Etiqueta: hospital

La salut mental importa, però… com cuidar-la?

Avui dia 10 d’octubre, commemorem el Dia Mundial de la Salut Mental, una iniciativa promoguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de crear consciència sobre els problemes de salut mental, però també promoure el benestar emocional.

A l’Hospital General de Granollers, professionals de la psicologia treballen de forma directa i coordinada en xarxa per a vetllar per la salut mental dels i de les usuaris/àries, familiars i també professionals de la institució.

Atura’t! Et proposem fer tres respiracions profundes i centrar-te, durant una estona, en reflexionar sobre la salut mental i com tens cura d’ella…

Què és la salut mental?

La salut mental té a veure, entre moltes coses, amb com afronto la vida, com cuido el meu cos, com gestiono les situacions difícils i com em relaciono amb la meva gent i amb la comunitat.

En el fons, és la capacitat de sentir, pensar i actuar per poder gaudir de la vida i fer front als nostres reptes. És sentir que existeix un equilibri en totes les dimensions de la nostra vida.

PERÒ, A VEGADES AQUEST EQUILIBRI ES TRENCA… QUINES SÓN LES SENYALS QUE INDIQUEN QUE PODRIA TENIR UN PROBLEMA DE SALUT MENTAL?

Hi ha 5 senyals d’alerta que m’ajudaran a detectar que aquest equilibri s’ha trencat.

  1. No em sento jo mateix/a.
  2. Em sento nerviós/a o de mal humor.
  3. Tinc tendència a aïllar-me.
  4. Em cuido menys que de costum.
  5. Sento desesperança.
I què puc fer per a tenir cura de la meva salut mental?

És important incorporar hàbits i accions en la meva vida que m’ajudin a restaurar i sentir que torno a estar en equilibri com, per exemple:

  • Aprendre a escoltar-me.
  • Acceptar-me tal com soc i acceptar els i les altres.
  • Ajustar el que vull fer al que puc fer i plantejar-me reptes realistes.
  • Fer activitat física regular.
  • Afavorir relacions sanes i crear noves connexions.
  • Afavorir activitats variades que suposin un repte, amb les quals aprengui coses noves i em generin interès.
  • Tenir moments regulars de desconnectar del mòbil i de les pantalles.
  • Evitar el consum d’alcohol, tabac i altres drogues.
  • Penses en alguna cosa més o diferent?

Ara bé, no sempre és fàcil restaurar o recuperar aquest equilibri. De vegades no ens en sortim. Per això, és important saber a qui puc acudir i com fer-ho.

Si no m’en surto, podria…
  • Compartir-ho amb el meu entorn proper.
  • Anar al meu centre de salut de referència, i comentar-ho amb professionals sanitaris.
  • Si soc professional de l’Hospital General de Granollers, puc acudir al Servei de Prevenció de Riscos Laborals.

“Cuidar d’un mateix és vetllar pel benestar de tots(es, suma-t’hi!”

Per acabar, et proposem iniciar la teva farmaciola emocional, és a dir, una caixa de recursos per aquells moments en els quals et sents sobrepassat/da.

Raquel Cuevas i Valérie Buscemi
Servei de Psicologia Clínica i Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’Hospital General de Granollers

#RelatsCentenariHGG: 100 anys d’històries de l’Hospital

L’any 1984 es va inaugurar el Centre Geriàtric Adolfo Montañá, amb 4 plantes assistencials, integrat com històricament sempre havien estat, dins la Fundació Hospital Asil de Granollers. A la primera i segona planta es van ubicar els residents que vivien a l’antic asil de persones grans. A la tercera i quarta planta es va crear el primer Servei de Geriatria de Catalunya.

Tenir dues unitats d’hospitalització, exclusivament amb persones grans malaltes, va comportar, per l’equip de Geriatria, un canvi de model assistencial diferenciat de les persones adultes. Calia tractar la malaltia i aplicar la prevenció, per tal d’evitar problemes afegits (poca mobilitat, incontinència, alimentació deficient, pèrdua de memòria, etc.).

En el moment que la persona ingressada era donada d’alta i tenia cures i tècniques d’infermeria, es requeria un professional d’Infermeria domiciliària per a fer el seu seguiment.

A principis de 1985, des d’infermeria del Servei de Geriatria i d’Atenció Primària vam elaborar el “Programa de coordinació d’infermeria a dos nivells”, amb l’objectiu de millorar la coordinació entre els dos centres i implantar un seguiment del malalt al domicili un cop donat d’alta.

El programa va tenir 4 apartats:

1. Una estada d’infermeria d’Atenció Primària (en aquells moments hi havia els “Practicants”) a les Unitats de Geriatria d’Aguts, per estar al corrent de les atencions i tècniques més habituals que tindrien al domicili.

2. Una planificació de la formació requerida i programació dels dies, horaris i unitats on es realitzaria l’estada.

3. Una presentació entre els professionals dels dos centres i telèfons de contacte per a facilitar la comunicació.

4. Informació a malalts i familiars del programa.

El malalt i el familiar coneixerien a la infermera que aniria al domicili abans de l’alta al domicili.

L’experiència va ser molt positiva i enriquidora pels professionals dels dos centres i va permetre millorar l’atenció domiciliària a casa, va facilitar la coordinació dels professionals, la informació directa del coneixement de les cures a dur a terme i el fet de poder consultar entre els dos nivells els dubtes que hi poguessin haver.

Per part del malalt i la família, eren donats d’alta sabent quina infermera els atendria al domicili.

Aquest projecte va requerir que un responsable de cada centre assistencial fes el seguiment de tot el procés. Es van protocol·litzar de forma conjunta diferents tècniques i cures, per unificar criteris i cures específiques d’Infermeria. Es va crear el primer informe l’alta d’Infermeria a hospitalització de Geriatria, dirigit a la infermera domiciliària on es recollia l’atenció donada durant l’ingrés i les cures del tractament a seguir al domicili, perquè no existia l’evolució actual de xarxes i de mòbils.

Com a responsables del projecte, considerem que va ser molt positiva per part de tots els implicats i es va estendre la divulgació als diferents centres, tant d’Atenció Primària com d’hospitals.

A partir d’aquí vam demostrar que per avançar calia coordinar tots els recursos sanitaris, agilitzant i millorant l’atenció a les persones amb necessitats assistencials, malalts i ciutadans que ho requereixin.

Teresa Riera Pagès

Com garantir la seguretat del pacient a l’hospital?

Avui 17 de setembre, commemorem el Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, una iniciativa promoguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de la seguretat en l’atenció sanitària. A l’Hospital General de Granollers, treballem cada dia per a garantir un entorn segur per als nostres pacients, impulsant la millora contínua en els nostres processos i pràctiques.

Enguany, sota el lema “Diagnòstics correctes, Pacients segurs”, l’OMS destaca el paper fonamental dels diagnòstics precisos en la seguretat del pacient. Un diagnòstic adequat és clau per a oferir el tractament correcte i evitar complicacions.

A l’Hospital General de Granollers, apliquem una sèrie d’estratègies per a vetllar per la seguretat dels nostres pacients en cada fase del procés assistencial.

  1. Millorar la comunicació:

Una comunicació clara entre pacients, familiars i professionals de la salut és essencial per a prevenir errors i assegurar una cura efectiva. Per això, fomentem el diàleg constant perquè tots els implicats estiguin ben informats i col·laborin en la cura del pacient. Més informació.

  1. Identificació correcta dels pacients:

Utilitzem braçalets identificatius i la identificació activa preguntant al pacient el seu nom per a evitar errors en els tractaments o procediments. Això garanteix que cada intervenció es realitzi al pacient correcte. Més informació.

  1. Utilitzar els medicaments de manera segura:

Treballem per a garantir que l’administració de medicaments sigui segura, seguint protocols estrictes que minimitzen els riscos d’errors en les dosis o interaccions. Més informació.

  1. Prevenir les infeccions:

El nostre equip realitza diferents talls observacionals per a avaluar l’adherència a la higiene de mans dels professionals. A més, realitzem rondes de seguretat per avaluar indicadors relacionats  amb la infecció ( revisió de vies perifèriques i centrals, el sondatge vesical … ) i el Programa d’Optimització de l’Ús d’Antimicrobians (PROA), entre altres mesures. Més informació.

  1. Identificar riscos per a la seguretat del pacient:

Prestem especial atenció a la prevenció de caigudes, l’aparició d’úlceres per pressió i el control del dolor, treballem per a prevenir errors en els procediments mèdics i quirúrgics, etc. Tot això, mitjançant indicadors de qualitat que garanteixin la plena seguretat del pacient.

  1. Prevenir errors en la cirurgia:

Seguim un protocol rigorós de verificació quirúrgica, que inclou la comprovació de la identitat del pacient abans, durant i després de cada operació.

  1. Hemovigilància:

Garantim la seguretat en tot el procés de donació i transfusió sanguínia, des de l’extracció i processament, fins a la verificació i emmagatzematge dels components sanguinis.

  1. Gestió d’incidents i esdeveniments adversos:

Comptem amb un sistema de notificació d’incidents que ens permet analitzar la causa dels esdeveniments adversos per a evitar que tornin a ocórrer, contribuint així a una millora constant en l’atenció sanitària.

Compromesos amb la teva seguretat

A l’Hospital, estem compromesos amb la seguretat dels nostres pacients, implementant aquestes bones pràctiques i adaptant-nos a les recomanacions més avançades del sector. La seguretat del pacient és una responsabilitat compartida entre professionals, pacients i les seves famílies.

Treballem junts/es per a assegurar diagnòstics correctes i mantenir als pacients segurs!

Us animem a seguir-nos al nostre Instagram i a compartir la publicació.

#RelatsCentenariHGG: Col·laboració a l’equip, la clau (AP)

Aquest relat és la història quotidiana d’un grup de persones que treballen juntes: el Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital. És un lloc ple de moviment, on cada dia es reben i s’analitzen moltíssimes mostres de teixit. Tot i això, és un lloc poc conegut, fins i tot per alguns treballadors del mateix Hospital, com ho és la seva funció dins de la institució hospitalària.

Aquest servei el forma un equip d’experts, cadascun dels seus membres ben coneixedors de la seva tasca, que treballen en conjunt per a identificar les malalties que afecten els pacients i proporcionen informació crucial per al diagnòstic i tractament.

Aquest equip està format per metges i metgesses patòlegs experts en l’estudi de mostres de teixits i cèl·lules humanes amb una eina primordial: el microscopi. Però aquest grup es complementa amb histotècniques, citotècniques i administratives. Cadascun dels seus membres exerceix un paper fonamental en el procés i treballen en conjunt per a garantir que s’obtingui el millor resultat possible.

La col·laboració és clau en aquest servei i tots els membres de l’equip entenen la importància del seu paper. Cada mostra de teixit és un trencaclosques que ha de ser resolt i cada peça de l’equip és necessària per completar el puzle.

Els patòlegs són els encarregats d’analitzar les mostres de teixit, fer un diagnòstic i proporcionar recomanacions de tractament. Però, per això, cal rebre la informació clínica important que li ha de facilitar el metge peticionari.

Les tècniques de laboratori processen les mostres i preparen les laminetes de teixit i cèl·lules per analitzar-les. Les mostres citològiques són estudiades prèviament per les citotècniques a la recerca de les cèl·lules patològiques. Però inicialment i per evitar errors de confusió i organització del circuit, les administratives porten un registre precís de cada mostra i coordinen el flux de treball.

Un dia qualsevol arriba al laboratori una mostra de teixit que requereix una resposta ràpida. És el cas d’un pacient molt malalt i els metges necessiten un diagnòstic urgent. És vital conèixer què li passa per posar un remei el més ràpid possible.

Les administratives registren i coordinen tot el procés d’ingrés de la mostra per assegurar-ne l’eficiència. Les histotècniques i citotècniques de laboratori treballen àrduament per processar i preparar la mostra al més aviat possible. La tecnificació del laboratori facilita la feina d’aquestes professionals. Els patòlegs comencen a analitzar la mostra i, ràpidament, s’adonen que és un cas complicat i necessiten consultar-lo entre ells per arribar a una conclusió precisa i identificar el problema que afecta el pacient. Finalment, els patòlegs arriben a una conclusió.

És un cas complex, però amb la col·laboració i el treball en equip poden arribar a un diagnòstic precís. El pacient és tractat en conseqüència i es va poder recuperar completament.

Servei d’Anatomia Patològica

Guia completa per a controlar l’asma: símptomes, diagnòstic i seguiment

L’asma és una malaltia crònica inflamatòria que afecta els pulmons i les vies respiratòries, fent que aquestes s’inflamin i s’obstrueixin. Això pot dificultar la respiració i provocar símptomes com tos o sibilàncies. Els símptomes de l’asma poden ser intermitents, apareixent i desapareixent amb el temps, o poden ser persistents en algunes persones.

Durant un episodi d’asma, les vies respiratòries es tornen sensibles a diversos desencadenants externs com a al·lergògens (per exemple, àcars, pol·len, fongs, animals), irritants (fum, olors fortes), infeccions respiratòries, exercici físic intens o canvis en el clima.

L’asma varia en gravetat i pot afectar persones de totes les edats. Encara que no té cura, aquesta malaltia es pot controlar amb medicaments i mesures d’estil de vida adequades, permetent als qui la pateixen portar una vida activa i saludable.

 

 

#RelatsCentenariHGG: Vivències relacionades amb la pandèmia de la Covid-19

Des de meitats de març de 2020 que la Covid-19 va irrompre al nostre país. 

La meva experiència amb la Covid-19 ha sigut des del primer dia una vivència brutal mai viscuda en els meus 25 anys d’experiència. Va venir de cop, sense saber què fer i com, ni saber si ho podríem fer bé.

Ens vam haver d’organitzar: vam improvisar en menys d’una setmana una UCRI (Unitat de Cures Respiratòries Intermèdies) adquirint respiradors, càmeres i monitors, estudiant tot el que es publicava i creant protocols propis al nostre Hospital.

A l’UCSI ingressen pacients extremadament greus amb insuficiència respiratòria aguda, que van precisar sistemes de suport ventilatori no invasiu.

Ens vam cobrir els set dies de la setmana en torns de matí i tarda treballant colze a colze amb metges, pneumòlegs i Infermeria, la figura del fisioterapeuta respiratori, fonamental a l’UCRI, i també a altres unitats d’hospitalització, com a l’UCI.

Va ser un treball intensiu, cada dia casos nous. Una manera de treballar molt diferent; amb els EPI; “mai havia suat tant amb un vestit”. El dia es passava de pressa, moltes vegades sentíem els aplaudiments del carrer i t’adonaves que ja eren les 20h.

Els professionals de la Fisioteràpia Respiratòria érem i, ara molt més, imprescindibles per les cures que donàvem a aquest pacient des del primer dia fins quan marxaven a casa amb totes les pautes de tractament recomanades de fisioteràpia que havien de fer.

Vam fer un equip molt unit amb pneumòlegs i metges d’altres especialitats que ens van venir a ajudar. També companys que van patir la malaltia. Una frase que es va dir és “el pitjor que li pot passar a un pacient és que es quedi sense fisioterapeuta”. I, avui dia, quan ens veiem, ens tenim un afecte especial.

Vaig patir molt per ajudar en una situació molt crítica. Sentiments d’incertesa, cansament físic i mental, angoixa, por, però reconfortant per estar amb els pacients: no sabies què dir, només: “Tot anirà bé!”.

Els pacients quan et veien entrar a l’habitació amb un ventilador estaven molt espantats, però eren molt complidors i confiaven en tots els professionals sanitaris. T’agafaven la mà amb tanta força que no podies evitar emocionar-te. Era un sentiment que notaves per tot el cos en aquell moment.

Com a fisioterapeuta que soc, és gratificant pensar que, potser, li estaves salvant la vida en aquell moment o que, potser, no calia que s’intubés i en poques setmanes podria estar a casa amb la seva família.

Molts pacients s’acomiadaven de la seva família per videotrucada o es van morir sense família.

Quan arribava el dia de descans a casa jo m’enfonsava de pensar en la situació que estàvem passant, però sempre estava recolzada pels companys. Vaig tenir la sort de tenir un bon equip de pneumòlegs, fisioterapeutes i tots els professionals del meu Hospital, que ens han donat suport pel gran esforç que hem fet en el nostre Servei de Pneumologia.

Tot un canvi i una manera de treballar!

Inmaculada Castillo

Publiquem dos estudis científics sobre ciberseguretat i privacitat de la informació digital en entorns hospitalaris

L’Hospital General de Granollers ha liderat i contribuït, respectivament, en dos articles científics en col·laboracions a nivell europeu, on es presenten resultats sobre aspectes de ciberseguretat i privacitat de la informació digital en entorns hospitalaris. Aquests treballs han estat promoguts dins el marc del projecte Europeu CUREX, on hi participem. El projecte CUREX està enfocat en facilitar noves solucions digitals que permetin protegir millor les institucions sanitàries enfront als riscs de ciberseguretat i privacitat, cada vegades més freqüents i de conseqüències cada cop més severes.

Els resultats publicats mostren la potencial efectivitat de noves solucions tecnològiques, basades en Intel·ligència Artificial, Bigdata i Blockchain, en la identificació de riscs de ciberseguretat en els entorns informàtics desenvolupats per al projecte. Aquests entorns informàtics simulen (sempre utilitzant dades simulades – dades no reals) l’estructura de les infraestructures informàtiques en els hospitals, i com exemple a l’Hospital General de Granollers. Els resultats d’aquests estudis obren el camí a les institucions sanitàries per disposar de solucions tecnològiques demostrades per monitoritzar i prevenir els riscs de ciberseguretat, i aconseguir un gran impacte tant sanitari-econòmic, com per als professionals de la salut i els usuaris.

La participació en articles científics i projectes de recerca i innovació d’aquest nivell és un reflex de l’aposta que té l’Hospital General de Granollers per a l’impuls a la Recerca i la Innovació, convertint-les en un eix estratègic per a la institució no només pel prestigi que representen sinó també com avalador de la qualitat científica del centre.

Enllaços relacionats: