{"id":1449,"date":"2024-08-12T10:51:05","date_gmt":"2024-08-12T09:51:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1449"},"modified":"2024-08-12T10:51:05","modified_gmt":"2024-08-12T09:51:05","slug":"relatscentenarihgg-el-senyor-de-la-camisa-verda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2024\/08\/12\/relatscentenarihgg-el-senyor-de-la-camisa-verda\/","title":{"rendered":"#RelatsCentenariHGG: El senyor de la camisa verda"},"content":{"rendered":"<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">En aquella \u00e8poca, quan vaig comen\u00e7ar a treballar d&#8217;infermera a l&#8217;Hospital General de Granollers, em va semblar un lloc molt acollidor, petit i molt bonic. <\/span><strong><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">Realment, \u00e9rem una fam\u00edlia. Recordo que ens implic\u00e0vem molt en els problemes dels nostres pacients i una de les hist\u00f2ries que m\u00e9s em va impactar va ser la del senyor Alfred.<\/span><\/strong><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">L&#8217;Alfred tenia 75 anys i es trobava ingressat a la meva planta, sempre vestia una camisa verda. Les meves companyes explicaven que els seus fills no en volien saber res d&#8217;ell i ni tan sols es preocupaven de portar-li roba. \u201cEs veia un Sr. tan simp\u00e0tic! Ens feia molta pena veure&#8217;l tan sol!\u201d. <\/span><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">Hav\u00edem empatitzat molt amb la seva situaci\u00f3 i consider\u00e0vem molt injust el que li estava passant. Ens entristia veure&#8217;l tan afligit.<\/span><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">L&#8217;Hospital va intentar contactar diverses vegades amb la seva fam\u00edlia, fins que un dels seus fills va contestar a la trucada. Vam demanar-li que, si us plau, acud\u00eds.<\/span><\/p>\n<p><strong><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">El dia que vam informar el Sr. Alfred que aviat li donarien l&#8217;alta es va posar molt neguit\u00f3s,<\/span><\/strong><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\"> va asseure\u2019s a una cadira de l&#8217;habitaci\u00f3 agafant-se el cap amb les dues mans i lamentant-se de no tenir cap lloc a on anar. Va buscar un mocador a la calaixera de la tauleta de nit, les seves mans es movien de manera incontrolada. <\/span><strong><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">Estava immers en una gran pena, pensant que ning\u00fa volia fer-se c\u00e0rrec d&#8217;ell.<\/span><\/strong><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\"><strong>L&#8217;Alfred explicava que ell sempre havia donat suport a tothom, que havia tingut molts amics i que quan treballava a la f\u00e0brica, a la sortida de la feina, els seus companys sempre volien passar l&#8217;estona amb ell.<\/strong> Els convidava sovint i feia riure als altres amb el seu repertori d&#8217;acudits.<\/span><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">Una vegada, ens va explicar que en el passat va deixar diners a un amic que es trobava en un embolic i que mai els va retornar. Sempre que va poder, va ajudar als del seu voltant.<\/span><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">A les seves hist\u00f2ries, sempre sortia la seva estimada amiga Leonor, explicava que ho va donar tot per mantenir la seva relaci\u00f3, per\u00f2 que quan ell va caure malalt, ella va desapar\u00e8ixer.<\/span><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">No es podia creure que hagu\u00e9s d&#8217;anar a viure a un lloc de benefic\u00e8ncia i compartir espai amb indigents i amb tota mena de persones que no li agradaven gens. Creia que no ho podria suportar. Deia que els fills tenen l&#8217;obligaci\u00f3 de cuidar als pares i que no es poden desentendre d&#8217;aquesta manera.<\/span><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><strong><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">Un parell de dies abans de l&#8217;alta es presenta el fill de l&#8217;Alfred i demana per la supervisora d&#8217;Infermeria. Ella ja estava esperant al despatx. El fill entra i s&#8217;asseu en una cadira.<\/span><\/strong><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">\u2014 Som sis germans, hem trobat un centre geri\u00e0tric i hem acordat que ho pagarem entre tots \u2014 va comen\u00e7ar a explicar.<\/span><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">\u2014No volem tenir relaci\u00f3 amb el meu pare. Mai hem rebut cap suport de la seva part i encara menys cap mostra d&#8217;afecte. Ens va abandonar i la meva mare es va quedar sola amb sis fills a c\u00e0rrec. Ens va deixar per anar-se&#8217;n amb una amiga. Mai es va ocupar de res que tingu\u00e9s a veure amb la seva fam\u00edlia. Cap de nosaltres ha pogut estudiar, quan tots ten\u00edem capacitat per fer-ho. Vam haver de comen\u00e7ar a treballar molt joves per ajudar a casa. En el meu cas, a l&#8217;obra amb 14 anys.<strong> Ens va costar molt tirar endavant, podria explicar mil coses m\u00e9s, molt dures&#8230; per\u00f2 ja hem passat p\u00e0gina.<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">\u2014A la resid\u00e8ncia estan assabentats de tot\u2014 va dir.<\/span><\/p>\n<p class=\"cvGsUA direction-ltr align-justify para-style-body\"><strong><span class=\"OYPEnA font-feature-liga-off font-feature-clig-off font-feature-calt-off text-decoration-none text-strikethrough-none\">Es va fer un gran silenci.<\/span><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En aquella \u00e8poca, quan vaig comen\u00e7ar a treballar d&#8217;infermera a l&#8217;Hospital General de Granollers, em va semblar un lloc molt acollidor, petit i molt bonic. Realment, \u00e9rem una fam\u00edlia. Recordo que ens implic\u00e0vem molt en els problemes dels nostres pacients i una de les hist\u00f2ries que m\u00e9s em va impactar va ser la del senyor &hellip; <a href=\"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2024\/08\/12\/relatscentenarihgg-el-senyor-de-la-camisa-verda\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00ab#RelatsCentenariHGG: El senyor de la camisa verda\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1450,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[301],"tags":[299,203,305,298],"class_list":["post-1449","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-relats-del-centenari-de-ledifici-historic","tag-centenari","tag-granollers","tag-hgg","tag-relat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1449"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1449"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1449\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1451,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1449\/revisions\/1451"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1450"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1449"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1449"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1449"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}