Infermera 4.0: innovació amb ànima a l’Hospital General de Granollers

El 12 de maig celebrem el Dia Internacional de la Infermeria. Una data per reconèixer el compromís, la vocació i la força transformadora d’una professió que no només cuida, sinó que lidera canvis, impulsa projectes i mira al futur amb il·lusió. Aquest any volem compartir una mirada cap a aquesta infermeria del futur que ja és present a casa nostra: el model d’Infermera 4.0.

A l’Hospital General de Granollers apostem per una infermeria connectada, creativa i valenta. Una infermeria que fa recerca, que innova, que utilitza les dades per prendre millors decisions, que participa en espais de cocreació amb pacients i professionals, i que lidera projectes amb impacte real.

La hackaton infermera: innovació des de la pràctica clínica

Aquest 2025, com a mostra d’aquest esperit transformador, des de la Direcció d’Infermeria estem impulsant la primera hackaton d’Infermeria, en el marc de la jornada anual d’Infermeria, un espai col·laboratiu i participatiu on les nostres professionals podran idear, prototipar i presentar solucions innovadores a reptes reals de la pràctica assistencial.

Aquest esdeveniment no només ens permetrà posar la creativitat al servei de la cura, sinó també generar comunitat, vincular-nos amb altres disciplines i fomentar una cultura d’innovació i recerca que volem que impregni tot el nostre dia a dia.

La recerca, eix clau del nostre model

Apostem per una infermeria que es qüestiona, que observa i que investiga per millorar. Per això, des de fa anys treballem per potenciar la recerca infermera dins del nostre hospital. Les nostres professionals participen en estudis, lideren projectes i col·laboren en xarxa amb altres institucions per fer avançar el coneixement i, sobretot, per garantir una atenció cada vegada més segura, personalitzada i humana.

Infermera 4.0: tecnologia amb mirada humana

Quan parlem d’Infermera 4.0, no parlem només de tecnologia. Parlem de posar les eines digitals al servei de les persones. Parlem de formar infermeres que integren la competència digital en la seva pràctica clínica i que entenen la innovació com una forma d’ampliar la capacitat de cuidar millor.

Aquest model posa al centre l’autonomia professional, el pensament crític, la comunicació empàtica i l’abordatge holístic de la persona. Una infermeria que lidera, que transforma i que no oblida mai la seva essència: estar al costat de les persones, especialment en els moments més vulnerables.

Amb il·lusió, cap al futur

Aquest Dia de la Infermeria, des de l’Hospital de Granollers volem felicitar i agrair la tasca de totes les infermeres i infermers que cada dia feu que el sistema sanitari funcioni. Gràcies per la vostra dedicació, per la vostra força i per la vostra capacitat infinita de reinventar-vos.

Construïm plegats una infermeria del futur, una Infermeria 4.0 amb ànima, talent i cor.

Gràcies a totes per sumar tant cada dia.

Una forta abraçada

Laura Lahuerta Valls

Relats en temps de Covid: Àrea de Recerca i Innovació

“Facilitar participar en estudis clínics COVID i respiradors es va convertir en una prioritat”

Aquests testimonis volen posar de manifest les vivències en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pandèmia que ha provocat la Covid-19. Un recull perquè no quedin en l’oblit els testimonis directes d’una situació que ho ha trasbalsat tot.


ÀREA DE RECERCA I INNOVACIÓ

A la imatge, d’esquerra a dreta:

Gemma Armengol, bibliotecària
Marc Jofre, tècnic
Mireia Gustà, secretària
Diana Navarro, cap d’àrea

L’Àrea de Recerca i Innovació de l’Hospital dona resposta a les necessitats dels professionals i de la institució en recerca i innovació i la gestió del coneixement generat per aquestes activitats. L’àrea engloba també el Servei de Biblioteca.


La situació provocada per la COVID-19 ha estat una oportunitat perquè el nostre hospital, a banda d’atendre pacients, busqui respostes a aquesta emergència sanitària a través de la recerca clínica i innovació. El Comitè d’Ètica d’Investigació de l’Hospital (CEI) ha aprovat diversos projectes de recerca sobre el SARS-CoV-2 i Covid-19 on participen els nostres professionals, donant resposta a moltes de les preguntes clíniques per tal de poder avançar en el coneixement d’aquesta infecció i millorar-ne els resultats.

Amb l’esclat de la pandèmia, la feina no assistencial també va canviar, van començar a arribar estudis exclusivament centrats en la Covid que calia gestionar. “Va canviar la dinàmica totalment, i en la primera onada la feina anava principalment destinada a aconseguir respiradors” recorda la Diana “hi havia molta angoixa pel col·lapse de les UCI i la manca de respiradors, així que es va convertir en una prioritat. Amb l’equip de l’UCI hi parlàvem sovint per assegurar-nos que entràvem als assajos clínics amb diferents respiradors”. Les gestions per aconseguir els respiradors van intensificar la feina, recorda la Mireia: “havíem de parlar amb les empreses, amb els promotors de l’estudi, signar els contractes i assegurances, se’ns va magnificar la feina, se’ns va multiplicar d’un dia per un altre, i tenies la sensació d’estar permanentment connectat”.

Es van gestionar nous contractes d’assajos clínics involucrant diferents serveis i especialitats mèdiques, es van habilitar per primera vegada els comitès d’ètica d’investigació virtuals, sessions extraordinàries per agilitzar els tràmits… la dinàmica de treball va fer un gir de 360 graus. “Sempre havíem funcionat presencialment i l’aparició de nous estudis, la flexibilització dels circuits, el canvi constant de la normativa reguladora… t’havies d’adaptar al nou marc regulador que suposava facilitar al màxim les gestions” explica la Diana, i “hores, moltes hores. També recompensades, s’ha de dir: el Dr. Iglesias, de l’UCI, per exemple, ens va estar molt agraït amb els respiradors que s’havien aconseguit. I aquest agraïment i aquesta companyonia que fas amb la gent, amb la que no ens veiem presencialment, però estàvem, hi havia una connexió, és un bon record amb què quedar-se”.

En Marc també recorda les gestions que es van fer amb els grups que van sorgir per a subministrar material fungible obtingut per via de la impressió 3D, els anomenats makers,  una iniciativa que sorgeix de la comunitat d’Internet www.foro.coronavirusmakers.org. En el seu web es podien trobar els plans per a imprimir tota mena de material sanitari. Malgrat que no era material homologat oficialment, el disseny comptava amb l’aprovació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. “Parlaves amb molta gent vinculada a aquest col·lectiu cada dia. T’avisaven de què el Parc Taulí havia penjat els plànols d’un respirador, per exemple, va ser una nova manera de treballar tots en obert”, recorda la Diana. “Des de la nostra àrea coordinàvem també tot el tema de donacions d’impressions en 3D. Parlàvem amb els companys assistencials per saber quines necessitats hi havia”. La Biblioteca també es va adaptar: “per facilitar tots els estudis i protocols que anaven sorgint que eren molt canviants i facilitar un espai Covid en obert constantment actualitzat”, explica la Gemma, de medicina basada en l’evidència.

La Covid va comportar molta feina, molt esforç, i també molts conflictes emocionals. “Vam veure que el personal assistencial estava posant el risc la seva salut i vam viure un conflicte emocional, no estàvem a la trinxera, però volíem contribuir com fos possible” recorda la Diana. “Senties que havies d’estar connectat tota l’estona perquè sabies que l’hospital ho estaven, que la gent no descansava, i tu volies estar igual, volies oferir com a mínim això, ja que no podies estar tractant pacients o en primera línia”.

Tots recorden per igual l’angoixa que van sentir davant una situació desconeguda. “Angoixa per alguns familiars i coneguts grans o d’edat avançada, que són els més vulnerables” afegeix Marc Jofre, “i desconnexió. Tinc la família a una altra ciutat i els tancaments perimetrals em van deixar aïllat”. En canvi la Mireia té la família a Granollers i va poder sentir la família més a prop “però el no estar en primera línia com els companys assistencials et feia sentir malament, volies estar donant suport malgrat que la teva aportació en aquesta lluita era un altre”.

Del teletreball van passar a un model mixt de teletreball i presencial durant un temps; ara ja fa temps que tornen a estar al 100% presencial: “a nivell de canvis organitzatius o de maneres de funcionar també ha estat un experiment, vist amb retrospectiva ha permès incorporar dinàmiques que no haguéssim incorporat si la Covid no hagués estat aquí, com a coses en positiu a treure” afegeix la Diana.

“La Covid ha suposat un fet inèdit al qual tots ens hem hagut d’adaptar. Som resilients” coincideixen

 

Van fer un recull de projectes que s’anava actualitzant a la intranet perquè tot el personal assistencial sabés en quins projectes relacionats amb la Covid estàvem participant.

 

 

 


Relats anteriors:

Finalitza el projecte de recerca RADIO

El projecte europeu de recerca RADIO, una experiència d’innovació en salut

  • El projecte europeu RADIO va acabar el passat 31 de març amb la participació en el nostre hospital de 24 pacients en dues fases pilot de l’estudi.
  • RADIO ha desenvolupat un sistema integrat de llar intel·ligent i un robot assistent

La Recerca i la Innovació són cabdals en el nostre hospital per millorar i avançar en la nostra missió d’oferir serveis sanitaris i socials personalitzats per millorar el benestar de les persones del Vallès Oriental i de la societat, en general.

Finalitza el projecte de recerca RADIOEl passat mes de març va finalitzar el projecte europeu de recerca i desenvolupament tecnològic RADIO. RADIO “Robots in Assisted Living Environment” ha estat un projecte dins del programa marc Horitzó 2020 de la Unió Europea, en resposta a una convocatòria de solucions tècniques per promoure la vida independent. El projecte de recerca i d’innovació interdisciplinari s’ha dut a terme en els darrers 3 anys juntament amb 9 institucions europees més entre centres de recerca, universitats, empreses i hospitals. El sistema RADIO desenvolupat consta d’una “llar intel·ligent” i “robòtica” per oferir solucions no intrusives, eficients, fiables i modulars per a l’envelliment actiu i saludable.

El Servei de Geriatria i l’Àrea de Recerca i Innovació de l’Hospital General de Granollers, han participat en el projecte tant en la definició d’objectius clínics, participació en la validació del prototip i anàlisi dels resultats clínics com també en la definició, seguiment i control dels requeriments ètics de tot el projecte.

Durant dues fases d’estudi, un total de 24 pacients voluntaris van realitzar una estada de tres dies en l’apartament intel·ligent al Centre Geriàtric Adolfo Muntanyà. Durant aquests estudis pilot els pacients realitzaren diverses activitats i patrons de la vida diària (Activities of Daily Living – ADL’s) com aixecar-se del llit o de la cadira (bed and chair transfers), caminar 4 metres (4 m walk), prendre’s la medicació (pill intake), preparar-se els àpats (meal preparation) i altres activitats domèstiques (TV watching, going out, others). El sistema RADIO mesurava i recollia totes les dades per després enviar-les i poder analitzar-les pels investigadors i clínics del projecte. Els objectius del projecte es van basar en quatre dimensions principals: 1) l’acceptació de l’usuari, 2) el recull, transmissió i processament de dades integrades i potents, 3) les interfícies de l’usuari i 4) l’arquitectura de tot el sistema. Els resultats finals han estat excel·lents complint gran part de les expectatives definides a l’inici del projecte.

La integració de robots i sensors intel·ligents en què s’anomena l’“Internet de les Coses”(IoT) o l’”Internet del tot” (IoE) està i  estarà facilitant una major penetració de solucions tecnològiques clau en la vida de les persones grans abordant diferents necessitats de la societat i problemes de salut. S’espera que el projecte contribueixi amb un gran avanç en la recerca i desenvolupament tecnològic per millorar la qualitat de vida independent de la gent gran en un futur pròxim.

Podeu obtenir més informació en el següent vídeo següent: https://vimeo.com/264989948

Projecte RADIO a l’Hospital General de Granollers from FPHAG SALUT 2.0 on Vimeo.

O visitar: http://radio-project.eu/

Finalitza el projecte de recerca RADIOEuropean Union’s Horizon 2020 research and innovation program under grant agreement Nº 643892

Unitat de Recerca i Innovació de l’Hospital General de Granollers

Potser també t’interessa: