrgans per a les persones que ho puguin necessitar. Si la família està d’acord i signa el consentiment, es procedeix a l’extracció dels òrgans i al trasplantament a les persones que ho necessiten, moltes d’elles en situació de salut molt delicada: o bé perquè estan a punt de morir (necessiten un òrgan per poder seguir vivint –cor, fetge, pulmons), o bé perquè necessiten un programa de diàlisi que els obliga a estar lligats a una màquina durant tres o més dies a la setmana.

Ara fa un any, a l’octubre de 2017, el servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Granollers gràcies a l’esforç del coordinador de trasplantaments i metge consultor del servei, el Dr. Xavier Esquirol, va posar en marxa el programa de donació en asistòlia controlada. Es tracta d’oferir la possibilitat de ser donants d’òrgans a aquelles persones amb un pronòstic infaust (es a dir, que no tenen una esperança de vida a curt termini) o bé que estan condemnats a un estat vegetatiu irreversible, tot i que no estiguin en situació de mort encefàlica. Són pacients a qui, d’acord amb la família, es retiren les mesures de suport vital perquè mantenir-les podria suposar acarnissament terapèutic. En aquesta situació, es planteja a la família si, un cop arribat el moment de la retirada de les mesures terapèutiques, voldrien que el seu familiar fes donació d’òrgans. Si hi estan d’acord, es procedeix a l’extracció un cop s’ha produït la mort del pacient (en aquest cas, en el moment en que s’ha aturat el cor).

Tot i que Espanya encapçala les llistes mundials de donants per nombre d’habitants, no arribem a poder donar resposta a totes les persones que necessiten rebre un òrgan vital. És per això que la posada en marxa d’altres sistemes per poder donar resposta a aquesta demanda son molt benvinguts. Des de l’inici del programa de donació en asistòlia a l’Hospital de Granollers, hem pogut fer el trasplantament de ronyó a 6 persones que estaven esperant mentre necessitaven anar a sessions d’hemodiàlisi tres cops per setmana. Això ha comportat importants beneficis en termes de qualitat de vida de les persones malaltes que han estat receptores d’aquests ronyons i, també, de disminució de costos pel sistema sanitari.

Hem d’agrair especialment la generositat de les famílies que han fet possibles aquestes donacions en uns moments que són molt dolorosos per a elles, i que han servit per poder ajudar a altres persones malaltes que estan patint.

Esperem que, amb la col·laboració de tothom, puguem mantenir o, inclús, augmentar el nombre de persones a les que puguem ajudar amb el trasplantament d’òrgans generats a la UCI de l’Hospital de Granollers.

Dr. Xavier Esquirol, Coordinador de trasplantaments
Dr. Pau Garro, Cap de Servei de Medicina Intensiva
Hospital General de Granollers

Més informació:

L’Hospital de Granollers inicia el programa de donació a cor aturat (nota de premsa octubre 2017, OCATT)

Entrevistes sobre el tema al Dr. Esquirol:

Potser també t’interessa:

Humanització UCI (Blog)

Unitat de Reumatologia

Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques

El dia 12 d’octubre es commemora el Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques. Aquestes malalties inclouen les que afecten les estructures de l’aparell locomotor, o sistema musculoesquelètic, és a dir, que recauen en els ossos, les articulacions, els teixits que envolten les articulacions, els tendons o els lligaments i els músculs. Es tracta per tant de malalties tan diferents com l’artrosi, les artritis com la reumatoide, les malalties òssies com l’osteoporosi, les malalties sistèmiques del teixit connectiu com el lupus eritematós sistèmic, els reumatismes de les parts toves i el dolor musculoesquelètic difús o regional. En conjunt constitueixen més d’un centenar de malalties diferents.

Artrosi — Desgast de l’articulació del genoll

Les malalties reumàtiques són el principal problema crònic declarat per la població segons les enquestes de salut, i malgrat que poden aparèixer a qualsevol edat, en general afecten més les persones d’edat avançada i, en concret, les dones. Les malalties reumàtiques són la primera causa de dolor crònic i de discapacitat física en els països desenvolupats i, a més a més, alteren de forma significativa l’estat psicosocial dels individus afectats i també el de les seves famílies i cuidadors. Aquestes malalties són, d’altra banda, el problema de salut més freqüent que incapacita per al treball i, així, més de la meitat de persones amb invalidesa ho són per causa d’una malaltia reumàtica, circumstància que contribueix a un augment considerable de les despeses econòmiques associades.

Unitat de Reumatologia

Hi ha molts professionals de la salut que tenen dedicació a aquestes malalties (metges de família, traumatòlegs, metges rehabilitadors, anestesiòlegs, fisioterapeutes, infermeres…) encara que l’especialitat mèdica que es dedica en exclusiva al seu tractament és la reumatologia. El Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Granollers compta amb una Unitat de Reumatologia que dóna servei als territoris del Vallès Oriental Central i Baix Montseny i que compta amb un equip de cinc especialistes mèdics i una consulta infermera. Aquests professionals, que compten amb una alta especialització, desenvolupen una sèrie de consultes monogràfiques que, acompanyada del suport la resta de serveis de l’Hospital, poden atendre qualsevol patologia reumàtica amb els millors mitjans tecnològics, farmacològics i humans. Alhora, la nostra Unitat s’ha caracteritzat per un afany notable de mantenir una bona coordinació assistencial amb la resta de serveis de l’Hospital i, especialment, amb els professionals d’atenció primària per poder donar a la nostra població un millor servei. Concretament, la unitat disposa de professionals que tenen una especial dedicació a les malalties articulars cròniques (artritis reumatoide i espondilartritis), malalties del teixit connectiu (lupus, esclerodèrmia, etc.), malalties òssies metabòliques (osteoporosi entre d’altres), i compta amb un gabinet tècnic (ecografia, capilaroscòpia i microscòpia de llum polaritzada) que permet complementar l’estudi clínic de les malalties i aprofundir en el seu coneixement.

Finalment, tots els membres de l’equip participen activament de les societats científiques pròpies de l’especialitat i mantenen una tasca docent activa tant en pregrau com en postgrau i una activitat investigadora constant que es tradueix un nombre considerable de comunicacions a congressos i articles publicats en revistes nacionals i internacionals, que contribueixen a posicionar el nostre hospital com a centre de recerca universitari.

Enguany i coincidint amb el Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques també celebrem anunciar que ben aviat tindrem una seu de la Lliga Reumatològica Catalana (principal associació de pacients amb malalties reumàtiques a Catalunya) a Granollers. Gràcies a l’esforç d’un grup de pacients entusiastes i als professionals del centre, les persones en general, pacients i familiars interessats a col·laborar a millorar la qualitat de vida en aquestes malalties ho podran fer a través d’aquesta seu i, si volen, associant-se a la Lliga. Podeu trobar més informació al respecte a la seva adreça web lligateumatologica.org.

Dr. Xavier Surís i Armangué
Cap de Secció de la Unitat de Reumatologia. Servei de Medicina Interna

Projecte EDUCA’m: formació als cuidadors informals

Servei de Geriatria: EDUCA’m

Als països desenvolupats el creixent augment de l’esperança de vida i el conseqüent envelliment de la població és una realitat. Aquest fet va associat directament a l’augment de les malalties cròniques, discapacitat i dependència. La dependència és l’estat en el què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, malaltia o discapacitat, precisen de l’atenció d’altres persones per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària. A Catalunya s’estima que en la població major de 75 el 26,6% d’homes i el 49,1% de dones són dependents per alguna de les activitats de la vida diària (consultar Dades de la dependència a Catalunya a través del web de Departament de Treball, Afers Socials i Famílies).

Actualment un percentatge molt elevat de Cuidadors Informals (CI) no té formació tècnica per poder dur a terme les noves activitats. Per ells és com desenvolupar una nova feina per la qual necessiten preparar-se i adquirir nous coneixements. La responsabilitat de proporcionar ajuda, cada dia i a tota hora, a un familiar que està en una situació de fragilitat i dependència, té un gran impacte físic i psicològic sobre la vida dels cuidadors i de la resta de la família. De fet, tenir cura de persones grans amb dependència ha estat identificat com un dels esdeveniments que més estrès pot produir en la vida d’una família i en cadascun dels seus membres.

projecte EDUCA'm — Sessió del projecte EDUCA’m en què una infermera facilita educació sanitària als cuidadors informals

El 90,6 % dels CI pensa que es dóna poca informació sobre les cures al malalt. És per això que des de la Infermeria del Servei de Geriatria de l’Hospital General de Granollers, es va crear el projecte EDUCA’m que té com a objectiu proporcionar una formació bàsica als CI en cures a persones dependents, aprofitant el període en que els pacients geriàtrics estan ingressats. Es va fer una prova pilot amb sessions periòdiques que tenien una durada d’una hora i eren impartides per personal d’infermeria. El contingut de les sessions es centrava en cures bàsiques que se li han de proporcionar a una persona amb dependència: higiene, cura de la pell, mobilitzacions i alimentació. El valor afegit que comporta el poder impartir les sessions durant l’estada hospitalària és que a part de la teoria apresa els CI tenen la oportunitat de participar amb les cures dels pacients i poder reforçar la informació. Després de la valoració tant positiva que s’ha fet per part dels participants a les sessions des de la Direcció d’Infermeria i el Servei de Geriatria de l’Hospital, es vol implementar el projecte per tal que formi part dels programes d’educació sanitària que desenvolupa infermeria dins de l’hospital.

Xènia Sist Viaplana
Cap d’Àrea d’Infermeria Malalt Crític, UGA i coordinació Grup ADA
Hospital General de Granollers

Potser també t’interessa:

El projecte europeu de recerca RADIO, una experiència d’innovació en salut

Recomanacions del Servei de Pediatria

Compte amb el sol!

Amb l’arribada de l’estiu augmenten els riscos associats a les llargues exposicions al sol. Prendre’l amb moderació és beneficiós, però en excés és nociu perquè pot provocar cremades i fins i tot càncer de pell.

El sol emet diferents tipus de radiacions: radiacions ultraviolades de tipus A (UVA), ultraviolada B (UVB), infrarojos i llum visible. Els UVA penetren a les capes més profundes de la pell i causen envelliment prematur i augment del càncer. Els UVB penetren més superficialment i provoquen cremades solars i càncer de pell amb l’exposició excessiva.

Cal tenir en compte que la pell dels nens, com que té menys melanina, és més sensible que la pell dels adults a les radiacions solars i per tant s’ha de protegir més.

Per a prevenir els efectes nocius d’aquestes radiacions sobre la pell cal:

evitar exposar-se a les hores centrals del dia (des de les 10 fins a les 16 hores),
utilitzar protecció física com roba, para-sols, gorres i ulleres,
usar els protectors solars.

Quin fotoprotector escollim?

Les cremes fotoprotectores es poden usar de forma segura en els nadons, però per sota dels 6 mesos poden resultar irritants a causa de les característiques especialment sensibles de la seva pell. Per això és millor evitar l’exposició al sol.

Pels nadons i els nens es recomana que el factor de protecció solar (FPS) sigui de 50. Les millors cremes són les que s’anomenen “d’ampli espectre” perquè protegeixen dels dos tipus de raigs solars que poden ocasionar danys a la pell, els ultraviolats A (UVA) i els ultraviolats B (UVB).

Les cremes i llets, que contenen en la seva composició agents hidratants, són els fotoprotectors més indicats per als nadons i els nens. Les solucions alcohòliques, que estan presents en locions i gels, tenen un efecte secant que convé evitar en la seva pell.

Cal evitar productes que combinin bloquejador solar i repel·lent d’insectes. La crema fotoprotectora s’ha de tornar a aplicar molt sovint. El repel·lent d’insectes utilitzat amb massa freqüència pot ser perjudicial.

Cal utilitzar el protector solar també els dies ennuvolats, ja que les radiacions UV travessen els núvols i es reflecteixen a l’aigua, la sorra, la gespa i la neu.

Aplica la crema 30 minuts abans de sortir de casa. Les substàncies del protector solar no comencen a fer efecte en la pell fins mitja hora després d’aplicar-la, per tant, convé aplicar-la a casa abans de sortir.

Fes-la servir cada dia quan estiguin a l’aire lliure, fins i tot per un curt període de temps. La majoria de les lesions provocades pel sol ocorren com a conseqüència d’una exposició fortuïta durant les activitats quotidianes, no només en prendre el sol a la platja.

Renova el protector solar cada 2 hores. No obstant això, donat que els nens es banyen freqüentment, juguen a l’aigua i mantenen molta activitat física, pot ser bona idea aplicar-la de nou cada menys temps. Quan surti de banyar-se, assegura’t de tornar-la a aplicar encara que utilitzis un protector solar resistent a l’aigua.

En resum…

Factor de protecció 50 (UVB+UVA).
Evitar exposició solar les hores centrals del dia.
En els menors de 6 mesos, millor evitar l’exposició solar i utilitzar roba i para-sol.
Aplicar el fotoprotector de manera generosa uns 30 minuts abans de l’exposició i cada 2 hores o abans, sobretot si estan a l’aigua.

Servei de Pediatria
Hospital General de Granollers

Font: faros.hsjdbcn.org i enfamilia.aeped.es

Potser també t’interessa:

La majoria de nens amb immunodeficiències primàries són diagnosticats amb retard