{"id":1227,"date":"2021-09-29T14:58:17","date_gmt":"2021-09-29T13:58:17","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1227"},"modified":"2021-09-29T15:10:11","modified_gmt":"2021-09-29T14:10:11","slug":"relats-en-temps-de-covid-area-de-recerca-i-innovacio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/09\/29\/relats-en-temps-de-covid-area-de-recerca-i-innovacio\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: \u00c0rea de Recerca i Innovaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\u201cFacilitar participar en estudis cl\u00ednics COVID i respiradors es va convertir en una prioritat\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre. Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n
\n

\"\"\u00c0REA DE RECERCA I INNOVACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

A la imatge, d\u2019esquerra a dreta:<\/strong><\/p>\n

Gemma Armengol, bibliotec\u00e0ria
\nMarc Jofre, t\u00e8cnic
\nMireia Gust\u00e0, secret\u00e0ria
\nDiana Navarro, cap d\u2019\u00e0rea<\/strong><\/p>\n

L’\u00c0rea de Recerca i Innovaci\u00f3 de l\u2019Hospital dona resposta a les necessitats dels professionals i de la instituci\u00f3 en recerca i innovaci\u00f3 i la gesti\u00f3 del coneixement generat per aquestes activitats. L’\u00e0rea engloba tamb\u00e9 el Servei de Biblioteca.<\/p>\n

\n

La situaci\u00f3 provocada per la COVID-19 ha estat una oportunitat perqu\u00e8 el nostre hospital, a banda d\u2019atendre pacients, busqui respostes a aquesta emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria a trav\u00e9s de la recerca cl\u00ednica i innovaci\u00f3. El Comit\u00e8 d’\u00c8tica d’Investigaci\u00f3 de l\u2019Hospital (CEI) ha aprovat diversos projectes de recerca sobre el SARS-CoV-2 i Covid-19 on participen els nostres professionals, donant resposta a moltes de les preguntes cl\u00edniques per tal de poder avan\u00e7ar en el coneixement d\u2019aquesta infecci\u00f3 i millorar-ne els resultats.<\/strong><\/p>\n

Amb l\u2019esclat de la pand\u00e8mia, la feina no assistencial tamb\u00e9 va canviar, van comen\u00e7ar a arribar estudis exclusivament centrats en la Covid que calia gestionar. \u201cVa canviar la din\u00e0mica totalment, i en la primera onada la feina anava principalment destinada a aconseguir respiradors\u201d recorda la Diana \u201chi havia molta angoixa pel col\u00b7lapse de les UCI i la manca de respiradors, aix\u00ed que es va convertir en una prioritat. Amb l\u2019equip de l\u2019UCI hi parl\u00e0vem sovint per assegurar-nos que entr\u00e0vem als assajos cl\u00ednics amb diferents respiradors\u201d. Les gestions per aconseguir els respiradors van intensificar la feina, recorda la Mireia: \u201chav\u00edem de parlar amb les empreses, amb els promotors de l\u2019estudi, signar els contractes i assegurances, se\u2019ns va magnificar la feina, se\u2019ns va multiplicar d\u2019un dia per un altre, i tenies la sensaci\u00f3 d\u2019estar permanentment connectat\u201d.<\/p>\n

Es van gestionar nous contractes d\u2019assajos cl\u00ednics involucrant diferents serveis i especialitats m\u00e8diques, es van habilitar per primera vegada els comit\u00e8s d\u2019\u00e8tica d\u2019investigaci\u00f3 virtuals, sessions extraordin\u00e0ries per agilitzar els tr\u00e0mits… la din\u00e0mica de treball va fer un gir de 360 graus. \u201cSempre hav\u00edem funcionat presencialment i l\u2019aparici\u00f3 de nous estudis, la flexibilitzaci\u00f3 dels circuits, el canvi constant de la normativa reguladora… t\u2019havies d\u2019adaptar al nou marc regulador que suposava facilitar al m\u00e0xim les gestions\u201d explica la Diana, i \u201chores, moltes hores. Tamb\u00e9 recompensades, s\u2019ha de dir: el Dr. Iglesias, de l’UCI, per exemple, ens va estar molt agra\u00eft amb els respiradors que s\u2019havien aconseguit. I aquest agra\u00efment i aquesta companyonia que fas amb la gent, amb la que no ens veiem presencialment, per\u00f2 est\u00e0vem, hi havia una connexi\u00f3, \u00e9s un bon record amb qu\u00e8 quedar-se\u201d.<\/p>\n

En Marc tamb\u00e9 recorda les gestions que es van fer amb els grups que van sorgir per a subministrar material fungible obtingut per via de la impressi\u00f3 3D, els anomenats makers, <\/em>\u00a0una iniciativa que sorgeix de la comunitat d’Internet www.foro.coronavirusmakers.org<\/a>. En el seu web es podien trobar els plans per a imprimir tota mena de material sanitari. Malgrat que no era material homologat oficialment, el disseny comptava amb l’aprovaci\u00f3 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. \u201cParlaves amb molta gent vinculada a aquest col\u00b7lectiu cada dia. T\u2019avisaven de qu\u00e8 el Parc Taul\u00ed havia penjat els pl\u00e0nols d\u2019un respirador, per exemple, va ser una nova manera de treballar tots en obert\u201d, recorda la Diana. \u201cDes de la nostra \u00e0rea coordin\u00e0vem tamb\u00e9 tot el tema de donacions d\u2019impressions en 3D. Parl\u00e0vem amb els companys assistencials per saber quines necessitats hi havia\u201d. La Biblioteca tamb\u00e9 es va adaptar: \u201cper facilitar tots els estudis i protocols que anaven sorgint que eren molt canviants i facilitar un espai Covid en obert constantment actualitzat\u201d, explica la Gemma, de medicina basada en l’evid\u00e8ncia.<\/p>\n

La Covid va comportar molta feina, molt esfor\u00e7, i tamb\u00e9 molts conflictes emocionals. \u201cVam veure que el personal assistencial estava posant el risc la seva salut i vam viure un conflicte emocional, no est\u00e0vem a la trinxera, per\u00f2 vol\u00edem contribuir com fos possible\u201d recorda la Diana. \u201cSenties que havies d\u2019estar connectat tota l\u2019estona perqu\u00e8 sabies que l\u2019hospital ho estaven, que la gent no descansava, i tu volies estar igual, volies oferir com a m\u00ednim aix\u00f2, ja que no podies estar tractant pacients o en primera l\u00ednia\u201d.<\/p>\n

Tots recorden per igual l\u2019angoixa que van sentir davant una situaci\u00f3 desconeguda. \u201cAngoixa per alguns familiars i coneguts grans o d\u2019edat avan\u00e7ada, que s\u00f3n els m\u00e9s vulnerables\u201d afegeix Marc Jofre, \u201ci desconnexi\u00f3. Tinc la fam\u00edlia a una altra ciutat i els tancaments perimetrals em van deixar a\u00efllat\u201d. En canvi la Mireia t\u00e9 la fam\u00edlia a Granollers i va poder sentir la fam\u00edlia m\u00e9s a prop \u201cper\u00f2 el no estar en primera l\u00ednia com els companys assistencials et feia sentir malament, volies estar donant suport malgrat que la teva aportaci\u00f3 en aquesta lluita era un altre\u201d.<\/p>\n

Del teletreball van passar a un model mixt de teletreball i presencial durant un temps; ara ja fa temps que tornen a estar al 100% presencial: \u201ca nivell de canvis organitzatius o de maneres de funcionar tamb\u00e9 ha estat un experiment, vist amb retrospectiva ha perm\u00e8s incorporar din\u00e0miques que no hagu\u00e9ssim incorporat si la Covid no hagu\u00e9s estat aqu\u00ed, com a coses en positiu a treure\u201d afegeix la Diana.<\/p>\n

\u201cLa Covid ha suposat un fet in\u00e8dit al qual tots ens hem hagut d\u2019adaptar. Som resilients\u201d coincideixen<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\"\"Van fer un recull de projectes que s\u2019anava actualitzant a la intranet perqu\u00e8 tot el personal assistencial sab\u00e9s en quins projectes relacionats amb la Covid est\u00e0vem participant.<\/em><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Relats anteriors:<\/strong><\/p>\n