Dia Mundial de l’Ictus: quan cada minut compta 

Avui, 29 d’octubre, es commemora el Dia Mundial de l’Ictus, una data per recordar la importància de conèixer, prevenir i actuar davant d’una de les malalties més freqüents i greus del nostre temps. L’ictus es produeix quan el flux sanguini al cervell s’interromp bruscament, sigui per un coàgul o per una hemorràgia. Aquesta falta d’irrigació provoca la mort de les cèl·lules cerebrals i pot deixar seqüeles greus si no s’actua amb rapidesa. 

L’ictus és la primera causa de discapacitat a escala mundial, la segona causa de demència i la principal causa de mort en dones majors de 65 anys en el nostre entorn. A Catalunya, cada any prop de 25.000 persones pateixen un ictus, i els casos augmenten prop d’un 8% anual, segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS). 

Cada minut compta  

Tal com explica la Dra. Lola Cocho, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital General de Granollers, cada minut d’isquèmia cerebral suposa la pèrdua de dos milions de neurones i, amb elles, una menor probabilitat de bon pronòstic. En aquest sentit, si el pacient es tracta dins dels primers 90 minuts, només caldria tractar tres pacients per evitar una mort o una situació de dependència. En canvi, si el tractament arriba tres hores més tard, caldria tractar-ne dinou per obtenir el mateix resultat. 

Per això, reconèixer els símptomes d’alarma és essencial. Els més freqüents són: 

  • Desviació sobtada de la boca o la cara cap a un costat. 
  • Dificultat per aixecar un braç o debilitat en una part del cos. 
  • Problemes per parlar o entendre el que ens diuen. 

Davant qualsevol d’aquests signes, cada minut que passa compta. Actuar ràpidament pot salvar vides i reduir de manera molt significativa les seqüeles. 

Granollers, centre de referència en el tractament de l’ictus 

L’Hospital General de Granollers és un dels sis centres de referència del Codi Ictus a Catalunya, acreditat pel Pla Director de Malalties Vasculars Cerebrals. Això permet disposar de guàrdia neurològica els 365 dies de l’any, un fet clau per garantir una resposta assistencial ràpida i coordinada entre Urgències i la Unitat d’Ictus. 

A més, recentment, l’hospital ha fet un pas endavant amb la posada en marxa d’una nova Unitat d’Ictus monitorada. Aquesta unitat té habitacions equipades amb tecnologia de monitoratge continu que permet detectar qualsevol alteració de la tensió, freqüència cardíaca o saturació del pacient durant les primeres 48-72 hores. 

Segons la Dra. Cocho, els hospitals que disposen d’unitats d’ictus aconsegueixen reduir fins a un 20% la mortalitat i un 30% la discapacitat dels pacients. Aquesta nova unitat permetrà, a més, evitar derivacions a centres terciaris com el Clínic de Barcelona i atendre també pacients provinents de Sant Celoni i Mollet. 

La importància de la rehabilitació 

Superar un ictus és només el primer pas. Entre un 20 i un 40% de les persones que sobreviuen presentaran seqüeles discapacitants. Per això, és fonamental iniciar un procés de rehabilitació tan aviat com sigui possible per recuperar la màxima mobilitat i autonomia. 

En aquesta línia, l’Hospital General de Granollers ha treballat durant el 2025 en la campanya de captació de fons “Rehabilitació +, en moviment per l’ictus”, amb l’objectiu d’impulsar un espai de rehabilitació intensiva i precoç per als pacients que acaben de patir un ictus i promoure l’accés universal a aquest tipus de programes. 

 

El Dia Mundial de l’Ictus ens recorda que tothom pot fer alguna cosa per prevenir-lo i actuar a temps. Conèixer els símptomes, trucar immediatament al 112 o al 061 i confiar en equips especialitzats com els de l’Hospital General de Granollers pot marcar la diferència entre recuperar-se amb autonomia o patir seqüeles greus. 

Dia Mundial de l’Ictus: la importància de la detecció precoç per salvar vides

L’ictus és una de les principals causes de discapacitat i mortalitat a tot el món, i actuar a temps és essencial per minimitzar els danys que pot causar. En el marc del Dia Mundial de l’Ictus, volem destacar la importància de la detecció precoç davant qualsevol sospita d’ictus.

Què és un ictus i per què és tan perillós?

Un ictus es produeix quan el flux sanguini cap a una part del cervell s’interromp o es redueix, impedint que el cervell rebi l’oxigen i els nutrients necessaris. Cada minut que passa, el cervell perd aproximadament 2 milions de neurones, cosa que pot derivar en danys cerebrals greus i permanents. Per això, la detecció precoç i una resposta ràpida són clau per millorar el pronòstic dels pacients i reduir o evitar les seqüeles.

Senyals d’alerta: quan cal actuar?

Reconèixer els signes d’ictus és vital per poder actuar a temps. Els símptomes més freqüents són:

  • Pèrdua sobtada de força o sensació de debilitat a la cara, el braç o la cama, especialment en un costat del cos.
  • Dificultat per parlar o entendre el que es diu.
  • Pèrdua de visió en un o ambdós ulls, de manera parcial o total.
  • Mareig o falta de coordinació.
  • Mal de cap intens i sobtat sense causa aparent.

Si tu o algú del teu entorn experimenta algun d’aquests símptomes, és fonamental dirigir-te a Urgències o trucar al 112. Cada segon que passa pot marcar la diferència.

Què pots fer per prevenir un ictus?

Encara que no es poden evitar tots els ictus, sí que hi ha mesures que poden ajudar a reduir el risc, com ara:

  • Controlar la pressió arterial i els nivells de colesterol.
  • Mantenir un estil de vida saludable.
  • Evitar el consum excessiu d’alcohol i no fumar.
  • Controlar malalties com la diabetis i mantenir el pes corporal adequat.
Una resposta ràpida salva vides

L’Hospital General de Granollers compta amb una unitat d’ictus operativa les 24 hores del dia, preparada per atendre aquests casos amb la màxima rapidesa i eficàcia. Aquest servei inclou guàrdies neurològiques diàries per oferir una resposta immediata, així com estudis vasculars complets des del moment en què arriba el pacient.

Gràcies a aquesta resposta multidisciplinària, molts pacients aconsegueixen recuperar-se completament o amb mínimes seqüeles, la qual cosa els permet reprendre les seves activitats diàries.

La prevenció és clau, però en cas que es produeixi un ictus, la detecció precoç salsa vides.

Malaltia de Parkinson: importància de l’alimentació i l’activitat física

La Malaltia del Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu crònic que afecta, principalment, el sistema nerviós central, provocant problemes motors com lentitud, tremolor de repòs, rigidesa muscular, dificultat per a caminar i, a la llarga, problemes d’equilibri. També pot causar altres símptomes no motors, com restrenyiment, pèrdua d’olfacte, problemes del son, de l’ànim o cognitius.

Aquesta malaltia sol afectar a persones majors de 60 anys, encara que també pot aparèixer en persones joves. Les teràpies del Parkinson se centren a intentar reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida del pacient mitjançant tractament farmacològics i no farmacològics, ja que, avui dia, no hi ha cap tractament que sigui curatiu per aquesta malaltia.

L’alimentació i la dieta en persones amb Parkinson

Hi ha múltiples factors que interfereixen en la dieta de les persones amb Parkinson, des dels símptomes motors i no motors fins a fluctuacions motores i altres malalties associades. De fet, un terç dels pacients tenen risc de malnutrició, la qual cosa implica una pitjor qualitat de vida.

Són diferents els estudis que han demostrat que una dieta adequada pot influir en la prevenció i l’evolució de la malaltia del Parkinson. Per exemple, una dieta rica en vegetals frescos, fruits secs i oli d’oliva, i baixa en carns vermelles, alcohol i ultraprocessats, pot prevenir i millorar els símptomes de la malaltia.

A més, la redistribució proteica pot ser beneficiosa en casos determinats, tot i que encara són necessaris més estudis sobre el Parkinson per a poder comprendre completament l’impacte que aquesta té en la malaltia. D’altra banda, l’evidència científica no és concloent sobre l’ús de suplements alimentaris.

Un aspecte emergent d’investigació és el paper de la microbiota. Probablement, aquesta tindria relació amb la causa i certs símptomes del Parkinson, i la seva gestió podria modificar l’evolució de la malaltia.

En conclusió, una alimentació saludable i equilibrada pot ser un component important en prevenció de la simptomatologia de la malaltia.

L’exercici físic a la malaltia de Parkinson

La pràctica regular d’exercici físic és un pilar fonamental en el maneig del Parkinson. Tot i que aquesta malaltia neurodegenerativa pugui presentar certs desafiaments físics i motors, l’activitat física pot tenir beneficis significatius en la salut i el benestar de les persones que la pateixen.

L’exercici no sols ajuda a millorar la força muscular, la flexibilitat i l’equilibri, sinó que també pot contribuir que els símptomes motors i no motors associats amb el Parkinson avancin a una velocitat més lenta. Per això, es  recomana realitzar, com a mínim, uns 150 minuts d’exercici físic a la setmana (aproximadament, unes dues hores i mitja).

Es recomanen unes pautes d’activitat física equivalents a altres persones de la mateixa edat, tenint en compte les limitacions que presenti cadascú. Per això, és recomanable treballar en estreta col·laboració amb professionals de la salut, com fisioterapeutes, per a dissenyar un programa d’exercici segur i efectiu.

És important combinar diferents tipus d’activitat física: aeròbica (piscina, caminar, córrer…), exercici de força (pilates, yoga, peses, gimnàs…) i flexibilitat i equilibri (pilates, yoga, tai xi). Fent clic aquí trobareu una taula de diferents tipus d’activitat física recomanada per les Dres. Claustre Pont i Isabel Puig, del Servei de Neurologia de l’Hospital General de Granollers.

A continuació, podeu veure un exemple audiovisual d’alguns exercicis que podeu fer a casa, fets pel Sr. Jordi Colchón, professor de Pilates, que va participar també en la xerrada que es va celebrar l’11 d’abril de 2024 en el marc del Dia Mundial del Parkinson, on van participar les dues doctores i la Sra. Cristina Jaume, nutricionista de l’Hospital.

21 de setembre: Dia Mundial de la malaltia d’Alzheimer

21 de setembre: Dia Mundial de la malaltia d’Alzheimer

Des que el 1906 el Neuròleg alemany Alois Alzheimer va descriure la malaltia en una dona, l’Auguste, que patí demència i alteració de la conducta, s’ha avançat molt. En l’actualitat tothom ha sentit parlar o sap sobre ella. No és per menys,  ja que actualment la prevalença estimada de demència és de 47 milions de malalts al món i cada any aquesta xifra anirà creixent: s’espera que l’any 2050 els afectats seran uns 132 milions convertint-se en una autèntica epidèmia. No totes les demències són tipus Alzheimer però n’és, de llarg, la més freqüent.

L’OMS  ha establert com prioritària en el  2017 la demència i ha aprovat un pla d’acció mundial  2017-2025, comprometent-se a formular estratègies i plans d’aplicació nacionals ambiciosos. Té com a objectiu millorar la vida de les persones amb demència, els seus cuidadors i els seus familiars. Entre les esferes d’actuació es troben la reducció del risc de demència; el diagnòstic, tractament i atenció de la malaltia; la investigació i les tecnologies innovadores, i la creació d’entorns propicis pels cuidadors.

Hi ha factors de risc com l’edat que no es poden modificar però d’altres com l’obesitat, l’alimentació inadequada, el consum de tabac i alcohol, la diabetis i la hipertensió, sí.  Altres factors que també s’han vist en relació amb el deteriorament cognitiu, i que també es poden modificar, són la depressió, el baix nivell educatiu, l’aïllament social i la manca d’activitat cognitiva. Des de l’Administració i la medicina primària es deu promoure mesures preventives i de formació, també per conscienciar a la població i detectar en etapes primerenques la malaltia.

A l’Hospital de Granollers treballem un equip multidisciplinari format per neuròlegs, geriatres, neuropsicòlegs, infermeria, treball social, terapeuta, etc. per fer la valoració i diagnòstic i oferir el tractament mèdic i no farmacològic més adient en cada cas. Fem unes 700 primeres visites en persones amb sospita de deteriorament cognitiu a l’any. Es disposa d’hospital de dia de demències per fer estimulació cognitiva i psicoeducació a la família. Tenim servei de consultoria per medicina primària per resoldre dubtes i amb psiquiatria fem reunions mensuals per comentar casos de maneig conductual complexos. Anualment fem un cicle de xerrades obertes al públic sobre diferents aspectes de la demència i, tot i que som un hospital eminentment assistencial, tampoc donem de costat la investigació: és el cas de biomarcadors en la malaltia d’Alzheimer o  noves tecnologies en l’estimulació cognitiva, per exemple.

La demència és un gran repte, per l’alta prevalença, per la distorsió que provoca en el malalt i el seu entorn i la sobrecàrrega econòmica per la família i per al sistema sanitari. Malauradament, encara no disposem de cap tractament curatiu, per això és tan important la prevenció, la detecció precoç, fomentar i facilitar la investigació en el nostre medi i recolzar al malalt, família i cuidadors.

Anuncia Boltes
Neuròleg. Unitat de Neurologia. Hospital  de Granollers