{"id":1184,"date":"2021-06-30T12:18:54","date_gmt":"2021-06-30T11:18:54","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1184"},"modified":"2021-06-30T13:04:35","modified_gmt":"2021-06-30T12:04:35","slug":"relats-en-temps-de-covid-infermeres-de-la-planta-de-medicina-interna","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/06\/30\/relats-en-temps-de-covid-infermeres-de-la-planta-de-medicina-interna\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: infermeres de la planta de Medicina Interna"},"content":{"rendered":"

\u201cEmociona veure com som de forts els treballadors de l\u2019Hospital\u201d
\n<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n

\n

\"RelatsLaura Almansa (estudiant d\u2019Infermeria)<\/strong>
\nMar Busquets (DUI)<\/strong>
\nMarta Cladellas (DUI)<\/strong>
\nMontse Franc\u00e0s (TCAI)<\/strong>
\nAna B. Rodr\u00edguez (DUI)<\/strong>
\nN\u00faria Sala (TCAI)<\/strong><\/p>\n

Treballen a la sisena planta de Medicina Interna (planta COVID) en el torn de nit<\/strong><\/p>\n

\n

 <\/p>\n

\u201cSilenci\u201d. Aquesta \u00e9s la primera paraula que els hi ve al cap en recordar els primers dies de la pand\u00e8mia que ja dura m\u00e9s d\u2019un any. La Laura, la Mar, la Marta, la Montse, l\u2019Ana i la N\u00faria treballen a la sisena planta d\u2019hospitalitzaci\u00f3 de Medicina Interna de l\u2019Hospital en el torn de nit, la primera planta destinada als pacients COVID.<\/p>\n

\u201cEl silenci, per\u00f2, no era una paraula que hagu\u00e9s definit la sisena o cap altra planta\u201d recorden, \u201ctimbres, familiars, malalts passejant pels passadissos… tot all\u00f2 es va esborrar en q\u00fcesti\u00f3 de pocs dies. Ja no \u00e9rem Medicina Interna, \u00e9rem planta COVID com la resta de l’hospital i d’altres hospitals arreu del m\u00f3n\u201d.<\/p>\n

Cada nit que passava entenien una mica m\u00e9s aquest virus, \u201ceren nits llargues on no hi havia m\u00e9s que silenci i trucades a les fam\u00edlies per donar males not\u00edcies. La soledat dels malalts i la por reflectida a les seves cares era una sensaci\u00f3 que traspassava les bosses d’escombraries i les mascaretes reciclades amb les qu\u00e8 hav\u00edem de treballar durant dies\u201d.<\/p>\n

\u201cVeiem fam\u00edlies senceres i sab\u00edem que un dels membres mai podria tornar a casa i hav\u00edem de dir-li que ja no hi havia res a fer… que aquest virus havia guanyat\u201d. Tot aix\u00f2 anava acumulant-se a la por, angoixa i tristesa que patien com a treballadores fins que no podien m\u00e9s i ploraven \u201cper alliberar-nos d’aquesta c\u00e0rrega que ens hav\u00edem auto imposat; no parlar per no preocupar a les nostres fam\u00edlies es va convertir en rutina\u201d. I \u00e9s que les seves fam\u00edlies era precisament el que els feia perdre la son: \u201caquells dies el terror a contagiar era latent i era una de les converses m\u00e9s escoltades entre nosaltres. Separar-nos f\u00edsicament d’elles era dolor\u00f3s, per\u00f2 necessari, ens d\u00e8iem, perqu\u00e8 ten\u00edem la certesa que ens contagiar\u00edem, l’\u00fanic que no sab\u00edem era quan\u201d. Aquesta separaci\u00f3 f\u00edsica tamb\u00e9 era una realitat a la feina: \u201cdecid\u00edem no ajuntar-nos per minimitzar el risc ja important de contagi, aquells descansos en el que ens ajunt\u00e0vem que encara trobem a faltar\u201d expliquen.<\/p>\n

Recorden tamb\u00e9 les onades de solidaritat: \u201cvan inundar el nostre centre del material tan necessari, i, abans de venir a treballar escolt\u00e0vem els aplaudiments de la gent, de les forces i cossos de seguretat de l’estat, bombers, etc. estarem sempre agra\u00efts\u201d.<\/p>\n

\"Relats<\/p>\n

Aix\u00ed van passar les nits, fins que van poder respirar una mica \u201cper\u00f2 al carrer ja no era igual, la sensaci\u00f3 d’irrealitat i perplexitat va deixar pas a una realitat que no era la nostra, per\u00f2 que es quedaria amb nosaltres durant molt temps. La culpabilitat que sent\u00edem per intentar fer una vida normal despr\u00e9s de tot el que hav\u00edem viscut es va instal\u00b7lar amb nosaltres i no hi va haver temps a recuperar-nos que ja ten\u00edem aqu\u00ed la segona onada, i amb aquesta, una nova transformaci\u00f3 de la sisena, aquest cop en una unitat d\u2019UCRI (Unitat de Cures Interm\u00e8dies Respirat\u00f2ries)\u201d. De la nit al dia van passar a portar malalts greus, i malgrat que no hi havia el problema inicial manca de materials \u201cnovament hav\u00edem d’aprendre a marxes for\u00e7ades. El sentiment de r\u00e0bia i esgotament per tornar a viure les cares de terror dels malalts i les morts cruelment solit\u00e0ries comen\u00e7ava a apar\u00e8ixer. Torn\u00e0vem a haver de cuidar dels nostres propis companys, hav\u00edem de viure els nostres propis contagis i tot aix\u00f2 amb la sensaci\u00f3 que mai acabaria\u201d.<\/p>\n

Han passat molts mesos despr\u00e9s d’aix\u00f2, i noves onades han arribat i han marxat, per\u00f2 hi ha un fet immutable: \u201cla cara de por dels malalts quan els rebem a la nostra unitat i l’alegria i agra\u00efment que senten i sentim quan marxen recuperats\u201d.<\/p>\n

Amb la perspectiva que d\u00f3na el temps no es poden creure tot el que han viscut i tot el que han aconseguit: \u201cemociona veure com som de forts els treballadors i dels grand\u00edssims professionals que formen part d’aquest hospital\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Relats anteriors:<\/strong><\/p>\n