{"id":1565,"date":"2026-10-09T11:34:18","date_gmt":"2026-10-09T10:34:18","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.fhag.es\/?p=1565"},"modified":"2026-10-09T12:37:19","modified_gmt":"2026-10-09T11:37:19","slug":"acompanyar-fins-al-final-una-llico-de-vida-amor-i-compassio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2026\/10\/09\/acompanyar-fins-al-final-una-llico-de-vida-amor-i-compassio\/","title":{"rendered":"Acompanyar fins al final: una lli\u00e7\u00f3 de vida, amor i compassi\u00f3"},"content":{"rendered":"

Parlar de la mort<\/strong> no \u00e9s gens freq\u00fcent (per desgr\u00e0cia) i, a m\u00e9s, segur que en moltes ocasions parlar-ne pot resultar inc\u00f2mode en una societat que viu per a l\u2019ara i que fuig de la reflexi\u00f3 profunda de la vida i la realitat d\u2019una mort segura que ens espera a tots i cadascun de nosaltres.<\/p>\n

Em sorpr\u00e8n aquesta por social a parlar de la mort. Tots ho sabem. No hi ha gaire misteri. Un dia tenim la grand\u00edssima sort de n\u00e9ixer, anar a l\u2019escola, enamorar-nos (o no), uns ens casem i tenim fills meravellosos, altres s\u00f3n feli\u00e7os d\u2019una altra manera. En definitiva, cadascun de nosaltres avancem pel cam\u00ed de la vida (amb les seves corbes, amb els seus moments de pujada i de baixada, amb pedres amb les quals ensopeguem i caiem per tornar-nos a aixecar), per\u00f2 per molt diferent que sigui cada cam\u00ed -perqu\u00e8 tots i cadascun de nosaltres som \u00fanics- hi ha alguna cosa que segur que \u00e9s igual per a totes i tots. Qu\u00e8 \u00e9s el que ens fa iguals al final de la nostra vida? No hi ha cap dubte al respecte: la mort.<\/p>\n

Aleshores per qu\u00e8 \u00e9s un tab\u00fa parlar de la mort?<\/strong> Per qu\u00e8, a vegades, pot ser inc\u00f2mode apropar-nos i acompanyar des de l\u2019empatia i la compassi\u00f3 a alg\u00fa que s\u2019apropa a aquest final?<\/p>\n

No \u00e9s gens estrany. De fet, \u00e9s massa freq\u00fcent, fins i tot per a molts professionals que treballen en l\u2019\u00e0mbit sanitari. Parlar de la mort \u00e9s dif\u00edcil i, a vegades, adoptem certa \u201cdist\u00e0ncia emocional\u201d.<\/p>\n

I jo em pregunto: com podem acompanyar els pacients que estan en una situaci\u00f3 de final de vida, si no hem estat capa\u00e7os de pensar que un dia tamb\u00e9 nosaltres morirem?<\/p>\n

Ser\u00e0 extremadament dif\u00edcil o millor dit, pr\u00e0cticament impossible, que puguem apropar-nos i cuidar des de la tranquil\u00b7litat i la serenitat si nosaltres no som capa\u00e7os de pensar en el nostre propi final com una realitat total.<\/p>\n

Els qui ens dediquem a acompanyar i cuidar les persones en situaci\u00f3 de final de vida, ens sentim afortunats<\/strong>. Potser alg\u00fa de vosaltres estigui encara sorpr\u00e8s, desconfiat, esc\u00e8ptic… potser no ho pot encara comprendre (o potser no ha arribat ni tan sols a aquest par\u00e0graf, perqu\u00e8 aix\u00f2 de la mort no em ve molt de gust de llegir).<\/p>\n

Des de la Unitat de Cures Pal\u00b7liatives pensem:<\/p>\n

Quantes converses,
\nQuants moments de llum,
\nQuants regals i moments de complicitat,
\nQuants ensenyaments plens de saviesa,
\nQuants somriures de comprensi\u00f3,
\nQuantes ll\u00e0grimes que cauen lentament per la galta,
\nQuantes mans que es deixen sostenir,
\nQuants riures robats per hist\u00f2ries que no tenen res a veure amb la malaltia,
\nQuanta vida al final de la vida,
\nQuant amor en aquesta espera,
\nQuant afecte en aquestes mirades,
\nQuantes abra\u00e7ades silencioses,
\nQuantes maneres tens de cuidar els qui intentem cuidar-te,
\nQuants moments de dubtes tamb\u00e9,
\nQuants moments de por i tristesa per deixar de veure els que estimes i t\u2019estimen tant,
\nQuanta for\u00e7a,
\nQuanta dignitat,
\nQuanta LLUM en aquest final que \u00e9s un principi.<\/p>\n

Cada mat\u00ed de dilluns a divendres, durant aproximadament una hora, ens reunim tot l\u2019EQUIP de la Unitat de Cures Pal\u00b7liatives: infermera, TCAI, psic\u00f2loga i l\u2019equip m\u00e8dic, i tamb\u00e9 una vegada a la setmana, el treballador social i fisioterapeuta. Amb la sort, a m\u00e9s, que en la majoria de les ocasions, ens acompanyen estudiants en formaci\u00f3 (infermeria, TCAI i 6\u00e8 curs de Medicina), i tamb\u00e9 metges residents que realitzen la rotaci\u00f3 per la unitat.<\/p>\n

En aquestes reunions intentem repassar cadascun dels deu pacients que tenim ingressats a la Unitat. Repassem les incid\u00e8ncies cl\u00edniques. Repassem com es troben els familiars. Repassem com es troben emocionalment, si han descansat b\u00e9 a la nit, si estan menjant (i quin tipus de textura necessiten, perqu\u00e8 moltes vegades en proc\u00e9s de final de vida hem d\u2019adaptar la dieta donat que per la situaci\u00f3 de debilitat progressiva \u00e9s molt freq\u00fcent que aparegui dificultat per beure l\u00edquids o prendre la medicaci\u00f3 oral …), si van de ventre (per poder anar ajustant el tractament laxant, en un context moltes vegades de poca mobilitat, que fa disminuir el ritme intestinal i les complicacions per restrenyiment), i tamb\u00e9 revisem la medicaci\u00f3 que estan prenent i si s\u2019han hagut d\u2019administrar rescats d\u2019analg\u00e8sia per controlar el dolor o b\u00e9 estem davant d\u2019altres s\u00edmptomes distressants (dificultat per respirar, n\u00e0usees, restrenyiment, desorientaci\u00f3, inquietud, malestar emocional, mal descans nocturn …) amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir el millor control possible.<\/p>\n

Quina \u00e9s la nostra experi\u00e8ncia com a equip <\/strong>de Cures Pal\u00b7liatives?<\/p>\n

Donar mil gr\u00e0cies<\/strong><\/p>\n

GR\u00c0CIES, cada vegada que deixes que et pugui agafar de la m\u00e0 i acompanyar-te.
\nGR\u00c0CIES per cada somriure que em regales, moltes vegades des de la debilitat m\u00e9s extrema.
\nGR\u00c0CIES per cada petit gest d\u2019amor i afecte.
\nGR\u00c0CIES per compartir amb mi trossets de la teva hist\u00f2ria de vida.
\nGR\u00c0CIES per oferir-me els bombons que et porten els familiars.
\nGR\u00c0CIES per ensenyar-me fotos de quan et vas casar.
\nGR\u00c0CIES per mostrar-me els quadres que pintes i parlar-me de les teves mascotes.
\nGR\u00c0CIES per fer-me riure a riallades per algun comentari graci\u00f3s.
\nGR\u00c0CIES per plorar tamb\u00e9 quan est\u00e0s trist.
\nGR\u00c0CIES per ENSENYAR-ME i ser un MESTRE de VIDA.
\nTANTES GR\u00c0CIES!<\/p>\n

S\u00f3n aquestes lli\u00e7ons de vida<\/strong>, de cadascun dels pacients i dels seus familiars, les que ens ajuden com a equip a poder sostenir amb compassi\u00f3<\/strong>, tants i tants comiats.<\/p>\n

S\u00f3n aquests instants de llum <\/strong>els que donen sentit al nostre treball diari, al nostre esfor\u00e7, i ens deixen continuar a la recerca de l’excel\u00b7l\u00e8ncia <\/strong>perqu\u00e8 cadascun i tots els pacients tinguin un final de vida digne<\/strong>.<\/p>\n

PERQU\u00c8 VIDA \u00c9S VIDA FINS A L\u00b4\u00daLTIM INSTANT<\/strong><\/p>\n

Agust\u00ed Guill\u00e9n.<\/strong><\/em>
\nMetge consultor del Servei de Geriatria.<\/strong>
\nUnitat Cures Pal\u00b7liatives.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Parlar de la mort no \u00e9s gens freq\u00fcent (per desgr\u00e0cia) i, a m\u00e9s, segur que en moltes ocasions parlar-ne pot resultar inc\u00f2mode en una societat que viu per a l\u2019ara i que fuig de la reflexi\u00f3 profunda de la vida i la realitat d\u2019una mort segura que ens espera a tots i cadascun de nosaltres. … Continua llegint \u00abAcompanyar fins al final: una lli\u00e7\u00f3 de vida, amor i compassi\u00f3\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1566,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[370,9,371,203,305,158],"class_list":["post-1565","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cures-palliatives","tag-cura","tag-cures-palliatives","tag-equip-multidisciplinari","tag-granollers","tag-hgg","tag-servei-de-geriatria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1565"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1565"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1565\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1568,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1565\/revisions\/1568"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1566"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1565"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1565"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1565"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}