{"id":1156,"date":"2021-06-14T10:56:42","date_gmt":"2021-06-14T09:56:42","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1156"},"modified":"2021-11-02T13:59:35","modified_gmt":"2021-11-02T12:59:35","slug":"relats-en-temps-de-covid-dra-raquel-benavent","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/06\/14\/relats-en-temps-de-covid-dra-raquel-benavent\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Dra. Raquel Benavent"},"content":{"rendered":"

\u201cHe tingut el privilegi d\u2019experimentar la bondat de les persones en una situaci\u00f3 hist\u00f2rica excepcional\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n

\"relats<\/em><\/strong><\/h3>\n
\n

DRA. RAQUEL BENAVENT<\/strong><\/p>\n

Metgessa del Servei de Geriatria<\/strong><\/p>\n

\n

Quan la Dra. Benavent fa mem\u00f2ria del que ha suposat la Covid per ella s\u2019enfronta a una espiral d\u2019emocions i records perqu\u00e8 l\u2019ha hagut de viure com a metgessa i comandament intermedi, per\u00f2 tamb\u00e9 com a malalta i familiar d\u2019un malalt de Covid.<\/p>\n

La primera onada reflecteix imatges que relat rere relat es repeteixen: els carrers buits, extenuaci\u00f3 a la feina, tothom en gu\u00e0rdia, colpits pel que vivien, els vestuaris de l\u2019hospital buits i en silenci. \u201cMirar per la finestra de les habitacions vestida amb l\u2019EPI (equip de protecci\u00f3 individual) i fora tot buit, tot trist\u201d recorda. La Covid ha estat \u201cuna \u00e8poca d\u2019emocions a flor de pell\u201d. Radiografies que quedaran per a la posteritat de tantes retines dels nostres professionals.<\/p>\n

Com a geriatra, recorda la cruesa i la duresa d\u2019aquells dies que ho han tragirat tot: \u201cquan entr\u00e0vem a les habitacions dels pacients Covid, semblava que est\u00e0vem en una altra dimensi\u00f3: tot i portar els EPIs, al principi ten\u00edem por de tocar els malalts… Pobres pacients, sobretot els malalts geri\u00e0trics: estaven sols, molts d\u2019ells amb deteriorament cognitiu, sense poder entendre per qu\u00e8 la seva fam\u00edlia no estava amb ells, dependents… nom\u00e9s infermeria i el personal de neteja que entrava a les habitacions els podia donar una mica de companyia i escalf hum\u00e0, tan necessaris\u201d.<\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit familiar, estant confinats no podia veure ni abra\u00e7ar la fam\u00edlia amb qui no convivia. \u201cVa haver de passar m\u00e9s d\u2019un any abans de poder abra\u00e7ar els meus pares sense por, quan ja es van vacunar. No vam celebrar dinars familiars, aniversaris, ni Nadals… res. Nom\u00e9s ens reun\u00edem a espais oberts amb dist\u00e0ncia i mascareta, encara ara ho fem aix\u00ed\u201d.<\/p>\n

Una de les coses m\u00e9s dures que recorda d\u2019aquells primers mesos era trucar a fam\u00edlies amb qui no havia parlat mai, haver d\u2019informar que el seu familiar estava molt malament i tornar a trucar al cap d\u2019una estona per notificar la seva mort. \u201cPlors al tel\u00e8fon, molts plors… angoixa. Quedaves buit i esgotat intentant consolar per tel\u00e8fon el que no tenia consol. I despr\u00e9s la fredor de venir a veure la seva persona estimada uns moments, una vegada ja havia mort sol… dur\u00edssim\u201d.<\/p>\n

Una de les coses m\u00e9s dures era haver d\u2019informar a fam\u00edlies amb qui no havia parlat que el seu familiar estava molt malament i tornar a trucar al cap d\u2019una estona per notificar la seva mort<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 recorda establir lligams \u201ctelef\u00f2nics\u201d amb fam\u00edlies a qui mai veien, a qui mai coneixerien, fam\u00edlies amb qui parlaven di\u00e0riament durant una o dues setmanes. \u201cDins del patiment, ens animaven, ens desitjaven bon cap de setmana, ens deien que ens cuid\u00e9ssim i sovint ens feien emocionar quan ens agra\u00efen la feina feta\u201d.<\/p>\n

Al Servei de Geriatria es van haver de reinventar: fer refor\u00e7os, canviar horaris, cobrir les baixes… El nivell d\u2019estr\u00e8s durant la setmana era tal que el cap de setmana que no treballava estava tan intranquil\u00b7la a casa que havia anat a treballar \u201cper ajudar en el que fos, com molta gent de l\u2019hospital feia\u201d.<\/p>\n

\"relatsLa Dra. Benavent tamb\u00e9 va viure la COVID com a comanament intermedi: \u201chavia d\u2019anar a les reunions de crisis di\u00e0ries amb direcci\u00f3 medica, direcci\u00f3 d\u2019infermeria i molts altres companys. Quina angoixa aquelles primeres reunions on es feia pal\u00e8s que ens mancava material, professionals, espais… Sortia amb l\u2019est\u00f3mac encongit i llavors anava a veure malalts i a intentar ajudar la resta de l\u2019equip. Recordo l\u2019emoci\u00f3 en aquestes reunions quan arribava material: EPIs per protegir-nos, ventiladors, llits!\u201d. El que m\u00e9s por li feia, per\u00f2, era pensar que es pogu\u00e9s morir algun treballador. \u201cLes imatges repetides a les xarxes socials de comiats de sanitaris per culpa de la Covid m\u2019aterraven, com es pot continuar amb p\u00e8rdues humanes de gent que coneixes…? Eren gent que feia el mateix que f\u00e8iem nosaltres en el dia a dia!\u201d.<\/p>\n

Perdre a algun treballador de l\u2019equip era el que m\u00e9s por em feia<\/p><\/blockquote>\n

Per desgr\u00e0cia, a banda de lamentar p\u00e8rdues personals per la Covid, l\u2019Hospital va acomiadar persones molt estimades. La Raquel recorda especialment la Dra. Vicky Yetano, \u201cpersona molt estimada i admirada pels qui vam tenir la sort de con\u00e8ixer-la, i la Pilar Castellanos, Piluca per nosaltres, tamb\u00e9 molt estimada a l\u2019Hospital, formava part de la seva hist\u00f2ria. Vaig ser el seu metge quan va emmalaltir per Covid, vaig atendre-la durant quinze dies… no va poder ser i ens va deixar. Molta tristor\u201d. Tamb\u00e9 recorda patir molt quan algun company va estar greu i va haver d\u2019ingressar a l\u2019UCI o la UCRI.<\/p>\n

En la primera onada quasi tot el Servei de Geriatria va entrar en contacte amb algun positiu i va haver de marxar a fer quarantena, la situaci\u00f3 va esdevenir insostenible: \u201cal final \u00e9rem menys de la meitat de la plantilla i ens hav\u00edem de desdoblar, per\u00f2 el pitjor va ser quan vam anar caient malalts un per un, fins a onze dels catorze adjunts que som al servei, alguns amb s\u00edmptomes menors, altres amb pneum\u00f2nies (un va estar ingressat) per\u00f2 tots amb la por al cos de qu\u00e8 podia passar\u201d. Ella tamb\u00e9 es va contagiar a principis d\u2019abril: \u201cun dia em vaig sentir molt cansada, pensava que era normal amb el ritme que port\u00e0vem i l\u2019endem\u00e0 em vaig aixecar amb dolors ossis, vaig anar a treballar per\u00f2 no podia amb la meva \u00e0nima, tenia tos… Vaig passar visita com vaig poder i a la tarda ja tenia febre, a Urg\u00e8ncies em van dir que tenia una pneum\u00f2nia bilateral… Per sort vaig poder anar cap a casa\u201d. Va ser dur per als seus pares que tamb\u00e9 patien per la seva germana, que \u00e9s fisioterapeuta i tamb\u00e9 estava exposada al virus, i dur per ella, perqu\u00e8 tamb\u00e9 patia per la seva filla Leire de catorze anys, que va passar la malaltia al mateix moment que ella amb un quadre cl\u00ednic digestiu d\u2019un mes, \u201csort de la meva amiga i companya de l\u2019hospital Maite Coll que per tel\u00e8fon em va ajudar molt!\u201d. Quan va tornar a la feina despr\u00e9s d\u2019un mes recorda especialment l\u2019escalf de tothom \u201ci l\u2019abra\u00e7ada del Dr. Barbeta, en aquella \u00e8poca en qu\u00e8 no ens toc\u00e0vem per res! Em va dir que havien patit per mi\u201d.<\/p>\n

Quan va tornar a la feina recorda especialment l\u2019escalf de tothom i l\u2019abra\u00e7ada del Dr. Barbeta<\/p><\/blockquote>\n

A banda del cansament i la tos, que van acabar marxant al cap de tres mesos, es va quedar sense olfacte ni gust durant setmanes, i quan va comen\u00e7ar a recuperar-se va experimentar la par\u00f2smia: \u201ctenia absolutament distorsionats les olors i gustos de certs aliments i subst\u00e0ncies (caf\u00e8, xocolata, pa torrat, ceba, all, gasolina… incl\u00fas les olors corporals). Tot tenia una olor\/gust semblant, molt desagradable\u201d. Encara no est\u00e0 b\u00e9 del tot, per\u00f2 va millorant, \u201cja he pogut prendre tres caf\u00e8s en el darrer any!\u201d.<\/p>\n

La Dra. Benavent vol aprofitar aquest espai per donar les gr\u00e0cies, i destacar \u201cla incre\u00efble feina dels companys de l\u2019UCI, que van viure situacions l\u00edmit i molt dures, dels companys de Pneumologia, que de la m\u00e0 del Dr. Barbeta van muntar la UCRI, dels anestesistes que es van posar a fer d\u2019intensivistes, de les especialitats m\u00e8diques que es van dedicar a veure malalts de Covid i a fer gu\u00e0rdies, i dels quir\u00fargics que tamb\u00e9 es van arremangar per ajudar-nos. Tamb\u00e9 vull recordar tots els serveis centrals, sense els quals no podr\u00edem haver treballat com ho vam fer, i tamb\u00e9 els companys de medicina, que van rebre el tsunami de malalts com nosaltres… el Dr. Bustamante, que feia poc que havia arribat com a Cap d\u2019Urg\u00e8ncies i va haver de reinventar el servei una i una altra vegada… i a l\u2019estimat Dr. Cuquet, un dels metges probablement amb m\u00e9s pressi\u00f3 durant la pand\u00e8mia com a cap de Proc\u00e9s d\u2019Infeccions. Tamb\u00e9 el treball de tot l\u2019equip d\u2019infermeria va ser espectacular, dels fisioterapeutes i de l\u2019equip d\u2019higiene hospital\u00e0ria, eren la connexi\u00f3 dels pacients amb el m\u00f3n exterior. Tamb\u00e9 he d\u2019agrair als meus comandaments la feina feta, les hores invisibles dedicades a organitzar el caos i haver dirigit el vaixell en uns moments molt dif\u00edcils i plens d\u2019incertesa. I sobretot vull donar les gr\u00e0cies al meu equip, que una vegada m\u00e9s m\u2019ha\u00a0 demostrat la v\u00e0lua que tenen com a persones i com a professionals. Sempre han estat all\u00e0, sempre ajudant i donant el millor de cada un. S\u00f3c molt afortunada per formar part d\u2019aquest equip hum\u00e0\u201d.<\/p>\n

Mentre vivia la primera onada tenia clar que tot el viscut la canviaria: \u201cprobablement s\u00f3c una mica m\u00e9s dura, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3c conscient que he tingut el privilegi d\u2019experimentar la bondat de les persones en una situaci\u00f3 hist\u00f2rica excepcional que espero cap de nosaltres hagi de tornar a viure\u201d.<\/p>\n

Imatges de l’equip de Geriatria:<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Relats anteriors:<\/strong><\/p>\n