“Facilitar participar en estudis clínics COVID i respiradors es va convertir en una prioritat”
Aquests testimonis volen posar de manifest les vivències en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pandèmia que ha provocat la Covid-19. Un recull perquè no quedin en l’oblit els testimonis directes d’una situació que ho ha trasbalsat tot.
ÀREA DE RECERCA I INNOVACIÓ
A la imatge, d’esquerra a dreta:
Gemma Armengol, bibliotecària
Marc Jofre, tècnic
Mireia Gustà, secretària
Diana Navarro, cap d’àrea
L’Àrea de Recerca i Innovació de l’Hospital dona resposta a les necessitats dels professionals i de la institució en recerca i innovació i la gestió del coneixement generat per aquestes activitats. L’àrea engloba també el Servei de Biblioteca.
La situació provocada per la COVID-19 ha estat una oportunitat perquè el nostre hospital, a banda d’atendre pacients, busqui respostes a aquesta emergència sanitària a través de la recerca clínica i innovació. El Comitè d’Ètica d’Investigació de l’Hospital (CEI) ha aprovat diversos projectes de recerca sobre el SARS-CoV-2 i Covid-19 on participen els nostres professionals, donant resposta a moltes de les preguntes clíniques per tal de poder avançar en el coneixement d’aquesta infecció i millorar-ne els resultats.
Amb l’esclat de la pandèmia, la feina no assistencial també va canviar, van començar a arribar estudis exclusivament centrats en la Covid que calia gestionar. “Va canviar la dinàmica totalment, i en la primera onada la feina anava principalment destinada a aconseguir respiradors” recorda la Diana “hi havia molta angoixa pel col·lapse de les UCI i la manca de respiradors, així que es va convertir en una prioritat. Amb l’equip de l’UCI hi parlàvem sovint per assegurar-nos que entràvem als assajos clínics amb diferents respiradors”. Les gestions per aconseguir els respiradors van intensificar la feina, recorda la Mireia: “havíem de parlar amb les empreses, amb els promotors de l’estudi, signar els contractes i assegurances, se’ns va magnificar la feina, se’ns va multiplicar d’un dia per un altre, i tenies la sensació d’estar permanentment connectat”.
Es van gestionar nous contractes d’assajos clínics involucrant diferents serveis i especialitats mèdiques, es van habilitar per primera vegada els comitès d’ètica d’investigació virtuals, sessions extraordinàries per agilitzar els tràmits… la dinàmica de treball va fer un gir de 360 graus. “Sempre havíem funcionat presencialment i l’aparició de nous estudis, la flexibilització dels circuits, el canvi constant de la normativa reguladora… t’havies d’adaptar al nou marc regulador que suposava facilitar al màxim les gestions” explica la Diana, i “hores, moltes hores. També recompensades, s’ha de dir: el Dr. Iglesias, de l’UCI, per exemple, ens va estar molt agraït amb els respiradors que s’havien aconseguit. I aquest agraïment i aquesta companyonia que fas amb la gent, amb la que no ens veiem presencialment, però estàvem, hi havia una connexió, és un bon record amb què quedar-se”.
En Marc també recorda les gestions que es van fer amb els grups que van sorgir per a subministrar material fungible obtingut per via de la impressió 3D, els anomenats makers, una iniciativa que sorgeix de la comunitat d’Internet www.foro.coronavirusmakers.org. En el seu web es podien trobar els plans per a imprimir tota mena de material sanitari. Malgrat que no era material homologat oficialment, el disseny comptava amb l’aprovació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. “Parlaves amb molta gent vinculada a aquest col·lectiu cada dia. T’avisaven de què el Parc Taulí havia penjat els plànols d’un respirador, per exemple, va ser una nova manera de treballar tots en obert”, recorda la Diana. “Des de la nostra àrea coordinàvem també tot el tema de donacions d’impressions en 3D. Parlàvem amb els companys assistencials per saber quines necessitats hi havia”. La Biblioteca també es va adaptar: “per facilitar tots els estudis i protocols que anaven sorgint que eren molt canviants i facilitar un espai Covid en obert constantment actualitzat”, explica la Gemma, de medicina basada en l’evidència.
La Covid va comportar molta feina, molt esforç, i també molts conflictes emocionals. “Vam veure que el personal assistencial estava posant el risc la seva salut i vam viure un conflicte emocional, no estàvem a la trinxera, però volíem contribuir com fos possible” recorda la Diana. “Senties que havies d’estar connectat tota l’estona perquè sabies que l’hospital ho estaven, que la gent no descansava, i tu volies estar igual, volies oferir com a mínim això, ja que no podies estar tractant pacients o en primera línia”.
Tots recorden per igual l’angoixa que van sentir davant una situació desconeguda. “Angoixa per alguns familiars i coneguts grans o d’edat avançada, que són els més vulnerables” afegeix Marc Jofre, “i desconnexió. Tinc la família a una altra ciutat i els tancaments perimetrals em van deixar aïllat”. En canvi la Mireia té la família a Granollers i va poder sentir la família més a prop “però el no estar en primera línia com els companys assistencials et feia sentir malament, volies estar donant suport malgrat que la teva aportació en aquesta lluita era un altre”.
Del teletreball van passar a un model mixt de teletreball i presencial durant un temps; ara ja fa temps que tornen a estar al 100% presencial: “a nivell de canvis organitzatius o de maneres de funcionar també ha estat un experiment, vist amb retrospectiva ha permès incorporar dinàmiques que no haguéssim incorporat si la Covid no hagués estat aquí, com a coses en positiu a treure” afegeix la Diana.
“La Covid ha suposat un fet inèdit al qual tots ens hem hagut d’adaptar. Som resilients” coincideixen
Van fer un recull de projectes que s’anava actualitzant a la intranet perquè tot el personal assistencial sabés en quins projectes relacionats amb la Covid estàvem participant.
Relats anteriors:
- Santi Araujo, responsable del magatzem
- Xavi Torruella, cap de helpdesk de la Direcció d’Estratègia Digital
- Glòria Floriach i Carme Ruiz, residència Adolfo Montañá
- Mertxe Fernández, TCAI de Semicrítics
- Servei de Prevenció de Riscos Laborals
- Olga Navarro, infermera de la 6a planta
- Unitat de Psicologia
- Terelu Rodríguez, equip de neteja
- Marta Checa, infermera de quiròfan, va engegar el projecte de cosidores a l’hospital
- Maxi Garcia, fisioterapeuta
- Dra. Raquel Benavent, metgessa del Servei de Geriatria
- Infermeres a la planta de Medicina Interna
- Àrea d’Experiència Pacient: Telèfons d’Atenció a les Famílies
El passat mes de març va finalitzar el projecte europeu de recerca i desenvolupament tecnològic RADIO. RADIO “Robots in Assisted Living Environment” ha estat un projecte dins del programa marc Horitzó 2020 de la Unió Europea, en resposta a una convocatòria de solucions tècniques per promoure la vida independent. El projecte de recerca i d’innovació interdisciplinari s’ha dut a terme en els darrers 3 anys juntament amb 9 institucions europees més entre centres de recerca, universitats, empreses i hospitals. El sistema RADIO desenvolupat consta d’una “llar intel·ligent” i “robòtica” per oferir solucions no intrusives, eficients, fiables i modulars per a l’envelliment actiu i saludable.
European Union’s Horizon 2020 research and innovation program under grant agreement Nº 643892
Els serveis de Dermatologia de la Sanitat Pública han d’estar preparats per a la correcta gestió d’aquesta ingent demanda. Aquesta gestió comença amb una bona coordinació amb l’Atenció Primària per desenvolupar sistemes de derivació que permetin el correcte garbellat i priorització dels pacients. En aquest sentit el Servei de Dermatologia de l’Hospital de Granollers és pioner en l’Estat espanyol en el desenvolupament de sistemes de teledermatologia. La teledermatologia consisteix en la captura d’imatges de lesions cutànies per part del metge de família i la seva posterior transmissió (juntament amb la informació clínica) a l’hospital a través d’una plataforma informàtica específica. Una vegada rebuda la imatge, el dermatòleg pot realitzar una aproximació diagnòstica, recomanant un tractament al metge de capçalera, o indicar la derivació a l’hospital si es tracta d’una patologia complexa que correspongui a l’àmbit especialitzat.