{"id":986,"date":"2021-02-19T11:07:18","date_gmt":"2021-02-19T10:07:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=986"},"modified":"2021-03-01T11:42:22","modified_gmt":"2021-03-01T10:42:22","slug":"relats-en-temps-de-covid-santi-araujo","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/02\/19\/relats-en-temps-de-covid-santi-araujo\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Santi Araujo"},"content":{"rendered":"

\u201cEl meu rol es va difuminar i vaig ser una pe\u00e7a m\u00e9s\u201d<\/strong><\/h1>\n

El 13 de febrer es va complir un any de la primera mort a Espanya d’un malalt per Covid, i el mes vinent tamb\u00e9 far\u00e0 365 dies que l\u2019estat espanyol va decretar l\u2019estat d\u2019alarma, una situaci\u00f3 que ho va canviar tot, un gir inesperat que ha trasbalsat les nostres vides i segueix marcant el nostre dia a dia. Aquests testimonis volen posar de manifest com ho han viscut en primera persona professionals del nostre centre.\u00a0<\/strong>El coordinador del magatzem de l\u2019Hospital General de Granollers reflexiona sobre el seu treball i agraeix als seus companys l’esfor\u00e7 realitzat.<\/strong><\/h3>\n

***<\/strong><\/p>\n

\"\"SANTI ARAUJO
\nResponsable del magatzem<\/strong><\/p>\n

En Santi coordina l\u2019equip de magatzem que proveeix materials per a tot l\u2019hospital, una art\u00e8ria clau \u2013i quasi invisible- perqu\u00e8 tot funcioni. Quan va arribar la Covid ho va trasbalsar tot. Es va haver de modificar tot l\u2019hospital, els protocols, el sistema log\u00edstic, de sobte tot va canviar, els primers dies que tot va esclatar no arribava material per entregar: \u201cels prove\u00efdors no servien i nosaltres hav\u00edem de dir directament que no a les persones que ens deman\u00e0vem els Equips de Protecci\u00f3 Individual (EPI). I aquesta c\u00e0rrega se l\u2019emport\u00e0vem els companys i nosaltres tamb\u00e9, va ser molt dur\u201d.<\/p>\n

\u201cVeies que realment hi havia molta gent remant en una mateixa direcci\u00f3 i aix\u00f2 et donava forces per seguir endavant\u201d<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

I llavors van comen\u00e7ar a arribar les donacions. D\u2019empreses, particulars, la xarxa de costura que es va crear per bates plastificades \u201ctot all\u00f2 va ser impressionant. Vam passar d\u2019un magatzem -on estem ubicats- a tenir-ne quatre distribu\u00efts per tot l\u2019hospital, buscant espais on vam poder. Tot aix\u00f2 va exigir un sobreesfor\u00e7 molt gran, entregar un 200% i vaig descobrir coses de la gent que treballa amb mi que em va emocionar molt. El meu equip va ser conscient de la situaci\u00f3 que hi havia i es van oferir cont\u00ednuament a fer-ne m\u00e9s hores si calia, van fer molt\u00edssimes hores extres, incl\u00fas en caps de setmana\u201d. Endre\u00e7ar les m\u00e9s de 1.700 donacions que van arribar a l\u2019hospital va suposar un esfor\u00e7 afegit i \u201cmolt\u00edssim estr\u00e8s\u201d per\u00f2 tamb\u00e9 veure \u201cpossible soluci\u00f3\u201d als problemes de desprove\u00efment. Segons explica en Santi, \u201ctenies la sensaci\u00f3 de marxar a casa cada dia amb res acabat i aix\u00f2 \u00e9s molt dur. Saber que hi ha gent en primera l\u00ednia que li has de donar un servei, perqu\u00e8 al final la nostra tasca \u00e9s donar servei, i veure que no arrib\u00e0vem… aquell dolor se t\u2019anava acumulant\u201d. Juntament amb aquestes donacions van comen\u00e7ar a arribar cartes d\u2019\u00e0nims per al personal: \u201ctrob\u00e0vem escrits motivadors agraint l\u2019esfor\u00e7: era una alegria per al personal assistencial i de seguida que veiem que pod\u00edem entregar material, veies que al personal li canviava la cara, aix\u00f2 et donava motius per seguir endavant. Veies que realment hi havia molta gent remant en una mateixa direcci\u00f3 i aix\u00f2 et donava forces\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 el que es vivia des de dins, el dia a dia, treballar en equip, va ser un esclat intern. En Santi s\u2019ha sentit en tot moment molt satisfet per com va respondre el seu equip. \u201cVam fer molta pinya. Tota aquesta adversitat al final ens va servir per unir-nos i con\u00e8ixer fins a on podem arribar i les nostres limitacions. Estic molt orgull\u00f3s de l\u2019equip, de com han tirat fins ara i de com segueixen tirant del carro\u201d.<\/p>\n

Tot l\u2019equip ha fet un sobreesfor\u00e7 per adaptar-se a les adversitats, incl\u00f2s en Santi, que a efectes pr\u00e0ctics quasi va aparcar el seu rol de coordinador per ajudar als companys: \u201cjo sabia que tots tiraven, i vaig anar a descarregar palets, camions, repartir material al geri\u00e0tric, gestionar els enviaments de l\u2019hotel, a quedar-me muntant comandes… el meu rol es va difuminar i vaig ser una pe\u00e7a m\u00e9s. S\u00ed que posava ordre quan la situaci\u00f3 ho requeria o es plantejaven dubtes, per\u00f2 volia que veiessin en mi el que ells tamb\u00e9 haurien de donar\u201d.<\/p>\n

\u201cCada divendres a la tarda enviava al meu equip un missatge donant les gr\u00e0cies pel que estaven fent i recordant-los que calia seguir endavant\u201d<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

La motivaci\u00f3 en temps dif\u00edcils va ser el seu repte: \u201cem vaig comprometre i aqu\u00ed tots ho estaven i jo sentia que havia de ser un m\u00e9s, i motivar-los i emp\u00e8nyer. Recordo la imatge de l\u2019Isaac a sobre d\u2019unes caixes, estirat perqu\u00e8 no podia m\u00e9s, perqu\u00e8 tenia l\u2019esquena rebentada, i li donava les gr\u00e0cies perqu\u00e8 sabia que aquell dia ho havia donat tot, molt i m\u00e9s\u201d. \u201cCada divendres a la tarda enviava al meu equip, en el grup de WhatsApp que tenim, un missatge donant les gr\u00e0cies pel que estaven fent, recordant algun moment concret del qu\u00e8 havia passat durant la setmana, i recordant-los que calia seguir endavant, que hi hauria un moment on tot tornaria a la normalitat\u201d.<\/p>\n

\"\"El magatzem va passar de comptar amb un equip de vuit persones a ser-ne catorze, comptant amb auxiliars d\u2019infermeria que els van ajudar a fer l\u2019entrega dels EPI a planta quan van anar arribant, i voluntaris que es van apuntar desinteressadament a ajudar en tot all\u00f2 que fos possible. \u201cVaig comen\u00e7ar com a mosso aqu\u00ed, i s\u00e9 com funciona aix\u00f2, per\u00f2 m\u2019he trobat amb moltes situacions noves. De sobte tenir voluntaris, gent que venia de forma altruista ajudar-te a portar carros, endre\u00e7ar el material, portar-lo fins al geri\u00e0tric, el nou hotel hospital o l\u2019espai habilitat de sala de parts a la m\u00fatua del centre de Granollers… treballes amb un equip amb qui que et coneixes, i de sobre treballes amb noves persones que v\u00e9nen a ajudar i que als que vols mostrar-te agra\u00eft i no posar-los en cap comprom\u00eds\u201d.<\/p>\n

La Covid tamb\u00e9 ens ha ensenyat moltes coses, sobretot la fragilitat que ens envolta: \u201csembla que nom\u00e9s tenim por de les coses que veiem i al final ha arribat una cosa tan petita capa\u00e7 de canviar la nostra forma de viure, d\u2019interactuar, de treballar. \u00c9s incre\u00efble com una cosa no veiem, que no podem tocar, que sembla que no existeixi… pugui canviar la nostra vida i el nostre futur\u201d. I tamb\u00e9 ens ha deixat un grapat d\u2019imatges, algunes ens marcaran per sempre. \u201cRecordo entrar a treballar i veure als treballadors del dip\u00f2sit de cad\u00e0vers traient els cossos. Aquell dia vaig arribar a casa amb imatge gravada, no vaig dormir i vaig acabar plorant, em va entrar el p\u00e0nic. \u00c9s una imatge dura, per\u00f2 \u00e9s la realitat que hem viscut\u201d.<\/p>\n

En la part personal tamb\u00e9 ha estat un xoc molt gran. \u201cCom la majoria de gent, ning\u00fa s\u2019ho esperava, i de la nit al dia tot va esclatar i vam assumir canvis molt importants. Tot va canviar. A casa, intentar mantenir una quotidianitat i normalitat davant el nostre fill. Hem arribat a l\u00edmits de nerviosisme, de no saber cap a on anar, perqu\u00e8 al principi no hi havia molta informaci\u00f3. De veure com el teu entorn canvia, et comences a preocupar per gent del teu entorn amb qui no tens contacte, i m\u00e9s tenint a la fam\u00edlia 1.300 quil\u00f2metres d\u2019aqu\u00ed, va ser dif\u00edcil. He tingut sort d\u2019haver tingut un gran suport de la meva fam\u00edlia\u201d.<\/p>\n

Si hagu\u00e9s de triar una paraula, seria orgull:<\/em> \u201cells ho saben: m\u2019he sentit molt orgull\u00f3s de com s\u2019ha portat el meu equip. De com ho han portat i ho estan portant, i a vegades no es veu reflectit el que aqu\u00ed passa a altres nivells de l\u2019hospital. Hem rebut un gran suport de Direcci\u00f3 Econ\u00f2mica, de Compres i del personal assistencial que ens va assessorar aqu\u00ed per saber com tractar els materials. Tamb\u00e9 sento orgull de formar part de tot aix\u00f2, de saber que estic formant part de la lluita a escala global, s\u00e9 que em sentir\u00e9 realitzat per tot el que he pogut aportar\u201d.<\/p>\n

I per acabar, un missatge: \u201cEspero que la gent no normalitzi aquesta situaci\u00f3, perqu\u00e8 encara estem com estem, els n\u00fameros s\u00f3n reals\u201d.<\/p>\n

\"L\u2019equip

L\u2019equip que treballa al magatzem de l\u2019hospital<\/p><\/div>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cEl meu rol es va difuminar i vaig ser una pe\u00e7a m\u00e9s\u201d El 13 de febrer es va complir un any de la primera mort a Espanya d’un malalt per Covid, i el mes vinent tamb\u00e9 far\u00e0 365 dies que l\u2019estat espanyol va decretar l\u2019estat d\u2019alarma, una situaci\u00f3 que ho va canviar tot, un gir […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":991,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[1,244],"tags":[237,26,15,238,241,240,239],"class_list":["post-986","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-relats-en-temps-de-covid","tag-covid","tag-hospital-de-granollers","tag-hospital-general-de-granollers","tag-magatzem","tag-magatzem-i-logistica-hospitalaria","tag-relats-en-temps-de-covid","tag-santi-araujo"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/986","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=986"}],"version-history":[{"count":11,"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/986\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":999,"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/986\/revisions\/999"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/991"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=986"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=986"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=986"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}