Malaltia de Parkinson: importància de l’alimentació i l’activitat física

La Malaltia del Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu crònic que afecta, principalment, el sistema nerviós central, provocant problemes motors com lentitud, tremolor de repòs, rigidesa muscular, dificultat per a caminar i, a la llarga, problemes d’equilibri. També pot causar altres símptomes no motors, com restrenyiment, pèrdua d’olfacte, problemes del son, de l’ànim o cognitius.

Aquesta malaltia sol afectar a persones majors de 60 anys, encara que també pot aparèixer en persones joves. Les teràpies del Parkinson se centren a intentar reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida del pacient mitjançant tractament farmacològics i no farmacològics, ja que, avui dia, no hi ha cap tractament que sigui curatiu per aquesta malaltia.

L’alimentació i la dieta en persones amb Parkinson

Hi ha múltiples factors que interfereixen en la dieta de les persones amb Parkinson, des dels símptomes motors i no motors fins a fluctuacions motores i altres malalties associades. De fet, un terç dels pacients tenen risc de malnutrició, la qual cosa implica una pitjor qualitat de vida.

Són diferents els estudis que han demostrat que una dieta adequada pot influir en la prevenció i l’evolució de la malaltia del Parkinson. Per exemple, una dieta rica en vegetals frescos, fruits secs i oli d’oliva, i baixa en carns vermelles, alcohol i ultraprocessats, pot prevenir i millorar els símptomes de la malaltia.

A més, la redistribució proteica pot ser beneficiosa en casos determinats, tot i que encara són necessaris més estudis sobre el Parkinson per a poder comprendre completament l’impacte que aquesta té en la malaltia. D’altra banda, l’evidència científica no és concloent sobre l’ús de suplements alimentaris.

Un aspecte emergent d’investigació és el paper de la microbiota. Probablement, aquesta tindria relació amb la causa i certs símptomes del Parkinson, i la seva gestió podria modificar l’evolució de la malaltia.

En conclusió, una alimentació saludable i equilibrada pot ser un component important en prevenció de la simptomatologia de la malaltia.

L’exercici físic a la malaltia de Parkinson

La pràctica regular d’exercici físic és un pilar fonamental en el maneig del Parkinson. Tot i que aquesta malaltia neurodegenerativa pugui presentar certs desafiaments físics i motors, l’activitat física pot tenir beneficis significatius en la salut i el benestar de les persones que la pateixen.

L’exercici no sols ajuda a millorar la força muscular, la flexibilitat i l’equilibri, sinó que també pot contribuir que els símptomes motors i no motors associats amb el Parkinson avancin a una velocitat més lenta. Per això, es  recomana realitzar, com a mínim, uns 150 minuts d’exercici físic a la setmana (aproximadament, unes dues hores i mitja).

Es recomanen unes pautes d’activitat física equivalents a altres persones de la mateixa edat, tenint en compte les limitacions que presenti cadascú. Per això, és recomanable treballar en estreta col·laboració amb professionals de la salut, com fisioterapeutes, per a dissenyar un programa d’exercici segur i efectiu.

És important combinar diferents tipus d’activitat física: aeròbica (piscina, caminar, córrer…), exercici de força (pilates, yoga, peses, gimnàs…) i flexibilitat i equilibri (pilates, yoga, tai xi). Fent clic aquí trobareu una taula de diferents tipus d’activitat física recomanada per les Dres. Claustre Pont i Isabel Puig, del Servei de Neurologia de l’Hospital General de Granollers.

A continuació, podeu veure un exemple audiovisual d’alguns exercicis que podeu fer a casa, fets pel Sr. Jordi Colchón, professor de Pilates, que va participar també en la xerrada que es va celebrar l’11 d’abril de 2024 en el marc del Dia Mundial del Parkinson, on van participar les dues doctores i la Sra. Cristina Jaume, nutricionista de l’Hospital.