A principis dels anys vuitanta del segle passat, quan l’Hospital era una petita-gran família, on tothom coneixia a tothom, vaig aparèixer jo, primer fent pràctiques i després formant part de la plantilla.
Volia ser infermera, però per circumstàncies de la vida no vaig poder estudiar. Una persona em va aconsellar fer un curs d’Auxiliar de Clínica, que es podia fer a Granollers. Així va ser com vaig venir a aquesta casa, vaig fer pràctiques a l’Hospital de Dia, al pavelló Sant Jaume i a la primera planta, damunt d’Urgències.
Hi havia un grupet de jovenets estudiants de Medicina fent el rotatori, Esteve Ll., Sergio A., Josep M., Germà M., etc. Crec que d’aquella època de les infermeres, auxiliars i portalliteres només quedem treballant l’Elo R. i jo.
El nostre uniforme era una bata blanca, jersei blau marí, mitges blanques, esclops de fusta i un mocador blanc al cap tapant tots els cabells. Ens canviàvem a les “golfes”, sobre la capella i sobre la comunitat de les germanes Vedrunes. Manaven les monges, la Pilar Castellanos i la Mª Dolors S. eren les directores, hi havia la Rosa, la Queta, l’Imma, la Fina… treballant d’infermeres o de supervisores. La veritat és que érem molt jovenetes i els hi teníem molt respecte.
Ara tinc un record molt maco de totes elles i quin greu sap que la majoria ja no hi són.
Vaig estar una temporada a esterilització, quan estava ubicada al soterrani, sota els antics quiròfans al passadís que anava cap a Urgències, just a l’esquerra de la porta per la qual entrem ara per anar a Consultes Externes (CCEE).
D’aquella època recordo els tips de bufar guants i omplir-los de talc, es reciclaven! Plegàvem moltes bates, no m’agradava gens perquè no em quedaven mai bé. Els avis de l’asil ens ajudaven plegant les venes umbilicals i les gases, ens omplien les bombones que després posàvem a esterilitzar. Recordo l’alegria que tenien quan ens veien arribar.
L’any 1984 vaig començar a Pediatria, servei on he estat gairebé quaranta anys. Els primers quinze, al torn de nit. No acabaria mai si hagués d’explicar anècdotes d’aquesta etapa. La millor de la meva vida. És impossible fer-ne un resum, però em quedo amb les vivències i amb el record dels fantàstics companys i companyes que he tingut i que han sigut molts.
Fa 26 anys vaig passar al torn de matí. Durant molts temps fent de “corretorns”, uns dies al NIU, uns altres a planta i alguns a materno.
Pediatria enganxa, no hi ha millor pacient i més agraït que un nen. El NIU sempre m’ha agradat moltíssim. Atendre i donar suport als pares durant l’estada del seu fill, acompanyar-los en aquest procés no té preu i pot ser de les coses més gratificants de la nostra feina.
Per mi ha estat un luxe treballar aquí i un gran regal totes les companyes que he tingut. Hem sigut una família i hem estimat al centre com si fos nostre, érem “nenes” i ara ja som àvies, algunes jubilades i algunes ja ens han deixat. La meva última etapa la passaré a CCEE, on fa uns mesos que he començat, lloc que també m’agrada molt i on cada dia aprenc.
Ara soc TCAI i no conec a la majoria dels companys, però el dia que em jubili deixaré una bona herència: les meves filles, la Marta i la Clara, que com a bones infermeres continuaran treballant i tenint cura al mateix servei on jo he sigut tan feliç. És com si una miqueta de mi continués present.
M. Rosa Filbà