“Amb les donacions hem constatat que la gent estima l’Hospital General de Granollers, que és el seu hospital”

Aquests testimonis volen posar de manifest les vivències en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pandèmia que ha provocat la Covid-19. Un recull perquè no quedin en l’oblit els testimonis directes d’una situació que ho ha trasbalsat tot.


D’esquerra a dreta: Carolina Ondoño, Judit Albalat i Minerva Bogallo

Judit Albalat, Carolina Ondoño i Minerva Bogallo

Administratives de Gestió de Clients Privats. Durant la primera onada de la pandèmia van formar part de l’equip que va organitzar els donatius, el voluntariat i la gestió de l’hotel-hospital


La pandèmia causada per l’expansió del coronavirus SARS-CoV-2 va arribar de forma inesperada el març de 2020. La primera onada d’aquesta crisi sanitària va portar la institució a una transformació global per poder donar resposta a les noves necessitats assistencials. En paral·lel, destaca la tasca i esforç dels professionals no assistencials, com els serveis administratius, de neteja o infraestructures, que van tenir també un paper fonamental en aquest treball en equip. Dins de l’hospital, els professionals han descobert capacitats, nous rols i un potencial d’organització sense precedents.

“El divendres 13 de març acabava la nostra jornada i a la tarda semblava que s’acabés el món, tot va anar de pressa” recorda la Judit. Un cop tancada la seva tasca a la gestió de clients privats, es van posar al servei de l’hospital per cancel·lar activitat no urgent i per ajudar en allò que es pogués necessitar. “Vam començar a donar suport a la gestió de donatius i de voluntariat. A tothom que se’ls hi anul·lava la visita (perquè es podia anul·lar) ho entenia, ningú s’enfadava i inclús et donaven les gràcies. Va ser molta feina i ens ho van agrair, sabíem que estàvem fent el que s’havia de fer i et senties bé amb tu mateixa”.

El dimarts 17 ja tenien quasi enllestida la seva feina de cancel·lar visites trucant als pacients, i a la Minerva la van traslladar a Compres, on només arribar li van dir “no tenim material” i que calia demanar-ne a les empreses i que ens enviessin el que tinguessin. “Vaig entrar a  Google i pensant en quines empreses podien tenir material sanitari, vaig buscar els contactes i començar a trucar a tot el Vallès Oriental. Quan trucaves per telèfon i deies que eres de l’Hospital General de Granollers i necessitem material sanitari tothom et deia ‘SÍ’, i se’t posava la pell de gallina. També rebíem molts ànims amb aquelles trucades, i se’t saltaven les llàgrimes moltes vegades”.

El bus de KH7 que es va habilitar per centralitzar les donacions que arribaven a l’Hospital

A la setmana, es va habilitar un número per gestionar les donacions, i es van començar a rebre centenars de donacions, tant d’empreses com de particulars: “era molt emocionant, no podia desconnectar el telèfon! Veure tota aquella xarxa t’emocionava” recorda la Judit, i la Minerva afegeix: “es va córrer la veu de què necessitàvem material i les donacions no paraven d’arribar i al cap d’uns dies vam posar el bus de KH7 per centralitzar les recollides. Va començar un col·lapse de trucades de particulars, botigues petites, autònoms… tothom volia ajudar!”. Coincideixen que els primers dies van ser d’impactes i emocionants constants.

La Minerva rebent donacions a l’entrada del centre

Era tant el material que rebia l’hospital, que en uns dies el magatzem es va col·lapsar. La Minerva aprofita per ressaltar la tasca del Santi i tot el seu equip, que el van organitzar en temps rècord. “Arribava moltíssim material, pensaves que això els podia anar bé als meus companys que atenien a pacients Covid i ho agafaves. Tot el que fes falta era benvingut!”. No deixaven escapar ni una trucada, perquè sabien que rere de cada trucada hi havia una donació de material que els seus companys podien necessitar. “La gent va ser extremadament solidària, des de la gran empresa com Ikea o Pastas Gallo, per posar un exemple, al petit autònom d’estètica que et donava la seva caixa de mascaretes, o algú que passava per davant i et portava l’impermeable dels seus fills, per si podia servir… et donaven tot” explica la Minerva.

També estaven en contacte amb els ajuntaments que diàriament organitzaven quin material necessitava el centre i coordinaven els grups de cosidores de cada localitat per fer arribar el material, ja fossin davantals o mascaretes. Els agents cívics i la policia local  també van ser de gran suport: ajudaven que la gent no hagués de sortir de casa a fer les donacions, les centralitzaven i ho feien arribar a l’Hospital. Destaquen el paper de l’Anna Pareja, infermera del nostre centre, que va coordinar tots els grups de cosidores i va facilitar tutorials perquè ja fossin grups o particulars, poguessin fer el material que es necessitava per protegir als companys assistencials. “I després que la gent donés tot el que era necessari i les empreses tot el que van poder, vam arribar els agraïments als treballadors per l’esforç que s’estava duent a terme: les pizzes, els xuixos, els xurros, les flors, cremes per la cara i les mans…”, recorda la Minerva.

L’equip de voluntaris amb el Josep Maria Fernández (a l’esquerra), cap d’atenció sanitària privada que, durant la crisi de la Covid-19, va estar coordinant les donacions, els voluntaris i l’hotel-hospital

La Minerva estava a donacions i la Carol es va encarregar de coordinar els voluntaris: “la gent s’oferia amb la seva experiència. Infermeres o metges que estaven estudiant, associacions de veïns, constructors, gent de l’obra… vam muntar un equip per muntar l’hotel-hospital”. I s’emociona en recordar una anècdota: “a banda de l’allau de gent per web i telèfon, no tothom va poder col·laborar en la mida que va voler perquè eren moltíssims. Em va emocionar un correu d’un nen de catorze anys, l’edat del meu fill, que entenia que fos petit, però que estava disposat a ajudar-nos en el que fos possible. Increïble!”.

La primera setmana d’abril, en el marc de les mesures per a la prevenció i el control de la infecció per la Covid, es va posar en marxa l’Hotel B&B de Les Franqueses del Vallès com un equipament sanitari addicional als espais que té disponibles l’hospital. Disposava de 80 habitacions individuals per a pacients amb perfil d’hospitalització a domicili que no puguin estar a casa per no complir els criteris socials necessaris. Aquest dispositiu es va muntar des de 0 i va suposar desallotjar un hotel amb voluntaris i professionals del centre, “espectacular la feina dels companys de Manteniment!” recorden.

S’encarregaven cada dia de les admissions i les altres, de passar informació diària al CatSalut de les PCR… “Per mi l’hotel era com una família: el metge, infermera, personal de la neteja, seguretat administratius… estàvem molt units!” recorda la Judit. Una de les tasques de l’equip era portar les FFP2 i portar un control a qui li donaven i quin dia “els havien de donar una setmana, s’havien d’anar racionant” diu la Carol, “els pacients que estaven a l’hotel estaven ingressats dues o tres setmanes, sense poder veure a ningú. Els familiars venien fins a la porta amb menjar, roba neta i tu havies d’anar amb guants i posar-ho a una bossa i pujar-ho a l’habitació. El malalt et tornava els tapers o la roba bruta, i tu li baixaves al familiar perquè li rentés” explica. “La Dra. Rodríguez que estava a l’hotel ens va explicar molt bé com havíem de fer la nostra feina i protegir-nos amb brides i bosses d’escombraries, i aquí estem, totes estem bé!” afegeix la Judit.

Carles Munzón i Judit Albalat, a l’esquerra de la imatge, amb companyes de l’equip de l’hostel-hospital i la pissarra amb les altes

De l’hotel també recorden la pissarra de l’entrada, s’anaven apuntant les altes: “era molt emocionant quan baixava el pacient i el familiar l’esperava a la porta!” recorda la Judit. I moltíssimes anècdotes, que quedaran amb un somriure per al record: “recordo un senyor que venia a portar els diumenges xurros amb xocolata a un familiar, i també ens va portar a nosaltres” explica la Carol; la Judit recorda la imatge de l’alta d’un pacient un dia a la tarda que plovia molt. “El taxi va arribar, nosaltres li vam oferir el paraigües, però ell es va posar sota la pluja amb els braços oberts sentint que estava viu i era lliure!”. Totes, però, coincideixen en el bon record que tenen d’aquella etapa, de la unió que vam fer entre companys, infermeria, metges, neteja, seguretat, restauració… senten que van fer equip. I no es volen deixar de citar el paper d’un company administratiu, en Carles Munzón, que “va anar amb el cotxe amunt i avall per entregar medicació als pacients que ho necessitaven”.

Dies estranys d’impactats carrers buits, sortir tard i saber que eren les 20 h pels aplaudiments i d’estar molt a prop del malalt Covid, i això generava pors, sobretot per les seves famílies. Quan arribaven a casa es treien tota la roba i anaven directes a la dutxa. “Teníem els nens a casa. En aquell moment de la dutxa molt cop era el moment en què t’aturaves en dies vertiginosos, i et senties marejada de la tensió acumulada” explica la Carol, i “la sensació de no poder-te relacionar o poder-te abraçar, veure els teus pares… les videotrucades no són el mateix, aquesta part ha estat molt dura”. Dies que quedaran marcats a la retina, també amb imatges dures, però reals: “feia por veure els ascensors marcats com a “Covid” però a vegades, quan estava al moll per recepcionar material, veia com traslladen els èxitus. Això també era la pandèmia, la gent que ens ha deixat i veure-ho en primera persona era una bufetada de realitat brutal” afegeix la Minerva.

Cinc onades després, la Judit veu el futur amb optimisme “continuarà, però ho afrontarem amb coneixement”, la Carol considera que hem guanyat en experiència i sabrem entomar-ho, però creu que “ens agafarà igual de cop i volta”. Per la Minerva sigui aquesta pandèmia o un altre, ”comptarem amb l’avantatge de material, normativa i circuits establerts”.


3 frases

“Una experiència vertiginosa però emocionant. Tinc clar que la gent estima l’Hospital, que és el seu hospital”, Judit.

“Una feina molt gratificant veure com va sortir la part bona de les persones i les empreses”, Minerva.

“Vam deixar de fer tot el que fèiem aquí i vam fer coses noves que no ens imaginàvem i vam aprendre, però que també ens van omplir, hem treballat amb gent que no coneixíem i amb qui ara mantenim el contacte” Carol.


Relats anteriors:

Tanquem aquest cicle de relats i seguim en la pandèmia. Malgrat que la situació és complexa i el futur incert, afrontem el futur amb més coneixement, recursos i planificació. L’Hospital General de Granollers segueix el Pla de Contingència on es coordinen els diferents dispositius per poder oferir la millor atenció assistencial a les nostres usuàries i usuaris.

 

By |2021-11-03T13:50:11+00:00novembre 2nd, 2021|General, Relats en temps de Covid|Comentaris tancats a Relats en temps de Covid: nous rols dels administratius sanitaris