{"id":1141,"date":"2021-06-08T08:48:44","date_gmt":"2021-06-08T07:48:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1141"},"modified":"2021-06-08T11:00:36","modified_gmt":"2021-06-08T10:00:36","slug":"relats-en-temps-de-covid-maxi-garcia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/06\/08\/relats-en-temps-de-covid-maxi-garcia\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Maxi Garcia"},"content":{"rendered":"

\u201cEns hem enfrontat a un repte i \u00e9s gratificant veure que l\u2019estem superant gr\u00e0cies a l\u2019esfor\u00e7 que hem demostrat tots\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n
\n

\"Relats<\/p>\n

MAXI GARCIA<\/strong><\/p>\n

Fisioterapeuta de l\u2019equip d\u2019hospitalitzaci\u00f3 d\u2019aguts<\/strong><\/p>\n

Treballa a l\u2019Hospital des de fa 25 anys<\/strong><\/p>\n

\n

Els fisioterapeutes s\u00f3n professionals sanitaris vitals en el tractament de persones infectades per la COVID-19. El seu treball als hospitals est\u00e0 sent clau per a la recuperaci\u00f3 d’aquests pacients. L\u2019equip dels que forma part el Maxi compta amb tres professionals fixes, i amb la Covid han rebut el suport d\u2019un quart professional \u2013que encara est\u00e0 a l\u2019equip- que venia de l\u2019equip de convalesc\u00e8ncia. Els metges demanen la seva intervenci\u00f3 i sempre donen resposta en menys de 24 hores. A banda, tenen companys de fisioter\u00e0pia-respirat\u00f2ria que treballen a la planta de Pneumologia i amb qui treballen conjuntament compartint pacients.<\/p>\n

\u201cLa Covid ens ha suposat un repte davant una cosa que no coneix\u00edem, una situaci\u00f3 nova, a tots els nivells, tant professional com de relacions humanes. El fet de venir aqu\u00ed a treballar des de fa 25 anys, en qu\u00e8 tot \u00e9s m\u00e9s rutinari… de sobte tot va canviar i t\u2019hi has d\u2019enfrontar. Hem vist que la feina que fem serveix, i que realment ajudem als malalts<\/strong>\u201d explica el Maxi. Des de la seva part de fisioter\u00e0pia intenten ajudar sempre en tot el que poden, perqu\u00e8 els pacients puguin mantenir autonomia i funcionalitat: \u201cen altres \u00e8poques els pacients es visitaven de manera m\u00e9s r\u00e0pida, la Covid ens ha portat malalts als qui hem hagut d\u2019ajudar durant molt temps\u201d.<\/p>\n

El malalt Covid \u00e9s un pacient amb una traject\u00f2ria m\u00e9s llarga i complexa. \u201cNosaltres tenim la sort de veure aquests pacients Covid des de l\u2019inici fins que se\u2019n van, perqu\u00e8 els comencem a visitar quan estan a l\u2019UCI molt malalts i els anem fent seguiment durant tota l\u2019evoluci\u00f3 fins que marxen d\u2019alta a casa seva\u201d explica. \u201cSobretot els casos eren m\u00e9s complicats en la primera onada, perqu\u00e8 encara no sab\u00edem gestionar la malaltia com ara: nosaltres treballem molt el tema m\u00fascul-esquel\u00e8tic, de for\u00e7a, de capacitats de moviment, i veiem que aquests pacients poder no estaven tan malament, per\u00f2 de seguida que els pos\u00e0vem drets i caminaven, feien tres metres i no podien seguir, no toleraven gens l\u2019esfor\u00e7\u201d. L\u2019aprenentatge de la malaltia s\u2019ha anat adquirint amb el temps: s\u2019han mantingut informats a trav\u00e9s del Col\u00b7legi de Fisioterapeutes amb xerrades i formaci\u00f3, les xarxes socials i el contacte amb altres companys de professi\u00f3.<\/p>\n

En la primera onada l\u2019equip es va reorganitzar per minimitzar riscos: \u201ctenim pacients Covid i altres que no, i vam fer rotacions per setmanes i \u00e0rees de treball, de manera que la possibilitat de contagi per part nostra fos m\u00ednima per a pacients que no eren Covid<\/strong>. A mesura que ha anat passant la pand\u00e8mia, ho hem articulat tot d\u2019una altra manera i avui primer fem tot el que no implica Covid i despr\u00e9s passem a aquests pacients (higiene, dutxes, etc.) intentant sempre minimitzar el contacte entre pacients Covid i no Covid\u201d.<\/p>\n

La Covid ens ha fet reinventar els tractaments, hem estat molt flexibles<\/p><\/blockquote>\n

A l\u2019hospital molts companys els coneixen perqu\u00e8 surten molt amb els pacients pel passad\u00eds, per\u00f2 amb la Covid van haver de reinventar els tractaments perqu\u00e8 els pacients es poguessin moure a les habitacions<\/strong>: \u201cho f\u00e8iem mitjan\u00e7ant la simulaci\u00f3: simulant que camin\u00e0vem, que puj\u00e0vem escales… la nostra tasca \u00e9s valorar si el nostre pacient pot anar cap a casa o requereix altres cures, aix\u00ed que ho vam haver de decidir d\u2019acord amb aquesta simulaci\u00f3, ens vam adaptar, hem estat molt flexibles\u201d.<\/p>\n

Despr\u00e9s de m\u00e9s d\u2019un any de pand\u00e8mia, el Maxi sent que ha apr\u00e8s a valorar moltes coses que abans no valorava o no valorava en el grau que ho valora ara: \u201cen la primera onada recordo els carrers buits, l\u2019hospital desert, i aix\u00f2 que sempre est\u00e0 ple de vida! De sobte es va establir el silenci, passadissos buits… semblava un escenari molt diferent. Quan venia cap a la feina pensava sovint en qu\u00e8 els meus avis van viure la guerra i els meus pares una postguerra, i a nosaltres ens ha tocat aix\u00f2 i hem de superar-ho! Ells ho van fer i nosaltres tamb\u00e9 podem. Hem tingut capacitat de superaci\u00f3 d\u2019aquest repte, sempre pots una mica m\u00e9s del que penses, \u00e9s com a l\u2019esport<\/strong>: quan sembla que no pots m\u00e9s, sempre pots una miqueta m\u00e9s!\u201d.<\/p>\n

La comunitat hospital\u00e0ria ha donat una lli\u00e7\u00f3 amb la seva capacitat d\u2019adaptaci\u00f3: \u201cEra molt sorprenent veure especialistes dedicats a altres especialitats. Recordo especialment un cap de setmana enviar-li un WhatsApp a la meva cap per oferir-me per ajudar en el que fos, va estar molt agra\u00efda! Em va comentar que dilluns potser podia anar a repartir carros de farm\u00e0cia; al final no es va necessitar la meva ajuda, per\u00f2 crec que en general, igual que jo, els professionals de la casa van oferir la seva ajuda per fer el que calgu\u00e9s\u201d.<\/p>\n

Fent mem\u00f2ria, i igual que molts companys en aquests relats, el Maxi recorda que els moments m\u00e9s dif\u00edcils van ser al principi, per la incertesa, el desconeixement, l\u2019angunia i la por: \u201ctinc nens petits i ja no era tant per mi, com pel contagi que hi podia haver quan tornava a casa. La gent del carrer no sabia si estava al costat d\u2019una persona contagiada de Covid, jo s\u00ed que sabia que havia tractat amb pacients Covid, i malgrat les precaucions, tampoc tenies la certesa que fos suficient. A la feina tamb\u00e9 van ser molt dures les primeres setmanes: recordo entrar a l\u2019UCI de la segona planta, posar-te l\u2019EPI i fer 12 o 13 malalts durant tot el mat\u00ed sense treure\u2019t la protecci\u00f3… van ser dies complicats\u201d.<\/p>\n

\u00c9s impossible xerrar amb el Maxi i no contagiar-se del seu optimisme i esperit de superaci\u00f3. \u201cGratificant \u00e9s saber que cap de l\u2019equip ha desenvolupat la malaltia, ho parlem sovint entre nosaltres, potser ha estat sort o que alguna cosa hem fet b\u00e9. I saber que entre tots hem estat capa\u00e7os de superar-ho. Veig el futur amb optimisme, sempre he pensat que la ci\u00e8ncia havia de donar una resposta a aquesta pand\u00e8mia. Em quedo amb la capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 que hem tingut tots a nivell personal, laboral, social… i l\u2019esfor\u00e7 que hem demostrat tots, ens hem enfrontat a un repte i l\u2019estem superant, \u00e9s gratificant!\u201d.<\/p>\n

\"\"
Equip de fisioter\u00e0pia de l’Hospital General de Granollers<\/figcaption><\/figure>\n

Relats anteriors:<\/strong><\/p>\n