Etiqueta: Granollers

Domum Granollers: acompanyament integral per a pacients oncològics i les seves famílies

El 4 de febrer, Dia Mundial del Càncer, ens recorda que darrere de cada diagnòstic hi ha persones amb pors, dubtes i necessitats que van més enllà de la malaltia. A l’Hospital General de Granollers, aquesta idea és el motor del projecte Hospital amb Cor, que situa la humanització de l’assistència com un dels seus pilars fonamentals i aposta per una atenció integral que vagi més enllà de la cura, posant la persona al centre en tots els processos assistencials.

Dins d’aquesta mirada humana, l’Hospital impulsa diverses iniciatives per oferir suport emocional, benestar i informació als pacients oncològics. Entre elles, Domum Granollers, un espai que transforma la sala d’espera del Servei d’Oncologia en un lloc on el benestar emocional, la informació i l’acompanyament es troben amb la vida quotidiana del pacient.

Què és Domum Granollers?

Domum Granollers va néixer l’octubre de 2021 amb l’objectiu de millorar el benestar dels pacients del Servei d’Oncologia i dels seus acompanyants. Impulsat de la mà de la Funció Nous Cims, es va convertir en el segon projecte Domum de tot l’Estat, demostrant l’aposta de l’Hospital General de Granollers per un model d’atenció integral.

El projecte reimagina la sala d’espera com un espai de trobada, suport i aprenentatge, en què els pacients no només reben tractament, sinó també acompanyament emocional i informació útil per afrontar la malaltia.

Activitats pensades per acompanyar a la persona

A través de Domum, s’impulsa un programa d’activitats per oferir acompanyament emocional, benestar físic i social, i informació als pacients oncològics i les seves famílies, entre elles:

  • Tallers d’acompanyament emocional: ioga, mindfulness, musicoteràpia, artteràpia…
  • Sessions amb psicòlegs: xerrades sobre salut mental i estratègies de benestar emocional.
  • Tallers de nutrició, activitat física i cura personal: des de running o ball fins a sessions sobre cura personal amb perruques i mocadors.
  • Informació pràctica i suport social: sessions sobre aspectes legals, reincorporació laboral i efectes específics de la patologia, com sexualitat, salut bucodental o sequedat de la pell, entre altres.

Durant el 2025, Domum va organitzar 110 activitats amb un total de 1.305 participants, on el 92,7% de les activitats estaven centrades en benestar emocional i el 7,3% en informació i orientació. Des de la seva posada en marxa, el projecte ha acollit prop de 2.900 pacients i familiars i ha desenvolupat més de 300 activitats, amb una mitjana de satisfacció de 9 sobre 10 entre els participants.

Domum Granollers no només ha millorat l’experiència dels pacients, sinó que també ha consolidat l’Hospital General de Granollers com un centre referent en bones pràctiques. La seva autonomia en el funcionament i la capacitat per mobilitzar recursos i integrar activitats de professionals de diferents àrees han posat en relleu la qualitat i humanització de l’atenció que ofereix.

Per què és important?

El valor de Domum Granollers va més enllà de les xifres: ofereix un espai on el pacient se sent escoltat, recolzat i acompanyat en tot moment. Per a les famílies, també és un punt de suport i informació, reconeixent el paper fonamental de les persones cuidadores en el procés de recuperació.

Aquesta atenció integral ajuda a reduir l’ansietat, fomenta el benestar emocional i contribueix a una experiència del pacient més humana i propera.

Per conèixer més sobre les activitats de Domum Granollers i com participar, pots visitar aquest enllaç.

Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics: un compromís per a la salut de tothom

Cada any, en el mes de novembre, se celebra el Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics, una jornada per conscienciar sobre la importància d’utilitzar aquests medicaments de manera responsable i prevenir l’aparició de resistències bacterianes. 

Què són els antibiòtics i per a què serveixen? 

Els antibiòtics són medicaments que es fan servir per tractar infeccions causades per bacteris i funcionen eliminant-los o impedint que es multipliquin. No obstant això, no són efectius contra els virus, de manera que no serveixen per curar refredats o grips, per exemple. 

Quan els antibiòtics es fan servir de forma incorrecta —per exemple, quan es prenen sense prescripció mèdica o no es completen els tractaments—, els bacteris poden fer-se resistents. Això vol dir que els medicaments deixen de ser efectius i les infeccions es tornen més difícils de tractar. 

Recomanacions per a un ús responsable

Els antibiòtics són una eina fonamental per combatre les infeccions bacterianes, però el seu ús inadequat pot tenir conseqüències greus per a la salut pròpia i de les altres persones. Fer-ne un ús responsable ajuda a mantenir la seva eficàcia i a prevenir l’aparició de bacteris resistents.
A continuació, trobaràs alguns consells bàsics per utilitzar els antibiòtics de manera segura i eficaç: 

  1. Només amb prescripció mèdica. No prenguis antibiòtics pel teu compte ni guardis restes de tractaments anteriors si no han estat indicats per un/a metge/essa en el context de l’episodi actual pel qual s’han prescrit. 
  2. Completa el tractament durant el temps indicat pel teu metge/essa. Encara que et trobis millor, és essencial acabar-lo per evitar que els bacteris sobrevisquin. 
  3. No els comparteixis. Cada infecció i cada persona necessiten un tractament específic. 
  4. Segueix les indicacions del professional de salut. Dosi, horaris i durada són clau per a l’eficàcia del tractament. 
  5. Consulta sempre abans d’automedicar-te. Els símptomes poden tenir orígens diferents i no sempre requereixen antibiòtics.

La lluita contra la resistència als antibiòtics comença amb petits gestos. Seguint les indicacions del teu metge, evitant l’automedicació i fent-ne ús només quan realment són necessaris, contribueixes a preservar aquests medicaments per al futur. 

La campanya INPROA-cat: “Si el pacient està estable, la via oral és raonable”

Aquest any, el grup de treball INPROA-cat de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SCMIMC) impulsa una nova campanya centrada en el lema “Si el pacient està estable, la via oral és raonable”.

Aquesta iniciativa posa en valor que, quan la situació clínica del pacient ho permet, passar d’antibiòtics intravenosos a antibiòtics per via oral és una opció igualment segura i eficaç.

A més de mantenir la qualitat assistencial, aquesta transició aporta beneficis importants: redueix complicacions associades a les vies intravenoses, millora el confort del pacient i promou un ús més eficient dels recursos sanitaris. Tot plegat contribueix a una prescripció antimicrobiana més responsable i a la lluita contra les resistències.

Recorda: cada ús responsable d’un antibiòtic és una victòria per a la salut pública. 

En aquest Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics, fem tots un pas endavant per cuidar-nos i protegir la salut de les generacions futures. 

Trobareu més informació sobre l’ús prudent d’antibiòtics al Canal Salut.

 

Dia Mundial de l’Ictus: quan cada minut compta 

Avui, 29 d’octubre, es commemora el Dia Mundial de l’Ictus, una data per recordar la importància de conèixer, prevenir i actuar davant d’una de les malalties més freqüents i greus del nostre temps. L’ictus es produeix quan el flux sanguini al cervell s’interromp bruscament, sigui per un coàgul o per una hemorràgia. Aquesta falta d’irrigació provoca la mort de les cèl·lules cerebrals i pot deixar seqüeles greus si no s’actua amb rapidesa. 

L’ictus és la primera causa de discapacitat a escala mundial, la segona causa de demència i la principal causa de mort en dones majors de 65 anys en el nostre entorn. A Catalunya, cada any prop de 25.000 persones pateixen un ictus, i els casos augmenten prop d’un 8% anual, segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS). 

Cada minut compta  

Tal com explica la Dra. Lola Cocho, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital General de Granollers, cada minut d’isquèmia cerebral suposa la pèrdua de dos milions de neurones i, amb elles, una menor probabilitat de bon pronòstic. En aquest sentit, si el pacient es tracta dins dels primers 90 minuts, només caldria tractar tres pacients per evitar una mort o una situació de dependència. En canvi, si el tractament arriba tres hores més tard, caldria tractar-ne dinou per obtenir el mateix resultat. 

Per això, reconèixer els símptomes d’alarma és essencial. Els més freqüents són: 

  • Desviació sobtada de la boca o la cara cap a un costat. 
  • Dificultat per aixecar un braç o debilitat en una part del cos. 
  • Problemes per parlar o entendre el que ens diuen. 

Davant qualsevol d’aquests signes, cada minut que passa compta. Actuar ràpidament pot salvar vides i reduir de manera molt significativa les seqüeles. 

Granollers, centre de referència en el tractament de l’ictus 

L’Hospital General de Granollers és un dels sis centres de referència del Codi Ictus a Catalunya, acreditat pel Pla Director de Malalties Vasculars Cerebrals. Això permet disposar de guàrdia neurològica els 365 dies de l’any, un fet clau per garantir una resposta assistencial ràpida i coordinada entre Urgències i la Unitat d’Ictus. 

A més, recentment, l’hospital ha fet un pas endavant amb la posada en marxa d’una nova Unitat d’Ictus monitorada. Aquesta unitat té habitacions equipades amb tecnologia de monitoratge continu que permet detectar qualsevol alteració de la tensió, freqüència cardíaca o saturació del pacient durant les primeres 48-72 hores. 

Segons la Dra. Cocho, els hospitals que disposen d’unitats d’ictus aconsegueixen reduir fins a un 20% la mortalitat i un 30% la discapacitat dels pacients. Aquesta nova unitat permetrà, a més, evitar derivacions a centres terciaris com el Clínic de Barcelona i atendre també pacients provinents de Sant Celoni i Mollet. 

La importància de la rehabilitació 

Superar un ictus és només el primer pas. Entre un 20 i un 40% de les persones que sobreviuen presentaran seqüeles discapacitants. Per això, és fonamental iniciar un procés de rehabilitació tan aviat com sigui possible per recuperar la màxima mobilitat i autonomia. 

En aquesta línia, l’Hospital General de Granollers ha treballat durant el 2025 en la campanya de captació de fons “Rehabilitació +, en moviment per l’ictus”, amb l’objectiu d’impulsar un espai de rehabilitació intensiva i precoç per als pacients que acaben de patir un ictus i promoure l’accés universal a aquest tipus de programes. 

 

El Dia Mundial de l’Ictus ens recorda que tothom pot fer alguna cosa per prevenir-lo i actuar a temps. Conèixer els símptomes, trucar immediatament al 112 o al 061 i confiar en equips especialitzats com els de l’Hospital General de Granollers pot marcar la diferència entre recuperar-se amb autonomia o patir seqüeles greus. 

Dia Mundial dels Primers Auxilis: el poder de salvar una vida és a les teves mans

Cada any, el segon dissabte de setembre se celebra el Dia Mundial dels Primers Auxilis, que el 2025 serà aquest 13 de setembre. Aquesta data vol conscienciar la població sobre la importància de saber actuar davant una emergència mèdica. Tot i que la majoria de nosaltres associem els primers auxilis amb situacions extremes (un accident de trànsit, una caiguda greu, una aturada cardiorespiratòria), la veritat és que aquestes habilitats davant una situació que requereix ajuda immediata poden marcar la diferència entre la vida i la mort, fins i tot en els entorns més quotidians: a la llar, la feina o la via pública.

Què són els primers auxilis?

Els primers auxilis són un conjunt d’accions i cures bàsiques que s’ofereixen de manera immediata a una persona que ha patit un accident o una malaltia sobtada fins que arriba l’assistència mèdica professional. El seu propòsit és mantenir amb vida el pacient, evitar que la situació empitjori i afavorir-ne la recuperació. Aquestes intervencions inicials poden ser tan simples com mantenir la calma o col·locar la persona en una posició segura, o més complexes com controlar una hemorràgia o realitzar maniobres bàsiques de reanimació.

Quins passos hem de seguir davant una situació d’urgència?

Sempre cal seguir tres passos, sense alterar-ne l’ordre:

  • Protegir i assegurar la teva pròpia seguretat, la de l’entorn i la de la víctima.
  • Alertar els serveis d’emergència trucant al 112 i proporcionant la informació necessària (què i on ha passat, quantes persones hi ha implicades i l’estat de la víctima).
  • Socórrer les víctimes accidentades, però si no estàs segur de com actuar, és millor no intervenir per evitar empitjorar la situació.
Per què tots hauríem de saber actuar?

Com hem comentat abans, moltes emergències passen en llocs públics: al carrer, al transport, a la feina o fins i tot a casa. Per exemple, en cas d’aturada cardiorespiratòria fora de l’hospital, aplicar maniobres de RCP (reanimació cardiopulmonar) de manera immediata per part de vianants pot duplicar les probabilitats de supervivència. Al contrari, cada minut que passa sense atenció disminueix aquestes probabilitats.

En definitiva, saber primers auxilis no és només una habilitat útil, sinó una eina fonamental que tots hauríem de tenir per poder actuar quan sigui necessari. En una societat moderna, la salut és un compromís col·lectiu.

Algunes de les situacions més comunes que ens podem trobar són:

  • Ofegament: amb la maniobra d’Heimlich, es poden desobstruir les vies respiratòries en segons.
  • Aturada cardiorespiratòria: amb una RCP, les possibilitats de supervivència augmenten fins a un 70% si s’aplica correctament.
  • Hemorràgies: aplicar pressió i elevar la zona pot evitar que la persona entri en xoc.
  • Ferides: atura el sagnat aplicant pressió directa amb un drap net. Renta la ferida amb aigua per evitar infeccions i cobreix-la amb una gasa o bena.
  • Cremades: refreda la cremada amb aigua fresca durant uns minuts. No facis servir cremes ni remeis casolans. Cobreix-la amb un drap net.
  • Fractures: no moguis la part lesionada. Immobilitza-la amb algun objecte rígid (una taula o diari) i aplica fred per alleujar el dolor i la inflamació.
  • Convulsions: no subjectis la persona ni posis objectes a la boca. Col·loca-la de costat perquè respiri bé i retira objectes perillosos.
  • Desmais: estira la persona i aixeca-li les cames. Afluixa la roba ajustada i mantén un ambient fresc.
  • La prevenció: el primer pas en els primers auxilis

No només es tracta de saber com reaccionar quan passa una emergència, sinó també de fer tot el possible perquè no succeeixi. Per exemple, detectar i corregir perills comuns a la llar, com cables mal col·locats o productes químics a l’abast dels nens, usar sempre el cinturó de seguretat, etc. Fomentar aquesta actitud preventiva és tan important com aprendre tècniques de primers auxilis: és la millor manera de protegir la salut i la vida dels qui ens envolten.

En una situació de risc, els primers minuts són vitals, per això, saber primers auxilis no és només una eina valuosa, és un acte de solidaritat, empatia i responsabilitat ciutadana. Saber actuar en una emergència és, en el fons, una manera de cuidar els altres i d’enfortir el teixit humà de les nostres comunitats.

En aquest Dia Mundial dels Primers Auxilis, et convidem a informar-te, formar-te i estar preparat per ajudar.

Pots trobar més informació relacionada amb aquest tema a: Canal Salut – Primers Auxilis

Vanessa Florido i Astrid Espinoza, tutora i resident de Medicina del Treball
Dolors Porta i Nerea Rodríguez, tutora i resident d’Infermeria del Treball
Servei de Prevenció de Riscos Laborals

L’estiu i el cor: com cuidar la teva salut cardiovascular durant la calor

L’estiu és una època ideal per gaudir de l’aire lliure, viatjar o fer més activitat física. Però, sabies que la calor pot posar a prova el teu cor? Les altes temperatures tenen un impacte directe en el sistema cardiovascular, especialment en persones grans o amb malalties prèvies. Per això, des de l’Hospital General de Granollers et volem oferir alguns consells senzills i útils per passar un estiu saludable i sense ensurts.

Com afecta la calor al cor?

Quan fa molta calor, el cos necessita regular la seva temperatura per evitar el cop de calor. Per fer-ho, el cor ha de bombar més ràpidament i amb més força. Aquest esforç addicional dilata les artèries i les venes, i això pot fer baixar la pressió arterial. Aquesta baixada pot provocar sensació de cansament, mareig o, fins i tot, desmais. En persones amb malalties cardiovasculars, aquest desequilibri pot ser especialment perillós.

A més de la baixada de tensió arterial, durant l’estiu es poden agreujar altres problemes del cor, com la insuficiència cardíaca o les arrítmies. També és més fàcil descuidar la medicació o els hàbits saludables durant les vacances, fet que pot incrementar el risc de patir un episodi agut.

Com prevenir-los?
  1. Hidrata’t sovint. Beu aigua encara que no tinguis set i menja aliments frescos. Evita les begudes ensucrades, l’alcohol i la cafeïna, que poden deshidratar.
  2. Evita l’exposició al sol en hores de màxima calor. Entre les 12 i les 17 h, procura estar a l’ombra o en llocs frescos.
  3. Fes activitat física en els moments més frescos del dia. L’exercici és fonamental per al cor, però a l’estiu cal adaptar-lo i evitar sobreesforços.
  4. Si has de sortir, utilitza barret, ulleres de sol i roba lleugera de cotó.
  5. Continua prenent la medicació com t’hagi pautat el/la metge/ssa i si et trobes marejat o cansat, acudeix a consulta per veure si s’ha d’ajustar la teva medicació.
  6. Viatges? Si es va en cotxe, és aconsellable fer parades cada 200 km (unes 2 hores aproximadament), per estirar les cames. Si es viatja en avió, és recomanable fer passejos per no estar immòbil moltes hores (sempre que la situació ho permeti).
Signes d’alarma: quan cal consultar?

És important escoltar el teu cos. Aquests són alguns dels símptomes que poden indicar una insuficiència cardíaca o un problema greu:

  • Inflor als peus, turmells, cames o panxa.
  • Augment de pes sobtat (més d’1 kg en un dia o 2 kg en pocs dies).
  • Disminució de la quantitat d’orina.
  • Tos seca en estirar-se o necessitat d’aixecar-se per manca d’aire.
  • Necessitat de dormir amb més coixins per poder dormir bé.
  • Mareigs o pèrdua de coneixement.
  • Cansament exagerat o dificultat per respirar.
  • Dolor al pit o palpitacions, sobretot amb l’esforç.

Davant qualsevol d’aquests símptomes, no esperis: consulta amb el/la teu/teva metge/essa!

Com reduir el risc cardiovascular en general?

Per reduir el risc cardiovascular, l’estiu pot ser una bona oportunitat per incorporar hàbits més saludables que poden tenir un impacte molt positiu a llarg termini. Deixar de fumar, reduir o eliminar el consum d’alcohol, mantenir-se actiu cada dia-, controlar regularment els nivells de tensió arterial, colesterol i de sucre a la sang, especialment si es tenen antecedents familiars, són accions senzilles però fonamentals per protegir la salut del cor.

Aquest estiu, cuida’t el cor.

Infermera 4.0: innovació amb ànima a l’Hospital General de Granollers

El 12 de maig celebrem el Dia Internacional de la Infermeria. Una data per reconèixer el compromís, la vocació i la força transformadora d’una professió que no només cuida, sinó que lidera canvis, impulsa projectes i mira al futur amb il·lusió. Aquest any volem compartir una mirada cap a aquesta infermeria del futur que ja és present a casa nostra: el model d’Infermera 4.0.

A l’Hospital General de Granollers apostem per una infermeria connectada, creativa i valenta. Una infermeria que fa recerca, que innova, que utilitza les dades per prendre millors decisions, que participa en espais de cocreació amb pacients i professionals, i que lidera projectes amb impacte real.

La hackaton infermera: innovació des de la pràctica clínica

Aquest 2025, com a mostra d’aquest esperit transformador, des de la Direcció d’Infermeria estem impulsant la primera hackaton d’Infermeria, en el marc de la jornada anual d’Infermeria, un espai col·laboratiu i participatiu on les nostres professionals podran idear, prototipar i presentar solucions innovadores a reptes reals de la pràctica assistencial.

Aquest esdeveniment no només ens permetrà posar la creativitat al servei de la cura, sinó també generar comunitat, vincular-nos amb altres disciplines i fomentar una cultura d’innovació i recerca que volem que impregni tot el nostre dia a dia.

La recerca, eix clau del nostre model

Apostem per una infermeria que es qüestiona, que observa i que investiga per millorar. Per això, des de fa anys treballem per potenciar la recerca infermera dins del nostre hospital. Les nostres professionals participen en estudis, lideren projectes i col·laboren en xarxa amb altres institucions per fer avançar el coneixement i, sobretot, per garantir una atenció cada vegada més segura, personalitzada i humana.

Infermera 4.0: tecnologia amb mirada humana

Quan parlem d’Infermera 4.0, no parlem només de tecnologia. Parlem de posar les eines digitals al servei de les persones. Parlem de formar infermeres que integren la competència digital en la seva pràctica clínica i que entenen la innovació com una forma d’ampliar la capacitat de cuidar millor.

Aquest model posa al centre l’autonomia professional, el pensament crític, la comunicació empàtica i l’abordatge holístic de la persona. Una infermeria que lidera, que transforma i que no oblida mai la seva essència: estar al costat de les persones, especialment en els moments més vulnerables.

Amb il·lusió, cap al futur

Aquest Dia de la Infermeria, des de l’Hospital de Granollers volem felicitar i agrair la tasca de totes les infermeres i infermers que cada dia feu que el sistema sanitari funcioni. Gràcies per la vostra dedicació, per la vostra força i per la vostra capacitat infinita de reinventar-vos.

Construïm plegats una infermeria del futur, una Infermeria 4.0 amb ànima, talent i cor.

Gràcies a totes per sumar tant cada dia.

Una forta abraçada

Laura Lahuerta Valls

Naixements segurs i respectats: el millor inici per a la vida

Cada any, el 7 d’abril, el món commemora el Dia Mundial de la Salut, una jornada que ens convida a reflexionar sobre els desafiaments i les prioritats en matèria de salut pública. Enguany, el lema proposat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “Inicis saludables, futurs esperançadors” posa l’accent en la importància de garantir una atenció de qualitat des del primer moment de la vida. Un part segur i respectat és clau per al benestar físic i emocional de la mare i del nadó, així com per a la seva salut futura.

La seguretat obstètrica: una atenció basada en l’evidència

Assegurar un naixement segur és un objectiu fonamental de qualsevol sistema de salut. Segons l’OMS, cada any perden la vida prop de 300.000 dones durant l’embaràs o el part, i més de dos milions de nounats moren en el seu primer mes de vida a escala mundial. La majoria d’aquests casos es podrien evitar amb una atenció adequada i basada en l’evidència científica. En aquest sentit, la seguretat obstètrica es fonamenta en la prevenció, la detecció precoç de complicacions i l’aplicació de protocols que minimitzin els riscos, garantint així el benestar tant de la mare com del nadó. Entre els aspectes més importants d’un part segur es troben el monitoratge adequat del part, l’accés a personal mèdic qualificat i l’ús racional d’intervencions mèdiques.

A més de la seguretat, un part òptim ha de ser respectat. Això significa garantir que la dona pugui prendre decisions informades sobre el seu propi procés de part i que se sentin respectades les seves necessitats, tant físiques com emocionals. Un part respectat afavoreix l’autonomia de la mare, assegurant que rebi informació clara i que pugui participar activament en les decisions relacionades amb el seu cos i el seu nadó.

Respectar el part també implica donar suport als temps fisiològics naturals del procés, i això permet que el cos de la dona actuï de manera espontània, sempre que sigui possible. A més, es promouen mesures com la mobilitat durant el part, l’elecció de la postura per donar a llum i el suport emocional continuat, que poden reduir l’estrès i afavorir una experiència més positiva.

La importància del treball en equip

Un naixement segur i respectat requereix, també, la col·laboració estreta d’un equip multidisciplinari format per ginecòlegs, llevadores, pediatres i altres professionals de la salut. Cada un d’aquests professionals juga un paper clau en l’atenció a la mare i el nadó, garantint que es cobreixin tant les necessitats mèdiques com les emocionals i socials.

Les llevadores tenen un rol fonamental en l’acompanyament del part, proporcionant suport continuat i ajudant la dona a gestionar el dolor i les emocions. Els ginecòlegs asseguren que es prenguin les millors decisions mèdiques. Els pediatres, per la seva banda, valoren la salut del nadó des del primer moment i donen suport en l’inici de la lactància materna. Aquesta coordinació és essencial per proporcionar una atenció integral i de qualitat.

Construint futurs esperançadors

Les condicions en què es produeix un naixement tenen conseqüències que van molt més enllà del moment immediat del part. Un naixement segur i respectat pot tenir efectes positius en la salut de la mare i del nadó, tant a curt com a llarg termini. Per a la mare, una experiència de part positiva pot reduir el risc de depressió postpart i altres complicacions emocionals. A més, pot millorar la recuperació física i facilitar la vinculació amb el nadó. Per als nounats, un part respectat pot afavorir un millor inici de la lactància materna, un sistema immunitari més fort i un desenvolupament emocional més estable.

En aquest Dia Mundial de la Salut, recordem que invertir en un bon començament per a la vida és invertir en un futur més saludable i esperançador per a tothom.

Més informació

Si voleu conèixer tots els detalls sobre ser mare a l’Hospital General de Granollers, podeu visitar la nostra pàgina web i seguir-nos a l’Instagram de Sala de Parts de l’Hospital.

També trobareu a la web més informació relacionada amb el pla de naixement, un document on expressar per escrit les voluntats, desitjos i expectatives sobre l’atenció que voleu rebre en el moment del naixement. Més detalls fent clic aquí.

#RelatsCentenariHGG: El meu món

És dia 6 de desembre de 1979, tinc 24 anys i fa un any que m’he casat. Soc infermera i treballo a l’Hospital General de Granollers, concretament a l’Àrea Quirúrgica, d’ajudant d’anestèsia en horari de 15 a 22 hores.

És un matí tranquil i assolellat. Com cada dia, em llevo tard, poso música, faig les meves coses i em disposo per anar a treballar. En arribar als voltants de l’Hospital, detecto alguna cosa diferent, molt de garbuix, gent pels voltants, molts cotxes i moltes sirenes. Alguna cosa ha passat!

Entro i em dirigeixo cap al vestuari i quedo estorada. Les portes dels quiròfans són obertes i entren i surten professionals contínuament, alguns vestits de carrer i tot.

M’atreveixo a preguntar a un company: “Què passa?”.

I em contesta amb cara d’al·lucinat: “No te n’has assabentat? Aquest matí a les 9.30 h han xocat dos trens a les Franqueses; un que pujava de Barcelona i l’altre que baixava de Ripoll. Hi ha molts morts i molts ferits. Corre que et necessiten!”.

Em costa reaccionar, no puc creure que tot això passés mentre jo escoltava música, em sento fatal, no puc ni respirar, no m’atreveixo ni a entrar, estic plena de pena i de vergonya.

Entro. Dins tot és una disbauxa, tots els passadissos i els quiròfans estan plens de persones ferides, traumatòlegs, cirurgians, anestesistes i infermeria. No donen l’abast. Em quedo amb els malalts que surten i els que estan pendents d’entrar.

El que m’expliquen és com sortit d’una pel·lícula de terror. Els malalts, en estat de xoc pel què han viscut i patit. Un noi ferit amb una ferralla travessada a la cama em repeteix: “La meva germana estava atrapada, la seva sang queia a sobre meu, cridava i plorava molt, li he estat agafant la mà fins que ha deixat de plorar i respirar”.

Com aquesta, moltes anècdotes que prefereixo no repetir.

Passem la tarda com autòmats, en un món ple d’horror, sorprenent i desconegut per nosaltres.

Quan surt l’últim pacient anem a ajudar fora.

El quadre que hi ha a l’exterior encara és més sorprenent.

Per una part, la solidaritat de la gent, els malalts ingressats marxen a casa per cedir el seu llit als malalts ferits, hi ha un munt de professionals. I, per un altre costat, la gestió de les persones que han perdut la vida, famílies angoixades, els mitjans volen saber… Les germanes Vedrunes agafen el lideratge d’aquest tema.

A la planta baixa de l’edifici B hi ha moltes persones a terra tapades amb llençols amb els objectes personals al damunt, pendents de ser identificades pels seus, molts crits, molts plors.

Només podem donar suport. Una experiència inoblidable per la seva duresa. Torno cap a casa esgotada i molt trista.

Varen perdre la vida 22 persones i 50 van restar ferides. Han passat 49 anys i, per sort, la vida continua i tot ho minimitza.

En aquell moment, em va quedar molt clar que havia escollit per treballar un gran hospital, on les persones s’entreguen i s’ajuden en situacions difícils, que la professió que havia decidit fer i que acabava d’estrenar era molt important i vaig decidir que des d’aquell dia, només llevar-me, encendria la ràdio per assabentar-me del que passa fora del meu món.

Vaig iniciar la meva carrera professional amb aquesta catàstrofe i la vaig acabar 42 anys després amb l’epidèmia de la COVID, amb unes situacions d’horror encara més grans i que m’han fet corroborar que he desenvolupat una de les millors feines del món i que he treballat en un dels millors hospitals amb grans professionals.

Carme Tusquelles

#RelatsCentenariHGG: La gasa

El cop contra els bancs havia estat descomunal. Encara recordo el soroll de la seva cara contra la pedra. La sang brollava com una font per la boca d’en Jan. Sempre havia pensat que quan als meus fills els hi passés alguna cosa, trauria forces d’on fos, com les heroïnes de les pel·lícules, i sabria què fer en tot moment. No fou així. Em vaig bloquejar.

Sortosament, una de les mares d’escola era llevadora de l’Hospital. Amb veu calmosa, com qui llegeix una recepta, em va informar que millor que anés a l’Hospital, que ja es quedava ella amb l’altra meva filla petita. Vaig fer que sí amb el cap. Crec que no vaig piular. No ho recordo.

El meu marit va treure el cotxe del pàrquing de Can Comas i vaig seure als seients de darrere, al costat del meu fill. El trajecte fins a l’Hospital es va fer etern.

Un cop a Urgències, les antigues, l’entrada amb el meu fill a coll va ser triomfal. Com en aquell programa de la televisió de nom Ha nascut una estrella, la noia de recepció ens va obrir unes portes enormes per a poder entrar directament a boxes.

Crec que vaig veure el núvol de fum i tot. Un cop dins, els metges van agafar en Jan amb celeritat. Ells si sabien què s’havia de fer. El meu marit va entrar després.

Ens van comunicar que un de nosaltres s’havia de quedar a fora, que no podríem estar els dos amb el nen. Crec que va ser bastant evident que havia de ser jo, qui es quedés a l’altra banda de la cortina.

Per una escletxa vaig veure el meu home al costat del Jan. Li acariciava el front. Havia suat un riu sencer. Pobret. Ara estava adormit. I els metges anaven cosint punts. Un, dos, tres, deu, quinze. Era allà a on creia que havia d’estar jo. Però no podia. Les cames ja no em tremolaven tant. Així i tot, em tremolaven.

Una infermera s’acostà i em donà una gasa i aigua oxigenada: “Ves al lavabo, que està en aquella banda, i treu-te la sang de la samarreta”.

Era d’agrair tenir algun objectiu en aquells moments. Com un robot vaig seguir el seu dit índex que m’indicava el camí i vaig apropar-me al mirall. Tant la sang d’en Jan com els meus nervis es traspassaven a la gasa a cada passada que donava. Tot encaixava a la perfecció.

Des de la llevadora, que es quedà amb la meva filla petita, passant per la noia de la recepció, pels metges que van fer-li una obra d’art al Jan, com també la noia de la gasa o la que va córrer la cortina perquè jo no em desmaiés. El Jan farà tretze anys aquest any. En fa vuit d’allò. La cicatriu que té al llavi es veu. I tant que es veu. Sembla en Harrison Ford. Em recorda aquell dia tan intens. I de la sort que vam tenir d’estar a Granollers.

Berta Anglada Oriol

#RelatsCentenariHGG: Tifus 49

Era maig del 1949. Ell tenia gairebé quinze anys. La seva mare havia mort el dia 3. De tifus, que es va complicar amb una pneumònia. Tota la família es va vacunar. Ell no. La seva mare no li podia pas encomanar res de dolent, pensava. Estava ingressat a l’Hospital. A l’actual edifici A, banda oest. En aquell moment, l’únic edifici que hi havia. El cuidava la tia Carme, la germana gran de la seva mare.

En el silenci de l’habitació, tot d’un plegat es va començar a sentir un sorollet: «Zup, zup, zup…». Era una gota de sang que anava caient a terra, després de travessar el matalàs. El tifus, en aquell moment, era una malaltia molt greu. Afecta la flora intestinal i fa que els budells quedin molt prims perquè en desapareix la flora.

Van avisar la germana Dolores (no Dolors, Dolores, amb e neutra). La germana Dolors Pla Porteria (nascuda a Agramunt) era de les primeres monges que va venir a l’hospital «nou» i provenia encara de l’hospital del carrer dels Caputxins.

El varen arribar a extremunciar de tan malament que el veien. Va perdre molta sang i l’única solució era una transfusió urgent.

Ell recordava la sensació de retorn a la vida a mesura que li entrava la sang. A cada impuls de sang, sentia que revivia. Li van caure tots els cabells i, tot i que era ros, els que li van sortir eren castanys.

Temps després, quan ja estava una mica refet, es volia aixecar del llit tant sí com no i ho demanava insistentment al Dr. Manel Plana. Finalment, el metge li va dir que s’aixequés quan volgués, però en fer-ho va caure plegat a terra. Estava tan feble… Es va posar a plorar, però el Dr. Plana el va tranquil·litzar i li va dir que era del tot normal el que li havia passat.

Quan li van donar l’alta, al cap de tres mesos, necessitava un bastó per aguantar-se. Però d’aquella se’n va sortir.

Va morir l’any passat, amb vuitanta-vuit anys, i tenia encara ben marcades les cicatrius de les nafres que se li van fer als glutis de tant de temps d’estar enllitat.

Es deia Antoni Mestre i Prades. Era el meu marit. Si jo vaig estudiar Infermeria a l’Hospital va ser gràcies a ell. Després hi vaig treballar més de trenta anys.

Marina Molins i Vilaplana