{"id":1269,"date":"2021-11-02T09:41:36","date_gmt":"2021-11-02T08:41:36","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1269"},"modified":"2021-11-03T13:50:11","modified_gmt":"2021-11-03T12:50:11","slug":"relats-en-temps-de-covid-nous-rols-dels-administratius-sanitaris","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/11\/02\/relats-en-temps-de-covid-nous-rols-dels-administratius-sanitaris\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: nous rols dels administratius sanitaris"},"content":{"rendered":"

\u201cAmb les donacions hem constatat que la gent estima l\u2019Hospital General de Granollers, que \u00e9s el seu hospital\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n
\n
\"\"
D\u2019esquerra a dreta: Carolina Ondo\u00f1o, Judit Albalat i Minerva Bogallo<\/figcaption><\/figure>\n

Judit Albalat, Carolina Ondo\u00f1o i Minerva Bogallo <\/strong><\/p>\n

Administratives de Gesti\u00f3 de Clients Privats. Durant la primera onada de la pand\u00e8mia van formar part de l\u2019equip que va organitzar els donatius, el voluntariat i la gesti\u00f3 de l\u2019hotel-hospital<\/p>\n

\n

La pand\u00e8mia causada per l\u2019expansi\u00f3 del coronavirus SARS-CoV-2 va arribar de forma inesperada el mar\u00e7 de 2020. La primera onada d\u2019aquesta crisi sanit\u00e0ria va portar la instituci\u00f3 a una transformaci\u00f3 global per poder donar resposta a les noves necessitats assistencials. En paral\u00b7lel, destaca la tasca i esfor\u00e7 dels professionals no assistencials, com els serveis administratius, de neteja o infraestructures, que van tenir tamb\u00e9 un paper fonamental en aquest treball en equip. Dins de l\u2019hospital, els professionals han descobert capacitats, nous rols i un potencial d’organitzaci\u00f3 sense precedents.<\/strong><\/p>\n

\u201cEl divendres 13 de mar\u00e7 acabava la nostra jornada i a la tarda semblava que s\u2019acab\u00e9s el m\u00f3n, tot va anar de pressa\u201d recorda la Judit. Un cop tancada la seva tasca a la gesti\u00f3 de clients privats, es van posar al servei de l\u2019hospital per cancel\u00b7lar activitat no urgent i per ajudar en all\u00f2 que es pogu\u00e9s necessitar. \u201cVam comen\u00e7ar a donar suport a la gesti\u00f3 de donatius i de voluntariat. A tothom que se\u2019ls hi anul\u00b7lava la visita (perqu\u00e8 es podia anul\u00b7lar) ho entenia, ning\u00fa s\u2019enfadava i incl\u00fas et donaven les gr\u00e0cies. Va ser molta feina i ens ho van agrair, sab\u00edem que est\u00e0vem fent el que s\u2019havia de fer i et senties b\u00e9 amb tu mateixa\u201d.<\/p>\n

El dimarts 17 ja tenien quasi enllestida la seva feina de cancel\u00b7lar visites trucant als pacients, i a la Minerva la van traslladar a Compres, on nom\u00e9s arribar li van dir \u201cno tenim material\u201d i que calia demanar-ne a les empreses i que ens enviessin el que tinguessin. \u201cVaig entrar a\u00a0 Google i pensant en quines empreses podien tenir material sanitari, vaig buscar els contactes i comen\u00e7ar a trucar a tot el Vall\u00e8s Oriental. Quan trucaves per tel\u00e8fon i deies que eres de l\u2019Hospital General de Granollers i necessitem material sanitari tothom et deia \u2018S\u00cd\u2019, i se\u2019t posava la pell de gallina. Tamb\u00e9 reb\u00edem molts \u00e0nims amb aquelles trucades, i se\u2019t saltaven les ll\u00e0grimes moltes vegades\u201d.<\/p>\n

\"\"
El bus de KH7 que es va habilitar per centralitzar les donacions que arribaven a l’Hospital<\/figcaption><\/figure>\n

A la setmana, es va habilitar un n\u00famero per gestionar les donacions, i es van comen\u00e7ar a rebre centenars de donacions, tant d\u2019empreses com de particulars: \u201cera molt emocionant, no podia desconnectar el tel\u00e8fon! Veure tota aquella xarxa t\u2019emocionava\u201d recorda la Judit, i la Minerva afegeix: \u201ces va c\u00f3rrer la veu de qu\u00e8 necessit\u00e0vem material i les donacions no paraven d\u2019arribar i al cap d\u2019uns dies vam posar el bus de KH7 per centralitzar les recollides. Va comen\u00e7ar un col\u00b7lapse de trucades de particulars, botigues petites, aut\u00f2noms… tothom volia ajudar!\u201d. Coincideixen que els primers dies van ser d\u2019impactes i emocionants constants.<\/p>\n

\"\"
La Minerva rebent donacions a l’entrada del centre<\/figcaption><\/figure>\n

Era tant el material que rebia l\u2019hospital, que en uns dies el magatzem es va col\u00b7lapsar. La Minerva aprofita per ressaltar la tasca del Santi i tot el seu equip<\/a><\/strong>, que el van organitzar en temps r\u00e8cord. \u201cArribava molt\u00edssim material, pensaves que aix\u00f2 els podia anar b\u00e9 als meus companys que atenien a pacients Covid i ho agafaves. Tot el que fes falta era benvingut!\u201d. No deixaven escapar ni una trucada, perqu\u00e8 sabien que rere de cada trucada hi havia una donaci\u00f3 de material que els seus companys podien necessitar. \u201cLa gent va ser extremadament solid\u00e0ria, des de la gran empresa com Ikea o Pastas Gallo, per posar un exemple, al petit aut\u00f2nom d\u2019est\u00e8tica que et donava la seva caixa de mascaretes, o alg\u00fa que passava per davant i et portava l\u2019impermeable dels seus fills, per si podia servir… et donaven tot\u201d explica la Minerva.<\/p>\n

Tamb\u00e9 estaven en contacte amb els ajuntaments que di\u00e0riament organitzaven quin material necessitava el centre i coordinaven els grups de cosidores de cada localitat per fer arribar el material, ja fossin davantals o mascaretes. Els agents c\u00edvics i la policia local\u00a0 tamb\u00e9 van ser de gran suport: ajudaven que la gent no hagu\u00e9s de sortir de casa a fer les donacions, les centralitzaven i ho feien arribar a l\u2019Hospital. Destaquen el paper de l\u2019Anna Pareja, infermera del nostre centre, que va coordinar tots els grups de cosidores i va facilitar tutorials<\/a> <\/strong>perqu\u00e8 ja fossin grups o particulars, poguessin fer el material que es necessitava per protegir als companys assistencials. \u201cI despr\u00e9s que la gent don\u00e9s tot el que era necessari i les empreses tot el que van poder, vam arribar els agra\u00efments als treballadors per l\u2019esfor\u00e7 que s\u2019estava duent a terme: les pizzes, els xuixos, els xurros, les flors, cremes per la cara i les mans…\u201d, recorda la Minerva.<\/p>\n

\"\"
L’equip de voluntaris amb el Josep Maria Fern\u00e1ndez (a l’esquerra), cap d\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria privada que, durant la crisi de la Covid-19, va estar coordinant les donacions, els voluntaris i l\u2019hotel-hospital<\/figcaption><\/figure>\n

La Minerva estava a donacions i la Carol es va encarregar de coordinar els voluntaris: \u201cla gent s\u2019oferia amb la seva experi\u00e8ncia. Infermeres o metges que estaven estudiant, associacions de ve\u00efns, constructors, gent de l\u2019obra… vam muntar un equip per muntar l\u2019hotel-hospital\u201d. I s\u2019emociona en recordar una an\u00e8cdota: \u201ca banda de l\u2019allau de gent per web i tel\u00e8fon, no tothom va poder col\u00b7laborar en la mida que va voler perqu\u00e8 eren molt\u00edssims. Em va emocionar un correu d\u2019un nen de catorze anys, l\u2019edat del meu fill, que entenia que fos petit, per\u00f2 que estava disposat a ajudar-nos en el que fos possible. Incre\u00efble!\u201d.<\/p>\n

La primera setmana d\u2019abril, en el marc de les mesures per a la prevenci\u00f3 i el control de la infecci\u00f3 per la Covid, es va posar en marxa l\u2019Hotel B&B de Les Franqueses del Vall\u00e8s com un equipament sanitari addicional als espais que t\u00e9 disponibles l\u2019hospital. Disposava de 80 habitacions individuals per a pacients amb perfil d\u2019hospitalitzaci\u00f3 a domicili que no puguin estar a casa per no complir els criteris socials necessaris. Aquest dispositiu es va muntar des de 0 i va suposar desallotjar un hotel amb voluntaris i professionals del centre, \u201cespectacular la feina dels companys de Manteniment!\u201d recorden.<\/strong><\/p>\n

S\u2019encarregaven cada dia de les admissions i les altres, de passar informaci\u00f3 di\u00e0ria al CatSalut de les PCR… \u201cPer mi l\u2019hotel era com una fam\u00edlia: el metge, infermera, personal de la neteja, seguretat administratius… est\u00e0vem molt units!\u201d recorda la Judit. Una de les tasques de l\u2019equip era portar les FFP2 i portar un control a qui li donaven i quin dia \u201cels havien de donar una setmana, s\u2019havien d\u2019anar racionant\u201d diu la Carol, \u201cels pacients que estaven a l\u2019hotel estaven ingressats dues o tres setmanes, sense poder veure a ning\u00fa. Els familiars venien fins a la porta amb menjar, roba neta i tu havies d\u2019anar amb guants i posar-ho a una bossa i pujar-ho a l\u2019habitaci\u00f3. El malalt et tornava els tapers o la roba bruta, i tu li baixaves al familiar perqu\u00e8 li rent\u00e9s\u201d explica. \u201cLa Dra. Rodr\u00edguez que estava a l\u2019hotel ens va explicar molt b\u00e9 com hav\u00edem de fer la nostra feina i protegir-nos amb brides i bosses d\u2019escombraries, i aqu\u00ed estem, totes estem b\u00e9!\u201d afegeix la Judit.<\/p>\n

\"\"
Carles Munz\u00f3n i Judit Albalat, a l’esquerra de la imatge, amb companyes de l’equip de l’hostel-hospital i la pissarra amb les altes<\/figcaption><\/figure>\n

De l\u2019hotel tamb\u00e9 recorden la pissarra de l\u2019entrada, s\u2019anaven apuntant les altes: \u201cera molt emocionant quan baixava el pacient i el familiar l\u2019esperava a la porta!\u201d recorda la Judit. I molt\u00edssimes an\u00e8cdotes, que quedaran amb un somriure per al record: \u201crecordo un senyor que venia a portar els diumenges xurros amb xocolata a un familiar, i tamb\u00e9 ens va portar a nosaltres\u201d explica la Carol; la Judit recorda la imatge de l\u2019alta d\u2019un pacient un dia a la tarda que plovia molt. \u201cEl taxi va arribar, nosaltres li vam oferir el paraig\u00fces, per\u00f2 ell es va posar sota la pluja amb els bra\u00e7os oberts sentint que estava viu i era lliure!\u201d. Totes, per\u00f2, coincideixen en el bon record que tenen d\u2019aquella etapa, de la uni\u00f3 que vam fer entre companys, infermeria, metges, neteja, seguretat, restauraci\u00f3… senten que van fer equip. I no es volen deixar de citar el paper d\u2019un company administratiu, en Carles Munz\u00f3n, que \u201cva anar amb el cotxe amunt i avall per entregar medicaci\u00f3 als pacients que ho necessitaven\u201d.<\/strong><\/p>\n

Dies estranys d\u2019impactats carrers buits, sortir tard i saber que eren les 20 h pels aplaudiments i d\u2019estar molt a prop del malalt Covid, i aix\u00f2 generava pors, sobretot per les seves fam\u00edlies. Quan arribaven a casa es treien tota la roba i anaven directes a la dutxa. \u201cTen\u00edem els nens a casa. En aquell moment de la dutxa molt cop era el moment en qu\u00e8 t\u2019aturaves en dies vertiginosos, i et senties marejada de la tensi\u00f3 acumulada\u201d explica la Carol, i \u201cla sensaci\u00f3 de no poder-te relacionar o poder-te abra\u00e7ar, veure els teus pares… les videotrucades no s\u00f3n el mateix, aquesta part ha estat molt dura\u201d. Dies que quedaran marcats a la retina, tamb\u00e9 amb imatges dures, per\u00f2 reals: \u201cfeia por veure els ascensors marcats com a \u201cCovid\u201d per\u00f2 a vegades, quan estava al moll per recepcionar material, veia com traslladen els \u00e8xitus. Aix\u00f2 tamb\u00e9 era la pand\u00e8mia, la gent que ens ha deixat i veure-ho en primera persona era una bufetada de realitat brutal\u201d afegeix la Minerva.<\/p>\n

Cinc onades despr\u00e9s, la Judit veu el futur amb optimisme \u201ccontinuar\u00e0, per\u00f2 ho afrontarem amb coneixement\u201d, la Carol considera que hem guanyat en experi\u00e8ncia i sabrem entomar-ho, per\u00f2 creu que \u201cens agafar\u00e0 igual de cop i volta\u201d. Per la Minerva sigui aquesta pand\u00e8mia o un altre, \u201dcomptarem amb l\u2019avantatge de material, normativa i circuits establerts\u201d.<\/p>\n

\n

3 frases<\/strong><\/p>\n

\u201cUna experi\u00e8ncia vertiginosa per\u00f2 emocionant. Tinc clar que la gent estima l\u2019Hospital, que \u00e9s el seu hospital\u201d, Judit.<\/p>\n

\u201cUna feina molt gratificant veure com va sortir la part bona de les persones i les empreses\u201d, Minerva.<\/p>\n

\u201cVam deixar de fer tot el que f\u00e8iem aqu\u00ed i vam fer coses noves que no ens imagin\u00e0vem i vam aprendre, per\u00f2 que tamb\u00e9 ens van omplir, hem treballat amb gent que no coneix\u00edem i amb qui ara mantenim el contacte\u201d Carol.<\/p>\n

\n

Relats anteriors:<\/strong><\/p>\n