Etiqueta: hgg

Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics: un compromís per a la salut de tothom

Cada any, en el mes de novembre, se celebra el Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics, una jornada per conscienciar sobre la importància d’utilitzar aquests medicaments de manera responsable i prevenir l’aparició de resistències bacterianes. 

Què són els antibiòtics i per a què serveixen? 

Els antibiòtics són medicaments que es fan servir per tractar infeccions causades per bacteris i funcionen eliminant-los o impedint que es multipliquin. No obstant això, no són efectius contra els virus, de manera que no serveixen per curar refredats o grips, per exemple. 

Quan els antibiòtics es fan servir de forma incorrecta —per exemple, quan es prenen sense prescripció mèdica o no es completen els tractaments—, els bacteris poden fer-se resistents. Això vol dir que els medicaments deixen de ser efectius i les infeccions es tornen més difícils de tractar. 

Recomanacions per a un ús responsable

Els antibiòtics són una eina fonamental per combatre les infeccions bacterianes, però el seu ús inadequat pot tenir conseqüències greus per a la salut pròpia i de les altres persones. Fer-ne un ús responsable ajuda a mantenir la seva eficàcia i a prevenir l’aparició de bacteris resistents.
A continuació, trobaràs alguns consells bàsics per utilitzar els antibiòtics de manera segura i eficaç: 

  1. Només amb prescripció mèdica. No prenguis antibiòtics pel teu compte ni guardis restes de tractaments anteriors si no han estat indicats per un/a metge/essa en el context de l’episodi actual pel qual s’han prescrit. 
  2. Completa el tractament durant el temps indicat pel teu metge/essa. Encara que et trobis millor, és essencial acabar-lo per evitar que els bacteris sobrevisquin. 
  3. No els comparteixis. Cada infecció i cada persona necessiten un tractament específic. 
  4. Segueix les indicacions del professional de salut. Dosi, horaris i durada són clau per a l’eficàcia del tractament. 
  5. Consulta sempre abans d’automedicar-te. Els símptomes poden tenir orígens diferents i no sempre requereixen antibiòtics.

La lluita contra la resistència als antibiòtics comença amb petits gestos. Seguint les indicacions del teu metge, evitant l’automedicació i fent-ne ús només quan realment són necessaris, contribueixes a preservar aquests medicaments per al futur. 

La campanya INPROA-cat: “Si el pacient està estable, la via oral és raonable”

Aquest any, el grup de treball INPROA-cat de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SCMIMC) impulsa una nova campanya centrada en el lema “Si el pacient està estable, la via oral és raonable”.

Aquesta iniciativa posa en valor que, quan la situació clínica del pacient ho permet, passar d’antibiòtics intravenosos a antibiòtics per via oral és una opció igualment segura i eficaç.

A més de mantenir la qualitat assistencial, aquesta transició aporta beneficis importants: redueix complicacions associades a les vies intravenoses, millora el confort del pacient i promou un ús més eficient dels recursos sanitaris. Tot plegat contribueix a una prescripció antimicrobiana més responsable i a la lluita contra les resistències.

Recorda: cada ús responsable d’un antibiòtic és una victòria per a la salut pública. 

En aquest Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics, fem tots un pas endavant per cuidar-nos i protegir la salut de les generacions futures. 

Trobareu més informació sobre l’ús prudent d’antibiòtics al Canal Salut.

 

Dia Mundial de l’Ictus: quan cada minut compta 

Avui, 29 d’octubre, es commemora el Dia Mundial de l’Ictus, una data per recordar la importància de conèixer, prevenir i actuar davant d’una de les malalties més freqüents i greus del nostre temps. L’ictus es produeix quan el flux sanguini al cervell s’interromp bruscament, sigui per un coàgul o per una hemorràgia. Aquesta falta d’irrigació provoca la mort de les cèl·lules cerebrals i pot deixar seqüeles greus si no s’actua amb rapidesa. 

L’ictus és la primera causa de discapacitat a escala mundial, la segona causa de demència i la principal causa de mort en dones majors de 65 anys en el nostre entorn. A Catalunya, cada any prop de 25.000 persones pateixen un ictus, i els casos augmenten prop d’un 8% anual, segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS). 

Cada minut compta  

Tal com explica la Dra. Lola Cocho, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital General de Granollers, cada minut d’isquèmia cerebral suposa la pèrdua de dos milions de neurones i, amb elles, una menor probabilitat de bon pronòstic. En aquest sentit, si el pacient es tracta dins dels primers 90 minuts, només caldria tractar tres pacients per evitar una mort o una situació de dependència. En canvi, si el tractament arriba tres hores més tard, caldria tractar-ne dinou per obtenir el mateix resultat. 

Per això, reconèixer els símptomes d’alarma és essencial. Els més freqüents són: 

  • Desviació sobtada de la boca o la cara cap a un costat. 
  • Dificultat per aixecar un braç o debilitat en una part del cos. 
  • Problemes per parlar o entendre el que ens diuen. 

Davant qualsevol d’aquests signes, cada minut que passa compta. Actuar ràpidament pot salvar vides i reduir de manera molt significativa les seqüeles. 

Granollers, centre de referència en el tractament de l’ictus 

L’Hospital General de Granollers és un dels sis centres de referència del Codi Ictus a Catalunya, acreditat pel Pla Director de Malalties Vasculars Cerebrals. Això permet disposar de guàrdia neurològica els 365 dies de l’any, un fet clau per garantir una resposta assistencial ràpida i coordinada entre Urgències i la Unitat d’Ictus. 

A més, recentment, l’hospital ha fet un pas endavant amb la posada en marxa d’una nova Unitat d’Ictus monitorada. Aquesta unitat té habitacions equipades amb tecnologia de monitoratge continu que permet detectar qualsevol alteració de la tensió, freqüència cardíaca o saturació del pacient durant les primeres 48-72 hores. 

Segons la Dra. Cocho, els hospitals que disposen d’unitats d’ictus aconsegueixen reduir fins a un 20% la mortalitat i un 30% la discapacitat dels pacients. Aquesta nova unitat permetrà, a més, evitar derivacions a centres terciaris com el Clínic de Barcelona i atendre també pacients provinents de Sant Celoni i Mollet. 

La importància de la rehabilitació 

Superar un ictus és només el primer pas. Entre un 20 i un 40% de les persones que sobreviuen presentaran seqüeles discapacitants. Per això, és fonamental iniciar un procés de rehabilitació tan aviat com sigui possible per recuperar la màxima mobilitat i autonomia. 

En aquesta línia, l’Hospital General de Granollers ha treballat durant el 2025 en la campanya de captació de fons “Rehabilitació +, en moviment per l’ictus”, amb l’objectiu d’impulsar un espai de rehabilitació intensiva i precoç per als pacients que acaben de patir un ictus i promoure l’accés universal a aquest tipus de programes. 

 

El Dia Mundial de l’Ictus ens recorda que tothom pot fer alguna cosa per prevenir-lo i actuar a temps. Conèixer els símptomes, trucar immediatament al 112 o al 061 i confiar en equips especialitzats com els de l’Hospital General de Granollers pot marcar la diferència entre recuperar-se amb autonomia o patir seqüeles greus. 

L’estiu i el cor: com cuidar la teva salut cardiovascular durant la calor

L’estiu és una època ideal per gaudir de l’aire lliure, viatjar o fer més activitat física. Però, sabies que la calor pot posar a prova el teu cor? Les altes temperatures tenen un impacte directe en el sistema cardiovascular, especialment en persones grans o amb malalties prèvies. Per això, des de l’Hospital General de Granollers et volem oferir alguns consells senzills i útils per passar un estiu saludable i sense ensurts.

Com afecta la calor al cor?

Quan fa molta calor, el cos necessita regular la seva temperatura per evitar el cop de calor. Per fer-ho, el cor ha de bombar més ràpidament i amb més força. Aquest esforç addicional dilata les artèries i les venes, i això pot fer baixar la pressió arterial. Aquesta baixada pot provocar sensació de cansament, mareig o, fins i tot, desmais. En persones amb malalties cardiovasculars, aquest desequilibri pot ser especialment perillós.

A més de la baixada de tensió arterial, durant l’estiu es poden agreujar altres problemes del cor, com la insuficiència cardíaca o les arrítmies. També és més fàcil descuidar la medicació o els hàbits saludables durant les vacances, fet que pot incrementar el risc de patir un episodi agut.

Com prevenir-los?
  1. Hidrata’t sovint. Beu aigua encara que no tinguis set i menja aliments frescos. Evita les begudes ensucrades, l’alcohol i la cafeïna, que poden deshidratar.
  2. Evita l’exposició al sol en hores de màxima calor. Entre les 12 i les 17 h, procura estar a l’ombra o en llocs frescos.
  3. Fes activitat física en els moments més frescos del dia. L’exercici és fonamental per al cor, però a l’estiu cal adaptar-lo i evitar sobreesforços.
  4. Si has de sortir, utilitza barret, ulleres de sol i roba lleugera de cotó.
  5. Continua prenent la medicació com t’hagi pautat el/la metge/ssa i si et trobes marejat o cansat, acudeix a consulta per veure si s’ha d’ajustar la teva medicació.
  6. Viatges? Si es va en cotxe, és aconsellable fer parades cada 200 km (unes 2 hores aproximadament), per estirar les cames. Si es viatja en avió, és recomanable fer passejos per no estar immòbil moltes hores (sempre que la situació ho permeti).
Signes d’alarma: quan cal consultar?

És important escoltar el teu cos. Aquests són alguns dels símptomes que poden indicar una insuficiència cardíaca o un problema greu:

  • Inflor als peus, turmells, cames o panxa.
  • Augment de pes sobtat (més d’1 kg en un dia o 2 kg en pocs dies).
  • Disminució de la quantitat d’orina.
  • Tos seca en estirar-se o necessitat d’aixecar-se per manca d’aire.
  • Necessitat de dormir amb més coixins per poder dormir bé.
  • Mareigs o pèrdua de coneixement.
  • Cansament exagerat o dificultat per respirar.
  • Dolor al pit o palpitacions, sobretot amb l’esforç.

Davant qualsevol d’aquests símptomes, no esperis: consulta amb el/la teu/teva metge/essa!

Com reduir el risc cardiovascular en general?

Per reduir el risc cardiovascular, l’estiu pot ser una bona oportunitat per incorporar hàbits més saludables que poden tenir un impacte molt positiu a llarg termini. Deixar de fumar, reduir o eliminar el consum d’alcohol, mantenir-se actiu cada dia-, controlar regularment els nivells de tensió arterial, colesterol i de sucre a la sang, especialment si es tenen antecedents familiars, són accions senzilles però fonamentals per protegir la salut del cor.

Aquest estiu, cuida’t el cor.

Infermera 4.0: innovació amb ànima a l’Hospital General de Granollers

El 12 de maig celebrem el Dia Internacional de la Infermeria. Una data per reconèixer el compromís, la vocació i la força transformadora d’una professió que no només cuida, sinó que lidera canvis, impulsa projectes i mira al futur amb il·lusió. Aquest any volem compartir una mirada cap a aquesta infermeria del futur que ja és present a casa nostra: el model d’Infermera 4.0.

A l’Hospital General de Granollers apostem per una infermeria connectada, creativa i valenta. Una infermeria que fa recerca, que innova, que utilitza les dades per prendre millors decisions, que participa en espais de cocreació amb pacients i professionals, i que lidera projectes amb impacte real.

La hackaton infermera: innovació des de la pràctica clínica

Aquest 2025, com a mostra d’aquest esperit transformador, des de la Direcció d’Infermeria estem impulsant la primera hackaton d’Infermeria, en el marc de la jornada anual d’Infermeria, un espai col·laboratiu i participatiu on les nostres professionals podran idear, prototipar i presentar solucions innovadores a reptes reals de la pràctica assistencial.

Aquest esdeveniment no només ens permetrà posar la creativitat al servei de la cura, sinó també generar comunitat, vincular-nos amb altres disciplines i fomentar una cultura d’innovació i recerca que volem que impregni tot el nostre dia a dia.

La recerca, eix clau del nostre model

Apostem per una infermeria que es qüestiona, que observa i que investiga per millorar. Per això, des de fa anys treballem per potenciar la recerca infermera dins del nostre hospital. Les nostres professionals participen en estudis, lideren projectes i col·laboren en xarxa amb altres institucions per fer avançar el coneixement i, sobretot, per garantir una atenció cada vegada més segura, personalitzada i humana.

Infermera 4.0: tecnologia amb mirada humana

Quan parlem d’Infermera 4.0, no parlem només de tecnologia. Parlem de posar les eines digitals al servei de les persones. Parlem de formar infermeres que integren la competència digital en la seva pràctica clínica i que entenen la innovació com una forma d’ampliar la capacitat de cuidar millor.

Aquest model posa al centre l’autonomia professional, el pensament crític, la comunicació empàtica i l’abordatge holístic de la persona. Una infermeria que lidera, que transforma i que no oblida mai la seva essència: estar al costat de les persones, especialment en els moments més vulnerables.

Amb il·lusió, cap al futur

Aquest Dia de la Infermeria, des de l’Hospital de Granollers volem felicitar i agrair la tasca de totes les infermeres i infermers que cada dia feu que el sistema sanitari funcioni. Gràcies per la vostra dedicació, per la vostra força i per la vostra capacitat infinita de reinventar-vos.

Construïm plegats una infermeria del futur, una Infermeria 4.0 amb ànima, talent i cor.

Gràcies a totes per sumar tant cada dia.

Una forta abraçada

Laura Lahuerta Valls

SueñOn: millorant el descans dels pacients

El descans és una part essencial de la recuperació dels pacients hospitalitzats. Avui, 14 de març, Dia Mundial del Son, volem destacar la importància d’un bon descans en l’àmbit hospitalari. A l’Hospital General de Granollers estem compromesos amb el benestar dels nostres pacients i, per aquest motiu, formem part del projecte SueñOn, una iniciativa que busca millorar la qualitat del descans hospitalari i reduir les molèsties nocturnes, contribuint així a una millor recuperació.

Què és el Projecte SueñOn?

SueñOn és un moviment promogut per professionals d’Infermeria que treballen per a afavorir un entorn hospitalari més silenciós i propici per al descans. A través de canvis organitzatius i estructurals, el projecte busca reduir les interrupcions nocturnes innecessàries i conscienciar als professionals sobre la importància del son en el procés de recuperació dels pacients.

Des de la seva posada en marxa a l’Hospital General de Granollers, SueñOn ha permès aconseguir avanços significatius que beneficien directament els pacients:

  • Gràcies a l’evidència aportada pel projecte SueñOn sobre l’impacte dels ingressos nocturns en el descans dels pacients, i al reforç dels equips de matí i tarda impulsat per la Direcció d’Infermeria, s’ha aconseguit reduir l’activitat nocturna, afavorint així un ambient més tranquil.
  • Kits de descans: s’han posat a la disposició dels pacients kits amb antifaços i taps per a les oïdes, ajudant a minimitzar les molèsties produïdes per la llum i el soroll.
  • Reducció del soroll ambiental: s’han identificat i abordat millores estructurals, com la regulació del volum dels timbres, l’amortiment del soroll de portes i l’ajust de la il·luminació en els passadissos.
  • Major sensibilització del personal sanitari: gairebé 100 professionals d’Infermeria del torn de nit han rebut formació específica en SueñOn, i aquest programa de capacitació continuarà ampliant-se periòdicament.
Avanços i reptes de futur

L’equip de SueñOn continua treballant per a millorar l’experiència dels pacients del Vallès Oriental que dia a dia visiten el nostre hospital. En els pròxims mesos, es continuarà monitorant l’impacte de les mesures implementades i recollint dades sobre la percepció del descans a l’hospital.

A l’Hospital General de Granollers sabem que el descans és un dret fonamental dels pacients. Per això, amb iniciatives com SueñOn, reafirmem el nostre compromís amb una atenció sanitària més humana i centrada en el benestar de les persones.

Més informació

Si voleu conèixer tots els detalls del projecte SueñOn, podeu visitar la seva pàgina web.

També ens podeu seguir a les nostres xarxes socials per estar al dia de totes les novetats: Instagram – Twitter – LinkedIn – Facebook

#RelatsCentenariHGG: El meu món

És dia 6 de desembre de 1979, tinc 24 anys i fa un any que m’he casat. Soc infermera i treballo a l’Hospital General de Granollers, concretament a l’Àrea Quirúrgica, d’ajudant d’anestèsia en horari de 15 a 22 hores.

És un matí tranquil i assolellat. Com cada dia, em llevo tard, poso música, faig les meves coses i em disposo per anar a treballar. En arribar als voltants de l’Hospital, detecto alguna cosa diferent, molt de garbuix, gent pels voltants, molts cotxes i moltes sirenes. Alguna cosa ha passat!

Entro i em dirigeixo cap al vestuari i quedo estorada. Les portes dels quiròfans són obertes i entren i surten professionals contínuament, alguns vestits de carrer i tot.

M’atreveixo a preguntar a un company: “Què passa?”.

I em contesta amb cara d’al·lucinat: “No te n’has assabentat? Aquest matí a les 9.30 h han xocat dos trens a les Franqueses; un que pujava de Barcelona i l’altre que baixava de Ripoll. Hi ha molts morts i molts ferits. Corre que et necessiten!”.

Em costa reaccionar, no puc creure que tot això passés mentre jo escoltava música, em sento fatal, no puc ni respirar, no m’atreveixo ni a entrar, estic plena de pena i de vergonya.

Entro. Dins tot és una disbauxa, tots els passadissos i els quiròfans estan plens de persones ferides, traumatòlegs, cirurgians, anestesistes i infermeria. No donen l’abast. Em quedo amb els malalts que surten i els que estan pendents d’entrar.

El que m’expliquen és com sortit d’una pel·lícula de terror. Els malalts, en estat de xoc pel què han viscut i patit. Un noi ferit amb una ferralla travessada a la cama em repeteix: “La meva germana estava atrapada, la seva sang queia a sobre meu, cridava i plorava molt, li he estat agafant la mà fins que ha deixat de plorar i respirar”.

Com aquesta, moltes anècdotes que prefereixo no repetir.

Passem la tarda com autòmats, en un món ple d’horror, sorprenent i desconegut per nosaltres.

Quan surt l’últim pacient anem a ajudar fora.

El quadre que hi ha a l’exterior encara és més sorprenent.

Per una part, la solidaritat de la gent, els malalts ingressats marxen a casa per cedir el seu llit als malalts ferits, hi ha un munt de professionals. I, per un altre costat, la gestió de les persones que han perdut la vida, famílies angoixades, els mitjans volen saber… Les germanes Vedrunes agafen el lideratge d’aquest tema.

A la planta baixa de l’edifici B hi ha moltes persones a terra tapades amb llençols amb els objectes personals al damunt, pendents de ser identificades pels seus, molts crits, molts plors.

Només podem donar suport. Una experiència inoblidable per la seva duresa. Torno cap a casa esgotada i molt trista.

Varen perdre la vida 22 persones i 50 van restar ferides. Han passat 49 anys i, per sort, la vida continua i tot ho minimitza.

En aquell moment, em va quedar molt clar que havia escollit per treballar un gran hospital, on les persones s’entreguen i s’ajuden en situacions difícils, que la professió que havia decidit fer i que acabava d’estrenar era molt important i vaig decidir que des d’aquell dia, només llevar-me, encendria la ràdio per assabentar-me del que passa fora del meu món.

Vaig iniciar la meva carrera professional amb aquesta catàstrofe i la vaig acabar 42 anys després amb l’epidèmia de la COVID, amb unes situacions d’horror encara més grans i que m’han fet corroborar que he desenvolupat una de les millors feines del món i que he treballat en un dels millors hospitals amb grans professionals.

Carme Tusquelles

#RelatsCentenariHGG: La gasa

El cop contra els bancs havia estat descomunal. Encara recordo el soroll de la seva cara contra la pedra. La sang brollava com una font per la boca d’en Jan. Sempre havia pensat que quan als meus fills els hi passés alguna cosa, trauria forces d’on fos, com les heroïnes de les pel·lícules, i sabria què fer en tot moment. No fou així. Em vaig bloquejar.

Sortosament, una de les mares d’escola era llevadora de l’Hospital. Amb veu calmosa, com qui llegeix una recepta, em va informar que millor que anés a l’Hospital, que ja es quedava ella amb l’altra meva filla petita. Vaig fer que sí amb el cap. Crec que no vaig piular. No ho recordo.

El meu marit va treure el cotxe del pàrquing de Can Comas i vaig seure als seients de darrere, al costat del meu fill. El trajecte fins a l’Hospital es va fer etern.

Un cop a Urgències, les antigues, l’entrada amb el meu fill a coll va ser triomfal. Com en aquell programa de la televisió de nom Ha nascut una estrella, la noia de recepció ens va obrir unes portes enormes per a poder entrar directament a boxes.

Crec que vaig veure el núvol de fum i tot. Un cop dins, els metges van agafar en Jan amb celeritat. Ells si sabien què s’havia de fer. El meu marit va entrar després.

Ens van comunicar que un de nosaltres s’havia de quedar a fora, que no podríem estar els dos amb el nen. Crec que va ser bastant evident que havia de ser jo, qui es quedés a l’altra banda de la cortina.

Per una escletxa vaig veure el meu home al costat del Jan. Li acariciava el front. Havia suat un riu sencer. Pobret. Ara estava adormit. I els metges anaven cosint punts. Un, dos, tres, deu, quinze. Era allà a on creia que havia d’estar jo. Però no podia. Les cames ja no em tremolaven tant. Així i tot, em tremolaven.

Una infermera s’acostà i em donà una gasa i aigua oxigenada: “Ves al lavabo, que està en aquella banda, i treu-te la sang de la samarreta”.

Era d’agrair tenir algun objectiu en aquells moments. Com un robot vaig seguir el seu dit índex que m’indicava el camí i vaig apropar-me al mirall. Tant la sang d’en Jan com els meus nervis es traspassaven a la gasa a cada passada que donava. Tot encaixava a la perfecció.

Des de la llevadora, que es quedà amb la meva filla petita, passant per la noia de la recepció, pels metges que van fer-li una obra d’art al Jan, com també la noia de la gasa o la que va córrer la cortina perquè jo no em desmaiés. El Jan farà tretze anys aquest any. En fa vuit d’allò. La cicatriu que té al llavi es veu. I tant que es veu. Sembla en Harrison Ford. Em recorda aquell dia tan intens. I de la sort que vam tenir d’estar a Granollers.

Berta Anglada Oriol

#RelatsCentenariHGG: Tifus 49

Era maig del 1949. Ell tenia gairebé quinze anys. La seva mare havia mort el dia 3. De tifus, que es va complicar amb una pneumònia. Tota la família es va vacunar. Ell no. La seva mare no li podia pas encomanar res de dolent, pensava. Estava ingressat a l’Hospital. A l’actual edifici A, banda oest. En aquell moment, l’únic edifici que hi havia. El cuidava la tia Carme, la germana gran de la seva mare.

En el silenci de l’habitació, tot d’un plegat es va començar a sentir un sorollet: «Zup, zup, zup…». Era una gota de sang que anava caient a terra, després de travessar el matalàs. El tifus, en aquell moment, era una malaltia molt greu. Afecta la flora intestinal i fa que els budells quedin molt prims perquè en desapareix la flora.

Van avisar la germana Dolores (no Dolors, Dolores, amb e neutra). La germana Dolors Pla Porteria (nascuda a Agramunt) era de les primeres monges que va venir a l’hospital «nou» i provenia encara de l’hospital del carrer dels Caputxins.

El varen arribar a extremunciar de tan malament que el veien. Va perdre molta sang i l’única solució era una transfusió urgent.

Ell recordava la sensació de retorn a la vida a mesura que li entrava la sang. A cada impuls de sang, sentia que revivia. Li van caure tots els cabells i, tot i que era ros, els que li van sortir eren castanys.

Temps després, quan ja estava una mica refet, es volia aixecar del llit tant sí com no i ho demanava insistentment al Dr. Manel Plana. Finalment, el metge li va dir que s’aixequés quan volgués, però en fer-ho va caure plegat a terra. Estava tan feble… Es va posar a plorar, però el Dr. Plana el va tranquil·litzar i li va dir que era del tot normal el que li havia passat.

Quan li van donar l’alta, al cap de tres mesos, necessitava un bastó per aguantar-se. Però d’aquella se’n va sortir.

Va morir l’any passat, amb vuitanta-vuit anys, i tenia encara ben marcades les cicatrius de les nafres que se li van fer als glutis de tant de temps d’estar enllitat.

Es deia Antoni Mestre i Prades. Era el meu marit. Si jo vaig estudiar Infermeria a l’Hospital va ser gràcies a ell. Després hi vaig treballar més de trenta anys.

Marina Molins i Vilaplana

Dia Mundial de l’Ictus: la importància de la detecció precoç per salvar vides

L’ictus és una de les principals causes de discapacitat i mortalitat a tot el món, i actuar a temps és essencial per minimitzar els danys que pot causar. En el marc del Dia Mundial de l’Ictus, volem destacar la importància de la detecció precoç davant qualsevol sospita d’ictus.

Què és un ictus i per què és tan perillós?

Un ictus es produeix quan el flux sanguini cap a una part del cervell s’interromp o es redueix, impedint que el cervell rebi l’oxigen i els nutrients necessaris. Cada minut que passa, el cervell perd aproximadament 2 milions de neurones, cosa que pot derivar en danys cerebrals greus i permanents. Per això, la detecció precoç i una resposta ràpida són clau per millorar el pronòstic dels pacients i reduir o evitar les seqüeles.

Senyals d’alerta: quan cal actuar?

Reconèixer els signes d’ictus és vital per poder actuar a temps. Els símptomes més freqüents són:

  • Pèrdua sobtada de força o sensació de debilitat a la cara, el braç o la cama, especialment en un costat del cos.
  • Dificultat per parlar o entendre el que es diu.
  • Pèrdua de visió en un o ambdós ulls, de manera parcial o total.
  • Mareig o falta de coordinació.
  • Mal de cap intens i sobtat sense causa aparent.

Si tu o algú del teu entorn experimenta algun d’aquests símptomes, és fonamental dirigir-te a Urgències o trucar al 112. Cada segon que passa pot marcar la diferència.

Què pots fer per prevenir un ictus?

Encara que no es poden evitar tots els ictus, sí que hi ha mesures que poden ajudar a reduir el risc, com ara:

  • Controlar la pressió arterial i els nivells de colesterol.
  • Mantenir un estil de vida saludable.
  • Evitar el consum excessiu d’alcohol i no fumar.
  • Controlar malalties com la diabetis i mantenir el pes corporal adequat.
Una resposta ràpida salva vides

L’Hospital General de Granollers compta amb una unitat d’ictus operativa les 24 hores del dia, preparada per atendre aquests casos amb la màxima rapidesa i eficàcia. Aquest servei inclou guàrdies neurològiques diàries per oferir una resposta immediata, així com estudis vasculars complets des del moment en què arriba el pacient.

Gràcies a aquesta resposta multidisciplinària, molts pacients aconsegueixen recuperar-se completament o amb mínimes seqüeles, la qual cosa els permet reprendre les seves activitats diàries.

La prevenció és clau, però en cas que es produeixi un ictus, la detecció precoç salsa vides.

La salut mental importa, però… com cuidar-la?

Avui dia 10 d’octubre, commemorem el Dia Mundial de la Salut Mental, una iniciativa promoguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de crear consciència sobre els problemes de salut mental, però també promoure el benestar emocional.

A l’Hospital General de Granollers, professionals de la psicologia treballen de forma directa i coordinada en xarxa per a vetllar per la salut mental dels i de les usuaris/àries, familiars i també professionals de la institució.

Atura’t! Et proposem fer tres respiracions profundes i centrar-te, durant una estona, en reflexionar sobre la salut mental i com tens cura d’ella…

Què és la salut mental?

La salut mental té a veure, entre moltes coses, amb com afronto la vida, com cuido el meu cos, com gestiono les situacions difícils i com em relaciono amb la meva gent i amb la comunitat.

En el fons, és la capacitat de sentir, pensar i actuar per poder gaudir de la vida i fer front als nostres reptes. És sentir que existeix un equilibri en totes les dimensions de la nostra vida.

PERÒ, A VEGADES AQUEST EQUILIBRI ES TRENCA… QUINES SÓN LES SENYALS QUE INDIQUEN QUE PODRIA TENIR UN PROBLEMA DE SALUT MENTAL?

Hi ha 5 senyals d’alerta que m’ajudaran a detectar que aquest equilibri s’ha trencat.

  1. No em sento jo mateix/a.
  2. Em sento nerviós/a o de mal humor.
  3. Tinc tendència a aïllar-me.
  4. Em cuido menys que de costum.
  5. Sento desesperança.
I què puc fer per a tenir cura de la meva salut mental?

És important incorporar hàbits i accions en la meva vida que m’ajudin a restaurar i sentir que torno a estar en equilibri com, per exemple:

  • Aprendre a escoltar-me.
  • Acceptar-me tal com soc i acceptar els i les altres.
  • Ajustar el que vull fer al que puc fer i plantejar-me reptes realistes.
  • Fer activitat física regular.
  • Afavorir relacions sanes i crear noves connexions.
  • Afavorir activitats variades que suposin un repte, amb les quals aprengui coses noves i em generin interès.
  • Tenir moments regulars de desconnectar del mòbil i de les pantalles.
  • Evitar el consum d’alcohol, tabac i altres drogues.
  • Penses en alguna cosa més o diferent?

Ara bé, no sempre és fàcil restaurar o recuperar aquest equilibri. De vegades no ens en sortim. Per això, és important saber a qui puc acudir i com fer-ho.

Si no m’en surto, podria…
  • Compartir-ho amb el meu entorn proper.
  • Anar al meu centre de salut de referència, i comentar-ho amb professionals sanitaris.
  • Si soc professional de l’Hospital General de Granollers, puc acudir al Servei de Prevenció de Riscos Laborals.

“Cuidar d’un mateix és vetllar pel benestar de tots(es, suma-t’hi!”

Per acabar, et proposem iniciar la teva farmaciola emocional, és a dir, una caixa de recursos per aquells moments en els quals et sents sobrepassat/da.

Raquel Cuevas i Valérie Buscemi
Servei de Psicologia Clínica i Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’Hospital General de Granollers