{"id":1128,"date":"2021-05-24T12:04:07","date_gmt":"2021-05-24T11:04:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1128"},"modified":"2021-06-18T13:04:39","modified_gmt":"2021-06-18T12:04:39","slug":"relats-en-temps-de-covid-marta-checa","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/05\/24\/relats-en-temps-de-covid-marta-checa\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Marta Checa"},"content":{"rendered":"

\u201cQuan no tens medis, busques solucions r\u00e0pides i econ\u00f2miques amb el material del qual dispos\u00e0vem\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n
\n

\"RelatsMARTA CHECA<\/strong>
\nInfermera de quir\u00f2fan, va engegar el projecte de cosidores a l\u2019hospital. Els primers mesos de pand\u00e8mia va formar part de l\u2019equip d\u2019infeccions nosocomials i tamb\u00e9 va estar a l\u2019UCI<\/strong><\/p>\n

\n

La manca d’equipaments per al personal sanitari que estava abordant l’emerg\u00e8ncia per la Covid va ser una de les grans preocupacions els primers dies que esclat\u00e0 la pand\u00e8mia.<\/p>\n

L\u2019hospital va rebre donacions de persones i empreses que van voler aportar el seu gra de sorra davant la propagaci\u00f3 de la malaltia. En aquest context, l’hospital va iniciar un projecte entre els mateixos treballadors per cosir bates fetes a partir de bosses de pl\u00e0stic<\/strong>. La iniciativa la va engegar la Marta, infermera de quir\u00f2fan, aficionada a cosir en el seu temps lliure.<\/p>\n

Tot va sorgir quan la Tere Riu, coordinadora de Recursos Materials, \u00a0li va demanar un cop de m\u00e0 per afrontar la manca de material. \u201cCom tinc el postgrau d\u2019infeccions, vaig ajudar la infermera d\u2019infeccions nosocomials. Quan portava all\u00e0 un parell de dies, la Tere Riu, em va trucar per si se m\u2019acudia alguna idea per fer material, una necessitat que en aquell moment era urgent\u201d. Aix\u00ed va sorgir la idea de cosir aquestes bates perqu\u00e8 metges, infermeres i auxiliars poguessin treballar amb la suficient protecci\u00f3.<\/p>\n

\u201cCom un dels meus hobbies \u00e9s cosir, em van plantejar la possibilitat de fer tutorials. Se\u2019m va acudir un patr\u00f3 senzill amb una bossa gran de pl\u00e0stic, tallada pel mig: fem l\u2019obertura i si tallem un tros fem el forat de les m\u00e0nigues i amb una bossa petita partida per la meitat es fan les dues m\u00e0nigues\u201d explica. \u201cEns van cedir un espai davant del despatx de Comissions Obreres de l\u2019hospital, moltes companyes es van apuntar, es va crear un grup de cosidores. Tot va anar molt de pressa!\u201d, recorda.<\/p>\n

Van fer una xarxa d\u2019ajuda amb cosidores de l\u2019hospital, per\u00f2 tamb\u00e9 gent de fora, la gent s\u2019apuntava i va arribar a ser molt gran. Eren professionals que sortien de treballar a les tardes i s\u2019unien al grup de cosidores i es quedaven fora de les hores de feina. Es van facilitar m\u00e0quines i anaven cosint amb els pl\u00e0stics, tot volunt\u00e0riament. Incl\u00fas van crear v\u00eddeos tutorials<\/a> per fer extensiva la producci\u00f3 de bates fora de l\u2019hospital. \u201cLes monges de l\u2019hospital tamb\u00e9 s\u2019hi van sumar! Es va engrescar molta gent, incl\u00fas gent de fora, familiars o amics de treballadors que s\u2019oferien per cosir des de casa<\/strong>\u201d.<\/p>\n

\"Relats\u201cQuan no tens medis i has d\u2019inventar… busques solucions r\u00e0pides i econ\u00f2miques amb el material del qual dispos\u00e0vem. El pl\u00e0stic era un material que donava molt\u00edssima calor, perqu\u00e8 no transpirava, per\u00f2 davant d\u2019una situaci\u00f3 tan l\u00edmit com la que vam viure, sent\u00edem que aquella bossa potser et podia salvar de no contagiar-te<\/strong>. Des del Servei de Compres ens subministraven les bosses i la gent de fora tamb\u00e9 venia a buscar-les i les cosia a casa\u201d explica la Marta. Com no sabien el nivell de contagi aquelles primeres setmanes, el material que feien cosidores de fora el deixaven en quarantena en un espai airejat. Tamb\u00e9 moltes empreses i botigues en van donar bosses per cosir.<\/p>\n

El grup de cosidores va augmentar fins a la trentena de persones. Quan ja rodava sol, estava ben encarrilat i organitzat, la Marta va tenir un punt d\u2019inflexi\u00f3. \u201cUn dia vaig pujar a quir\u00f2fan i a l\u2019UCI i vaig veure a les companyes, una va sortir plorant, \u00e9s una persona amb la qual treballo i conec molt b\u00e9, i vaig pensar que si ella estava aix\u00ed \u00e9s que la situaci\u00f3 era molt greu… em va impactar. Des que em van traslladar a processos infecciosos vaig veure una altra part del caos, per\u00f2 all\u00f2 em va fer tornar al meu lloc, s\u00f3c infermera assistencial, i vaig sentir que el meu lloc era tornar a quir\u00f2fan, s\u00f3c una infermera de batalla! \u201d En aquell moment eren moltes les persones amb idees noves cosint no nom\u00e9s bates sin\u00f3 tamb\u00e9 mascaretes i davantals. \u201cVaig sentir que havia comen\u00e7at el projecte, per\u00f2 que era el moment que altres ho portessin, hi havia gent molt bona, i vaig entrar l\u2019UCI i em vaig desconnectar del grup\u201d.<\/p>\n

\"RelatsEstant a l\u2019UCI acabava tan desgastada que alguns dies em quedava a ajudar i cosir, per\u00f2 tamb\u00e9 necessitava marxar i desconnectar. \u201cArribaves a casa i tampoc tenies ganes de parlar… va ser una \u00e8poca molt ca\u00f2tica. Tot el dispositiu de vestimenta era molt complexa: treballar amb doble ullera, la calor, ens pos\u00e0vem noms a les bates per recon\u00e8ixer als companys! Els dos mesos que vaig estar a l\u2019UCI no anava ni al lavabo ni a esmorzar pel que suposava haver-te de vestir i desvestir… tamb\u00e9 recordo aquell neguit de si t\u2019emportaves alguna cosa casa i veure de lluny als pares durant molt de temps…\u201d.<\/p>\n

Aquells primers mesos com a infermera d\u2019infeccions i posteriorment a l\u2019UCI els recorda molt durs: \u201cel dia a dia era un malson, cada dia me n\u2019anava a dormir i pensava que l\u2019endem\u00e0 seria igual, i no li veies un final… era horror\u00f3s. Suposo que els sanitaris ho portem a dintre, perqu\u00e8 al final pensaves que havies de seguir endavant, seguir treballant i donant el 100% i ho feies. Els meus fills ja s\u00f3n m\u00e9s grans i no em necessiten, i podia treballar els caps de setmana si em necessitaven, senties que havies de donar tot el possible. En aquella \u00e8poca van fer molt equip, vaig treballar amb gent amb qu\u00e8 no havia treballat mai i vam estar molt b\u00e9, tothom va aportar la seva part d\u2019experi\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n

Positivisme envers el futur, per\u00f2 amb un nou prisma: \u201cm\u2019he vacunat conven\u00e7uda, per\u00f2 no acabo de veure que tornem a la normalitat, no acabo de gaudir de les coses com abans… espero que amb el temps vegem les coses diferents. Tornarem a una altra normalitat; la vida, per\u00f2, la veig diferent. No m\u2019agradaria tornar a passar una situaci\u00f3 aix\u00ed, per\u00f2 s\u00ed, tornaria a fer tot el que he fet, com a sanit\u00e0ria ho portem a dins del nostre ADN\u201d.<\/p>\n

\n

Relats anteriors:<\/strong><\/p>\n