El meu nen té un buf cardíac… què vol dir?

El meu nen té un buf cardíac… què vol dir?

Hi ha molta gent que es pensa que tenir un buf al cor és tenir una malaltia. No és així! Tenir un buf cardíac pot dir moltíssimes coses, però en la gran majoria de vegades gens preocupants.

Els batecs del cor fan soroll. En auscultar el cor el metge espera sentir els batecs del cor (el ‘Toc-Toc’ del cor). Ningú s’alarmaria si el seu metge li digués que en auscultar el cor li sent els batecs cardíacs. Doncs bé, alguns cors absolutament normals també presenten un soroll que produeix la sang al passar pel cor, un soroll semblant al pas d’aigua per una mànega o canonada, i d’això se’n diu buf cardíac. Per tant, un buf cardíac és senzillament un soroll que fa la sang quan passa pel cor o pels vasos sanguinis que entren i surten del cor. El metge ho detecta a través de l’auscultació del cor amb el fonendoscopi.

La majoria d’aquests bufs cardíacs a la infància són innocents o funcionals i s’ausculten en algun moment de la vida en més del 50% dels cors sans! Sobretot en nens entre 2 i 8 anys de vida i és moltíssim més freqüent (75-80%) en situacions de febre, anèmia, exercici i altres situacions perquè la sang circula més de pressa dins del cor. Tenir un buf cardíac innocent o funcional no representa cap malaltia cardíaca. Només un percentatge molt petit de bufs cardíacs (0.4-5%) són deguts a alguna malformació o anomalia en l’estructura del cor (mal funcionament d’alguna vàlvula del cor, estretor d’alguna de les artèries, connexió anòmala entre cavitats cardíaques …).

Avui en dia, la majoria de cardiopaties estructurals importants es detecten abans de néixer mitjançant les ecografies fetals realitzades per l’obstetra durant l’embaràs. Generalment, en un lactant gran o nen escolar prèviament sa, que ha anat creixent bé i que no ha tingut grans problemes de salut, és improbable que el buf cardíac sigui un signe d’una cardiopatia estructural. En el cas dels nadons i lactants de menys d’un any de vida, un buf tampoc sol indicar patologia greu, però cal fer més proves per assegurar-ho.

La gran majoria de vegades, el pediatre a través de l’auscultació i l’exploració física ja pot orientar si es tracta d’un buf cardíac innocent o si pot ser signe d’alguna malformació cardíaca o cardiopatia estructural (anomenada cardiopatia congènita). En alguns casos, sobretot si hi ha dubtes, el seu pediatre de capçalera demanarà la valoració al cardiòleg pediàtric que determinarà la necessitat o no de realitzar una ecografia del cor, anomenada ecocardiografia. En la majoria dels casos aquesta ecografia determinarà que es tracta d’un cor completament normal i aleshores el buf serà considerat un buf innocent o funcional i aleshores no caldrà cap seguiment cardíac perquè no es tracta de cap condició patològica i podrà fer una vida normal, sense cap limitació de la seva activitat física.

Servei de Pediatria
Hospital General de Granollers

 

Consells sobre l’alimentació dels 0 als 3 anys

Consells sobre l’alimentació dels 0 als 3 anys

L’alimentació dels 0 als 3 anys és un període clau per a aconseguir una bona salut i uns hàbits alimentaris que permetin a nens i nenes créixer amb les millors condicions possibles. L’any 2016 l’agència de Salut Pública va emetre una guia dins el Pla Integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable amb les recomanacions més actualitzades. Aquí en fem un resum i algunes recomanacions que us animem a llegir.

Imatge guanyadora del concurs ‘Promou la lactància materna 2019’ del nostre hospital. Autora: Noelia Peña Títol: “Només tu i jo”

1.La lactància materna és el millor aliment que es pot oferir al lactant els primers 6 mesos de vida i hauria de ser exclusiva o principal durant aquest temps. En els casos que no es desitja o no és possible l’alletament matern, la lactància artificial també hauria de ser l’aliment bàsic els primers 6 mesos.

2. Fins a l’any d’edat la lactància continua sent l’aliment principal. És molt important assegurar un bon aport.

3. Al voltant dels 6 mesos s’inicia la introducció de l’alimentació complementària de forma progressiva. En cas necessari es pot iniciar entre les 17 setmanes (aproximadament 4 mesos) i els 7 mesos d’edat, en funció de la maduresa i les necessitats de l’infant de la família. Hi ha diverses formes d’iniciar l’alimentació complementària:

Tradicional: s’inicia amb triturats i purés. S’aconsella anar oferint trossos o aliments menys triturats si el nen compleix uns requisits i són aliments segurs.

Alimentació dirigida per l’infant (“Baby led weaning”) es tracta d’una nova modalitat on és el propi infant qui agafa els aliments i els porta a la boca i per aquest motiu els aliments són sencers o a trossos principalment i fàcils de gestionar pel lactant.

Per poder fer aquest tipus d’alimentació cal complir els següents requisits:

  • Els pares o cuidadors han d’estar sempre presents mentre mengen.
  • El/la nen/a ha de mostrar interès pel menjar, portar-se les mans a la boca, haver perdut el reflex d’extrusió (els lactants petits treuen la llengua cada cop que noten algun sòlid a la boca) i poder mantenir-se assegut. Això s’aconsegueix al voltant dels 6 mesos. Al principi serà poca quantitat i anirà aprenent amb el temps.
  • Oferir aliments segurs amb forma de palet allargat perquè els puguin agafar bé. Per exemple: poma bullida, plàtan, verdures o carns bullides.
  • No donar mai aliments amb risc d’ennuegament, que cal evitar fins als 3-5 anys: fruites seques senceres, trossos de poma i pastanaga no cuits, grans de raïm o cireres, crispetes, salsitxes (sobretot tipus Frankfurt), caramels…

4. La quantitat depèn de la sensació de gana i sacietat del nen/a. No hem de forçar mai el nen a menjar més del que necessita.

5. Pel que fa a la quantitat de proteïnes de la dieta s’ha de tenir en compte no excedir la quantitat recomanada pel pediatre per aconseguir una dieta equilibrada.

6. Com i quins aliments introduïm? Respectant una diferència de 3-5 dies entre la introducció de cada aliment, es poden anar introduint gairebé tots els aliments saludables (veure excepcions) progressivament.

Podem introduir cereals amb gluten o sense (preferentment integrals), fruites, llegums, ous cuits, carn i peix, oli d’oliva verge extra, fruites seques aixafades o mòltes.

Excepcions:

  • La llet de vaca sencera la introduirem a partir dels 12 mesos. Als 9-10 mesos podem oferir petites quantitats de iogurt natural o formatge tendre. Les llets de creixement no són necessàries.
  • Els peixos grans (emperador, caçó, tintorera, tonyina i peix espasa) tenen gran quantitat de mercuri i no s’aconsellen fins als 3 anys.
  • Els vegetals de fulla verda (espinacs, bledes) són rics en nitrats i cal evitar-los abans dels 12 mesos, o donar una petita quantitat menor al 20% del plat total.

7. Es comença a oferir aigua quan s’introdueix l’alimentació complementària, sobretot en èpoques de calor que ha de ser més abundant. No s’han d’oferir begudes ensucrades.

8. No s’ha d’afegir mai sal ni sucre als àpats abans dels 12 mesos.

9. A partir dels 12 mesos es pot començar a afegir una mica de sal, però s’ha de seguir evitant el sucre, mel, aliments processats i superflus (xocolata, flams, postres làctiques, galetes, brioixeria, xarcuteria…), fins a tan tard com sigui possible i en la menor quantitat possible.

Així doncs, si voleu saber-ne més podeu llegir el document de “Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)” (Agència de Salut Pública de Catalunya) i a gaudir de l’alimentació de la primera infància!

Més informació: Alimentació del nadó (Canal Salut de la Generalitat)

Dra. Núria Nevot Casas
Dra. Mª Lluïsa Masiques Mas

Servei de Pediatria
Hospital General de Granollers

Vacunació antigripal: també a Pediatria

vacunació antigripal
Cartell de la campanya 2018-2019

Vacunació antigripal: també a Pediatria

Els virus de la grip causen brots cada any i en alguns nens (com en adults) implica descompensació de la seva malaltia de base i/o ingrés, fins i tot, a l’UCI. Com que els virus muten, cal vacunar-se cada any perquè la vacuna es prepara especialment cada any per protegir contra els virus que arribaran aquell hivern. El període ideal per fer-ho són els mesos d’octubre i novembre (tot i que la vacunació també es pot realitzar fora d’aquest període) i el seu efecte dura un any.

La vacuna s’elabora a partir de virus gripals morts, per això mai pot produir la malaltia. No hi ha cap possibilitat d’emmalaltir per la vacuna, ni tan sols en pacients immunodeficients. El percentatge de persones que no responen a la vacuna és mot baix (comparable a altres vacunes), però cal tenir en compte que només ens protegeix contra la grip i no ho fa contra el refredat comú ni contra altres infeccions respiratòries víriques. Així doncs, vacunar-se contra la grip no impedeix que ens costipem, però evitarem la grip i aquest fet ja ens protegeix.

La vacunació contra la grip es pot administrar des dels 6 mesos en endavant, però s’adreça especialment a les persones que tenen un alt risc de complicacions quan pateixen la grip.

A Pediatria són fonamentalment els nens que pateixen:

  • Malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l’asma.
  • Malalties metabòliques (incloent-hi la diabetis mellitus).
  • Malalties renals o hepàtiques cròniques.
  • Malalties hematològiques, com les hemoglobinopaties i l’asplènia.
  • Malalties neuromusculars greus.
  • Immunosupressió (incloent-hi les causades per medicació com immunosupressors, corticoides, etc. o pel virus de la immunodeficiència humana).
  • Infants i adolescents tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic (Aspirina ®) perquè poden desenvolupar la síndrome de Reye (dany cerebral agut i problemes hepàtics de causa desconeguda) després de la grip.
  • Persones que conviuen amb persones d’alt risc (incloent-hi els infants): és a dir, els germans de tots aquests nens de risc a més dels pares i avis.
  • Viatgers internacionals: persones dels grups de risc no vacunades durant la temporada gripal i que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril i setembre.

Així doncs, us recomanem que vacuneu els nens de risc i també us vacuneu vosaltres!
Podeu adreçar-vos al vostre Centre d’Atenció Primària, on ja tenim la campanya de vacunació en marxa, tant a Pediatria com pels adults i és gratuïta.

Equip de Pediatria
Hospital General de Granollers. Servei de Pediatria

Potser també t’interessa:

Recomanacions del Servei de Pediatria

Compte amb el sol!

Recomanacions del Servei de PediatriaAmb l’arribada de l’estiu augmenten els riscos associats a les llargues exposicions al sol. Prendre’l amb moderació és beneficiós, però en excés és nociu perquè pot provocar cremades i fins i tot càncer de pell.

El sol emet diferents tipus de radiacions: radiacions ultraviolades de tipus A (UVA), ultraviolada B (UVB), infrarojos i llum visible. Els UVA penetren a les capes més profundes de la pell i causen envelliment prematur i augment del càncer. Els UVB penetren més superficialment i provoquen cremades solars i càncer de pell amb l’exposició excessiva.

Cal tenir en compte que la pell dels nens, com que té menys melanina, és més sensible que la pell dels adults a les radiacions solars i per tant s’ha de protegir més.

Per a prevenir els efectes nocius d’aquestes radiacions sobre la pell cal:

  • evitar exposar-se a les hores centrals del dia (des de les 10 fins a les 16 hores),
  • utilitzar protecció física com roba, para-sols, gorres i ulleres,
  • usar els protectors solars.

Recomanacions del Servei de Pediatria

 

Quin fotoprotector escollim?

Les cremes fotoprotectores es poden usar de forma segura en els nadons, però per sota dels 6 mesos poden resultar irritants a causa de les característiques especialment sensibles de la seva pell. Per això és millor evitar l’exposició al sol.

Pels nadons i els nens es recomana que el factor de protecció solar (FPS) sigui de 50. Les millors cremes són les que s’anomenen “d’ampli espectre” perquè protegeixen dels dos tipus de raigs solars que poden ocasionar danys a la pell, els ultraviolats A (UVA) i els ultraviolats B (UVB).

Les cremes i llets, que contenen en la seva composició agents hidratants, són els fotoprotectors més indicats per als nadons i els nens. Les solucions alcohòliques, que estan presents en locions i gels, tenen un efecte secant que convé evitar en la seva pell.

Cal evitar productes que combinin bloquejador solar i repel·lent d’insectes. La crema fotoprotectora s’ha de tornar a aplicar molt sovint. El repel·lent d’insectes utilitzat amb massa freqüència pot ser perjudicial.

Cal utilitzar el protector solar també els dies ennuvolats, ja que les radiacions UV travessen els núvols i es reflecteixen a l’aigua, la sorra, la gespa i la neu.

Aplica la crema 30 minuts abans de sortir de casa. Les substàncies del protector solar no comencen a fer efecte en la pell fins mitja hora després d’aplicar-la, per tant, convé aplicar-la a casa abans de sortir.

Fes-la servir cada dia quan estiguin a l’aire lliure, fins i tot per un curt període de temps. La majoria de les lesions provocades pel sol ocorren com a conseqüència d’una exposició fortuïta durant les activitats quotidianes, no només en prendre el sol a la platja.

Renova el protector solar cada 2 hores. No obstant això, donat que els nens es banyen freqüentment, juguen a l’aigua i mantenen molta activitat física, pot ser bona idea aplicar-la de nou cada menys temps. Quan surti de banyar-se, assegura’t de tornar-la a aplicar encara que utilitzis un protector solar resistent a l’aigua.

En resum…

  • Factor de protecció 50 (UVB+UVA).
  • Evitar exposició solar les hores centrals del dia.
  • En els menors de 6 mesos, millor evitar l’exposició solar i utilitzar roba i para-sol.
  • Aplicar el fotoprotector de manera generosa uns 30 minuts abans de l’exposició i cada 2 hores o abans, sobretot si estan a l’aigua.


Servei de Pediatria

Hospital General de Granollers

Font: faros.hsjdbcn.org i enfamilia.aeped.es

Potser també t’interessa:

El pla de naixement

Infermeria de sala de parts, maternitat i pediatria: el pla de naixement

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tota dona té el dret fonamental a rebre una atenció prenatal adequada i a tenir un paper central en tots els aspectes d’aquesta atenció, fins i tot participar en la planificació, realització i avaluació de l’atenció i que els factors socials, emocionals i psicològics són decisius en la comprensió i instrumentació d’una atenció prenatal apropiada. Per donar resposta a aquestes declaracions de l’OMS, l’equip de professionals d’atenció a la dona de l’Hospital General de Granollers, ofereix la possibilitat de presentar un pla de naixement per escrit a l’arribada a sala de parts.

En el moment en què l’Hospital va oferir la possibilitat de dur a terme un part natural, va definir conjuntament amb l’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) un document de pla de naixement adaptat a les nostres possibilitats.

Sala de parts naturals de l’Hospital

Aquest document es treballa durant les visites prenatals amb la llevadora d’atenció primària. Aquesta explica a la parella cadascun dels apartats: possibilitats existents, beneficis i inconvenients de cadascuna de les decisions, evidència científica al darrera, etc, i la parella ho pot omplir a casa un cop ha pogut reflexionar sobre com vol que sigui el seu part.

A l’arribada de la gestant a l’Hospital en treball de part, la llevadora i la parella revisen el pla de naixement proposat i quines possibilitats hi ha de complir amb les seves expectatives. Aquest compliment el marcaran la situació clínica de la dona i nadó.

Alguns dels punts que treballa aquest document són:

  • Preferències relacionades amb l’acompanyant (qui vol que l’acompanyi).
  • Preferències relacionades amb l’espai físic: possibilitat d’escoltar música, de graduar la intensitat de la llum, de parir en el mateix espai on es realitza la dilatació…
  • Preferències relacionades amb realització o no de certs procediments, com per exemple: deambulació, ingesta de líquids, rasurat del pubis, administració d’ènema…
  • Monitoratge fetal contínua o periòdica.
  • Tècniques d’alleujament possible: disminució del dolor amb massatge i relaxació; dilatació a la banyera, tipus d’anestèsia possible, tècniques de respiració…
  • Preferències durant el període de dilatació: material de suport com ara pilotes, miralls, coixins…
  • Preferències durant el període d’expulsió: posició a adoptes, ús de miralls durant l’expulsiu, realització de l’episiotomia, col·locació del nadó pell amb pell com més aviat millor, moment de clampatge del cordó umbilical…
  • Preferències després del part i sobre alletament.

Aquest document té com a principal objectiu respectar els desitjos de la dona i parella en relació al naixement d’un fill, podent decidir el màxim d’aspectes relacionats amb el part. Tot i això, tota decisió presa en aquest document, pot ser revocada a últim moment per decisió de dona.

Els professionals que l’atendran vetllaran per  oferir el millor servei, respectant les voluntats de la parella, sense perdre de vista que el principal objectiu de l’equip assistencial serà garantir la seguretat del fill i la dona durant tot el procés de part.

Anna Pareja Martínez
Cap d’Àrea d’Infermeria de sala de parts, maternitat i pediatria
Hospital General de Granollers

Contingut relacionat: