Arxius de hospital - Blog Hospital General de Granollers

Domum Granollers: acompanyament integral per a pacients oncològics i les seves famílies

El 4 de febrer, Dia Mundial del Càncer, ens recorda que darrere de cada diagnòstic hi ha persones amb pors, dubtes i necessitats que van més enllà de la malaltia. A l’Hospital General de Granollers, aquesta idea és el motor del projecte Hospital amb Cor, que situa la humanització de l’assistència com un dels seus pilars fonamentals i aposta per una atenció integral que vagi més enllà de la cura, posant la persona al centre en tots els processos assistencials.

Dins d’aquesta mirada humana, l’Hospital impulsa diverses iniciatives per oferir suport emocional, benestar i informació als pacients oncològics. Entre elles, Domum Granollers, un espai que transforma la sala d’espera del Servei d’Oncologia en un lloc on el benestar emocional, la informació i l’acompanyament es troben amb la vida quotidiana del pacient.

Què és Domum Granollers?

Domum Granollers va néixer l’octubre de 2021 amb l’objectiu de millorar el benestar dels pacients del Servei d’Oncologia i dels seus acompanyants. Impulsat de la mà de la Funció Nous Cims, es va convertir en el segon projecte Domum de tot l’Estat, demostrant l’aposta de l’Hospital General de Granollers per un model d’atenció integral.

El projecte reimagina la sala d’espera com un espai de trobada, suport i aprenentatge, en què els pacients no només reben tractament, sinó també acompanyament emocional i informació útil per afrontar la malaltia.

Activitats pensades per acompanyar a la persona

A través de Domum, s’impulsa un programa d’activitats per oferir acompanyament emocional, benestar físic i social, i informació als pacients oncològics i les seves famílies, entre elles:

Tallers d’acompanyament emocional: ioga, mindfulness, musicoteràpia, artteràpia…
Sessions amb psicòlegs: xerrades sobre salut mental i estratègies de benestar emocional.
Tallers de nutrició, activitat física i cura personal: des de running o ball fins a sessions sobre cura personal amb perruques i mocadors.
Informació pràctica i suport social: sessions sobre aspectes legals, reincorporació laboral i efectes específics de la patologia, com sexualitat, salut bucodental o sequedat de la pell, entre altres.

Durant el 2025, Domum va organitzar 110 activitats amb un total de 1.305 participants, on el 92,7% de les activitats estaven centrades en benestar emocional i el 7,3% en informació i orientació. Des de la seva posada en marxa, el projecte ha acollit prop de 2.900 pacients i familiars i ha desenvolupat més de 300 activitats, amb una mitjana de satisfacció de 9 sobre 10 entre els participants.

Domum Granollers no només ha millorat l’experiència dels pacients, sinó que també ha consolidat l’Hospital General de Granollers com un centre referent en bones pràctiques. La seva autonomia en el funcionament i la capacitat per mobilitzar recursos i integrar activitats de professionals de diferents àrees han posat en relleu la qualitat i humanització de l’atenció que ofereix.

Per què és important?

El valor de Domum Granollers va més enllà de les xifres: ofereix un espai on el pacient se sent escoltat, recolzat i acompanyat en tot moment. Per a les famílies, també és un punt de suport i informació, reconeixent el paper fonamental de les persones cuidadores en el procés de recuperació.

Aquesta atenció integral ajuda a reduir l’ansietat, fomenta el benestar emocional i contribueix a una experiència del pacient més humana i propera.

Per conèixer més sobre les activitats de Domum Granollers i com participar, pots visitar aquest enllaç.

Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics: un compromís per a la salut de tothom

Cada any, en el mes de novembre, se celebra el Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics, una jornada per conscienciar sobre la importància d’utilitzar aquests medicaments de manera responsable i prevenir l’aparició de resistències bacterianes.

Què són els antibiòtics i per a què serveixen?

Els antibiòtics són medicaments que es fan servir per tractar infeccions causades per bacteris i funcionen eliminant-los o impedint que es multipliquin. No obstant això, no són efectius contra els virus, de manera que no serveixen per curar refredats o grips, per exemple.

Quan els antibiòtics es fan servir de forma incorrecta —per exemple, quan es prenen sense prescripció mèdica o no es completen els tractaments—, els bacteris poden fer-se resistents. Això vol dir que els medicaments deixen de ser efectius i les infeccions es tornen més difícils de tractar.

Recomanacions per a un ús responsable

Els antibiòtics són una eina fonamental per combatre les infeccions bacterianes, però el seu ús inadequat pot tenir conseqüències greus per a la salut pròpia i de les altres persones. Fer-ne un ús responsable ajuda a mantenir la seva eficàcia i a prevenir l’aparició de bacteris resistents.
A continuació, trobaràs alguns consells bàsics per utilitzar els antibiòtics de manera segura i eficaç:

Només amb prescripció mèdica. No prenguis antibiòtics pel teu compte ni guardis restes de tractaments anteriors si no han estat indicats per un/a metge/essa en el context de l’episodi actual pel qual s’han prescrit.
Completa el tractament durant el temps indicat pel teu metge/essa. Encara que et trobis millor, és essencial acabar-lo per evitar que els bacteris sobrevisquin.
No els comparteixis. Cada infecció i cada persona necessiten un tractament específic.
Segueix les indicacions del professional de salut. Dosi, horaris i durada són clau per a l’eficàcia del tractament.
Consulta sempre abans d’automedicar-te. Els símptomes poden tenir orígens diferents i no sempre requereixen antibiòtics.

La lluita contra la resistència als antibiòtics comença amb petits gestos. Seguint les indicacions del teu metge, evitant l’automedicació i fent-ne ús només quan realment són necessaris, contribueixes a preservar aquests medicaments per al futur.

La campanya INPROA-cat: “Si el pacient està estable, la via oral és raonable”

Aquest any, el grup de treball INPROA-cat de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SCMIMC) impulsa una nova campanya centrada en el lema “Si el pacient està estable, la via oral és raonable”.

Aquesta iniciativa posa en valor que, quan la situació clínica del pacient ho permet, passar d’antibiòtics intravenosos a antibiòtics per via oral és una opció igualment segura i eficaç.

A més de mantenir la qualitat assistencial, aquesta transició aporta beneficis importants: redueix complicacions associades a les vies intravenoses, millora el confort del pacient i promou un ús més eficient dels recursos sanitaris. Tot plegat contribueix a una prescripció antimicrobiana més responsable i a la lluita contra les resistències.

Recorda: cada ús responsable d’un antibiòtic és una victòria per a la salut pública.

En aquest Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics, fem tots un pas endavant per cuidar-nos i protegir la salut de les generacions futures.

Trobareu més informació sobre l’ús prudent d’antibiòtics al Canal Salut.

Dia Mundial dels Primers Auxilis: el poder de salvar una vida és a les teves mans

Cada any, el segon dissabte de setembre se celebra el Dia Mundial dels Primers Auxilis, que el 2025 serà aquest 13 de setembre. Aquesta data vol conscienciar la població sobre la importància de saber actuar davant una emergència mèdica. Tot i que la majoria de nosaltres associem els primers auxilis amb situacions extremes (un accident de trànsit, una caiguda greu, una aturada cardiorespiratòria), la veritat és que aquestes habilitats davant una situació que requereix ajuda immediata poden marcar la diferència entre la vida i la mort, fins i tot en els entorns més quotidians: a la llar, la feina o la via pública.

Què són els primers auxilis?

Els primers auxilis són un conjunt d’accions i cures bàsiques que s’ofereixen de manera immediata a una persona que ha patit un accident o una malaltia sobtada fins que arriba l’assistència mèdica professional. El seu propòsit és mantenir amb vida el pacient, evitar que la situació empitjori i afavorir-ne la recuperació. Aquestes intervencions inicials poden ser tan simples com mantenir la calma o col·locar la persona en una posició segura, o més complexes com controlar una hemorràgia o realitzar maniobres bàsiques de reanimació.

Quins passos hem de seguir davant una situació d’urgència?

Sempre cal seguir tres passos, sense alterar-ne l’ordre:

Protegir i assegurar la teva pròpia seguretat, la de l’entorn i la de la víctima.
Alertar els serveis d’emergència trucant al 112 i proporcionant la informació necessària (què i on ha passat, quantes persones hi ha implicades i l’estat de la víctima).
Socórrer les víctimes accidentades, però si no estàs segur de com actuar, és millor no intervenir per evitar empitjorar la situació.

Per què tots hauríem de saber actuar?

Com hem comentat abans, moltes emergències passen en llocs públics: al carrer, al transport, a la feina o fins i tot a casa. Per exemple, en cas d’aturada cardiorespiratòria fora de l’hospital, aplicar maniobres de RCP (reanimació cardiopulmonar) de manera immediata per part de vianants pot duplicar les probabilitats de supervivència. Al contrari, cada minut que passa sense atenció disminueix aquestes probabilitats.

En definitiva, saber primers auxilis no és només una habilitat útil, sinó una eina fonamental que tots hauríem de tenir per poder actuar quan sigui necessari. En una societat moderna, la salut és un compromís col·lectiu.

Algunes de les situacions més comunes que ens podem trobar són:

Ofegament: amb la maniobra d’Heimlich, es poden desobstruir les vies respiratòries en segons.
Aturada cardiorespiratòria: amb una RCP, les possibilitats de supervivència augmenten fins a un 70% si s’aplica correctament.
Hemorràgies: aplicar pressió i elevar la zona pot evitar que la persona entri en xoc.
Ferides: atura el sagnat aplicant pressió directa amb un drap net. Renta la ferida amb aigua per evitar infeccions i cobreix-la amb una gasa o bena.
Cremades: refreda la cremada amb aigua fresca durant uns minuts. No facis servir cremes ni remeis casolans. Cobreix-la amb un drap net.
Fractures: no moguis la part lesionada. Immobilitza-la amb algun objecte rígid (una taula o diari) i aplica fred per alleujar el dolor i la inflamació.
Convulsions: no subjectis la persona ni posis objectes a la boca. Col·loca-la de costat perquè respiri bé i retira objectes perillosos.
Desmais: estira la persona i aixeca-li les cames. Afluixa la roba ajustada i mantén un ambient fresc.
La prevenció: el primer pas en els primers auxilis

No només es tracta de saber com reaccionar quan passa una emergència, sinó també de fer tot el possible perquè no succeeixi. Per exemple, detectar i corregir perills comuns a la llar, com cables mal col·locats o productes químics a l’abast dels nens, usar sempre el cinturó de seguretat, etc. Fomentar aquesta actitud preventiva és tan important com aprendre tècniques de primers auxilis: és la millor manera de protegir la salut i la vida dels qui ens envolten.

En una situació de risc, els primers minuts són vitals, per això, saber primers auxilis no és només una eina valuosa, és un acte de solidaritat, empatia i responsabilitat ciutadana. Saber actuar en una emergència és, en el fons, una manera de cuidar els altres i d’enfortir el teixit humà de les nostres comunitats.

En aquest Dia Mundial dels Primers Auxilis, et convidem a informar-te, formar-te i estar preparat per ajudar.

Pots trobar més informació relacionada amb aquest tema a: Canal Salut – Primers Auxilis

Vanessa Florido i Astrid Espinoza, tutora i resident de Medicina del Treball
Dolors Porta i Nerea Rodríguez, tutora i resident d’Infermeria del Treball
Servei de Prevenció de Riscos Laborals

Infermera 4.0: innovació amb ànima a l’Hospital General de Granollers

El 12 de maig celebrem el Dia Internacional de la Infermeria. Una data per reconèixer el compromís, la vocació i la força transformadora d’una professió que no només cuida, sinó que lidera canvis, impulsa projectes i mira al futur amb il·lusió. Aquest any volem compartir una mirada cap a aquesta infermeria del futur que ja és present a casa nostra: el model d’Infermera 4.0.

A l’Hospital General de Granollers apostem per una infermeria connectada, creativa i valenta. Una infermeria que fa recerca, que innova, que utilitza les dades per prendre millors decisions, que participa en espais de cocreació amb pacients i professionals, i que lidera projectes amb impacte real.

La hackaton infermera: innovació des de la pràctica clínica

Aquest 2025, com a mostra d’aquest esperit transformador, des de la Direcció d’Infermeria estem impulsant la primera hackaton d’Infermeria, en el marc de la jornada anual d’Infermeria, un espai col·laboratiu i participatiu on les nostres professionals podran idear, prototipar i presentar solucions innovadores a reptes reals de la pràctica assistencial.

Aquest esdeveniment no només ens permetrà posar la creativitat al servei de la cura, sinó també generar comunitat, vincular-nos amb altres disciplines i fomentar una cultura d’innovació i recerca que volem que impregni tot el nostre dia a dia.

La recerca, eix clau del nostre model

Apostem per una infermeria que es qüestiona, que observa i que investiga per millorar. Per això, des de fa anys treballem per potenciar la recerca infermera dins del nostre hospital. Les nostres professionals participen en estudis, lideren projectes i col·laboren en xarxa amb altres institucions per fer avançar el coneixement i, sobretot, per garantir una atenció cada vegada més segura, personalitzada i humana.

Infermera 4.0: tecnologia amb mirada humana

Quan parlem d’Infermera 4.0, no parlem només de tecnologia. Parlem de posar les eines digitals al servei de les persones. Parlem de formar infermeres que integren la competència digital en la seva pràctica clínica i que entenen la innovació com una forma d’ampliar la capacitat de cuidar millor.

Aquest model posa al centre l’autonomia professional, el pensament crític, la comunicació empàtica i l’abordatge holístic de la persona. Una infermeria que lidera, que transforma i que no oblida mai la seva essència: estar al costat de les persones, especialment en els moments més vulnerables.

Amb il·lusió, cap al futur

Aquest Dia de la Infermeria, des de l’Hospital de Granollers volem felicitar i agrair la tasca de totes les infermeres i infermers que cada dia feu que el sistema sanitari funcioni. Gràcies per la vostra dedicació, per la vostra força i per la vostra capacitat infinita de reinventar-vos.

Construïm plegats una infermeria del futur, una Infermeria 4.0 amb ànima, talent i cor.

Gràcies a totes per sumar tant cada dia.

Una forta abraçada

Laura Lahuerta Valls

SueñOn: millorant el descans dels pacients

El descans és una part essencial de la recuperació dels pacients hospitalitzats. Avui, 14 de març, Dia Mundial del Son, volem destacar la importància d’un bon descans en l’àmbit hospitalari. A l’Hospital General de Granollers estem compromesos amb el benestar dels nostres pacients i, per aquest motiu, formem part del projecte SueñOn, una iniciativa que busca millorar la qualitat del descans hospitalari i reduir les molèsties nocturnes, contribuint així a una millor recuperació.

Què és el Projecte SueñOn?

SueñOn és un moviment promogut per professionals d’Infermeria que treballen per a afavorir un entorn hospitalari més silenciós i propici per al descans. A través de canvis organitzatius i estructurals, el projecte busca reduir les interrupcions nocturnes innecessàries i conscienciar als professionals sobre la importància del son en el procés de recuperació dels pacients.

Des de la seva posada en marxa a l’Hospital General de Granollers, SueñOn ha permès aconseguir avanços significatius que beneficien directament els pacients:

Gràcies a l’evidència aportada pel projecte SueñOn sobre l’impacte dels ingressos nocturns en el descans dels pacients, i al reforç dels equips de matí i tarda impulsat per la Direcció d’Infermeria, s’ha aconseguit reduir l’activitat nocturna, afavorint així un ambient més tranquil.
Kits de descans: s’han posat a la disposició dels pacients kits amb antifaços i taps per a les oïdes, ajudant a minimitzar les molèsties produïdes per la llum i el soroll.
Reducció del soroll ambiental: s’han identificat i abordat millores estructurals, com la regulació del volum dels timbres, l’amortiment del soroll de portes i l’ajust de la il·luminació en els passadissos.
Major sensibilització del personal sanitari: gairebé 100 professionals d’Infermeria del torn de nit han rebut formació específica en SueñOn, i aquest programa de capacitació continuarà ampliant-se periòdicament.

Avanços i reptes de futur

L’equip de SueñOn continua treballant per a millorar l’experiència dels pacients del Vallès Oriental que dia a dia visiten el nostre hospital. En els pròxims mesos, es continuarà monitorant l’impacte de les mesures implementades i recollint dades sobre la percepció del descans a l’hospital.

A l’Hospital General de Granollers sabem que el descans és un dret fonamental dels pacients. Per això, amb iniciatives com SueñOn, reafirmem el nostre compromís amb una atenció sanitària més humana i centrada en el benestar de les persones.

Més informació

Si voleu conèixer tots els detalls del projecte SueñOn, podeu visitar la seva pàgina web.

També ens podeu seguir a les nostres xarxes socials per estar al dia de totes les novetats: Instagram – Twitter – LinkedIn – Facebook

#RelatsCentenariHGG: El meu món

És dia 6 de desembre de 1979, tinc 24 anys i fa un any que m’he casat. Soc infermera i treballo a l’Hospital General de Granollers, concretament a l’Àrea Quirúrgica, d’ajudant d’anestèsia en horari de 15 a 22 hores.

És un matí tranquil i assolellat. Com cada dia, em llevo tard, poso música, faig les meves coses i em disposo per anar a treballar. En arribar als voltants de l’Hospital, detecto alguna cosa diferent, molt de garbuix, gent pels voltants, molts cotxes i moltes sirenes. Alguna cosa ha passat!

Entro i em dirigeixo cap al vestuari i quedo estorada. Les portes dels quiròfans són obertes i entren i surten professionals contínuament, alguns vestits de carrer i tot.

M’atreveixo a preguntar a un company: “Què passa?”.

I em contesta amb cara d’al·lucinat: “No te n’has assabentat? Aquest matí a les 9.30 h han xocat dos trens a les Franqueses; un que pujava de Barcelona i l’altre que baixava de Ripoll. Hi ha molts morts i molts ferits. Corre que et necessiten!”.

Em costa reaccionar, no puc creure que tot això passés mentre jo escoltava música, em sento fatal, no puc ni respirar, no m’atreveixo ni a entrar, estic plena de pena i de vergonya.

Entro. Dins tot és una disbauxa, tots els passadissos i els quiròfans estan plens de persones ferides, traumatòlegs, cirurgians, anestesistes i infermeria. No donen l’abast. Em quedo amb els malalts que surten i els que estan pendents d’entrar.

El que m’expliquen és com sortit d’una pel·lícula de terror. Els malalts, en estat de xoc pel què han viscut i patit. Un noi ferit amb una ferralla travessada a la cama em repeteix: “La meva germana estava atrapada, la seva sang queia a sobre meu, cridava i plorava molt, li he estat agafant la mà fins que ha deixat de plorar i respirar”.

Com aquesta, moltes anècdotes que prefereixo no repetir.

Passem la tarda com autòmats, en un món ple d’horror, sorprenent i desconegut per nosaltres.

Quan surt l’últim pacient anem a ajudar fora.

El quadre que hi ha a l’exterior encara és més sorprenent.

Per una part, la solidaritat de la gent, els malalts ingressats marxen a casa per cedir el seu llit als malalts ferits, hi ha un munt de professionals. I, per un altre costat, la gestió de les persones que han perdut la vida, famílies angoixades, els mitjans volen saber… Les germanes Vedrunes agafen el lideratge d’aquest tema.

A la planta baixa de l’edifici B hi ha moltes persones a terra tapades amb llençols amb els objectes personals al damunt, pendents de ser identificades pels seus, molts crits, molts plors.

Només podem donar suport. Una experiència inoblidable per la seva duresa. Torno cap a casa esgotada i molt trista.

Varen perdre la vida 22 persones i 50 van restar ferides. Han passat 49 anys i, per sort, la vida continua i tot ho minimitza.

En aquell moment, em va quedar molt clar que havia escollit per treballar un gran hospital, on les persones s’entreguen i s’ajuden en situacions difícils, que la professió que havia decidit fer i que acabava d’estrenar era molt important i vaig decidir que des d’aquell dia, només llevar-me, encendria la ràdio per assabentar-me del que passa fora del meu món.

Vaig iniciar la meva carrera professional amb aquesta catàstrofe i la vaig acabar 42 anys després amb l’epidèmia de la COVID, amb unes situacions d’horror encara més grans i que m’han fet corroborar que he desenvolupat una de les millors feines del món i que he treballat en un dels millors hospitals amb grans professionals.

Carme Tusquelles

#RelatsCentenariHGG: La gasa

El cop contra els bancs havia estat descomunal. Encara recordo el soroll de la seva cara contra la pedra. La sang brollava com una font per la boca d’en Jan. Sempre havia pensat que quan als meus fills els hi passés alguna cosa, trauria forces d’on fos, com les heroïnes de les pel·lícules, i sabria què fer en tot moment. No fou així. Em vaig bloquejar.

Sortosament, una de les mares d’escola era llevadora de l’Hospital. Amb veu calmosa, com qui llegeix una recepta, em va informar que millor que anés a l’Hospital, que ja es quedava ella amb l’altra meva filla petita. Vaig fer que sí amb el cap. Crec que no vaig piular. No ho recordo.

El meu marit va treure el cotxe del pàrquing de Can Comas i vaig seure als seients de darrere, al costat del meu fill. El trajecte fins a l’Hospital es va fer etern.

Un cop a Urgències, les antigues, l’entrada amb el meu fill a coll va ser triomfal. Com en aquell programa de la televisió de nom Ha nascut una estrella, la noia de recepció ens va obrir unes portes enormes per a poder entrar directament a boxes.

Crec que vaig veure el núvol de fum i tot. Un cop dins, els metges van agafar en Jan amb celeritat. Ells si sabien què s’havia de fer. El meu marit va entrar després.

Ens van comunicar que un de nosaltres s’havia de quedar a fora, que no podríem estar els dos amb el nen. Crec que va ser bastant evident que havia de ser jo, qui es quedés a l’altra banda de la cortina.

Per una escletxa vaig veure el meu home al costat del Jan. Li acariciava el front. Havia suat un riu sencer. Pobret. Ara estava adormit. I els metges anaven cosint punts. Un, dos, tres, deu, quinze. Era allà a on creia que havia d’estar jo. Però no podia. Les cames ja no em tremolaven tant. Així i tot, em tremolaven.

Una infermera s’acostà i em donà una gasa i aigua oxigenada: “Ves al lavabo, que està en aquella banda, i treu-te la sang de la samarreta”.

Era d’agrair tenir algun objectiu en aquells moments. Com un robot vaig seguir el seu dit índex que m’indicava el camí i vaig apropar-me al mirall. Tant la sang d’en Jan com els meus nervis es traspassaven a la gasa a cada passada que donava. Tot encaixava a la perfecció.

Des de la llevadora, que es quedà amb la meva filla petita, passant per la noia de la recepció, pels metges que van fer-li una obra d’art al Jan, com també la noia de la gasa o la que va córrer la cortina perquè jo no em desmaiés. El Jan farà tretze anys aquest any. En fa vuit d’allò. La cicatriu que té al llavi es veu. I tant que es veu. Sembla en Harrison Ford. Em recorda aquell dia tan intens. I de la sort que vam tenir d’estar a Granollers.

Berta Anglada Oriol

#RelatsCentenariHGG: Tifus 49

Era maig del 1949. Ell tenia gairebé quinze anys. La seva mare havia mort el dia 3. De tifus, que es va complicar amb una pneumònia. Tota la família es va vacunar. Ell no. La seva mare no li podia pas encomanar res de dolent, pensava. Estava ingressat a l’Hospital. A l’actual edifici A, banda oest. En aquell moment, l’únic edifici que hi havia. El cuidava la tia Carme, la germana gran de la seva mare.

En el silenci de l’habitació, tot d’un plegat es va començar a sentir un sorollet: «Zup, zup, zup…». Era una gota de sang que anava caient a terra, després de travessar el matalàs. El tifus, en aquell moment, era una malaltia molt greu. Afecta la flora intestinal i fa que els budells quedin molt prims perquè en desapareix la flora.

Van avisar la germana Dolores (no Dolors, Dolores, amb e neutra). La germana Dolors Pla Porteria (nascuda a Agramunt) era de les primeres monges que va venir a l’hospital «nou» i provenia encara de l’hospital del carrer dels Caputxins.

El varen arribar a extremunciar de tan malament que el veien. Va perdre molta sang i l’única solució era una transfusió urgent.

Ell recordava la sensació de retorn a la vida a mesura que li entrava la sang. A cada impuls de sang, sentia que revivia. Li van caure tots els cabells i, tot i que era ros, els que li van sortir eren castanys.

Temps després, quan ja estava una mica refet, es volia aixecar del llit tant sí com no i ho demanava insistentment al Dr. Manel Plana. Finalment, el metge li va dir que s’aixequés quan volgués, però en fer-ho va caure plegat a terra. Estava tan feble… Es va posar a plorar, però el Dr. Plana el va tranquil·litzar i li va dir que era del tot normal el que li havia passat.

Quan li van donar l’alta, al cap de tres mesos, necessitava un bastó per aguantar-se. Però d’aquella se’n va sortir.

Va morir l’any passat, amb vuitanta-vuit anys, i tenia encara ben marcades les cicatrius de les nafres que se li van fer als glutis de tant de temps d’estar enllitat.

Es deia Antoni Mestre i Prades. Era el meu marit. Si jo vaig estudiar Infermeria a l’Hospital va ser gràcies a ell. Després hi vaig treballar més de trenta anys.

Marina Molins i Vilaplana

La salut mental importa, però… com cuidar-la?

Avui dia 10 d’octubre, commemorem el Dia Mundial de la Salut Mental, una iniciativa promoguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de crear consciència sobre els problemes de salut mental, però també promoure el benestar emocional.

A l’Hospital General de Granollers, professionals de la psicologia treballen de forma directa i coordinada en xarxa per a vetllar per la salut mental dels i de les usuaris/àries, familiars i també professionals de la institució.

Atura’t! Et proposem fer tres respiracions profundes i centrar-te, durant una estona, en reflexionar sobre la salut mental i com tens cura d’ella…

Què és la salut mental?

La salut mental té a veure, entre moltes coses, amb com afronto la vida, com cuido el meu cos, com gestiono les situacions difícils i com em relaciono amb la meva gent i amb la comunitat.

En el fons, és la capacitat de sentir, pensar i actuar per poder gaudir de la vida i fer front als nostres reptes. És sentir que existeix un equilibri en totes les dimensions de la nostra vida.

PERÒ, A VEGADES AQUEST EQUILIBRI ES TRENCA… QUINES SÓN LES SENYALS QUE INDIQUEN QUE PODRIA TENIR UN PROBLEMA DE SALUT MENTAL?

Hi ha 5 senyals d’alerta que m’ajudaran a detectar que aquest equilibri s’ha trencat.

No em sento jo mateix/a.
Em sento nerviós/a o de mal humor.
Tinc tendència a aïllar-me.
Em cuido menys que de costum.
Sento desesperança.

I què puc fer per a tenir cura de la meva salut mental?

És important incorporar hàbits i accions en la meva vida que m’ajudin a restaurar i sentir que torno a estar en equilibri com, per exemple:

Aprendre a escoltar-me.
Acceptar-me tal com soc i acceptar els i les altres.
Ajustar el que vull fer al que puc fer i plantejar-me reptes realistes.
Fer activitat física regular.
Afavorir relacions sanes i crear noves connexions.
Afavorir activitats variades que suposin un repte, amb les quals aprengui coses noves i em generin interès.
Tenir moments regulars de desconnectar del mòbil i de les pantalles.
Evitar el consum d’alcohol, tabac i altres drogues.
Penses en alguna cosa més o diferent?

Ara bé, no sempre és fàcil restaurar o recuperar aquest equilibri. De vegades no ens en sortim. Per això, és important saber a qui puc acudir i com fer-ho.

Si no m’en surto, podria…

Compartir-ho amb el meu entorn proper.
Anar al meu centre de salut de referència, i comentar-ho amb professionals sanitaris.
Si soc professional de l’Hospital General de Granollers, puc acudir al Servei de Prevenció de Riscos Laborals.

“Cuidar d’un mateix és vetllar pel benestar de tots(es, suma-t’hi!”

Per acabar, et proposem iniciar la teva farmaciola emocional, és a dir, una caixa de recursos per aquells moments en els quals et sents sobrepassat/da.

Raquel Cuevas i Valérie Buscemi
Servei de Psicologia Clínica i Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’Hospital General de Granollers

#RelatsCentenariHGG: 100 anys d’històries de l’Hospital

L’any 1984 es va inaugurar el Centre Geriàtric Adolfo Montañá, amb 4 plantes assistencials, integrat com històricament sempre havien estat, dins la Fundació Hospital Asil de Granollers. A la primera i segona planta es van ubicar els residents que vivien a l’antic asil de persones grans. A la tercera i quarta planta es va crear el primer Servei de Geriatria de Catalunya.

Tenir dues unitats d’hospitalització, exclusivament amb persones grans malaltes, va comportar, per l’equip de Geriatria, un canvi de model assistencial diferenciat de les persones adultes. Calia tractar la malaltia i aplicar la prevenció, per tal d’evitar problemes afegits (poca mobilitat, incontinència, alimentació deficient, pèrdua de memòria, etc.).

En el moment que la persona ingressada era donada d’alta i tenia cures i tècniques d’infermeria, es requeria un professional d’Infermeria domiciliària per a fer el seu seguiment.

A principis de 1985, des d’infermeria del Servei de Geriatria i d’Atenció Primària vam elaborar el “Programa de coordinació d’infermeria a dos nivells”, amb l’objectiu de millorar la coordinació entre els dos centres i implantar un seguiment del malalt al domicili un cop donat d’alta.

El programa va tenir 4 apartats:

1. Una estada d’infermeria d’Atenció Primària (en aquells moments hi havia els “Practicants”) a les Unitats de Geriatria d’Aguts, per estar al corrent de les atencions i tècniques més habituals que tindrien al domicili.

2. Una planificació de la formació requerida i programació dels dies, horaris i unitats on es realitzaria l’estada.

3. Una presentació entre els professionals dels dos centres i telèfons de contacte per a facilitar la comunicació.

4. Informació a malalts i familiars del programa.

El malalt i el familiar coneixerien a la infermera que aniria al domicili abans de l’alta al domicili.

L’experiència va ser molt positiva i enriquidora pels professionals dels dos centres i va permetre millorar l’atenció domiciliària a casa, va facilitar la coordinació dels professionals, la informació directa del coneixement de les cures a dur a terme i el fet de poder consultar entre els dos nivells els dubtes que hi poguessin haver.

Per part del malalt i la família, eren donats d’alta sabent quina infermera els atendria al domicili.

Aquest projecte va requerir que un responsable de cada centre assistencial fes el seguiment de tot el procés. Es van protocol·litzar de forma conjunta diferents tècniques i cures, per unificar criteris i cures específiques d’Infermeria. Es va crear el primer informe l’alta d’Infermeria a hospitalització de Geriatria, dirigit a la infermera domiciliària on es recollia l’atenció donada durant l’ingrés i les cures del tractament a seguir al domicili, perquè no existia l’evolució actual de xarxes i de mòbils.

Com a responsables del projecte, considerem que va ser molt positiva per part de tots els implicats i es va estendre la divulgació als diferents centres, tant d’Atenció Primària com d’hospitals.

A partir d’aquí vam demostrar que per avançar calia coordinar tots els recursos sanitaris, agilitzant i millorant l’atenció a les persones amb necessitats assistencials, malalts i ciutadans que ho requereixin.

Teresa Riera Pagès