Al·lèrgies en nens i adolescents: què cal saber

Aquest 20 de març comença oficialment la primavera i amb ella augmenta la presència d’al·lèrgies entre infants i adolescents. Aquestes reaccions del sistema immunitari poden afectar la salut, el benestar emocional i el dia a dia dels més petits. Conèixer els tipus d’al·lèrgies, saber reconèixer els símptomes i actuar amb seguretat és fonamental per a famílies i persones cuidadores. En aquest article, la cap de Pediatria, Pilar Llobet, i la cap en funcions del Servei d’Al·lergologia, Patricia Martínez, de l’Hospital General de Granollers, aporten la seva experiència per ajudar a comprendre millor aquesta realitat creixent.

Què ens predisposa a tenir una al·lèrgia d’infants?

Les al·lèrgies són reaccions del sistema immunitari davant substàncies que, en la majoria de les persones, no generen cap problema. Però, per què cada cop n’hi ha més? Segons expliquen les especialistes, es tracta d’un fenomen multifactorial. La predisposició genètica hi té un paper important -al voltant d’un 20% de la població presenta algun tipus d’al·lèrgia-, però també hi influeixen factors ambientals.

En aquest context, és important no confondre l’al·lèrgia amb la intolerància. Tal com recorda la Dra. Llobet, “en general, es confon al·lèrgia amb intolerància i sovint es minimitza el risc”. Aquesta confusió pot fer baixar la guàrdia davant situacions que poden ser greus, ja que les al·lèrgies poden desencadenar reaccions importants.

En les darreres dècades, a més, s’ha produït un increment de la temperatura global que té un impacte directe en la salut. L’augment d’aquesta i la contaminació han afavorit la presència d’àcars i l’allargament dels períodes de pol·linització, augmentant l’exposició als al·lèrgens i la sensibilització del sistema immunitari.

Comprendre els factors que predisposen a les al·lèrgies és clau per poder-les prevenir, detectar a temps i gestionar de manera segura, sigui en infants o adolescents.

Quines són les al·lèrgies més freqüents?

En la infància, les al·lèrgies més habituals són les alimentàries, especialment en els primers anys de vida, i les respiratòries, com les causades pels àcars, el pol·len o els animals. Les al·lèrgies a medicaments o a picades d’insectes són menys freqüents en nens que en adults, tot i que també poden aparèixer i cal tenir-les en compte.

Pel que fa a les al·lèrgies alimentàries, la manera com s’introdueixen els aliments durant els primers mesos de vida és molt important. En aquest sentit, es recomana la introducció precoç de tots els aliments entre els quatre i sis mesos per disminuir el risc d’al·lèrgia alimentària.

Una vegada introduït l’aliment, és important oferir-lo de manera regular, ja que la repetició ajudarà el sistema immunitari a generar tolerància i mantenir-la en el temps. Tot i això, cal destacar que alguns aliments, com els fruits secs, requereixen una precaució addicional i s’han de triturar molt per evitar l’ennuegament fins que l’infant pugui mastegar bé, generalment fins als tres anys.

Símptomes d’alerta i com actuar davant d’una crisi al·lèrgica

Els símptomes d’una al·lèrgia poden ser molt variats i és important saber identificar-los. En les al·lèrgies alimentàries, els més freqüents són les reaccions cutànies com les ronxes, els vòmits o el mal de panxa sobtat, però també poden aparèixer símptomes respiratoris i, en els casos més greus, es pot produir fins i tot una anafilaxi.

Les al·lèrgies respiratòries, en canvi, solen manifestar-se amb tos, xiulets en respirar, rinitis o conjuntivitis. En alguns casos, aquests símptomes es poden confondre amb altres problemes, per la qual cosa és important fer un bon diagnòstic.

Davant d’una crisi al·lèrgica, saber com actuar és essencial. La majoria de les reaccions es poden controlar amb antihistamínics i evitant l’al·lergen, però en situacions més greus poden ser necessaris inhaladors o fins i tot adrenalina intramuscular. Sempre que hi hagi sospita d’una possible al·lèrgia, la Dra. Llobet recorda la importància de consultar el/la pediatre/a de capçalera, “però si hi ha dificultat per respirar o afectació important, s’ha d’anar a urgències”, afegeix. En cas de sospita de xoc anafilàctic, caldrà trucar immediatament al 112.

Acompanyament a l’adolescència: el programa de transició al·lèrgica de l’Hospital General de Granollers

Per donar resposta a aquesta realitat, l’Hospital General de Granollers va posar en marxa el febrer de 2024 un programa de transició al·lèrgica, en el qual participen professionals mèdics i d’infermeria dels serveis de Pediatria i d’Al·lergologia. L’objectiu és acompanyar els joves en el pas cap a l’atenció d’adults, ajudant-los a comprendre la seva malaltia i a gestionar-la amb seguretat.

Tal com explica la Dra. Patricia Lezcano, “intentem que en prenguin consciència, que puguin normalitzar l’al·lèrgia i també els oferim eines perquè puguin tractar-se de manera autònoma els símptomes”. Aquest procés també implica les famílies, a qui se’ls orienta perquè continuïn acompanyant els fills, però afavorint la seva autonomia i confiança.

El programa inclou orientació pràctica sobre el control de la medicació, l’ús correcte d’inhaladors i la consulta d’aplicacions per conèixer els nivells de pol·len o fongs en temps real. A més, es facilita el contacte directe amb el Servei d’Al·lergologia per resoldre dubtes i es dona a conèixer l’existència d’associacions de pacients, que poden esdevenir una xarxa de suport important.

Durant aquest procés, també s’aborden inquietuds freqüents entre els adolescents, com la por de patir una reacció greu, el possible rebuig social o la manca de coneixement sobre les al·lèrgies en entorns com escoles, universitats o activitats esportives.

Tot i que les al·lèrgies pediàtriques són cada cop més freqüents, amb el seguiment adequat i el suport dels especialistes, els infants i adolescents amb al·lèrgies poden portar una vida plena i activa.

Naixements segurs i respectats: el millor inici per a la vida

Cada any, el 7 d’abril, el món commemora el Dia Mundial de la Salut, una jornada que ens convida a reflexionar sobre els desafiaments i les prioritats en matèria de salut pública. Enguany, el lema proposat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “Inicis saludables, futurs esperançadors” posa l’accent en la importància de garantir una atenció de qualitat des del primer moment de la vida. Un part segur i respectat és clau per al benestar físic i emocional de la mare i del nadó, així com per a la seva salut futura.

La seguretat obstètrica: una atenció basada en l’evidència

Assegurar un naixement segur és un objectiu fonamental de qualsevol sistema de salut. Segons l’OMS, cada any perden la vida prop de 300.000 dones durant l’embaràs o el part, i més de dos milions de nounats moren en el seu primer mes de vida a escala mundial. La majoria d’aquests casos es podrien evitar amb una atenció adequada i basada en l’evidència científica. En aquest sentit, la seguretat obstètrica es fonamenta en la prevenció, la detecció precoç de complicacions i l’aplicació de protocols que minimitzin els riscos, garantint així el benestar tant de la mare com del nadó. Entre els aspectes més importants d’un part segur es troben el monitoratge adequat del part, l’accés a personal mèdic qualificat i l’ús racional d’intervencions mèdiques.

A més de la seguretat, un part òptim ha de ser respectat. Això significa garantir que la dona pugui prendre decisions informades sobre el seu propi procés de part i que se sentin respectades les seves necessitats, tant físiques com emocionals. Un part respectat afavoreix l’autonomia de la mare, assegurant que rebi informació clara i que pugui participar activament en les decisions relacionades amb el seu cos i el seu nadó.

Respectar el part també implica donar suport als temps fisiològics naturals del procés, i això permet que el cos de la dona actuï de manera espontània, sempre que sigui possible. A més, es promouen mesures com la mobilitat durant el part, l’elecció de la postura per donar a llum i el suport emocional continuat, que poden reduir l’estrès i afavorir una experiència més positiva.

La importància del treball en equip

Un naixement segur i respectat requereix, també, la col·laboració estreta d’un equip multidisciplinari format per ginecòlegs, llevadores, pediatres i altres professionals de la salut. Cada un d’aquests professionals juga un paper clau en l’atenció a la mare i el nadó, garantint que es cobreixin tant les necessitats mèdiques com les emocionals i socials.

Les llevadores tenen un rol fonamental en l’acompanyament del part, proporcionant suport continuat i ajudant la dona a gestionar el dolor i les emocions. Els ginecòlegs asseguren que es prenguin les millors decisions mèdiques. Els pediatres, per la seva banda, valoren la salut del nadó des del primer moment i donen suport en l’inici de la lactància materna. Aquesta coordinació és essencial per proporcionar una atenció integral i de qualitat.

Construint futurs esperançadors

Les condicions en què es produeix un naixement tenen conseqüències que van molt més enllà del moment immediat del part. Un naixement segur i respectat pot tenir efectes positius en la salut de la mare i del nadó, tant a curt com a llarg termini. Per a la mare, una experiència de part positiva pot reduir el risc de depressió postpart i altres complicacions emocionals. A més, pot millorar la recuperació física i facilitar la vinculació amb el nadó. Per als nounats, un part respectat pot afavorir un millor inici de la lactància materna, un sistema immunitari més fort i un desenvolupament emocional més estable.

En aquest Dia Mundial de la Salut, recordem que invertir en un bon començament per a la vida és invertir en un futur més saludable i esperançador per a tothom.

Més informació

Si voleu conèixer tots els detalls sobre ser mare a l’Hospital General de Granollers, podeu visitar la nostra pàgina web i seguir-nos a l’Instagram de Sala de Parts de l’Hospital.

També trobareu a la web més informació relacionada amb el pla de naixement, un document on expressar per escrit les voluntats, desitjos i expectatives sobre l’atenció que voleu rebre en el moment del naixement. Més detalls fent clic aquí.

El meu nen té un buf cardíac… què vol dir?

El meu nen té un buf cardíac… què vol dir?

Hi ha molta gent que es pensa que tenir un buf al cor és tenir una malaltia. No és així! Tenir un buf cardíac pot dir moltíssimes coses, però en la gran majoria de vegades gens preocupants.

Els batecs del cor fan soroll. En auscultar el cor el metge espera sentir els batecs del cor (el ‘Toc-Toc’ del cor). Ningú s’alarmaria si el seu metge li digués que en auscultar el cor li sent els batecs cardíacs. Doncs bé, alguns cors absolutament normals també presenten un soroll que produeix la sang al passar pel cor, un soroll semblant al pas d’aigua per una mànega o canonada, i d’això se’n diu buf cardíac. Per tant, un buf cardíac és senzillament un soroll que fa la sang quan passa pel cor o pels vasos sanguinis que entren i surten del cor. El metge ho detecta a través de l’auscultació del cor amb el fonendoscopi.

La majoria d’aquests bufs cardíacs a la infància són innocents o funcionals i s’ausculten en algun moment de la vida en més del 50% dels cors sans! Sobretot en nens entre 2 i 8 anys de vida i és moltíssim més freqüent (75-80%) en situacions de febre, anèmia, exercici i altres situacions perquè la sang circula més de pressa dins del cor. Tenir un buf cardíac innocent o funcional no representa cap malaltia cardíaca. Només un percentatge molt petit de bufs cardíacs (0.4-5%) són deguts a alguna malformació o anomalia en l’estructura del cor (mal funcionament d’alguna vàlvula del cor, estretor d’alguna de les artèries, connexió anòmala entre cavitats cardíaques …).

Avui en dia, la majoria de cardiopaties estructurals importants es detecten abans de néixer mitjançant les ecografies fetals realitzades per l’obstetra durant l’embaràs. Generalment, en un lactant gran o nen escolar prèviament sa, que ha anat creixent bé i que no ha tingut grans problemes de salut, és improbable que el buf cardíac sigui un signe d’una cardiopatia estructural. En el cas dels nadons i lactants de menys d’un any de vida, un buf tampoc sol indicar patologia greu, però cal fer més proves per assegurar-ho.

La gran majoria de vegades, el pediatre a través de l’auscultació i l’exploració física ja pot orientar si es tracta d’un buf cardíac innocent o si pot ser signe d’alguna malformació cardíaca o cardiopatia estructural (anomenada cardiopatia congènita). En alguns casos, sobretot si hi ha dubtes, el seu pediatre de capçalera demanarà la valoració al cardiòleg pediàtric que determinarà la necessitat o no de realitzar una ecografia del cor, anomenada ecocardiografia. En la majoria dels casos aquesta ecografia determinarà que es tracta d’un cor completament normal i aleshores el buf serà considerat un buf innocent o funcional i aleshores no caldrà cap seguiment cardíac perquè no es tracta de cap condició patològica i podrà fer una vida normal, sense cap limitació de la seva activitat física.

Servei de Pediatria
Hospital General de Granollers

 

Consells sobre l’alimentació dels 0 als 3 anys

Consells sobre l’alimentació dels 0 als 3 anys

L’alimentació dels 0 als 3 anys és un període clau per a aconseguir una bona salut i uns hàbits alimentaris que permetin a nens i nenes créixer amb les millors condicions possibles. L’any 2016 l’agència de Salut Pública va emetre una guia dins el Pla Integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable amb les recomanacions més actualitzades. Aquí en fem un resum i algunes recomanacions que us animem a llegir.

Imatge guanyadora del concurs ‘Promou la lactància materna 2019’ del nostre hospital. Autora: Noelia Peña Títol: “Només tu i jo”

1.La lactància materna és el millor aliment que es pot oferir al lactant els primers 6 mesos de vida i hauria de ser exclusiva o principal durant aquest temps. En els casos que no es desitja o no és possible l’alletament matern, la lactància artificial també hauria de ser l’aliment bàsic els primers 6 mesos.

2. Fins a l’any d’edat la lactància continua sent l’aliment principal. És molt important assegurar un bon aport.

3. Al voltant dels 6 mesos s’inicia la introducció de l’alimentació complementària de forma progressiva. En cas necessari es pot iniciar entre les 17 setmanes (aproximadament 4 mesos) i els 7 mesos d’edat, en funció de la maduresa i les necessitats de l’infant de la família. Hi ha diverses formes d’iniciar l’alimentació complementària:

Tradicional: s’inicia amb triturats i purés. S’aconsella anar oferint trossos o aliments menys triturats si el nen compleix uns requisits i són aliments segurs.

Alimentació dirigida per l’infant (“Baby led weaning”) es tracta d’una nova modalitat on és el propi infant qui agafa els aliments i els porta a la boca i per aquest motiu els aliments són sencers o a trossos principalment i fàcils de gestionar pel lactant.

Per poder fer aquest tipus d’alimentació cal complir els següents requisits:

  • Els pares o cuidadors han d’estar sempre presents mentre mengen.
  • El/la nen/a ha de mostrar interès pel menjar, portar-se les mans a la boca, haver perdut el reflex d’extrusió (els lactants petits treuen la llengua cada cop que noten algun sòlid a la boca) i poder mantenir-se assegut. Això s’aconsegueix al voltant dels 6 mesos. Al principi serà poca quantitat i anirà aprenent amb el temps.
  • Oferir aliments segurs amb forma de palet allargat perquè els puguin agafar bé. Per exemple: poma bullida, plàtan, verdures o carns bullides.
  • No donar mai aliments amb risc d’ennuegament, que cal evitar fins als 3-5 anys: fruites seques senceres, trossos de poma i pastanaga no cuits, grans de raïm o cireres, crispetes, salsitxes (sobretot tipus Frankfurt), caramels…

4. La quantitat depèn de la sensació de gana i sacietat del nen/a. No hem de forçar mai el nen a menjar més del que necessita.

5. Pel que fa a la quantitat de proteïnes de la dieta s’ha de tenir en compte no excedir la quantitat recomanada pel pediatre per aconseguir una dieta equilibrada.

6. Com i quins aliments introduïm? Respectant una diferència de 3-5 dies entre la introducció de cada aliment, es poden anar introduint gairebé tots els aliments saludables (veure excepcions) progressivament.

Podem introduir cereals amb gluten o sense (preferentment integrals), fruites, llegums, ous cuits, carn i peix, oli d’oliva verge extra, fruites seques aixafades o mòltes.

Excepcions:

  • La llet de vaca sencera la introduirem a partir dels 12 mesos. Als 9-10 mesos podem oferir petites quantitats de iogurt natural o formatge tendre. Les llets de creixement no són necessàries.
  • Els peixos grans (emperador, caçó, tintorera, tonyina i peix espasa) tenen gran quantitat de mercuri i no s’aconsellen fins als 3 anys.
  • Els vegetals de fulla verda (espinacs, bledes) són rics en nitrats i cal evitar-los abans dels 12 mesos, o donar una petita quantitat menor al 20% del plat total.

7. Es comença a oferir aigua quan s’introdueix l’alimentació complementària, sobretot en èpoques de calor que ha de ser més abundant. No s’han d’oferir begudes ensucrades.

8. No s’ha d’afegir mai sal ni sucre als àpats abans dels 12 mesos.

9. A partir dels 12 mesos es pot començar a afegir una mica de sal, però s’ha de seguir evitant el sucre, mel, aliments processats i superflus (xocolata, flams, postres làctiques, galetes, brioixeria, xarcuteria…), fins a tan tard com sigui possible i en la menor quantitat possible.

Així doncs, si voleu saber-ne més podeu llegir el document de “Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)” (Agència de Salut Pública de Catalunya) i a gaudir de l’alimentació de la primera infància!

Més informació: Alimentació del nadó (Canal Salut de la Generalitat)

Dra. Núria Nevot Casas
Dra. Mª Lluïsa Masiques Mas

Servei de Pediatria
Hospital General de Granollers

Vacunació antigripal: també a Pediatria

vacunació antigripal
Cartell de la campanya 2018-2019

Vacunació antigripal: també a Pediatria

Els virus de la grip causen brots cada any i en alguns nens (com en adults) implica descompensació de la seva malaltia de base i/o ingrés, fins i tot, a l’UCI. Com que els virus muten, cal vacunar-se cada any perquè la vacuna es prepara especialment cada any per protegir contra els virus que arribaran aquell hivern. El període ideal per fer-ho són els mesos d’octubre i novembre (tot i que la vacunació també es pot realitzar fora d’aquest període) i el seu efecte dura un any.

La vacuna s’elabora a partir de virus gripals morts, per això mai pot produir la malaltia. No hi ha cap possibilitat d’emmalaltir per la vacuna, ni tan sols en pacients immunodeficients. El percentatge de persones que no responen a la vacuna és mot baix (comparable a altres vacunes), però cal tenir en compte que només ens protegeix contra la grip i no ho fa contra el refredat comú ni contra altres infeccions respiratòries víriques. Així doncs, vacunar-se contra la grip no impedeix que ens costipem, però evitarem la grip i aquest fet ja ens protegeix.

La vacunació contra la grip es pot administrar des dels 6 mesos en endavant, però s’adreça especialment a les persones que tenen un alt risc de complicacions quan pateixen la grip.

A Pediatria són fonamentalment els nens que pateixen:

  • Malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l’asma.
  • Malalties metabòliques (incloent-hi la diabetis mellitus).
  • Malalties renals o hepàtiques cròniques.
  • Malalties hematològiques, com les hemoglobinopaties i l’asplènia.
  • Malalties neuromusculars greus.
  • Immunosupressió (incloent-hi les causades per medicació com immunosupressors, corticoides, etc. o pel virus de la immunodeficiència humana).
  • Infants i adolescents tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic (Aspirina ®) perquè poden desenvolupar la síndrome de Reye (dany cerebral agut i problemes hepàtics de causa desconeguda) després de la grip.
  • Persones que conviuen amb persones d’alt risc (incloent-hi els infants): és a dir, els germans de tots aquests nens de risc a més dels pares i avis.
  • Viatgers internacionals: persones dels grups de risc no vacunades durant la temporada gripal i que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril i setembre.

Així doncs, us recomanem que vacuneu els nens de risc i també us vacuneu vosaltres!
Podeu adreçar-vos al vostre Centre d’Atenció Primària, on ja tenim la campanya de vacunació en marxa, tant a Pediatria com pels adults i és gratuïta.

Equip de Pediatria
Hospital General de Granollers. Servei de Pediatria

Potser també t’interessa:

Recomanacions del Servei de Pediatria

Compte amb el sol!

Recomanacions del Servei de PediatriaAmb l’arribada de l’estiu augmenten els riscos associats a les llargues exposicions al sol. Prendre’l amb moderació és beneficiós, però en excés és nociu perquè pot provocar cremades i fins i tot càncer de pell.

El sol emet diferents tipus de radiacions: radiacions ultraviolades de tipus A (UVA), ultraviolada B (UVB), infrarojos i llum visible. Els UVA penetren a les capes més profundes de la pell i causen envelliment prematur i augment del càncer. Els UVB penetren més superficialment i provoquen cremades solars i càncer de pell amb l’exposició excessiva.

Cal tenir en compte que la pell dels nens, com que té menys melanina, és més sensible que la pell dels adults a les radiacions solars i per tant s’ha de protegir més.

Per a prevenir els efectes nocius d’aquestes radiacions sobre la pell cal:

  • evitar exposar-se a les hores centrals del dia (des de les 10 fins a les 16 hores),
  • utilitzar protecció física com roba, para-sols, gorres i ulleres,
  • usar els protectors solars.

Recomanacions del Servei de Pediatria

 

Quin fotoprotector escollim?

Les cremes fotoprotectores es poden usar de forma segura en els nadons, però per sota dels 6 mesos poden resultar irritants a causa de les característiques especialment sensibles de la seva pell. Per això és millor evitar l’exposició al sol.

Pels nadons i els nens es recomana que el factor de protecció solar (FPS) sigui de 50. Les millors cremes són les que s’anomenen “d’ampli espectre” perquè protegeixen dels dos tipus de raigs solars que poden ocasionar danys a la pell, els ultraviolats A (UVA) i els ultraviolats B (UVB).

Les cremes i llets, que contenen en la seva composició agents hidratants, són els fotoprotectors més indicats per als nadons i els nens. Les solucions alcohòliques, que estan presents en locions i gels, tenen un efecte secant que convé evitar en la seva pell.

Cal evitar productes que combinin bloquejador solar i repel·lent d’insectes. La crema fotoprotectora s’ha de tornar a aplicar molt sovint. El repel·lent d’insectes utilitzat amb massa freqüència pot ser perjudicial.

Cal utilitzar el protector solar també els dies ennuvolats, ja que les radiacions UV travessen els núvols i es reflecteixen a l’aigua, la sorra, la gespa i la neu.

Aplica la crema 30 minuts abans de sortir de casa. Les substàncies del protector solar no comencen a fer efecte en la pell fins mitja hora després d’aplicar-la, per tant, convé aplicar-la a casa abans de sortir.

Fes-la servir cada dia quan estiguin a l’aire lliure, fins i tot per un curt període de temps. La majoria de les lesions provocades pel sol ocorren com a conseqüència d’una exposició fortuïta durant les activitats quotidianes, no només en prendre el sol a la platja.

Renova el protector solar cada 2 hores. No obstant això, donat que els nens es banyen freqüentment, juguen a l’aigua i mantenen molta activitat física, pot ser bona idea aplicar-la de nou cada menys temps. Quan surti de banyar-se, assegura’t de tornar-la a aplicar encara que utilitzis un protector solar resistent a l’aigua.

En resum…

  • Factor de protecció 50 (UVB+UVA).
  • Evitar exposició solar les hores centrals del dia.
  • En els menors de 6 mesos, millor evitar l’exposició solar i utilitzar roba i para-sol.
  • Aplicar el fotoprotector de manera generosa uns 30 minuts abans de l’exposició i cada 2 hores o abans, sobretot si estan a l’aigua.


Servei de Pediatria

Hospital General de Granollers

Font: faros.hsjdbcn.org i enfamilia.aeped.es

Potser també t’interessa:

Nens amb immunodeficiències

La majoria de nens amb immunodeficiències primàries són diagnosticats amb retard

La majoria dels nens amb immunodeficiències primàries (IDP) són diagnosticats amb retard, segons adverteix la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP) amb motiu de la Setmana Mundial de les IDP, que es celebra del 22 al 29 d’abril.

És necessari conscienciar sobre la importància de la sospita clínica de totes les IDP i del cribratge neonatal de les IDP combinades greus per millorar el pronòstic i la qualitat de vida i, fins i tot, la supervivència d’aquests menors, ja que tenen major risc de patir infeccions, malalties al·lèrgiques i autoimmunes i neoplàsies. Les IDP poden manifestar-se a qualsevol edat, però cal tenir en compte que la majoria es presenten en l’edat pediàtrica i que, en algunes ocasions com en les IDP combinades greus, es tracta de veritables emergències pediàtriques que s’han de sospitar per poder diagnosticar i tractar el més aviat possible.

Les IDP són malalties genètiques que afecten el sistema immune. En l’actualitat es coneixen més de 250 IDP diferents i estan descrits uns 300 gens com a responsables d’aquestes patologies i el seu coneixement va en augment cada any. La incidència total és major a un cas per cada dos mil persones, més gran que fins i tot la de la diabetis tipus 1 o la fibrosi quística. Es tradueixen en anormalitats en el desenvolupament, maduració o funció del sistema immunitari i per això els menors que les pateixen tenen més possibilitats de patir infeccions greus, freqüents i oportunistes. Sovint el problema de les IDP és la manca de diagnòstic, en tractar-se d’infeccions comunes no es pensa que el nen pugui estar patint una immunodeficiència. No obstant això, la reiteració de les mateixes ha de fer sospitar, ja que existeix un risc de que s’augmenti la mortalitat i d’altres seqüeles que podrien evitar-se. Un estudi recent publicat a la revista Immunological Investigations conclou que el diagnòstic precoç i el seguiment de la malaltia fan possible prevenir complicacions i ajudar a que els menors amb immunodeficiència primària per defecte d’anticossos tinguin una millor qualitat de vida.

Una de les més freqüents és la immunodeficiència comuna variable, que comporta infeccions respiratòries de repetició, astènia, falta de gana o diarrea com a símptomes principals. El millor mètode per identificar la immunodeficiència comuna variable és una anàlisi dirigida, amb la dosificació de les immunoglobulines, que permet identificar-les per així poder instaurar un tractament específic. Aquest consisteix en l’administració d’immunoglobulines per via venosa o subcutània, el que possibilita el poder normalitzar la vida diària dels menors afectats .

Per tot això insisteixo que és fonamental tenir un alt índex de sospita d’IDP davant infeccions no habituals o freqüents, un retard en el creixement i / o fenòmens autoimmunes.

Nens bombolla

Cada any a Espanya neixen entre 8 i 10 nens amb una immunodeficiència combinada greu, anomenats popularment nens bombolla. Es tracta d’una IDP menys freqüent però la més greu, ja que afecta a lactants petits i si no es tracta de manera adequada pot suposar la seva mort abans dels 12 mesos d’edat. Es caracteritza per defectes severs en la immunitat tant humoral com cel·lular. Amb el cribratge neonatal es pot detectar de manera precoç a partir d’una mostra de sang extreta del taló. No obstant això, a dia d’avui no està disponible a tot Espanya. Catalunya és el primer país d’Europa que en disposa des de gener d’enguany. Estem ara en la fase inicial però ja està en marxa i això és una gran notícia que volem celebrar durant aquesta setmana mundial de les immunodeficiències.  El cribratge neonatal universal millorà la supervivència i el pronòstic d’aquests nadons, sent possible la curació mitjançant trasplantament de progenitors hematopoètics o teràpia gènica. Aquests tractaments, que ja estan disponibles i mostren millors resultats en aquells que els reben abans de la seva primera infecció greu (fase presimptomàtica), per la qual cosa el cribratge és molt important.

Signes d’avís

El Grup de Treball d’Immunologia Clínica de la SEICAP i els professionals que es dediquen a les Immunodeficiències volem fer difusió dels  signes  de sospita, adaptats del decàleg de la Jeffrey Modell Foundation (JMF), que ajuden a detectar els nens que estan en risc i han d’acudir a l’especialista per estudiar el seu cas en cas de patir:

  1. 8 o més otitis mitjanes en un any
  2. 2 o més pneumònies o sinusitis en un any
  3. Abscessos profunds o viscerals recidivants
  4. 2 o més infeccions sistèmiques
  5. Retard del creixement
  6. Aftes o muguet recidivant després del primer any d’edat
  7. Necessitat de 2 mesos d’antibiòtic parenteral
  8. Fenòmens autoimmunes freqüents
  9. Febre amb sospita de periodicitat
  10. IgE> 2000 UI / ml amb infeccions de repetició
  11. Bronquiectàsies sense causa aparent
  12. Antecedents familiars d’IDP.
  13. Trets dismòrfics associats a infeccions de repetició

Dra. Pilar Llobet Agullo
Metge Adjunt del Servei de Pediatria i Al·lergòloga Infantil