{"id":1094,"date":"2021-04-29T16:06:11","date_gmt":"2021-04-29T15:06:11","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1094"},"modified":"2021-04-29T16:17:01","modified_gmt":"2021-04-29T15:17:01","slug":"relats-en-temps-de-covid-unitat-de-psicologia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/04\/29\/relats-en-temps-de-covid-unitat-de-psicologia\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Unitat de Psicologia"},"content":{"rendered":"

\u201cLa Covid ha posat de manifest la import\u00e0ncia de la salut emocional\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull de viv\u00e8ncies perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n

\"Relats***<\/p>\n

UNITAT DE PSICOLOGIA<\/strong><\/p>\n

D\u2019esquerra a dreta, comen\u00e7ant per dalt: Marta L\u00f3pez (psic\u00f2loga EAPS), Sara Carrillo (psic\u00f2loga), Raquel Cuevas (psic\u00f2loga, cap de la Unitat), Val\u00e9rie Buscemi (psic\u00f2loga EAPS), Mar Montagud (psic\u00f2loga) i Jordi Ortiz (psic\u00f2leg).<\/strong><\/p>\n

***<\/p>\n

La pand\u00e8mia de la COVID-19 ha alterat o paralitzat els serveis de salut mental essencials del 93% dels pa\u00efsos del m\u00f3n, segons un <\/strong>estudi de \u200el\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS),<\/strong><\/a> mentre continua augmentant la demanda d\u2019atenci\u00f3 en salut mental. L\u2019estudi, que inclou 130 pa\u00efsos, ha aportat les primeres dades mundials sobre els efectes devastadors de la COVID-19 en l\u2019acc\u00e9s als serveis de salut mental.<\/strong><\/p>\n

\u201cLa Covid ha destapat la import\u00e0ncia de la salut emocional, de l\u2019acompanyament, d\u2019una salut m\u00e9s global, no nom\u00e9s f\u00edsica, de la import\u00e0ncia del vincle amb les fam\u00edlies i amb els professionals\u201d explica la Raquel Cuevas, cap de la Unitat de Psicologia de l\u2019Hospital. <\/strong><\/p>\n

Per donar resposta a les necessitats del moment, la Unitat va prioritzar l\u2019atenci\u00f3 a pacients COVID+ i als seus familiars comptant amb el suport de l\u2019EAPS Creu Roja, impulsat pel Programa d\u2019Atenci\u00f3 integral a persones amb malaltia cr\u00f2nica avan\u00e7ada, i els psic\u00f2legs de Benito Menni. <\/strong><\/p>\n

Quan va esclatar la primera onada, la Sara estava embarassada de vuit mesos i d\u2019un dia per l\u2019altre li van dir que treball\u00e9s des de casa. \u201cAl principi encara no estava establert fer teletreball, fet que va complicar una mica les coses\u201d explica la Raquel. \u201cSi alguna cosa defineix aquests dies de la primera onada era cuidar, ho vam fer amb la Sara perqu\u00e8 no corres cap risc at\u00e8s que era la m\u00e9s vulnerable en aquell moment, sentia que havia de cuidar el meu equip\u201d.<\/p>\n

Ens vam adaptar sobre la marxa dia a dia, amb dedicaci\u00f3 plena, entre els equips d\u2019EAPS Creu Roja, Benito Menni i els propis de l\u2019Hospital vam poder donar suport de 8-20h de dilluns a diumenge, a totes les Unitats, comen\u00e7ant per Urg\u00e8ncies i acabant per les plantes d\u2019hospitalitzaci\u00f3, el propi personal, les fam\u00edlies dels pacients, tothom qui pod\u00edem abastir.<\/p>\n

El dia de l\u2019entrevista \u00e9s molt especial per la Mar, perqu\u00e8 just feia un any que va entrar a treballar a l\u2019hospital, quan la Sara va agafar la baixa per maternitat. \u201cVenia d\u2019estar teletreballant i quan vaig arribar em vaig sentir segura, molt ben acollida a l\u2019equip, aix\u00f2 em va donar tranquil\u00b7litat des del primer dia\u201d. Per ella tamb\u00e9 va ser una oportunitat per con\u00e8ixer en profunditat el centre perqu\u00e8 feien rondes amb una forta pres\u00e8ncia, sobretot al principi, a les diferents plantes d\u2019hospitalitzaci\u00f3 i a Urg\u00e8ncies. \u201cQuan f\u00e8iem les rondes tamb\u00e9 donaven suport als professionals que ho necessitaven, recordo un dia que em van dir a la cinquena planta que pass\u00e9s a les vuit, i era una passada: es transformava la planta, ballaven, sortien al balc\u00f3… tothom aplaudia, era l\u2019hora dels aplaudiments. Era la meva hora de plegar i recordo que aquells moments em feien sentir que estava on havia d\u2019estar\u201d. Aquells aplaudiments tamb\u00e9 emocionaven al Jordi i l\u2019havien arribat a fer plorar de cam\u00ed al tren per tornar cap a casa.<\/p>\n

Vaig sentir que estava on havia d\u2019estar<\/p><\/blockquote>\n

\u201cDesbordament emocional\u201d recorda en Jordi, \u201ccansament, por\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 companyia d\u2019equip i amb altres sanitaris. Al principi vam estar amb la Marta a Urg\u00e8ncies i recordo un ambient molt agradable malgrat totes les dificultats\u201d. Per al Jordi, que ve de la neuropsicologia, el canvi a la psicologia d\u2019emerg\u00e8ncies i de la salut \u201cva ser abismal, per\u00f2 ens vam bolcar en aix\u00f2 i va quedar palesa la capacitat de compatir i generar coneixements\u201d.<\/p>\n

La Marta va viure aquells primers moments amb molt desconcert, \u201cper\u00f2 de seguida ens vam posar a disposici\u00f3 per poder atendre necessitats molt diferents. Don\u00e0vem continu\u00eftat a l\u2019atenci\u00f3 a persones amb malaltia cr\u00f2nica avan\u00e7ada i ens obr\u00edem a altres serveis per atendre a pacients COVID\u201d.<\/p>\n

\u201cL\u2019impacte de veure l\u2019hospital buit\u201d \u00e9s una imatge de la qual li costar\u00e0 despendre\u2019ns a la Raquel, \u201cla tinc gravada en els ulls de la ment\u201d, com \u201cles Consultes Externes amb llits, em va fer molta pena, i el patiment constant dels professionals de l\u2019hospital\u201d. Un impacte que ells assumien com a Unitat, ja que la seva tasca implicava donar tant el suport als professionals que ho necessitaven com l\u2019acompanyament a pacients i familiars. Quan es va tancar l\u2019hospital, el seu paper va ser cabdal: \u201cten\u00edem clar que els pacients havien de poder mantenir el vincle amb l\u2019exterior\u201d explica la Raquel, \u201ctant a trav\u00e9s del nostre equip com de les noves tecnologies, i amb l\u2019ajut dels professionals\u201d.<\/p>\n

La Marta i la Val\u00e9rie recorden que els pacients estaven sols, i l\u2019acompanyament a la mort que elles ja feien, implicava una intervenci\u00f3 diferent, ja que faltaven les fam\u00edlies en aquell proc\u00e9s de comiat. \u201cEl nostre paper intentava minimitzar els possibles efectes traum\u00e0tics d\u2019aquest proc\u00e9s, sobretot al principi\u201d refereix la Marta, i la Val\u00e9rie afegeix que \u201ctot i que l\u2019emerg\u00e8ncia era sanit\u00e0ria, l\u2019acompanyament i la necessitat d\u2019humanitzaci\u00f3 eren necessaris i donaven import\u00e0ncia i sentit a la intervenci\u00f3 dels psic\u00f2legs\u201d.<\/p>\n

\u201cVam haver de canviar la manera d\u2019acompanyar\u201d recorda la Marta, \u201cnosaltres sempre hem treballat molt amb el contacte, recordo expressions de por en alguns malalts, que et preguntaven si moririen, i tu no et podies apropar, amb les dist\u00e0ncies i el material de protecci\u00f3… vam haver de desenvolupar altres actituds i habilitats comunicatives per acollir i estar. Recordo una intervenci\u00f3 a l\u2019UCI, amb les ulleres totalment entelades, no podia veure a la persona i el sentia plorar…\u201d. \u201cEs va intentar humanitzar i apropar-nos\u201d afegeix la Raquel \u201ci hi havia moments en qu\u00e8 et tirava m\u00e9s la humanitzaci\u00f3 que la protecci\u00f3\u201d, i despr\u00e9s arribaves a casa i dubtaves si no suposaves un risc per la teva fam\u00edlia…\u201d.<\/p>\n

\u201cQuan es realitzava el comiat a trav\u00e9s de videotrucada algunes fam\u00edlies tenien la necessitat de saber que alg\u00fa acariciava la m\u00e0 del malalt, transmetia les paraules… de vegades el familiar cantava una can\u00e7\u00f3 que era significativa o resava un Pare nostre…\u201d explica la Marta \u201cintentaves ser l\u2019extensi\u00f3 del familiar, sabies que era l\u2019\u00faltim moment que es veurien. Ens adaptaven als comiats que necessitaven les fam\u00edlies i eren moments molt intensos\u201d. Tamb\u00e9 moments molt tendres com el que recorda la Raquel: \u201calguns familiars ens demanaven, per si no els tornaven a veure, que li don\u00e9ssim un \u00faltim missatge…\u00a0 et trobaves aquells ulls del malalt, preguntant-te si s\u2019anava a morir, i li donaves el missatge del seu \u00e9sser estimat… va ser molt intens. Va ser una gran responsabilitat\u201d.<\/p>\n

\u00c9rem l\u2019extensi\u00f3 de les mans del familiar. Ens vam adaptar als comiats que necessitaven les fam\u00edlies i van ser moments molt intensos<\/p><\/blockquote>\n

La Raquel tamb\u00e9 recorda especialment la imatge de les \u201cbates penjades que havien rentat per reutilitzar i aquells carrers buits venint cap a l\u2019Hospital, freds i grisos… no veia el final de la pand\u00e8mia\u201d.\u00a0 I com tamb\u00e9 molts companys en relats anteriors, han sentit que han fet equip \u201ci que els moments que compartia amb els companys eren els m\u00e9s enriquidors del dia\u201d. Tamb\u00e9 \u201cvalorar petits detalls com sentir-me afortunada per poder sortir de casa per anar a treballar o gaudir del cam\u00ed a casa\u201d.<\/p>\n

La Marta recorda el \u201cdesgast, un cansament nou, f\u00edsic i emocional, i …. ara em sento agra\u00efda cap a la meva fam\u00edlia, perqu\u00e8 hi havia alg\u00fa a casa que s\u2019encarregava dels fills perqu\u00e8 jo pogu\u00e9s centrar-me amb el que es vivia a\u00a0 l\u2019Hospital\u201d. Tamb\u00e9 ressalta l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una for\u00e7a nova en els equips, \u201cde companyerisme, de disponibilitat, aquesta capacitat d\u2019adaptar-nos\u201d. La Val\u00e9rie se situa en un espai temps diferent, tot i recordar aquell caos del principi, i aquell hall buit de Consultes Externes que la va fer emocionar-se. \u201cEns va costar situar-nos en aquest nou escenari perqu\u00e8 tot anava canviant, reunions, protocols, ubicaci\u00f3 f\u00edsica… vam fer molta feina sense tenir horaris fixes. La nostra br\u00faixola era la nostra necessitat d\u2019intervenir, d\u2019aportar el nostre coneixement, i cadasc\u00fa tenia el seu rol i lloc a ocupar\u201d.<\/p>\n

\"RelatsDespr\u00e9s de la primera onada, la m\u00e9s impactant, la Marta planteja que sorgeix la necessitat de reflexionar \u201csobre el que pod\u00edem canviar despr\u00e9s del viscut, del que hem fet i del recorregut que ens queda per fer\u201d.<\/p>\n

La sensaci\u00f3 del Jordi en el moment actual \u00e9s que han intentat reprendre les tasques habituals, per\u00f2 \u201cvivim amb una incertesa constant i uns canvis que ho compliquen tot, amb una sensaci\u00f3 de certa estabilitat per\u00f2 en una situaci\u00f3 que continua sent molt prec\u00e0ria\u201d.<\/p>\n

\u201cEn els moments que estem tots, i parlem i compartim ens adonem que tenim cert estr\u00e8s posttraum\u00e0tic\u201d reflexiona la Raquel, \u201cperqu\u00e8 hi ha situacions actuals que et recorden i tornes a connectar amb aquella incertesa inicial\u201d. La nostra tasca \u00e9s d\u2019acompanyament, \u00a0i a vegades et fa plantejar com podr\u00e0s seguir acompanyant per donar salut emocional als equips i als usuaris, i aquest \u00e9s un fet que segueix passant a dia d\u2019avui\u00a0 i que et fa re connectar amb la situaci\u00f3 viscuda\u201d.<\/p>\n

La Covid tamb\u00e9 ha posat de manifest la import\u00e0ncia del servei de dol, explica la Marta, la necessitat de cuidar aquest aspecte i el seguiment que es fa amb les fam\u00edlies. Aquest contacte ha estat molt reparador per les fam\u00edlies. \u201cVam trucar a tots els familiars que van perdre un pacient a l\u2019hospital durant la primera onada, els quals ens vam donar a con\u00e8ixer la seva experi\u00e8ncia i van expressar el seu agra\u00efment\u201d explica la Val\u00e9rie.<\/p>\n

Internament, a nivell del personal de l\u2019Hospital, les necessitats han anat canviant a mesura que ha avan\u00e7at la pand\u00e8mia. Si inicialment les persones manifestaven simptomatologia m\u00e9s ansiosa, despr\u00e9s va arribar la m\u00e9s depressiva i el burnout<\/em>, i ara hi ha m\u00e9s fatiga i estr\u00e8s posttraum\u00e0tic a causa de totes les circumst\u00e0ncies que estem vivint de manera sostinguda.<\/p>\n

“Tenir cura a nivell emocional de tothom ha sigut i \u00e9s la nostra m\u00e0xima\u201d comenta la Raquel. \u201cSaber transitar per les emocions \u00e9s una sort, saber recon\u00e8ixer quan necessitem ajuda \u00e9s una sort… i la Covid ens ha posat i ens segueix posant a prova cada dia\u201d.<\/p>\n

L\u2019equip vol tancar el relat en positiu, perqu\u00e8 malgrat tot el que han viscut,\u00a0com a equip \u201chem vist empoderada la nostra Unitat\u201d explica el Jordi, i tamb\u00e9 s\u2019ha fet m\u00e9s visible i ha guanyat import\u00e0ncia el col\u00b7lectiu professional: \u201ctinc la sensaci\u00f3 que se\u2019ns est\u00e0 valorant m\u00e9s la feina que fem\u201d. La Raquel s\u2019hi suma: \u201cSom persones molt d\u00factils, el\/la psic\u00f2leg\/a \u00e9s molt resilient, ens hem adaptat a tot el que ha vingut. \u00c9s un valor que tenim com equip. Tenim sort d\u2019exercir aquesta professi\u00f3, crec que tots ens hem reafirmat en la nostra tasca, en la nostra identitat com a psic\u00f2legs.\u201d<\/p>\n

\n

Una paraula…<\/em><\/p>\n

\n

Acompanyar des de l\u2019essencial… aquesta mirada, aquest silenci, aquest gest, aquesta car\u00edcia sense tocar-se… redescobrir-se en el ser i l\u2019estar en l\u2019acompanyament\u201d \u2013 Marta<\/p>\n

La import\u00e0ncia de la cura. De l\u2019autocura, la cura col\u00b7lectiva\u201d \u2013 Jordi<\/p>\n

Resili\u00e8ncia\u201d – Mar<\/p>\n

Adaptabilitat\u201d – Val\u00e9rie<\/p>\n

… i totes alhora! Hem treballat amb la major efici\u00e8ncia amb el mitjans dels qu\u00e8 disposem, resili\u00e8ncia perqu\u00e8 malgrat tot hem crescut, hem tingut cura de tothom qui hem pogut, i s\u2019ha posat en evid\u00e8ncia la necessitat b\u00e0sica de tenir cura de la salut emocional \u2013 Raquel.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Relats anteriors:<\/p>\n