{"id":1434,"date":"2024-07-12T08:09:39","date_gmt":"2024-07-12T07:09:39","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1434"},"modified":"2024-07-12T08:09:39","modified_gmt":"2024-07-12T07:09:39","slug":"relatscentenarihgg-la-senyora-de-gris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2024\/07\/12\/relatscentenarihgg-la-senyora-de-gris\/","title":{"rendered":"#RelatsCentenariHGG: La senyora de gris"},"content":{"rendered":"

S\u00f3n moltes les hist\u00f2ries que he viscut al nostre Hospital. Algunes m’han fet riure, altres m’han entristit, per\u00f2 totes elles m’han fet reflexionar i aprendre.<\/span><\/strong> El que va passar amb la Sra. de Gris \u00e9s molt dif\u00edcil d’oblidar. Va succeir al Servei d’Urg\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n

La sala d’espera era plena, nom\u00e9s quedava una cadira lliure, al final. Al costat d’aquella cadira, hi havia una senyora gran, vestida tota de gris i acompanyant-la, una parella que parlava o, m\u00e9s aviat, xiuxiuejava.<\/span><\/p>\n

La senyora de gris, aliena a tot el murmuri de l’ambient, tenia els ulls tancats i feia grans esfor\u00e7os per mantenir el cap al seu lloc.<\/span><\/strong><\/p>\n

\u2014 Mam\u00e0 \u2014 li va dir la filla gaireb\u00e9 cridant. \u2014 Ens n’anirem a la cafeteria perqu\u00e8 encara no es far\u00e0 l’ingr\u00e9s del pare.<\/span><\/p>\n

\u2014 No trigarem gaire, Lola \u2014 va dir el gendre, tamb\u00e9 en un to molt alt.<\/span><\/p>\n

\u2014 \u00c9s que no hi sent gaire b\u00e9 \u2014 es va disculpar mirant una senyora rossa, que s’havia assegut al costat de la senyora de gris.<\/span><\/p>\n

\u2014 D’acord \u2014 va contestar la Sra. Lola en un valent intent de mantenir els ulls oberts i somrient a la senyora rossa.<\/span><\/p>\n

Se’n van anar i, a partir d’aquell moment, la senyora de gris es va col\u00b7locar amb el cap alt i els ulls molt oberts, observant al seu voltant. Va revisar les seves sabates grises, comprovant que estiguessin ben lligades.<\/strong> Les mitges eren gruixudes i grises. Es va allisar la faldilla grisa i va estirar les m\u00e0nigues de la seva jaqueta, tamb\u00e9 de color gris. Es van alliberar algunes cadires, que de seguida es van tornar a ocupar. Hi havia bastant moviment a la sala.<\/p>\n

Un auxiliar sanitari amb barba va cridar \u2014Familiars de Miguel Rodr\u00edguez!
\nLa senyora de gris es va aixecar r\u00e0pidament dient \u2014S\u00ed, \u00e9s el meu marit\u2014 i es va apropar al sanitari. \u2014Ja traslladem al seu marit, senyora, pot acompanyar-nos.
\nL’auxiliar sanitari li va donar una bossa de pl\u00e0stic, dient-li \u2014A dins hi ha la roba del seu marit\u2014 Ella va agafar-la i li va donar les gr\u00e0cies.<\/p>\n

Al passad\u00eds esperava un altre sanitari molt alt, que portava la llitera amb el Sr. Rodr\u00edguez, estirat i totalment tapat amb un llen\u00e7ol blanc.<\/strong>
\n\u2014 Perqu\u00e8 va tan tapat el meu marit? \u2014 Va preguntar la senyora Lola.
\n\u2014Sempre els portem aix\u00ed, senyora \u2014 respon amablement el sanitari amb barba mirant al seu company amb un gest d’estranyesa.<\/p>\n

La Sra. Lola, en silenci, els segueix pel llarg passad\u00eds, mentre traslladen el seu marit.<\/p>\n

En sentit contrari, venia una germana de la comunitat de l’Hospital. Va mirar a la Sra. Lola i en observar la situaci\u00f3 va decidir acompanyar-los. <\/span>Quan van arribar al seu dest\u00ed, la Sra. Lola va fixar-se en el r\u00e8tol de l’entrada, on deia clarament “Morgue”. Amb els ulls oberts com plats, la senyora de gris va tornar a mirar el seu marit, tapat fins dalt, va veure l’expressi\u00f3 de la monja i va adonar-se de la desgr\u00e0cia que havia passat.<\/strong> <\/span>Del pit li va sortir un crit desesperat, el seu Manuel ja no hi era.<\/span><\/p>\n

En aquell terrible moment, mentre la germana i el sanitari alt l’agafaven perqu\u00e8 no caigu\u00e9s, l’altre va comprovar el nom del senyor que traslladaven. <\/span>No era Manuel Rodr\u00edguez, sin\u00f3 Miguel Rodr\u00edguez. Tots junts van acompanyar la Sra. Lola fins al box on era el seu marit.<\/span><\/strong><\/p>\n

\u2014 Ai Manuel, pensava que eres difunt! \u2014 Va dir la Sra. Lola llen\u00e7ant-se damunt, abra\u00e7ant-lo.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3n moltes les hist\u00f2ries que he viscut al nostre Hospital. Algunes m’han fet riure, altres m’han entristit, per\u00f2 totes elles m’han fet reflexionar i aprendre. El que va passar amb la Sra. de Gris \u00e9s molt dif\u00edcil d’oblidar. Va succeir al Servei d’Urg\u00e8ncies. La sala d’espera era plena, nom\u00e9s quedava una cadira lliure, al final. … Continua llegint \u00ab#RelatsCentenariHGG: La senyora de gris\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1435,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[301],"tags":[316,299,203,305,307],"class_list":["post-1434","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-relats-del-centenari-de-ledifici-historic","tag-anecdota","tag-centenari","tag-granollers","tag-hgg","tag-relats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1434"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1434"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1436,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1434\/revisions\/1436"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1435"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}