Categoria: General

Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics: un compromís per a la salut de tothom

Cada any, en el mes de novembre, se celebra el Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics, una jornada per conscienciar sobre la importància d’utilitzar aquests medicaments de manera responsable i prevenir l’aparició de resistències bacterianes. 

Què són els antibiòtics i per a què serveixen? 

Els antibiòtics són medicaments que es fan servir per tractar infeccions causades per bacteris i funcionen eliminant-los o impedint que es multipliquin. No obstant això, no són efectius contra els virus, de manera que no serveixen per curar refredats o grips, per exemple. 

Quan els antibiòtics es fan servir de forma incorrecta —per exemple, quan es prenen sense prescripció mèdica o no es completen els tractaments—, els bacteris poden fer-se resistents. Això vol dir que els medicaments deixen de ser efectius i les infeccions es tornen més difícils de tractar. 

Recomanacions per a un ús responsable

Els antibiòtics són una eina fonamental per combatre les infeccions bacterianes, però el seu ús inadequat pot tenir conseqüències greus per a la salut pròpia i de les altres persones. Fer-ne un ús responsable ajuda a mantenir la seva eficàcia i a prevenir l’aparició de bacteris resistents.
A continuació, trobaràs alguns consells bàsics per utilitzar els antibiòtics de manera segura i eficaç: 

  1. Només amb prescripció mèdica. No prenguis antibiòtics pel teu compte ni guardis restes de tractaments anteriors si no han estat indicats per un/a metge/essa en el context de l’episodi actual pel qual s’han prescrit. 
  2. Completa el tractament durant el temps indicat pel teu metge/essa. Encara que et trobis millor, és essencial acabar-lo per evitar que els bacteris sobrevisquin. 
  3. No els comparteixis. Cada infecció i cada persona necessiten un tractament específic. 
  4. Segueix les indicacions del professional de salut. Dosi, horaris i durada són clau per a l’eficàcia del tractament. 
  5. Consulta sempre abans d’automedicar-te. Els símptomes poden tenir orígens diferents i no sempre requereixen antibiòtics.

La lluita contra la resistència als antibiòtics comença amb petits gestos. Seguint les indicacions del teu metge, evitant l’automedicació i fent-ne ús només quan realment són necessaris, contribueixes a preservar aquests medicaments per al futur. 

La campanya INPROA-cat: “Si el pacient està estable, la via oral és raonable”

Aquest any, el grup de treball INPROA-cat de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SCMIMC) impulsa una nova campanya centrada en el lema “Si el pacient està estable, la via oral és raonable”.

Aquesta iniciativa posa en valor que, quan la situació clínica del pacient ho permet, passar d’antibiòtics intravenosos a antibiòtics per via oral és una opció igualment segura i eficaç.

A més de mantenir la qualitat assistencial, aquesta transició aporta beneficis importants: redueix complicacions associades a les vies intravenoses, millora el confort del pacient i promou un ús més eficient dels recursos sanitaris. Tot plegat contribueix a una prescripció antimicrobiana més responsable i a la lluita contra les resistències.

Recorda: cada ús responsable d’un antibiòtic és una victòria per a la salut pública. 

En aquest Dia Mundial de l’Ús Prudent dels Antibiòtics, fem tots un pas endavant per cuidar-nos i protegir la salut de les generacions futures. 

Trobareu més informació sobre l’ús prudent d’antibiòtics al Canal Salut.

 

Dia Mundial dels Primers Auxilis: el poder de salvar una vida és a les teves mans

Cada any, el segon dissabte de setembre se celebra el Dia Mundial dels Primers Auxilis, que el 2025 serà aquest 13 de setembre. Aquesta data vol conscienciar la població sobre la importància de saber actuar davant una emergència mèdica. Tot i que la majoria de nosaltres associem els primers auxilis amb situacions extremes (un accident de trànsit, una caiguda greu, una aturada cardiorespiratòria), la veritat és que aquestes habilitats davant una situació que requereix ajuda immediata poden marcar la diferència entre la vida i la mort, fins i tot en els entorns més quotidians: a la llar, la feina o la via pública.

Què són els primers auxilis?

Els primers auxilis són un conjunt d’accions i cures bàsiques que s’ofereixen de manera immediata a una persona que ha patit un accident o una malaltia sobtada fins que arriba l’assistència mèdica professional. El seu propòsit és mantenir amb vida el pacient, evitar que la situació empitjori i afavorir-ne la recuperació. Aquestes intervencions inicials poden ser tan simples com mantenir la calma o col·locar la persona en una posició segura, o més complexes com controlar una hemorràgia o realitzar maniobres bàsiques de reanimació.

Quins passos hem de seguir davant una situació d’urgència?

Sempre cal seguir tres passos, sense alterar-ne l’ordre:

  • Protegir i assegurar la teva pròpia seguretat, la de l’entorn i la de la víctima.
  • Alertar els serveis d’emergència trucant al 112 i proporcionant la informació necessària (què i on ha passat, quantes persones hi ha implicades i l’estat de la víctima).
  • Socórrer les víctimes accidentades, però si no estàs segur de com actuar, és millor no intervenir per evitar empitjorar la situació.
Per què tots hauríem de saber actuar?

Com hem comentat abans, moltes emergències passen en llocs públics: al carrer, al transport, a la feina o fins i tot a casa. Per exemple, en cas d’aturada cardiorespiratòria fora de l’hospital, aplicar maniobres de RCP (reanimació cardiopulmonar) de manera immediata per part de vianants pot duplicar les probabilitats de supervivència. Al contrari, cada minut que passa sense atenció disminueix aquestes probabilitats.

En definitiva, saber primers auxilis no és només una habilitat útil, sinó una eina fonamental que tots hauríem de tenir per poder actuar quan sigui necessari. En una societat moderna, la salut és un compromís col·lectiu.

Algunes de les situacions més comunes que ens podem trobar són:

  • Ofegament: amb la maniobra d’Heimlich, es poden desobstruir les vies respiratòries en segons.
  • Aturada cardiorespiratòria: amb una RCP, les possibilitats de supervivència augmenten fins a un 70% si s’aplica correctament.
  • Hemorràgies: aplicar pressió i elevar la zona pot evitar que la persona entri en xoc.
  • Ferides: atura el sagnat aplicant pressió directa amb un drap net. Renta la ferida amb aigua per evitar infeccions i cobreix-la amb una gasa o bena.
  • Cremades: refreda la cremada amb aigua fresca durant uns minuts. No facis servir cremes ni remeis casolans. Cobreix-la amb un drap net.
  • Fractures: no moguis la part lesionada. Immobilitza-la amb algun objecte rígid (una taula o diari) i aplica fred per alleujar el dolor i la inflamació.
  • Convulsions: no subjectis la persona ni posis objectes a la boca. Col·loca-la de costat perquè respiri bé i retira objectes perillosos.
  • Desmais: estira la persona i aixeca-li les cames. Afluixa la roba ajustada i mantén un ambient fresc.
  • La prevenció: el primer pas en els primers auxilis

No només es tracta de saber com reaccionar quan passa una emergència, sinó també de fer tot el possible perquè no succeeixi. Per exemple, detectar i corregir perills comuns a la llar, com cables mal col·locats o productes químics a l’abast dels nens, usar sempre el cinturó de seguretat, etc. Fomentar aquesta actitud preventiva és tan important com aprendre tècniques de primers auxilis: és la millor manera de protegir la salut i la vida dels qui ens envolten.

En una situació de risc, els primers minuts són vitals, per això, saber primers auxilis no és només una eina valuosa, és un acte de solidaritat, empatia i responsabilitat ciutadana. Saber actuar en una emergència és, en el fons, una manera de cuidar els altres i d’enfortir el teixit humà de les nostres comunitats.

En aquest Dia Mundial dels Primers Auxilis, et convidem a informar-te, formar-te i estar preparat per ajudar.

Pots trobar més informació relacionada amb aquest tema a: Canal Salut – Primers Auxilis

Vanessa Florido i Astrid Espinoza, tutora i resident de Medicina del Treball
Dolors Porta i Nerea Rodríguez, tutora i resident d’Infermeria del Treball
Servei de Prevenció de Riscos Laborals

Infermera 4.0: innovació amb ànima a l’Hospital General de Granollers

El 12 de maig celebrem el Dia Internacional de la Infermeria. Una data per reconèixer el compromís, la vocació i la força transformadora d’una professió que no només cuida, sinó que lidera canvis, impulsa projectes i mira al futur amb il·lusió. Aquest any volem compartir una mirada cap a aquesta infermeria del futur que ja és present a casa nostra: el model d’Infermera 4.0.

A l’Hospital General de Granollers apostem per una infermeria connectada, creativa i valenta. Una infermeria que fa recerca, que innova, que utilitza les dades per prendre millors decisions, que participa en espais de cocreació amb pacients i professionals, i que lidera projectes amb impacte real.

La hackaton infermera: innovació des de la pràctica clínica

Aquest 2025, com a mostra d’aquest esperit transformador, des de la Direcció d’Infermeria estem impulsant la primera hackaton d’Infermeria, en el marc de la jornada anual d’Infermeria, un espai col·laboratiu i participatiu on les nostres professionals podran idear, prototipar i presentar solucions innovadores a reptes reals de la pràctica assistencial.

Aquest esdeveniment no només ens permetrà posar la creativitat al servei de la cura, sinó també generar comunitat, vincular-nos amb altres disciplines i fomentar una cultura d’innovació i recerca que volem que impregni tot el nostre dia a dia.

La recerca, eix clau del nostre model

Apostem per una infermeria que es qüestiona, que observa i que investiga per millorar. Per això, des de fa anys treballem per potenciar la recerca infermera dins del nostre hospital. Les nostres professionals participen en estudis, lideren projectes i col·laboren en xarxa amb altres institucions per fer avançar el coneixement i, sobretot, per garantir una atenció cada vegada més segura, personalitzada i humana.

Infermera 4.0: tecnologia amb mirada humana

Quan parlem d’Infermera 4.0, no parlem només de tecnologia. Parlem de posar les eines digitals al servei de les persones. Parlem de formar infermeres que integren la competència digital en la seva pràctica clínica i que entenen la innovació com una forma d’ampliar la capacitat de cuidar millor.

Aquest model posa al centre l’autonomia professional, el pensament crític, la comunicació empàtica i l’abordatge holístic de la persona. Una infermeria que lidera, que transforma i que no oblida mai la seva essència: estar al costat de les persones, especialment en els moments més vulnerables.

Amb il·lusió, cap al futur

Aquest Dia de la Infermeria, des de l’Hospital de Granollers volem felicitar i agrair la tasca de totes les infermeres i infermers que cada dia feu que el sistema sanitari funcioni. Gràcies per la vostra dedicació, per la vostra força i per la vostra capacitat infinita de reinventar-vos.

Construïm plegats una infermeria del futur, una Infermeria 4.0 amb ànima, talent i cor.

Gràcies a totes per sumar tant cada dia.

Una forta abraçada

Laura Lahuerta Valls

SueñOn: millorant el descans dels pacients

El descans és una part essencial de la recuperació dels pacients hospitalitzats. Avui, 14 de març, Dia Mundial del Son, volem destacar la importància d’un bon descans en l’àmbit hospitalari. A l’Hospital General de Granollers estem compromesos amb el benestar dels nostres pacients i, per aquest motiu, formem part del projecte SueñOn, una iniciativa que busca millorar la qualitat del descans hospitalari i reduir les molèsties nocturnes, contribuint així a una millor recuperació.

Què és el Projecte SueñOn?

SueñOn és un moviment promogut per professionals d’Infermeria que treballen per a afavorir un entorn hospitalari més silenciós i propici per al descans. A través de canvis organitzatius i estructurals, el projecte busca reduir les interrupcions nocturnes innecessàries i conscienciar als professionals sobre la importància del son en el procés de recuperació dels pacients.

Des de la seva posada en marxa a l’Hospital General de Granollers, SueñOn ha permès aconseguir avanços significatius que beneficien directament els pacients:

  • Gràcies a l’evidència aportada pel projecte SueñOn sobre l’impacte dels ingressos nocturns en el descans dels pacients, i al reforç dels equips de matí i tarda impulsat per la Direcció d’Infermeria, s’ha aconseguit reduir l’activitat nocturna, afavorint així un ambient més tranquil.
  • Kits de descans: s’han posat a la disposició dels pacients kits amb antifaços i taps per a les oïdes, ajudant a minimitzar les molèsties produïdes per la llum i el soroll.
  • Reducció del soroll ambiental: s’han identificat i abordat millores estructurals, com la regulació del volum dels timbres, l’amortiment del soroll de portes i l’ajust de la il·luminació en els passadissos.
  • Major sensibilització del personal sanitari: gairebé 100 professionals d’Infermeria del torn de nit han rebut formació específica en SueñOn, i aquest programa de capacitació continuarà ampliant-se periòdicament.
Avanços i reptes de futur

L’equip de SueñOn continua treballant per a millorar l’experiència dels pacients del Vallès Oriental que dia a dia visiten el nostre hospital. En els pròxims mesos, es continuarà monitorant l’impacte de les mesures implementades i recollint dades sobre la percepció del descans a l’hospital.

A l’Hospital General de Granollers sabem que el descans és un dret fonamental dels pacients. Per això, amb iniciatives com SueñOn, reafirmem el nostre compromís amb una atenció sanitària més humana i centrada en el benestar de les persones.

Més informació

Si voleu conèixer tots els detalls del projecte SueñOn, podeu visitar la seva pàgina web.

També ens podeu seguir a les nostres xarxes socials per estar al dia de totes les novetats: Instagram – Twitter – LinkedIn – Facebook

Com garantir la seguretat del pacient a l’hospital?

Avui 17 de setembre, commemorem el Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, una iniciativa promoguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de la seguretat en l’atenció sanitària. A l’Hospital General de Granollers, treballem cada dia per a garantir un entorn segur per als nostres pacients, impulsant la millora contínua en els nostres processos i pràctiques.

Enguany, sota el lema “Diagnòstics correctes, Pacients segurs”, l’OMS destaca el paper fonamental dels diagnòstics precisos en la seguretat del pacient. Un diagnòstic adequat és clau per a oferir el tractament correcte i evitar complicacions.

A l’Hospital General de Granollers, apliquem una sèrie d’estratègies per a vetllar per la seguretat dels nostres pacients en cada fase del procés assistencial.

  1. Millorar la comunicació:

Una comunicació clara entre pacients, familiars i professionals de la salut és essencial per a prevenir errors i assegurar una cura efectiva. Per això, fomentem el diàleg constant perquè tots els implicats estiguin ben informats i col·laborin en la cura del pacient. Més informació.

  1. Identificació correcta dels pacients:

Utilitzem braçalets identificatius i la identificació activa preguntant al pacient el seu nom per a evitar errors en els tractaments o procediments. Això garanteix que cada intervenció es realitzi al pacient correcte. Més informació.

  1. Utilitzar els medicaments de manera segura:

Treballem per a garantir que l’administració de medicaments sigui segura, seguint protocols estrictes que minimitzen els riscos d’errors en les dosis o interaccions. Més informació.

  1. Prevenir les infeccions:

El nostre equip realitza diferents talls observacionals per a avaluar l’adherència a la higiene de mans dels professionals. A més, realitzem rondes de seguretat per avaluar indicadors relacionats  amb la infecció ( revisió de vies perifèriques i centrals, el sondatge vesical … ) i el Programa d’Optimització de l’Ús d’Antimicrobians (PROA), entre altres mesures. Més informació.

  1. Identificar riscos per a la seguretat del pacient:

Prestem especial atenció a la prevenció de caigudes, l’aparició d’úlceres per pressió i el control del dolor, treballem per a prevenir errors en els procediments mèdics i quirúrgics, etc. Tot això, mitjançant indicadors de qualitat que garanteixin la plena seguretat del pacient.

  1. Prevenir errors en la cirurgia:

Seguim un protocol rigorós de verificació quirúrgica, que inclou la comprovació de la identitat del pacient abans, durant i després de cada operació.

  1. Hemovigilància:

Garantim la seguretat en tot el procés de donació i transfusió sanguínia, des de l’extracció i processament, fins a la verificació i emmagatzematge dels components sanguinis.

  1. Gestió d’incidents i esdeveniments adversos:

Comptem amb un sistema de notificació d’incidents que ens permet analitzar la causa dels esdeveniments adversos per a evitar que tornin a ocórrer, contribuint així a una millora constant en l’atenció sanitària.

Compromesos amb la teva seguretat

A l’Hospital, estem compromesos amb la seguretat dels nostres pacients, implementant aquestes bones pràctiques i adaptant-nos a les recomanacions més avançades del sector. La seguretat del pacient és una responsabilitat compartida entre professionals, pacients i les seves famílies.

Treballem junts/es per a assegurar diagnòstics correctes i mantenir als pacients segurs!

Us animem a seguir-nos al nostre Instagram i a compartir la publicació.

Consells per a combatre la calor aquest estiu

L’estiu és sinònim de dies assolellats i temperatures elevades, la qual cosa pot afectar la nostra salut si no prenem les precaucions necessàries. A continuació, trobaràs alguns consells per a mantenir-te fresc/a i evitar un cop de calor durant les pròximes setmanes:

1. Hidratat de manera constant

Beure suficient aigua és essencial per a mantenir el nostre cos fresc. Es recomana evitar les begudes alcohòliques o amb cafeïna, ja que poden deshidratar-te.

2. Utilitza roba lleugera i fresca

Els colors clars i els teixits lleugers t’ajudaran a regular la temperatura corporal.

3. Utilitza protecció solar

Aplica de manera regular una crema solar amb un factor de protecció solar (FPS) adequat (mínim FPS 30). Consulta aquí com cuidar la teva pell.

4. Menja aliments frescos

Incorporar en la teva dieta fruites i verdures fresques t’ajudarà a mantenir-te hidratat/da, ja que moltes contenen un alt contingut d’aigua.

5. Evita les hores punta

De 12 h a 16 h són, generalment, les hores de més calor. Si necessites sortir, estigues a l’ombra sempre que sigui possible.

6. La teva llar, fresca

Tanca cortines i persianes durant el dia i ventila a la nit. Si és possible, utilitza ventiladors o aire condicionat per a mantenir una temperatura confortable dins de casa.

7. Aprèn a identificar els signes de cop de calor

Inclouen marejos, suor excessiva, pell envermellida i seca, i confusió. Si observes aquests símptomes, busca atenció mèdica immediatament.

Durant els mesos de més calor, també és important tenir especial cura dels més vulnerables: nens/es, persones grans i persones amb condicions mèdiques que els fa ser més vulnerables a la calor. Assegura’t que estigui sempre ben hidratats i en un ambient fresc i còmode.

T’animem a veure, a continuació, la campanya sobre la calor que han impulsat des del Departament de Salut de la Generalitat:

#RelatsCentenariHGG: Col·laboració a l’equip, la clau (AP)

Aquest relat és la història quotidiana d’un grup de persones que treballen juntes: el Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital. És un lloc ple de moviment, on cada dia es reben i s’analitzen moltíssimes mostres de teixit. Tot i això, és un lloc poc conegut, fins i tot per alguns treballadors del mateix Hospital, com ho és la seva funció dins de la institució hospitalària.

Aquest servei el forma un equip d’experts, cadascun dels seus membres ben coneixedors de la seva tasca, que treballen en conjunt per a identificar les malalties que afecten els pacients i proporcionen informació crucial per al diagnòstic i tractament.

Aquest equip està format per metges i metgesses patòlegs experts en l’estudi de mostres de teixits i cèl·lules humanes amb una eina primordial: el microscopi. Però aquest grup es complementa amb histotècniques, citotècniques i administratives. Cadascun dels seus membres exerceix un paper fonamental en el procés i treballen en conjunt per a garantir que s’obtingui el millor resultat possible.

La col·laboració és clau en aquest servei i tots els membres de l’equip entenen la importància del seu paper. Cada mostra de teixit és un trencaclosques que ha de ser resolt i cada peça de l’equip és necessària per completar el puzle.

Els patòlegs són els encarregats d’analitzar les mostres de teixit, fer un diagnòstic i proporcionar recomanacions de tractament. Però, per això, cal rebre la informació clínica important que li ha de facilitar el metge peticionari.

Les tècniques de laboratori processen les mostres i preparen les laminetes de teixit i cèl·lules per analitzar-les. Les mostres citològiques són estudiades prèviament per les citotècniques a la recerca de les cèl·lules patològiques. Però inicialment i per evitar errors de confusió i organització del circuit, les administratives porten un registre precís de cada mostra i coordinen el flux de treball.

Un dia qualsevol arriba al laboratori una mostra de teixit que requereix una resposta ràpida. És el cas d’un pacient molt malalt i els metges necessiten un diagnòstic urgent. És vital conèixer què li passa per posar un remei el més ràpid possible.

Les administratives registren i coordinen tot el procés d’ingrés de la mostra per assegurar-ne l’eficiència. Les histotècniques i citotècniques de laboratori treballen àrduament per processar i preparar la mostra al més aviat possible. La tecnificació del laboratori facilita la feina d’aquestes professionals. Els patòlegs comencen a analitzar la mostra i, ràpidament, s’adonen que és un cas complicat i necessiten consultar-lo entre ells per arribar a una conclusió precisa i identificar el problema que afecta el pacient. Finalment, els patòlegs arriben a una conclusió.

És un cas complex, però amb la col·laboració i el treball en equip poden arribar a un diagnòstic precís. El pacient és tractat en conseqüència i es va poder recuperar completament.

Servei d’Anatomia Patològica

8 de març, Dia Internacional de la Dona

Més de 1660 dones líders, resolutives, eficients, responsables… formen part de l’Hospital General de Granollers.

Cada dia, però especialment avui, fem un homenatge i reconeixem al seu compromís i dedicació pel que fan i pel que són.

A continuació, podeu visualitzar un vídeo en el qual han participat diferents professionals de l’Hospital per a donar veu a tot el col·lectiu i donar visibilitat a la tasca que duen a terme dia a dia a la casa.

#RelatsCentenariHGG: Cien años no serán suficientes para olvidar

Él era un chico joven, recién ingresado en la unidad por un Hepatocarcinoma en fase terminal que le estaba generando verdaderos estragos. Acompañándole, siempre se encontraba su pareja. Por desgracia, no iba a ser la primera ni la última vez que nos fuéramos a ver.

Su nombre me recordaba a alguien que marcó mucho mi vida, motivo por el cual jamás lo olvidaría. Uno de los motivos más comunes por los que recibimos a pacientes oncológicos, es el manejo del dolor. El dolor que provoca el cáncer, lejos de lo que cree la opinión popular, es insoportablemente cruel. En ese primer ingreso, el objetivo principal era mantener dicho dolor controlado, así como las náuseas derivadas de la enfermedad.

Él era consciente de su mal pronóstico, pero no estaba dispuesto a tirar la toalla. Su deseo de vivir era enorme. Y luchar hasta el último aliento se convirtió en obligación.

Su pareja no se separaba de su lado. Lo ayudaba en todo y era verdaderamente paciente. Un día que se acercó sutilmente al control me dijo: “Suhaila, ¿le podréis dar algo para la ansiedad sin que él sepa que os lo he dicho? Su madre está ingresada en otro hospital, enferma de cáncer y le queda poco tiempo de vida. Él está intentando ocultarlo para no derrumbarse”.

Realmente no sabía qué decir, pero primero me acerqué a aquella habitación para verlo y así hablar con él. No había mucho de qué hablar, se le notaba bastante afectado. Necesitaba urgentemente una atención psicológica y farmacológica que pudiera ayudarle a sobrellevar aquello con lo que la vida lo había puesto a prueba. Salí de la habitación y hablé con su doctora que, haciendo gala de su buen hacer, ejecutó los mecanismos necesarios para resolver esa situación. En cuestión de minutos, se había quedado dormido, dejando atrás por un momento esa montaña rusa de emociones negativas. Semanas después, ya estabilizado, por fin recibió el alta y pudo despedirse de su madre.

Pasaron un par de meses y regresó a planta en peor estado. Con muchísimos menos kilos, una piel cetrina y un rostro invadido por el miedo y el desconcierto. Pero una vez más, allí estaba su pareja, sosteniendo su mundo y haciendo lo posible para que no se desmoronara cual torre de naipes. Pasaban los días y el equipo sanitario, en su conjunto, hacía un esfuerzo titánico por cumplir su deseo de agotar todas las posibilidades de tratamiento y así poder revertir su enfermedad. Nada fue efectivo y la vida empezaba a claudicar. Todos lo sabíamos, incluido él. Finalmente, aceptó su destino y se dejó cuidar como se cuida a alguien en su final de vida. En el argot lo llamamos aplicar medidas de confort: control de síntomas, sedación según evolucionaba la enfermedad, un entorno que otorgara privacidad para el último adiós y acompañamiento en el duelo.

Un día, apareció su padre. Pensaba que tenían algún conflicto familiar que le había impedido presentarse hasta ese momento, pero el motivo de su ausencia era mucho más doloroso. Su forma de hablar, serena y comedida, me recordó a mi padre. Me senté junto a él y aprovechó para contarme entre lágrimas que, en el periodo de un año, había perdido a un hijo y a su mujer de un cáncer fulminante del que aún no se había recuperado. Y en ese momento, estaba nuevamente allí, frente a su hijo, quien estaba postrado en aquella cama de hospital esperando su final.

Cerró los ojos como consecuencia de la sedación, derramó una lágrima y durmió eternamente.

Suhaila, M. Ziyani.

#RelatsCentenariHGG: Granollers. Hospital General

Jo, com Jesucrist, vaig néixer la nit del vint-i-quatre de desembre, però mil nou-cents seixanta anys després. A mi no em van parir en un pessebre entre un bou i una mula, sinó que vaig entrar a la vida en una cambra blanca i freda, sota l’atenta mirada d’un doctor amb nom de jugador de futbol, el Dr. Reixach, i d’una llevadora que es deia Dolors, i que intentava calmar el seu nom. Jo vaig néixer molt jove, tan jove que deu mesos després de fer-ho, encara no havia complert un any.

Jo vaig néixer en una cambra de marbre de l’Hospital General de Granollers i des de l’instant que em tallaren el cordó umbilical, vaig sentir-me lligat a aquesta “U” modernista de totxo i de teula antiga. Me’l sento meu, no només per haver-hi nascut o per diverses ferides cosides pels boxs d’Urgències, sinó també perquè el meu avi fou patró i redactà els primers estatuts de la Fundació. Perquè la meva mare, poc després de la guerra incivil i quan en aquesta vila encara s’hi podia percebre un regust de mort, va ser una de les infermeres de bata bruta de sang, còfia blanca i creu vermella. Perquè el meu pare, encara que a Barcelona, va néixer el mateix any de la inauguració de l’Hospital i morí seixanta-set anys després allà, a la maleïda habitació 424. Perquè el meu tiet va exercir de metge analista del Centre. Perquè la meva germana (oh, la tercera planta) formava part d’un grup d’amics i d’amigues, que treballaven intensament, reien i, si la nit era tranquil·la, es feien més amigues.

Però encara n’hi ha més. La meva neboda és llevadora i, si et despistes, et fa parir per qualsevol racó dels quiròfans de la primera planta, entre freqüències cardíaques, anestèsia peridural, fòrceps i plors de dolor i de benvinguda. I també, perquè la meva filla i a conseqüència del meu caràcter desballestat, estudià Psicologia i ara exerceix allà, sí, a l’Hospital General de Granollers, vestida de blanc, fent tot el possible per a prevenir, intervenir i deslligar conflictes i trastorns dels quals tots anem plens.

Jo, de tant en tant, faig alguna visita a la meva endocrina d’ulls clars perquè em faci un repàs general i així poder anar tirant uns quants quilòmetres més per aquest camí tan curiós i misteriós que és la vida. Aleshores, mentre espero el meu torn, obro calaixos de l’antiga memòria i apareixen històries antigues de l’edat mitjana i en Bertran de Seva, d’un edifici gòtic en un carrer estret, del Convent dels Caputxins, d’un empresari anomenat Francesc Ribas, de vendes de retaules, d’inauguracions, de monges Vedrunes, d’ocells de ferro i de bombes italianes. O m’omplo els ulls de la boira d’un matí de desembre i revisc el xoc del tren fantasma i tots aquells estudiants morts o malferits. I les ampliacions de l’edifici, les vagues actives, els dies i nits de pandèmia, de llàgrimes, d’aplaudiments i de furgons dels serveis funeraris (per què han de ser tan grisos?) que anaven i venien mentre jo passejava amb el meu gos en un temps de silenci, de màscares i d’heroïnes inoblidables.

Avui, després de viure en set llocs diferents, el tinc a prop, dormo als peus del Puig de les Forques (visca les bruixes!), entre el meu Hospital i el Cementiri. Sempre va bé anar-t’hi acostant. Ja tenim una o més d’una edat i, ja sabeu, les flors ens agraden tant com sempre, però comencen a fer-nos por.

Santi Montagud Montañà