{"id":1250,"date":"2021-10-26T09:08:40","date_gmt":"2021-10-26T08:08:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1250"},"modified":"2021-10-26T12:58:24","modified_gmt":"2021-10-26T11:58:24","slug":"relats-en-temps-de-covid-inma-castillo-i-julia-tarrega-pneumologia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/10\/26\/relats-en-temps-de-covid-inma-castillo-i-julia-tarrega-pneumologia\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Inma Castillo i J\u00falia T\u00e0rrega"},"content":{"rendered":"

\u201cEl pitjor que li pot passar a un pacient \u00e9s que es quedi sense fisioterapeuta\u201d<\/strong><\/h1>\n
\"relats
La Dra. J\u00falia T\u00e0rrega i Ia fisioterapeuta Inma Castillo<\/figcaption><\/figure>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n
\n

Dra. J\u00falia T\u00e1rrega, metgessa consultora de la Unitat de Pneumologia
\nInma Castillo, fisioterapeuta respirat\u00f2ria<\/p>\n

\n

En la primera onada de la pand\u00e8mia es van registrar 655 pacients COVID al nostre hospital, 120 cr\u00edtics, i es va convertir la planta de Maternoinfantil en una Unitat de Cures Respirat\u00f2ries Intermitges (UCRI) amb 16 llits, que posteriorment es va traslladar a la sisena planta. En la UCRI ingressaven pacients amb pneum\u00f2nia COVID19, amb insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria aguda greu, que precisaven de sistemes de suport ventilatori. <\/strong><\/p>\n

\u201cEs va dur a terme un treball multidisciplinar treballant de costat amb pneum\u00f2legs, infermeres, auxiliars…\u201d explica la Inma, que fa m\u00e9s de vint anys que treballa a l\u2019Hospital. El paper de la fisioter\u00e0pia respirat\u00f2ria ha esdevingut imprescindible a la UCRI, per\u00f2 tamb\u00e9 a l\u2019UCI: all\u00e0 s\u2019encarregaven de l\u2019adaptaci\u00f3 al suport ventilatori, i del control t\u00e8cnic dels ventiladors. A m\u00e9s, aplicaven t\u00e8cniques de treball ventilatori amb dispositius PEEP (Positive End Expiratory Pressure – <\/em>pressi\u00f3 positiva al final de l’espiraci\u00f3) i entrenament del diafragma i pautes d\u2019entrenament cardiorespiratori per optimitzar l\u2019estat funcional del pacient i qualitat de vida. \u201cEl paper del fisioterapeuta respiratori en aquesta pand\u00e8mia ha sigut cabdal. Si no hagu\u00e9s estat per elles no haur\u00edem pogut assumir tota la feina que s\u2019ha assumit extra i amb aquest tipus de pacient\u201d matisa la J\u00falia.<\/p>\n

La pand\u00e8mia va arribar de cop \u201csense avisar, i sense saber qu\u00e8 fer, com i si ho sabr\u00edem fer b\u00e9\u201d recorda la Inma. \u201cHa estat un treball molt intensiu, cada dia amb casos nous, una manera de treballar molt diferent, amb equips de protecci\u00f3 individual (EPIs)… mai havia suat tant amb un vestit!\u201d. Els EPIs les permetien treballar segures, per\u00f2 eren equips que donaven molta calor i que dificultaven la feina. \u201cUna tarda em vaig marejar amb aquella calor\u201d recorda la Inma, \u201cles infermeres em van venir a buscar perqu\u00e8 feia m\u00e9s d\u2019una hora que estava a dins de l\u2019habitaci\u00f3 d\u2019un pacient amb COVID que no s\u2019adaptava al suport ventilatori … se t\u2019entelava tot, era complicat treballar aix\u00ed, per\u00f2 ten\u00edem clar que far\u00edem tot el possible per ajudar aquells pacients\u201d.<\/p>\n

De les primeres setmanes recorden el caos i els canvis constants: \u201cno era anar dia a dia, era anar de cinc minuts en cinc minuts, van ser dies molt ca\u00f2tics. Ens vam trobar amb nous equips, amb professionals provinents de diferents especialitats, que ens vam organitzar per tirar la feina endavant\u201d diu la J\u00falia. Els primers dies no sabien ni tan sols el tractament, els protocols canviaven del mat\u00ed a la tarda. \u201cUn cop entraves a l\u2019Hospital et centraves en la feina, per\u00f2 tenies preocupacions afegides: la fam\u00edlia, la log\u00edstica dels menjars, arribar a fer la compra abans que tanquessin el supermercat…\u201d recorda la J\u00falia.\u00a0 Van deixar de fer el que estaven fent i posar-se a fer \u201cuna cosa nova, que no saps ni on arribar\u00e0s ni com\u201d recorda, \u201camb aquella satisfacci\u00f3 en arribar a casa i constatar que no estava contagiada. Tenia m\u00e9s preocupaci\u00f3 per la gent que m\u2019envoltava que per mi mateixa\u201d.<\/p>\n

\u201cEl Dr. Barbeta, cap de Pneumologia, es va mobilitzar per aconseguir els respiradors, imprescindibles per el tractament d\u2019aquest pacients, i va contactar amb col\u00b7legues italians, que anaven unes setmanes per davant, per dissenyar els protocols de suport respiratori. En la primer onada, vam tenir dos pneum\u00f2logues \u00a0de baixa, i est\u00e0vem les doctores Yolanda Galea, N\u00faria Angrill, jo mateixa i tres fisioterapeutes\u201d recorda la J\u00falia. Van rebre el suport de professionals de Geriatria i Anest\u00e8sia. Estem agra\u00efts perqu\u00e8 malgrat ser tan pocs i l\u2019esfor\u00e7 que ha suposat hem pogut tirar la feina endavant i aix\u00f2 ha repercutit en el maneig dels pacients\u201d.<\/p>\n

Malgrat ser tan pocs i l\u2019esfor\u00e7 que ha suposat hem pogut tirar la feina endavant i aix\u00f2 ha repercutit en el maneig dels pacients (J\u00falia)<\/p><\/blockquote>\n

La Inma s\u2019emociona inevitablement quan li preguntem pels primers dies. \u201cHa sigut molt estressant per\u00f2 tamb\u00e9 molt emocionant. Estic acostumada a poder valorar el pacient, juntament amb els metges, saber qui s\u00f3n. Dels primers quinze dies no recordo els seus noms… anava per les plantes i veia molts pacients, ajustava els aparells de suport ventilatori i en una estona et podien dir que el pacient havia mort o l\u2019havien baixat a l\u2019UCI perqu\u00e8 estava molt greu, va ser molt dur no poder fer el seguiment dels pacients, de saber qui eren, de con\u00e8ixer quines necessitats tenien\u201d.<\/p>\n

Al principi s\u2019enfrontaven a una situaci\u00f3 nova i no sabien si aniria b\u00e9, la Inma estava a disposada a ajudar en el que fos possible, per\u00f2 despr\u00e9s es va veure va ser \u00fatil,\u00a0 vam tirar molta pacients \u00a0endavant i van evitar el col\u00b7lapse de \u00a0la UCI: \u201caix\u00f2 va suposar buscar m\u00e0quines per on fos, trucar a les empreses… Es necessitaven quantitat de ventiladors. Van poder recuperar alguns ventiladors en des\u00fas i finalment no vam tenir problemes de falta d\u2019aparells ni material fungible. Va suposar un log\u00edstica important pels fisioterapeutes respiratoris tenir material sempre preparat i al dia.\u00a0 Veure que pod\u00edem ajudar als pacients et donava esperances\u201d.<\/p>\n

Em sentia molt recolzada per tothom, es va tenir en compte en tot moment el meu criteri (Inma)<\/p><\/blockquote>\n

La Inma tamb\u00e9 es va formar en el tipus de circuits per evitar la dispersi\u00f3 de part\u00edcules i evitar el contagi possible entre els professionals a l\u2019entrar a l\u2019habitaci\u00f3 amb pacients COVID i amb el suport ventilatori. Era un risc alt de contagi. Em quedava hores aprenent i coneixent tots els canvis de materials. He apr\u00e8s molt\u00edssim. El tema a m\u00e9s m\u2019apassionava, i tot el que aprenia ho retenia. Recordo, a les nits a casa, fer protocols d\u2019informaci\u00f3 sobre el funcionament dels ventiladors, canvis de circuits, pautes de tractament de fisio respi pels pacients COVID quan marxaven a casa. Em sentia molt recolzada per tothom, es va tenir en compte en tot moment el meu criteri\u201d.<\/p>\n

\"relats
La Inma d\u00f3na la m\u00e0 a un pacient que at\u00e9n<\/figcaption><\/figure>\n

En la primera onada els pacients estaven molt commoguts: \u201cen veure\u2019t entrar en l\u2019habitaci\u00f3 amb un ventilador s\u2019espantaven molt, per\u00f2\u00a0 tamb\u00e9 es mostraven molt agra\u00efts pel fet de tenir-ne un, perqu\u00e8 aleshores era molt dif\u00edcil poder disposar-ne. M\u2019agafaven la m\u00e0 i em preguntaven si aix\u00f2 els ajudaria. T\u2019agafaven amb tanta for\u00e7a que era impossible no emocionar-se! \u00c9s un sentiment que notes a tot el teu cos. I com a fisioterapeuta \u00e9s gratificant pensar que potser li est\u00e0s salvant la vida en aquell moment, o que potser no l\u2019intubaran o no el sedaran i en unes setmanes podr\u00e0 estar a casa amb la seva fam\u00edlia\u201d.<\/p>\n

La Inma \u00e9s una conjunci\u00f3 equitativa de professionalitat i emoci\u00f3 a flor de pell. Quan els pacients trucaven a les seves fam\u00edlies, alguns per acomiadar-se per \u00faltim cop, ella es protegia sota l\u2019EPI \u201ci sort que el portava i no em veien molt perqu\u00e8 m\u2019emocionava molt\u00edssim! Quan arribava el dia de descans a casa m\u2019enfonsava de pensar en la situaci\u00f3 que est\u00e0vem passant\u201d. Incertesa, cansament f\u00edsic i mental, angoixa, por… \u201cPer\u00f2 tamb\u00e9 ets sents reconfortada quan est\u00e0s amb els pacients. Molts cops no sabies qu\u00e8 dir… nom\u00e9s que tot anir\u00e0 b\u00e9\u201d.<\/p>\n

El seu torn acabava a les 10 de la nit, per\u00f2 molts dies allargava fins a les 12, \u201cquan estava de gu\u00e0rdia me la trobava sovint i l\u2019obligava a marxar a casa!\u201d recorda la J\u00falia. La Inma no portava rellotge en aquella \u00e8poca, recorda que els dies passaven molt de pressa i que sabien que eren les 20 h, pels aplaudiments. Amb el confinament, els seus fills estaven a casa, es tornava els horaris laborals amb el seu marit per estar amb ells i entre l\u2019estr\u00e8s, el caos, la feina afegida (estava de tardes, per\u00f2 als matins tamb\u00e9 treballava, fent seguiment de tot el que succe\u00efa) \u201cem vaig arribar a aprimar 8 quilos!\u201d.<\/p>\n

La J\u00falia tamb\u00e9 recorda que quan arribava a casa no podia dormir, \u201cera impossible desconnectar. F\u00e8iem jornades maratonianes i no tenies ni temps ni forces per fer res m\u00e9s\u201d. Quan la Inma arribava a casa era el moment del \u201cbaix\u00f3\u201d<\/em>, de parlar amb la mare (viu sola) i acabar plorant per la por que tenia la seva mare que es contagi\u00e9s la seva filla, recorda commocionada.<\/p>\n

Ens costar\u00e0 afrontar una nova onada. Aix\u00f2 ha vingut per quedar-se. Sempre estar\u00e0 present a qualsevol dispositiu assistencial, ens hem d\u2019organitzar en aquesta l\u00ednia (J\u00falia)<\/p><\/blockquote>\n

Ara, despr\u00e9s de cinc onades, es palpa el cansament acumulat dels equips. \u201cAl principi l\u2019estr\u00e8s, l\u2019emoci\u00f3, el no saber, \u00e9s el que et fa tirar endavant… per\u00f2 a la llarga ha guanyat el cansament i en aquesta cinquena onada ho hem notat molt\u201d explica la J\u00falia. \u201cEn les diferents onades hem anat aprenent, organitzant, recuperat el temps per veure al pacient. Hem pogut descansar f\u00edsicament aquestes vacances, per\u00f2 els que estem atenent pacients COVID greus encara no hem fet el \u201creset\u201d, no hem descansat mentalment d\u2019aquesta pand\u00e8mia. Ens costar\u00e0 afrontar una nova onada. Aix\u00f2 ha vingut per quedar-se. Sempre estar\u00e0 present a qualsevol dispositiu assistencial, ens hem d\u2019organitzar en aquesta l\u00ednia\u201d.<\/p>\n

Per a la Inma seguiran havent-hi casos de COVID, per\u00f2 \u00e9s positiva i vol creure que no hi haur\u00e0 una altra onada com la del passat estiu: \u201ccrec que ens arribarem a adaptar com ho hem fet amb la grip, que hi hauran alguns casos, per\u00f2 seran m\u00e9s limitats\u201d.<\/p>\n

Tanmateix, si haguessin de posar una paraula al que ens ha portat la COVID seria constatar la polival\u00e8ncia que han mostrat tant l\u2019equip de fisioter\u00e0pia respirat\u00f2ria com el de Pneumologia: \u201cperqu\u00e8 tan bon punt has de visitar pacients a la UCI, a la UCRI, fer gu\u00e0rdies, sortir en diferents horaris…\u201d comenta la J\u00falia, \u201ci s\u2019han establert vincles m\u00e9s propers entre professionals de l\u2019Hospital i hem vist que en situacions cr\u00edtiques som capa\u00e7os de treballar per un objectiu com\u00fa i s\u2019ha corroborat que les coses tiren endavant\u201d. I la Inma afegeix: \u201cha quedat una estima especial, diferent, la COVID tamb\u00e9 ha portat coses positives, ens ha unit!\u201d<\/p>\n

La pand\u00e8mia tamb\u00e9 ens deixa un aprenentatge per a la posteritat: \u201cel pitjor que li pot passar a un pacient \u00e9s que es quedi sense fisioterapeuta\u201d. S\u00f3n paraules que recupera la Inma d\u2019un company de l\u2019Hospital, el Dr. Montull, que tamb\u00e9 va passar per la malaltia: \u201cara ens veiem cada dia i ens tenim una estima molt especial. Sempre el tindr\u00e9 al meu cor! Perqu\u00e8 vaig patir molt perqu\u00e8 va estar molt greu… per\u00f2 per sort va sortir endavant\u201d.<\/p>\n

\"relats
Equip UCRI primera onada de la pand\u00e8mia<\/figcaption><\/figure>\n

Relats anteriors:<\/strong><\/p>\n