“La Covid ha visibilitzat la feina de neteja, s’ha vist que fem una tasca essencial”

Aquests testimonis volen posar de manifest les vivències en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pandèmia que ha provocat la Covid-19. Un recull perquè no quedin en l’oblit els testimonis directes d’una situació que ho ha trasbalsat tot.

Relats en temps de Covid: Terelu RodríguezTERELU RODRIGUEZ

Membre de l’equip de neteja de l’hospital des de fa més de vint anys. Estava a la 3a planta a Maternitat i ara treballa a la sala de parts

En primera línia de la lluita contra el coronavirus, el personal assistencial de l’hospital ha jugat un paper decisiu. Però no només metges i infermeres, també el personal administratiu i, sobretot, el de neteja: les netejadores són les que esborren el rastre del virus per evitar la seva propagació.

La Terelu fa més de dues dècades que treballa al nostre centre, on sempre s’ha sentit “molt estimada i respectada i això ho he valorat moltíssim”. No obstant això, estant dia rere dia a peu de canó considera que amb la Covid, la seva tasca “ha guanyat importància”. Una experiència que l’ha ajudat a créixer “hem desinfectat perquè ningú es contaminés, ens hem sentit importants”, però que també ha estat molt dura: “marxaves un dia a la tarda i entraves l’endemà i tota la planta era de pacients Covid. La meva planta de maternitat es va transformar en un espai per a pacients semicrítics… va ser molt impactant”.

La majoria de l’equip amb el qual treballa habitualment es va traslladar a la Mútua del Carme (a finals de març l’hospital va començar a prestar l’assistència als parts a aquesta clínica privada) pel que va haver de treballar amb altres professionals, “també meravellós! Va ser un xoc, però de seguida vaig sentir que m’havia d’activar i donar tot el que pogués i més, perquè no és cosa de metges, infermeres o neteja, he sentit que era una cosa d’equip, de tots a una. Ens hem sentit un conjunt en la lluita contra la Covid”.

Malgrat la manca de material dels primers dies de la primera onada, mai li ha faltat res per protegir-se: “al contrari, inclús m’han cedit bates blaves quan algunes infermeres en tenien per diversos dies, perquè entrés a netejar l’habitació. No m’ha faltat una mascareta… Tinc bones paraules per totes les persones amb les quals he treballat”.

No només ha estat haver-se de vestir “com si anessis a l’espai, de la primera onada recordo el contacte amb el pacient. Tu entraves a netejar i te’ls trobaves, moltes vegades desitjant poder saludar a algú… jo els preguntava com es trobaven, si els veia que estaven millor els hi deia… ha estat una experiència que m’ha fet sentir molt bé”.

Els primers dies quasi plorava, nerviosa per no saber si havia repassat o no la maneta de la porta de les habitacions, però mai ha sentit pànic: “entrava a l’habitació amb l’equip de protecció, li he tret el mocador a un pacient amb Covid i no he sentit mai por”.

Recorda que quan algú es moria, obrien la finestra, eren els moments més durs: “en la primera onada, va haver-hi un moment tan crític en què vaig sentir que hauríem de deixar la finestra oberta tot l’any… També quan venia la família a acomiadar-se, aquella por, aquell agafar la mà…”. Amb optimisme també recorda que són molts els pacients als qui s’ha donat d’alta i han marxat cap a casa: “semblarà mentida, però em poso a la planta i et dic el nom de les persones que hi havia ingressades amb la Covid el temps que vaig ser-hi. M’emporto aquesta part maca, d’haver estat amb aquelles persones, haver ajudat a fer que es recuperin una mica. I que em diguessin coses com ‘ahir no vas vindre, et vam trobar a faltar’”.

Quan arribava a casa el primer que feia en travessar la porta era desinfectar calçat i mans i dutxar-se. Al principi sí que estaven preocupats pel desconeixement general que hi havia, però amb el pas de les setmanes “aprens a anar fent vida normal”. Arribava esgotada i no tenia ganes de parlar amb ningú “perquè a la feina has donat més del 100%, i a casa sentia que em queia tot a sobre… em sentia esgotada no només físicament, també emocionalment. Tinc a la mare al poble i em trucava cada dia preocupada, però sempre l’he tranquil·litzat dient-li que no patís per mi, perquè anava ben protegida. La dutxa i la trucada. I de casa a la feina i de la feina a casa… era la nostra rutina… i encara sort que nosaltres podíem sortir!”.

Quan parles amb ella de seguida veus que és una persona forta, sincera, lluitadora i optimista. També sap prendre’s la vida amb bon humor, i bromeja “com estem sempre amb el lleixiu, el bitxo ens té por! Miro al futur amb optimisme, sento que les coses milloraran, i tornarem a ser els que érem abans”.

Per la Terelu, aquest any de pandèmia es resumeix en una paraula: “humanitat”, per com ha vist que les companyes cuidaven al pacient. “Ja no és un tema professional, és l’estima que he vist en el tracte… se’m posa la pell de gallina de recordar-ho. La part dolenta, tots la sabem, la gent meravellosa que s’ha emportat la Covid, tots aquells que no s’han pogut acomiadar de la seva família, els que no han pogut sentir una mà propera”.

“La nostra feina s’ha visibilitzat” explica fent balanç d’aquest últim any. “Amb la Covid la gent ens ha mirat diferent, s’ha adonat que la neteja és també una part important de la gestió d’aquesta malaltia. S’ha vist que fem una feina que també és essencial”. Al final, però, el més important “és fer les coses, cadascú les seves, però fer-les contenta i feliç. Jo treballo a la neteja i em sento molt contenta! No em fa vergonya dir que treballo a la neteja, al contrari, em sento orgullosa! Em sento una part important de l’Hospital”.

Relats en temps de Covid: Terelu Rodriguez

Amb l’equip de la tercera planta


Relats anteriors:

By |2021-05-06T14:58:04+00:00maig 6th, 2021|General, Relats en temps de Covid|Comentaris tancats a Relats en temps de Covid: Terelu Rodríguez