Infermera 4.0: innovació amb ànima a l’Hospital General de Granollers

El 12 de maig celebrem el Dia Internacional de la Infermeria. Una data per reconèixer el compromís, la vocació i la força transformadora d’una professió que no només cuida, sinó que lidera canvis, impulsa projectes i mira al futur amb il·lusió. Aquest any volem compartir una mirada cap a aquesta infermeria del futur que ja és present a casa nostra: el model d’Infermera 4.0.

A l’Hospital General de Granollers apostem per una infermeria connectada, creativa i valenta. Una infermeria que fa recerca, que innova, que utilitza les dades per prendre millors decisions, que participa en espais de cocreació amb pacients i professionals, i que lidera projectes amb impacte real.

La hackaton infermera: innovació des de la pràctica clínica

Aquest 2025, com a mostra d’aquest esperit transformador, des de la Direcció d’Infermeria estem impulsant la primera hackaton d’Infermeria, en el marc de la jornada anual d’Infermeria, un espai col·laboratiu i participatiu on les nostres professionals podran idear, prototipar i presentar solucions innovadores a reptes reals de la pràctica assistencial.

Aquest esdeveniment no només ens permetrà posar la creativitat al servei de la cura, sinó també generar comunitat, vincular-nos amb altres disciplines i fomentar una cultura d’innovació i recerca que volem que impregni tot el nostre dia a dia.

La recerca, eix clau del nostre model

Apostem per una infermeria que es qüestiona, que observa i que investiga per millorar. Per això, des de fa anys treballem per potenciar la recerca infermera dins del nostre hospital. Les nostres professionals participen en estudis, lideren projectes i col·laboren en xarxa amb altres institucions per fer avançar el coneixement i, sobretot, per garantir una atenció cada vegada més segura, personalitzada i humana.

Infermera 4.0: tecnologia amb mirada humana

Quan parlem d’Infermera 4.0, no parlem només de tecnologia. Parlem de posar les eines digitals al servei de les persones. Parlem de formar infermeres que integren la competència digital en la seva pràctica clínica i que entenen la innovació com una forma d’ampliar la capacitat de cuidar millor.

Aquest model posa al centre l’autonomia professional, el pensament crític, la comunicació empàtica i l’abordatge holístic de la persona. Una infermeria que lidera, que transforma i que no oblida mai la seva essència: estar al costat de les persones, especialment en els moments més vulnerables.

Amb il·lusió, cap al futur

Aquest Dia de la Infermeria, des de l’Hospital de Granollers volem felicitar i agrair la tasca de totes les infermeres i infermers que cada dia feu que el sistema sanitari funcioni. Gràcies per la vostra dedicació, per la vostra força i per la vostra capacitat infinita de reinventar-vos.

Construïm plegats una infermeria del futur, una Infermeria 4.0 amb ànima, talent i cor.

Gràcies a totes per sumar tant cada dia.

Una forta abraçada

Laura Lahuerta Valls

Relats en temps de Covid: infermeres de la planta de Medicina Interna

“Emociona veure com som de forts els treballadors de l’Hospital”

Aquests testimonis volen posar de manifest les vivències en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pandèmia que ha provocat la Covid-19. Un recull perquè no quedin en l’oblit els testimonis directes d’una situació que ho ha trasbalsat tot.

Laura Almansa (estudiant d’Infermeria)
Mar Busquets (DUI)
Marta Cladellas (DUI)
Montse Francàs (TCAI)
Ana B. Rodríguez (DUI)
Núria Sala (TCAI)

Treballen a la sisena planta de Medicina Interna (planta COVID) en el torn de nit

“Silenci”. Aquesta és la primera paraula que els hi ve al cap en recordar els primers dies de la pandèmia que ja dura més d’un any. La Laura, la Mar, la Marta, la Montse, l’Ana i la Núria treballen a la sisena planta d’hospitalització de Medicina Interna de l’Hospital en el torn de nit, la primera planta destinada als pacients COVID.

“El silenci, però, no era una paraula que hagués definit la sisena o cap altra planta” recorden, “timbres, familiars, malalts passejant pels passadissos… tot allò es va esborrar en qüestió de pocs dies. Ja no érem Medicina Interna, érem planta COVID com la resta de l’hospital i d’altres hospitals arreu del món”.

Cada nit que passava entenien una mica més aquest virus, “eren nits llargues on no hi havia més que silenci i trucades a les famílies per donar males notícies. La soledat dels malalts i la por reflectida a les seves cares era una sensació que traspassava les bosses d’escombraries i les mascaretes reciclades amb les què havíem de treballar durant dies”.

“Veiem famílies senceres i sabíem que un dels membres mai podria tornar a casa i havíem de dir-li que ja no hi havia res a fer… que aquest virus havia guanyat”. Tot això anava acumulant-se a la por, angoixa i tristesa que patien com a treballadores fins que no podien més i ploraven “per alliberar-nos d’aquesta càrrega que ens havíem auto imposat; no parlar per no preocupar a les nostres famílies es va convertir en rutina”. I és que les seves famílies era precisament el que els feia perdre la son: “aquells dies el terror a contagiar era latent i era una de les converses més escoltades entre nosaltres. Separar-nos físicament d’elles era dolorós, però necessari, ens dèiem, perquè teníem la certesa que ens contagiaríem, l’únic que no sabíem era quan”. Aquesta separació física també era una realitat a la feina: “decidíem no ajuntar-nos per minimitzar el risc ja important de contagi, aquells descansos en el que ens ajuntàvem que encara trobem a faltar” expliquen.

Recorden també les onades de solidaritat: “van inundar el nostre centre del material tan necessari, i, abans de venir a treballar escoltàvem els aplaudiments de la gent, de les forces i cossos de seguretat de l’estat, bombers, etc. estarem sempre agraïts”.

Així van passar les nits, fins que van poder respirar una mica “però al carrer ja no era igual, la sensació d’irrealitat i perplexitat va deixar pas a una realitat que no era la nostra, però que es quedaria amb nosaltres durant molt temps. La culpabilitat que sentíem per intentar fer una vida normal després de tot el que havíem viscut es va instal·lar amb nosaltres i no hi va haver temps a recuperar-nos que ja teníem aquí la segona onada, i amb aquesta, una nova transformació de la sisena, aquest cop en una unitat d’UCRI (Unitat de Cures Intermèdies Respiratòries)”. De la nit al dia van passar a portar malalts greus, i malgrat que no hi havia el problema inicial manca de materials “novament havíem d’aprendre a marxes forçades. El sentiment de ràbia i esgotament per tornar a viure les cares de terror dels malalts i les morts cruelment solitàries començava a aparèixer. Tornàvem a haver de cuidar dels nostres propis companys, havíem de viure els nostres propis contagis i tot això amb la sensació que mai acabaria”.

Han passat molts mesos després d’això, i noves onades han arribat i han marxat, però hi ha un fet immutable: “la cara de por dels malalts quan els rebem a la nostra unitat i l’alegria i agraïment que senten i sentim quan marxen recuperats”.

Amb la perspectiva que dóna el temps no es poden creure tot el que han viscut i tot el que han aconseguit: “emociona veure com som de forts els treballadors i dels grandíssims professionals que formen part d’aquest hospital”.

Relats anteriors:

Relats en temps de Covid: Olga Navarro

“La Covid m’ha ensenyat a ser millor professional i millor persona”

Aquests testimonis volen posar de manifest les vivències en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pandèmia que ha provocat la Covid-19. Un recull de vivències perquè no quedin en l’oblit els testimonis directes d’una situació que ho ha trasbalsat tot.

***

OLGA NAVARRO

Infermera. Treballa des de fa quasi tres dècades a l’hospital i des de fa 11 anys és coordinadora assistencial a la planta de Medicina Interna (6a planta), la primera que va començar a tenir pacients Covid.

“Els tres primers mesos de pandèmia van ser caòtics. M’entristia veure com estava l’hospital, tot canviat, vam muntar plantes a Consultes Externes, cada dia eren protocols diferents, la sala de parts es va traslladar… i recordo que veníem amb por. A l’hospital me l’estimo molt i em feia molta pena veure’l així… porto tota la vida treballant aquí, quasi trenta anys!”.

Quan es va plantejar ser infermera no es va imaginar mai que arribaria a passar el que ha passat. “La pandèmia ens ha fet créixer. Crec que tot el col·lectiu d’infermeria ha estat donant el 100%: al principi va ser dur, però ens hem adaptat totes molt bé”. També, igual que companys en relats anteriors, destaca que el companyonia que ha estat sempre present. “Nosaltres ja treballem molt a gust i amb la Covid hem treballat molt durament però fent molta pinya, hem estat molt unides. Veies companyes que s’anaven contagiant, i no volíem fer-nos PCR per no haver d’agafar la baixa i deixar a les companyes soles!”. També recorda d’aquells primers mesos que “tot i que al sortir d’aquí estàvem esgotades, tan física com emocionalment, tot i no tenir por de contagiar-me a l’hospital sí que el tenia en arribar a casa, tenia por de contagiar als meus. En sortir extenuades , quan agafaves el cotxe i veies tot buit eres més conscient del que estava passant”.

L’Olga és sincera i transparent, quan parles amb ella ràpidament entreveus una persona molt treballadora, eficaç i optimista. Malgrat haver passat moments molt durs, té bones paraules per definir la seva experiència: “com a infermera sento que la Covid ha estat gratificant, perquè m’he sentit realitzada: he cuidat molt més del que ho feia abans, la nostra feina és cuidar i ho he fet molt perquè les persones en necessitaven moltes cures… Abans de la pandèmia molts malalts estaven acompanyats, i les necessitats les suplia la família; amb la Covid el malalt depèn només de tu, i malalts molt dependents de nosaltres… molta feina i molt dura, però gratificant”.

Les primeres setmanes va participar en l’adaptació de l’Àrea Ambulatòria per convertir-la en unitats d’hospitalització: “va ser un caos haver de muntar les habitacions, poder comptar amb el material per poder treballar… però ens vam en sortir. Gràcies a això vam poder ingressar molts malalts allà. Recordo lo ràpid que es va emplenar l’hospital de malalts Covid. La nostra planta la vam dividir en dos, per a malalts Covid i malalts no Covid, però en un dia ja estava la planta plena”.

Passats els dos-tres primers mesos, les coses van canviar perquè es van familiaritzar amb la malaltia i s’han acostumat a conviure-hi, i també a tractar els malalts, que havien d’estar aïllats. “Aquest punt és important perquè ens va costar molt, ja que els malalts ho passaven molt malament tot i que alhora, es van portar molt bé en tot moment, ja que no eren demandants per res. Veien que ens havíem de vestir d’aquella manera per anar a veure’ls, entenien la gravetat de la situació. Picaven molt poc al timbre, les famílies quan fèiem la videotrucada estaven molt agraïdes… al final va ser una experiència molt productiva i molt satisfactòria, tant a nivell professional com a nivell personal” recorda l’Olga.

Relats en temps de Covid: Olga Navarro — L’equip de la 6a planta de Medicina Interna a finals del mes d’abril de l’any passat

Intentaven trucar a les famílies cada dia, per rebaixar el seu neguit: “els metges ja intentaven fer la trucada diària, però nosaltres també quan fèiem la higiene o entràvem el menjar els hi preguntàvem si volien parlar amb els seus familiars i ens trobàvem a la gent molt agraïda. Sabíem la preocupació per la qual passaven i era una manera d’intentar minvar-la. També estar sol aquí dintre es fa molt dur i sense salut, t’impacta molt”. Això t’ensenya a tenir molta empatia: “n’has de tenir molta amb aquests pacients tan complexes. Estar a l’altre costat no és el mateix que estar al nostre, perquè a l’altre et falta la salut”.

Tot aquest esforç va revertir en agraïment, tant per part dels malalts com de la ciutadania: “increïble com s’han portat amb nosaltres: com et portaven les bates, amb missatges d’ànims que em fan posar la pell de gallina: seguiu endavant, vinga, moltes gràcies per tot… ens recordava que la nostra feina val la pena i que calia seguir treballant així. Hi havia gent que ens portava directament coses a la nostra planta. Sóc de Montmeló i hi havia gent que em trucava per dir-me que em deixaven pantalles que havien fet a la porta de casa meva”.

Les mostres d’agraïment ens recordaven que la nostra feina valia la pena i que calia seguir treballant així

Han viscut moments molt durs que quedaran per a la memòria. “Ens vam trobar amb situacions en què en només en una hora havies de baixar a un pacient a l’UCI, és el cas d’una noia embarassada que vam haver de portar corrents a crítics perquè se’ns ofegava i la vam haver d’intubar. També hem tingut malalts molts grans que no poden anar a UCI perquè no suportarien la intubació, els cuidem tot el que podem a la planta i alguns s’han en sortit, i altres no… que estiguessin ben cuidats era la nostra prioritat”.

La cap de la seva àrea, la Gemma Pérez, ens acompanya en aquest relat, i afegeix l’impacte que li va suposar veure professionals a fora de les habitacions plorant, assentats a terra, impactats per la situació: “els professionals tenien por. Mai havia vist a treballadors abatuts a terra com els primers mesos de pandèmia. També em van impactar molt els aplaudiments dels professionals que donaven l’alta, tenien llàgrimes als ulls perquè veiem que la gent se’n sortia, se m’ha quedat marcat”.

I també han viscut moments molt emocionants: és el cas del company Pedro, un cas amb que va acabar feliçment, ja que després de passar molts dies a l’UCI, el van traslladar a la seva planta: “quan va pujar ens va explicar que li van dir que truqués a la seva dona abans d’intubar-lo… li van dir que no es preocupés, que es despertaria, però ell no ho veia clar…”. Quan li van donar d’alta, l’hospital va viure un dels moments més emotius d’aquesta pandèmia: “va pujar molta gent a la planta per aplaudir-lo i acomiadar-lo… i quan va baixar es va trobar que a Consultes Externes estava quasi tot l’hospital per rebre’l i aplaudir-lo de nou, se’m posa la pell de gallina de recordar-ho! I també amb les gràcies de tots els malalts quan han marxat”.

Aquestes experiències i tot el que ha viscut l’han ensenyat a ser “millor professional i millor persona. Hem vist gent que ho ha passat molt malament, i això t’ensenya a valorar molt les coses. Famílies senceres ingressades… gent de totes les edats, també joves que han estat ingressats a l’UCI i quan han pujat a la nostra planta d’hospitalització encara ho han passat molt malament, a vegades sense poder ni respirar”. I això et fa valorar moltes coses, especialment la salut: “abans ja valorava molt la salut, però ara la valoro el triple. Ens queixem per coses insignificants, quan el que realment el que ens ha de preocupar és tenir salut. He après a valorar les coses més petites i a valorar més la vida. Ja li dic al meu fill: valors i respecte. Valorarem el que tenim, la família és el més important. No hi ha res més a la vida, valors i respecte, abans que els diners”.

La Covid, però, no ha marxat: “anem cap a la normalitat, però tindrem pacient Covid durant molt de temps. Estem cansats però veig el futur amb optimisme. Quan la població estigui vacunada tot serà molt diferent. Hem de ser positives, ens hem de vacunar, ho veig molt clar!”.

Com ha succeït amb altres companys amb qui hem compartit el seu relat en temps de Covid, l’Olga també vol donar gràcies sinceres a la Gemma Pérez “a vegades em queixo, però amb mi s’ha portat molt bé. Ha estat molt dur, però sort de la Gemma i de l’equip, estic molt agraïda” explica emocionada entre llàgrimes. Perquè al final, darrere de cada història, de cada professional, tenim la persona.

Relats anteriors:

Infermera de pràctica avançada (IPA) en diabetis

Aquest article parla del paper de la infermera de pràctica avançada (IPA) en diabetis.

La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició (UDEN) de l’Hospital General de Granollers està formada per un equip multidisciplinari que consta de metges especialistes amb endocrinologia, infermeres especialistes en educació terapèutica, dietistes, podòloga, psicòloga, auxiliar d’infermeria i administrativa. L’equip té un coordinador del qual depèn funcionalment tot l’equip. A més compta amb el suport de Treball Social i de l’equip de mediadors.

A la Unitat es tracten malalties molt variades unes cròniques com la Diabetis Mellitus (DM) i l’obesitat i altres agudes. La UDEN cobreix les necessitats sanitàries de les persones amb trastorns endocrinològics de tot el Vallès Oriental, tant adults com nens, també és referent de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) i fa suport dels equips d’Atenció Primària i d’altres nivells assistencials que ho requereixen.

La missió de la UDEN és la de diagnosticar i realitzar totes aquelles proves necessàries per completar el diagnòstic i tractament del pacient.

El maneig de la DM és molt complexa, va més enllà del control glucèmic: implica mantenir un tractament de per vida per part del pacient i moltes vegades canvis en el seu estil de vida. Per això és fonamental que els pacients i/o famílies rebin educació terapèutica en diabetis.

L’educació terapèutica en diabetis té com a objectiu donar al pacient i/o família els coneixements, habilitats, actituds i el suport necessari per a poder gestionar la seva malaltia i que puguin integrar-la a la seva vida diària. Tot això amb la finalitat de prevenir descompensacions agudes i reduir el risc de complicacions cròniques.

Objectius de les infermeres de la UDEN:

Atendre la demanda d’educació terapèutica que es genera a la comarca i a la resta de Serveis de l’Hospital, amb el màxim nivell de qualitat.
Fomentar el treball en equip i la comunicació fluida entre els diferents professionals de la Unitat.
Oferir una atenció complerta al pacient i/o família amb diabetis, en la qual s’integrin i es coordinin els esforços de tots els professionals que treballen a la Unitat, així com els diferents especialistes que visitin al pacient.
Facilitar i/o afavorir l’apoderament del pacient en la gestió de la seva malaltia.
Mantenir la comunicació i coordinació constant amb els equips d’Assistència Primària, i contribuir a la formació continuada dels seus metges i infermeres.
Col·laborar amb les Societats Científiques pròpies de l’especialitat.
Fomentar la formació continuada i la recerca clínica com a eina indispensable per l’excel·lència professional.

***

Altres articles relacionats amb la infermeria de pràctica avançada:

Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) en dolor

Aquest Blog recull en les seves últimes entrades l’adhesió de l’Hospital General de Granollers a la campanya internacional Nursing Now. Aquest article parla del paper de la infermera de pràctica avançada (IPA) en dolor.

La infermera de pràctica avançada (IPA) en dolor atén a pacients amb dolor agut, com és el Dolor Agut Postoperatori i a pacients amb dolor crònic, dins de la Unitat específica de Dolor Crònic de l’Hospital.

El seu objectiu és desenvolupar l’atenció integral tant amb els pacients amb dolor agut com crònic i de difícil control, ho fa de forma presencial o telefònica, coordinat amb el metge de la unitat.

La IPA desenvolupa una tasca essencial pel que fa a l’educació i formació dels pacients i familiars, facilitant eines apropiades per l’enfrontament del seu dolor i assolint una millor percepció de la seva qualitat de vida.

Junts treballem per alleujar el dolor, el gran enemic invisible de la nostra societat. Volem aconseguir un hospital lliure de dolor.

***

Altres articles relacionats amb la campanya Nursing Now:

Què és Nursing Now?

El Nursing now és una campanya llançada des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Consell Internacional d’Infermeres, amb motiu del 200 aniversari de la mort de Florence Nightingale, considerada la pionera en la infermeria moderna.

Té com a objectiu millorar la salut en l’àmbit mundial elevant el perfil i l’estatus de les infermeres a tot el món, influint en els responsables de la formulació de polítiques i donant suport a les mateixes infermeres perquè liderin, aprenguin i construeixin un moviment global.

La campanya se centra en aquests principals factors:

• Assegurar que les infermeres i les llevadores tinguin una veu més prominents en la formulació de polítiques de salut;
• Fomentar una important inversió en la força laboral d’infermeria;
• Advocar perquè hi hagi més infermeres en posicions de lideratge;
• Fomentar la investigació que ajudi a determinar a on les infermeres poden tenir l’impacte més gran, i
• Compartir exemples de millors pràctiques d’infermeria.

Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) en reumatologia

Aquest Blog recull en les seves últimes entrades l’adhesió de l’Hospital General de Granollers a la campanya internacional Nursing Now. Aquest article parla del paper de la infermera de pràctica avançada (IPA) en reumatologia.

La IPA en Reumatologia respon a la necessitat d’acompanyar a les persones afectades d’artritis reumatoide (AR) en el seu procés crònic per poder proporcionar cures avançades amb relació al monitoratge regular del seu estat de salut. El maneig d’aquests pacients és complex i cal una atenció multidiciplinar entre el reumatòleg i la infermera experta en aquest camp.

L’eix vertebrador d’aquesta consulta és l’atenció centrada en el pacient i la presa de decisions conjunta a través de la monitoratge de tractaments biològics, seguiment, teràpies i entrenament per autoadministració de fàrmacs. Un dels objectius principals és detectar de manera precoç els efectes adversos relacionats amb els tractaments abans descrits per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

Altres articles relacionats amb la campanya Nursing Now:

El mes de setembre, l’Hospital s’ha adherit a la campanya Nursing Now.

El Nursing now és una campanya llançada des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Consell Internacional d’Infermeres, amb motiu del 200 aniversari de la mort de Florence Nightingale, considerada la pionera en la infermeria moderna.

Té com a objectiu millorar la salut en l’àmbit mundial elevant el perfil i l’estatus de les infermeres a tot el món, influint en els responsables de la formulació de polítiques i donant suport a les mateixes infermeres perquè liderin, aprenguin i construeixin un moviment global.

La campanya se centra en aquests principals factors:

• Assegurar que les infermeres i les llevadores tinguin una veu més prominents en la formulació de polítiques de salut;
• Fomentar una important inversió en la força laboral d’infermeria;
• Advocar perquè hi hagi més infermeres en posicions de lideratge;
• Fomentar la investigació que ajudi a determinar a on les infermeres poden tenir l’impacte més gran, i
• Compartir exemples de millors pràctiques d’infermeria.

Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) en neurologia

L’Hospital General de Granollers s’ha adherit a la campanya Nursing Now. Aquest article parla del paper de la infermera de pràctica avançada (IPA) en neurologia.

Aquesta infermera de pràctica avançada, té com a objectiu atendre a persones amb malalties neurològiques des de l’abordatge global i amb un enfocament biopsicosocial, mitjançant una consulta infermera, amb l’objectiu de millorar en aquests pacients el coneixement de la malaltia (educació), el seu afrontament amb la mateixa (empoderament) i la millora de la qualitat de vida.

L’empoderament i l’educació al pacient són dues eines efectives per a la consecució d’aquest objectiu.

Les principals cures que dispensa la infermera son la vigilància dels símptomes físics, la toxicitat farmacològica i l’avaluació de factors de comorbiditat. També incideix amb l’avaluació de l’estat físic, psicològic per assegurar una continuïtat en l’atenció.

Aquesta IPA fa un abordatge multidimensional amb una visió infermera, registrant l’avaluació de les necessitats bàsiques i alterades a través de diagnòstics infermers i implementarà les intervencions corresponents amb posterior avaluació.

Altres articles relacionats:

Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) de UFISS (Unitat Funcional Interdisciplinar)

L’Hospital General de Granollers s’ha adherit a la campanya Nursing Now. Aquest article parla del paper de la infermera de pràctica avançada (IPA) de UFISS (Unitat Funcional Interdisciplinar).

La IPA de UFISS intervé com a consultora dels diferents serveis hospitalaris mitjançant la valoració del pacient i el tractament integral d’aquells pacients que necessiten atenció tant sanitària com social. Aquesta IPA fa de gestora de casos de UFISS, realitza la coordinació de trasllat de pacients mitjançant la vinculació amb els diferents nivells assistencials (atenció primària, sociosanitaris de la zona, hospitals i residències).

Totes les funcions d’aquesta IPA de UFISS es porten a terme juntament amb la tasca de l’equip interdisciplinar que forma la UFISS (geriatra, treballador social, fisioterapeuta).

L’objectiu de la IPA de UFISS (juntament amb el seu equip) és:

Identificar , prevenir i tractar problemes i necessitats.
Identificar el risc de discapacitat i dependència i el grau de rehabilitació possible.
Mantenir i/o millorar funció cognitiva, funcional i afectiva.
Disminuir el risc d’institucionalització del pacient.
Garantir assistència adequada en el període agut i postagut.

El rol de la IPA de la UFISS es basa en:

Atenció directa al pacient (Fent prevenció i educació de la salut)
Formació i assessorament ( d’estudiants de grau, suport als professionals sobre els diferents recursos sanitaris/socials a l’alta)
Interprofessionalitat ( treball interdisciplinar i coordinació assistencial amb altres nivells d’atenció)
Recerca, evidència i aprenentatge ( recerca , i interès continuat per aprendre)
Autonomia i decisions complexes (alt grau d’autonomia professional).

Article relacionat publicat al Blog: Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) en demències

Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) en demències

L’Hospital General de Granollers s’ha adherit a la campanya Nursing Now. Aquest article parla del paper de la infermera de pràctica avançada en demències (IPA).

L’abordatge de la demència ha de ser integral, es tracten els problemes cognitius, funcionals o socials durant tot el procés de la malaltia. L’IPA és el primer contacte que té el malalt identificant les necessitats de la persona, coneixent la realitat de l’individu, les seves expectatives i les possibilitats d’afrontament a llarg termini i treballant les habilitats dels malalts i els seus cuidadors.

El pas de l’envelliment saludable a la demència apareix com un contínuum. Identificar al pacient en un estadiatge precoç a la malaltia i tractar-lo abans que la demència provoqui alteracions cognitives i funcionals irreversibles millorarà la qualitat de vida del malalt i dels seus cuidadors.

La infermera gestora de casos amb l’objectiu d’afavorir el diagnòstic i optimitzar els recursos prioritza la intervenció de l’equip interdisciplinar. Geriatria, neurologia, infermeria, neuropsicologia, treball social, educació social, fisioteràpia, teràpia ocupacional, TCAI i/o logopèdia seran peces clau en el diagnòstic i tractament de la demència.

L’objectiu del diagnòstic i el tractament ha de ser maximitzar l’estat cognitiu i funcional, minimitzar la presència de trastorns emocionals i de conducta per contribuir a la millora de la qualitat de vida del malalt i dels seus cuidadors.

Després del diagnòstic el treball interdisciplinari permet la continuïtat assistencial durant tot el procés de la malaltia. A les fases més incipients l’estimulació cognitiva i funcional i l’educació i suport als cuidadors es realitza als hospitals de dia. Als estadis de més complexitat o dependència als centres de dia i residències. Sempre amb el suport i continuïtat dels equips d’atenció primària

Només un equip on treballin diferents disciplines pot acostar-se amb garanties a l’avaluació, diagnòstic i intervenció dels malalts amb problemes de memòria/demència i els seus familiars.

****

Continua llegint «Nursing Now: infermera de pràctica avançada (IPA) en demències»

L’experiència dels professionals a l’hotel medicalitzat B&B

En el marc de les mesures per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2, l’Hotel B&B de Les Franqueses del Vallès va ser l’hotel designat pel Servei Català de la Salut per habilitar-lo com a ús sanitari per l’Hospital General de Granollers. El dispositiu ha funcionat com un equipament sanitari addicional als espais que té disponibles l’Hospital General de Granollers i depenia directament del centre sanitari. Disposava de 80 habitacions individuals per a pacients amb perfil d’hospitalització a domicili que no puguin estar a casa per no complir els criteris socials necessaris. L’hotel va entrar en funcionament el 2 d’abril i ha estat operatiu fins el 8 de juny.

Set professionals que hi han treballat comparteixen la seva experiència en aquest article.

S’obre la porta de la recepció de l’hotel B&B de Granollers. Recepció convertida en taulell d’admissions amb personal administratiu encarregat de rebre els pacients COVID que són derivats d’altres hospitals i del nostre Hospital. Una sala de reunions, convertida en magatzem de material sanitari necessari per fer front al dia a dia. Personal de seguretat a l’entrada, 24 h, que vetlla per la seguretat de tot el personal treballador i de les instal·lacions de l’hotel convertit en hospital medicalitzat. Habitacions d’hotel convertides en vestuaris per tot el personal. Més habitacions d’hotel convertides en controls d’infermeria, magatzem per material, preparació de carro de medicació, estoc necessari…

Segona planta de l’hotel oberta. Comencen a arribar pacients amb diagnòstic COVID-19. 20 habitacions que per les persones que ingressen serà casa seva durant molts dies. Augmenta l’activitat. Tercera planta de l’hotel oberta. 20 habitacions més. Es requereix més personal, més recursos materials… I torna a augmentar el nombre de pacients que requereixen aïllament. Quarta planta oberta. 20 habitacions més. A la setmana següent. Cinquena planta oberta. 20 ingressos més.

Persones en procés de recuperació però que fa més de 30 dies que estan en aïllament. Estem pendents de les seves emocions, com podem fer l’estança més agradable. Infermeres que fan pastissos per als seus pacients per endolcir una mica les seves preocupacions. Biblioteques creades per al personal, per als pacients que ho necessitin. Mini festes d’aniversari pels pacients que feien anys durant l’aïllament. Videotrucades amb la família que tant necessitaven. Suport psicològic per part de l’equip de professionals de l’hospital, que tant han ajudat. Analítiques de sang que marxaven en cotxe i medicació que venia en taxi… I tot això amb un personal d’infermeria, mèdic, estudiants, neteja, administratiu, seguretat, magatzem, cuina, manteniment, fent un equip impecable.

Comencen les altes mèdiques. Creem una pissarra de “Pacients recuperats” a l’entrada. Ens emociona veure com va augmentant el marcador. Van disminuint els ingressos, augmenten les altes i es van buidant les plantes. Un total de 112 pacients que han sortit per la porta de l’Hotel Covid Hospital General de Granollers recuperats. Final de l’hotel. Es buiden les habitacions… Organització màxima, escolta activa al personal i molt suport en tot moment.

Mai havíem pensat treballar en un hotel, ni en una pandèmia, en aquestes condicions, i malgrat tot ha sigut una experiència única amb personal únic i amb un equip de professionals de 10. Així és com ens hem sentit. Gràcies a tots i a totes. “Dream Team B&B”.

Carolina, Ingrid, Mireia, Cristina, Abdou, MªJosé i Berni.