{"id":1113,"date":"2021-05-06T13:34:20","date_gmt":"2021-05-06T12:34:20","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1113"},"modified":"2021-05-06T14:58:04","modified_gmt":"2021-05-06T13:58:04","slug":"relats-en-temps-de-covid-terelu-rodriguez","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/05\/06\/relats-en-temps-de-covid-terelu-rodriguez\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Terelu Rodr\u00edguez"},"content":{"rendered":"

\u201cLa Covid ha visibilitzat la feina de neteja, s\u2019ha vist que fem una tasca essencial\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n

\"RelatsTERELU RODRIGUEZ<\/strong><\/p>\n

Membre de l\u2019equip de neteja de l\u2019hospital des de fa m\u00e9s de vint anys. Estava a la 3a planta a Maternitat i ara treballa a la sala de parts<\/strong><\/p>\n

En primera l\u00ednia de la lluita contra el coronavirus, el personal assistencial de l\u2019hospital ha jugat un paper decisiu. Per\u00f2 no nom\u00e9s metges i infermeres, tamb\u00e9 el personal administratiu i, sobretot, el de neteja: les netejadores s\u00f3n les que esborren el rastre del virus per evitar la seva propagaci\u00f3.<\/p>\n

La Terelu fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades que treballa al nostre centre, on sempre s\u2019ha sentit \u201cmolt estimada i respectada i aix\u00f2 ho he valorat molt\u00edssim\u201d. No obstant aix\u00f2, estant dia rere dia a peu de can\u00f3 considera que amb la Covid, la seva tasca \u201cha guanyat import\u00e0ncia<\/strong>\u201d. Una experi\u00e8ncia que l\u2019ha ajudat a cr\u00e9ixer \u201chem desinfectat perqu\u00e8 ning\u00fa es contamin\u00e9s, ens hem sentit importants\u201d, per\u00f2 que tamb\u00e9 ha estat molt dura: \u201cmarxaves un dia a la tarda i entraves l\u2019endem\u00e0 i tota la planta era de pacients Covid. La meva planta de maternitat es va transformar en un espai per a pacients semicr\u00edtics… va ser molt impactant\u201d.<\/p>\n

La majoria de l\u2019equip amb el qual treballa habitualment es va traslladar a la M\u00fatua del Carme (a finals de mar\u00e7 l\u2019hospital va comen\u00e7ar a prestar l’assist\u00e8ncia als parts a aquesta cl\u00ednica privada) pel que va haver de treballar amb altres professionals, \u201ctamb\u00e9 meravell\u00f3s! Va ser un xoc, per\u00f2 de seguida vaig sentir que m\u2019havia d\u2019activar i donar tot el que pogu\u00e9s i m\u00e9s, perqu\u00e8 no \u00e9s cosa de metges, infermeres o neteja, he sentit que era una cosa d\u2019equip, de tots a una. Ens hem sentit un conjunt en la lluita contra la Covid\u201d.<\/strong><\/p>\n

\"\"Malgrat la manca de material dels primers dies de la primera onada, mai li ha faltat res per protegir-se:<\/strong> \u201cal contrari, incl\u00fas m\u2019han cedit bates blaves quan algunes infermeres en tenien per diversos dies, perqu\u00e8 entr\u00e9s a netejar l\u2019habitaci\u00f3. No m\u2019ha faltat una mascareta… Tinc bones paraules per totes les persones amb les quals he treballat\u201d.<\/p>\n

No nom\u00e9s ha estat haver-se de vestir \u201ccom si anessis a l\u2019espai, de la primera onada recordo el contacte amb el pacient. Tu entraves a netejar i te\u2019ls trobaves, moltes vegades desitjant poder saludar a alg\u00fa… jo els preguntava com es trobaven, si els veia que estaven millor els hi deia… ha estat una experi\u00e8ncia que m\u2019ha fet sentir molt b\u00e9\u201d.<\/p>\n

Els primers dies quasi plorava, nerviosa per no saber si havia repassat o no la maneta de la porta de les habitacions, per\u00f2 mai ha sentit p\u00e0nic: \u201centrava a l\u2019habitaci\u00f3 amb l\u2019equip de protecci\u00f3, li he tret el mocador a un pacient amb Covid i no he sentit mai por\u201d.<\/p>\n

Recorda que quan alg\u00fa es moria, obrien la finestra, eren els moments m\u00e9s durs: \u201cen la primera onada, va haver-hi un moment tan cr\u00edtic en qu\u00e8 vaig sentir que haur\u00edem de deixar la finestra oberta tot l\u2019any… Tamb\u00e9 quan venia la fam\u00edlia a acomiadar-se, aquella por, aquell agafar la m\u00e0…\u201d. Amb optimisme tamb\u00e9 recorda que s\u00f3n molts els pacients als qui s\u2019ha donat d\u2019alta i han marxat cap a casa:<\/strong> \u201csemblar\u00e0 mentida, per\u00f2 em poso a la planta i et dic el nom de les persones que hi havia ingressades amb la Covid el temps que vaig ser-hi. M\u2019emporto aquesta part maca, d\u2019haver estat amb aquelles persones, haver ajudat a fer que es recuperin una mica. I que em diguessin coses com \u2018ahir no vas vindre, et vam trobar a faltar\u2019\u201d.<\/p>\n

Quan arribava a casa el primer que feia en travessar la porta era desinfectar cal\u00e7at i mans i dutxar-se. Al principi s\u00ed que estaven preocupats pel desconeixement general que hi havia, per\u00f2 amb el pas de les setmanes \u201caprens a anar fent vida normal\u201d. Arribava esgotada i no tenia ganes de parlar amb ning\u00fa \u201cperqu\u00e8 a la feina has donat m\u00e9s del 100%, i a casa sentia que em queia tot a sobre… em sentia esgotada no nom\u00e9s f\u00edsicament, tamb\u00e9 emocionalment. Tinc a la mare al poble i em trucava cada dia preocupada, per\u00f2 sempre l\u2019he tranquil\u00b7litzat dient-li que no pat\u00eds per mi, perqu\u00e8 anava ben protegida. La dutxa i la trucada. I de casa a la feina i de la feina a casa… era la nostra rutina… i encara sort que nosaltres pod\u00edem sortir!\u201d.<\/p>\n

Quan parles amb ella de seguida veus que \u00e9s una persona forta, sincera, lluitadora i optimista. Tamb\u00e9 sap prendre\u2019s la vida amb bon humor, i bromeja \u201ccom estem sempre amb el lleixiu, el bitxo ens t\u00e9 por! Miro al futur amb optimisme, sento que les coses milloraran, i tornarem a ser els que \u00e9rem abans\u201d.<\/p>\n

Per la Terelu, aquest any de pand\u00e8mia es resumeix en una paraula: \u201chumanitat\u201d<\/strong>, per com ha vist que les companyes cuidaven al pacient. \u201cJa no \u00e9s un tema professional, \u00e9s l\u2019estima que he vist en el tracte… se\u2019m posa la pell de gallina de recordar-ho. La part dolenta, tots la sabem, la gent meravellosa que s\u2019ha emportat la Covid, tots aquells que no s\u2019han pogut acomiadar de la seva fam\u00edlia, els que no han pogut sentir una m\u00e0 propera\u201d.<\/p>\n

\u201cLa nostra feina s\u2019ha visibilitzat\u201d<\/strong> explica fent balan\u00e7 d\u2019aquest \u00faltim any. \u201cAmb la Covid la gent ens ha mirat diferent, s\u2019ha adonat que la neteja \u00e9s tamb\u00e9 una part important de la gesti\u00f3 d\u2019aquesta malaltia. S\u2019ha vist que fem una feina que tamb\u00e9 \u00e9s essencial<\/strong>\u201d. Al final, per\u00f2, el m\u00e9s important \u201c\u00e9s fer les coses, cadasc\u00fa les seves, per\u00f2 fer-les contenta i feli\u00e7. Jo treballo a la neteja i em sento molt contenta! No em fa vergonya dir que treballo a la neteja, al contrari, em sento orgullosa! Em sento una part important de l\u2019Hospital\u201d.<\/p>\n

\"Relats
Amb l\u2019equip de la tercera planta<\/figcaption><\/figure>\n
\n

Relats anteriors:<\/strong><\/p>\n