“La Covid m’ha ensenyat a ser millor professional i millor persona”

Aquests testimonis volen posar de manifest les vivències en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pandèmia que ha provocat la Covid-19. Un recull de vivències perquè no quedin en l’oblit els testimonis directes d’una situació que ho ha trasbalsat tot.

Olga Navarro***

OLGA NAVARRO

Infermera. Treballa des de fa quasi tres dècades a l’hospital i des de fa 11 anys és coordinadora assistencial a la planta de Medicina Interna (6a planta), la primera que va començar a tenir pacients Covid.

“Els tres primers mesos de pandèmia van ser caòtics. M’entristia veure com estava l’hospital, tot canviat, vam muntar plantes a Consultes Externes, cada dia eren protocols diferents, la sala de parts es va traslladar… i recordo que veníem amb por. A l’hospital me l’estimo molt i em feia molta pena veure’l així… porto tota la vida treballant aquí, quasi trenta anys!”.

Quan es va plantejar ser infermera no es va imaginar mai que arribaria a passar el que ha passat. “La pandèmia ens ha fet créixer. Crec que tot el col·lectiu d’infermeria ha estat donant el 100%: al principi va ser dur, però ens hem adaptat totes molt bé”. També, igual que companys en relats anteriors, destaca que el companyonia que ha estat sempre present. “Nosaltres ja treballem molt a gust i amb la Covid hem treballat molt durament però fent molta pinya, hem estat molt unides. Veies companyes que s’anaven contagiant, i no volíem fer-nos PCR per no haver d’agafar la baixa i deixar a les companyes soles!”. També recorda d’aquells primers mesos que “tot i que al sortir d’aquí estàvem esgotades, tan física com emocionalment, tot i no tenir por de contagiar-me a l’hospital sí que el tenia en arribar a casa, tenia por de contagiar als meus. En sortir extenuades , quan agafaves el cotxe i veies tot buit eres més conscient del que estava passant”.

L’Olga és sincera i transparent, quan parles amb ella ràpidament entreveus una persona molt treballadora, eficaç i optimista. Malgrat haver passat moments molt durs, té bones paraules per definir la seva experiència: “com a infermera sento que la Covid ha estat gratificant, perquè m’he sentit realitzada: he cuidat molt més del que ho feia abans, la nostra feina és cuidar i ho he fet molt perquè les persones en necessitaven moltes cures… Abans de la pandèmia molts malalts estaven acompanyats, i les necessitats les suplia la família; amb la Covid el malalt depèn només de tu, i malalts molt dependents de nosaltres… molta feina i molt dura, però gratificant”.

Les primeres setmanes va participar en l’adaptació de l’Àrea Ambulatòria per convertir-la en unitats d’hospitalització: “va ser un caos haver de muntar les habitacions, poder comptar amb el material per poder treballar… però ens vam en sortir. Gràcies a això vam poder ingressar molts malalts allà. Recordo lo ràpid que es va emplenar l’hospital de malalts Covid. La nostra planta la vam dividir en dos, per a malalts Covid i malalts no Covid, però en un dia ja estava la planta plena”.

Passats els dos-tres primers mesos, les coses van canviar perquè es van familiaritzar amb la malaltia i s’han acostumat a conviure-hi, i també a tractar els malalts, que havien d’estar aïllats. “Aquest punt és important perquè ens va costar molt, ja que els malalts ho passaven molt malament tot i que alhora, es van portar molt bé en tot moment, ja que no eren demandants per res. Veien que ens havíem de vestir d’aquella manera per anar a veure’ls, entenien la gravetat de la situació. Picaven molt poc al timbre, les famílies quan fèiem la videotrucada estaven molt agraïdes… al final va ser una experiència molt productiva i molt satisfactòria, tant a nivell professional com a nivell personal” recorda l’Olga.

Relats en temps de Covid: Olga Navarro

L’equip de la 6a planta de Medicina Interna a finals del mes d’abril de l’any passat

Intentaven trucar a les famílies cada dia, per rebaixar el seu neguit: “els metges ja intentaven fer la trucada diària, però nosaltres també quan fèiem la higiene o entràvem el menjar els hi preguntàvem si volien parlar amb els seus familiars i ens trobàvem a la gent molt agraïda. Sabíem la preocupació per la qual passaven i era una manera d’intentar minvar-la. També estar sol aquí dintre es fa molt dur i sense salut, t’impacta molt”. Això t’ensenya a tenir molta empatia: “n’has de tenir molta amb aquests pacients tan complexes. Estar a l’altre costat no és el mateix que estar al nostre, perquè a l’altre et falta la salut”.

Tot aquest esforç va revertir en agraïment, tant per part dels malalts com de la ciutadania: “increïble com s’han portat amb nosaltres: com et portaven les bates, amb missatges d’ànims que em fan posar la pell de gallina: seguiu endavant, vinga, moltes gràcies per tot… ens recordava que la nostra feina val la pena i que calia seguir treballant així. Hi havia gent que ens portava directament coses a la nostra planta. Sóc de Montmeló i hi havia gent que em trucava per dir-me que em deixaven pantalles que havien fet a la porta de casa meva”.

Les mostres d’agraïment ens recordaven que la nostra feina valia la pena i que calia seguir treballant així

Han viscut moments molt durs que quedaran per a la memòria. “Ens vam trobar amb situacions en què en només en una hora havies de baixar a un pacient a l’UCI, és el cas d’una noia embarassada que vam haver de  portar corrents a crítics perquè se’ns ofegava i la vam haver d’intubar. També hem tingut malalts molts grans que no poden anar a UCI perquè no suportarien la intubació, els cuidem tot el que podem a la planta i alguns s’han en sortit, i altres no… que estiguessin ben cuidats era la nostra prioritat”.

La cap de la seva àrea, la Gemma Pérez, ens acompanya en aquest relat, i afegeix l’impacte que li va suposar veure professionals a fora de les habitacions plorant, assentats a terra, impactats per la situació: “els professionals tenien por. Mai havia vist a treballadors abatuts a terra com els primers mesos de pandèmia. També em van impactar molt els aplaudiments dels professionals que donaven l’alta, tenien llàgrimes als ulls perquè veiem que la gent se’n sortia, se m’ha quedat marcat”.

I també han viscut moments molt emocionants: és el cas del company Pedro, un cas amb que va acabar feliçment, ja que després de passar molts dies a l’UCI, el van traslladar a la seva planta: “quan va pujar ens va explicar que li van dir que truqués a la seva dona abans d’intubar-lo… li van dir que no es preocupés, que es despertaria, però ell no ho veia clar…”. Quan li van donar d’alta, l’hospital va viure un dels moments més emotius d’aquesta pandèmia: “va pujar molta gent a la planta per aplaudir-lo i acomiadar-lo… i quan va baixar es va trobar que a Consultes Externes estava quasi tot l’hospital per rebre’l i aplaudir-lo de nou, se’m posa la pell de gallina de recordar-ho! I també amb les gràcies de tots els malalts quan han marxat”.

Relats en temps de Covid: Olga Navarro

Pedro, company de l’hospital, en rebre l’alta mèdica

Aquestes experiències i tot el que ha viscut l’han ensenyat a ser “millor professional i millor persona. Hem vist gent que ho ha passat molt malament, i això t’ensenya a valorar molt les coses. Famílies senceres ingressades… gent de totes les edats, també joves que han estat ingressats a l’UCI i quan han pujat a la nostra planta d’hospitalització encara ho han passat molt malament, a vegades sense poder ni respirar”. I això et fa valorar moltes coses, especialment la salut: “abans ja valorava molt la salut, però ara la valoro el triple. Ens queixem per coses insignificants, quan el que realment el que ens ha de preocupar és tenir salut. He après a valorar les coses més petites i a valorar més la vida. Ja li dic al meu fill: valors i respecte. Valorarem el que tenim, la família és el més important. No hi ha res més a la vida, valors i respecte, abans que els diners”.

La Covid, però, no ha marxat: “anem cap a la normalitat, però tindrem pacient Covid durant molt de temps. Estem cansats però veig el futur amb optimisme. Quan la població estigui vacunada tot serà molt diferent. Hem de ser positives, ens hem de vacunar, ho veig molt clar!”.

Com ha succeït amb altres companys amb qui hem compartit el seu relat en temps de Covid, l’Olga també vol donar gràcies sinceres a la Gemma Pérez “a vegades em queixo, però amb mi s’ha portat molt bé. Ha estat molt dur, però sort de la Gemma i de l’equip, estic molt agraïda” explica emocionada entre llàgrimes. Perquè al final, darrere de cada història, de cada professional, tenim la persona.

Relats en temps de Covid: Olga Navarro

L’actual equip que treballa amb l’Olga a la sisena planta

 

Relats anteriors:

By |2021-04-08T12:27:47+00:00abril 8th, 2021|General, Relats en temps de Covid|Comentaris tancats a Relats en temps de Covid: Olga Navarro