{"id":1078,"date":"2021-04-08T12:12:00","date_gmt":"2021-04-08T11:12:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1078"},"modified":"2021-04-08T12:27:47","modified_gmt":"2021-04-08T11:27:47","slug":"relats-en-temps-de-covid-olga-navarro","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/04\/08\/relats-en-temps-de-covid-olga-navarro\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Olga Navarro"},"content":{"rendered":"

\u201cLa Covid m\u2019ha ensenyat a ser millor professional i millor persona\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull de viv\u00e8ncies perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n

\"Olga***<\/p>\n

OLGA NAVARRO<\/strong><\/p>\n

Infermera. Treballa des de fa quasi tres d\u00e8cades a l\u2019hospital i des de fa 11 anys \u00e9s coordinadora assistencial a la planta de Medicina Interna (6a planta), la primera que va comen\u00e7ar a tenir pacients Covid.<\/strong><\/p>\n

\u201cEls tres primers mesos de pand\u00e8mia van ser ca\u00f2tics. M\u2019entristia veure com estava l\u2019hospital, tot canviat, vam muntar plantes a Consultes Externes, cada dia eren protocols diferents, la sala de parts es va traslladar… i recordo que ven\u00edem amb por. A l\u2019hospital me l\u2019estimo molt i em feia molta pena veure\u2019l aix\u00ed… porto tota la vida treballant aqu\u00ed, quasi trenta anys!\u201d.<\/p>\n

Quan es va plantejar ser infermera no es va imaginar mai que arribaria a passar el que ha passat. \u201cLa pand\u00e8mia ens ha fet cr\u00e9ixer. Crec que tot el col\u00b7lectiu d\u2019infermeria ha estat donant el 100%: al principi va ser dur, per\u00f2 ens hem adaptat totes molt b\u00e9\u201d. Tamb\u00e9, igual que companys en relats anteriors, destaca que el companyonia que ha estat sempre present. \u201cNosaltres ja treballem molt a gust i amb la Covid hem treballat molt durament per\u00f2 fent molta pinya, hem estat molt unides. Veies companyes que s\u2019anaven contagiant, i no vol\u00edem fer-nos PCR per no haver d\u2019agafar la baixa i deixar a les companyes soles!\u201d. Tamb\u00e9 recorda d\u2019aquells primers mesos que \u201ctot i que al sortir d\u2019aqu\u00ed est\u00e0vem esgotades, tan f\u00edsica com emocionalment, tot i no tenir por de contagiar-me a l\u2019hospital s\u00ed que el tenia en arribar a casa, tenia por de contagiar als meus. En sortir extenuades , quan agafaves el cotxe i veies tot buit eres m\u00e9s conscient del que estava passant\u201d.<\/p>\n

L\u2019Olga \u00e9s sincera i transparent, quan parles amb ella r\u00e0pidament entreveus una persona molt treballadora, efica\u00e7 i optimista. Malgrat haver passat moments molt durs, t\u00e9 bones paraules per definir la seva experi\u00e8ncia: \u201ccom a infermera sento que la Covid ha estat gratificant, perqu\u00e8 m\u2019he sentit realitzada: he cuidat molt m\u00e9s del que ho feia abans, la nostra feina \u00e9s cuidar i ho he fet molt perqu\u00e8 les persones en necessitaven moltes cures… Abans de la pand\u00e8mia molts malalts estaven acompanyats, i les necessitats les suplia la fam\u00edlia; amb la Covid el malalt dep\u00e8n nom\u00e9s de tu, i malalts molt dependents de nosaltres… molta feina i molt dura, per\u00f2 gratificant\u201d.<\/p>\n

Les primeres setmanes va participar en l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019\u00c0rea Ambulat\u00f2ria per convertir-la en unitats d\u2019hospitalitzaci\u00f3: \u201cva ser un caos haver de muntar les habitacions, poder comptar amb el material per poder treballar… per\u00f2 ens vam en sortir. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 vam poder ingressar molts malalts all\u00e0. Recordo lo r\u00e0pid que es va emplenar l\u2019hospital de malalts Covid. La nostra planta la vam dividir en dos, per a malalts Covid i malalts no Covid, per\u00f2 en un dia ja estava la planta plena\u201d.<\/p>\n

Passats els dos-tres primers mesos, les coses van canviar perqu\u00e8 es van familiaritzar amb la malaltia i s\u2019han acostumat a conviure-hi, i tamb\u00e9 a tractar els malalts, que havien d\u2019estar a\u00efllats. \u201cAquest punt \u00e9s important perqu\u00e8 ens va costar molt, ja que els malalts ho passaven molt malament tot i que alhora, es van portar molt b\u00e9 en tot moment, ja que no eren demandants per res. Veien que ens hav\u00edem de vestir d\u2019aquella manera per anar a veure\u2019ls, entenien la gravetat de la situaci\u00f3. Picaven molt poc al timbre, les fam\u00edlies quan f\u00e8iem la videotrucada estaven molt agra\u00efdes… al final va ser una experi\u00e8ncia molt productiva i molt satisfact\u00f2ria, tant a nivell professional com a nivell personal\u201d recorda l\u2019Olga.<\/p>\n

\"Relats
L\u2019equip de la 6a planta de Medicina Interna a finals del mes d\u2019abril de l\u2019any passat<\/figcaption><\/figure>\n

Intentaven trucar a les fam\u00edlies cada dia, per rebaixar el seu neguit: \u201cels metges ja intentaven fer la trucada di\u00e0ria, per\u00f2 nosaltres tamb\u00e9 quan f\u00e8iem la higiene o entr\u00e0vem el menjar els hi pregunt\u00e0vem si volien parlar amb els seus familiars i ens trob\u00e0vem a la gent molt agra\u00efda. Sab\u00edem la preocupaci\u00f3 per la qual passaven i era una manera d\u2019intentar minvar-la. Tamb\u00e9 estar sol aqu\u00ed dintre es fa molt dur i sense salut, t\u2019impacta molt\u201d. Aix\u00f2 t\u2019ensenya a tenir molta empatia: \u201cn\u2019has de tenir molta amb aquests pacients tan complexes. Estar a l\u2019altre costat no \u00e9s el mateix que estar al nostre, perqu\u00e8 a l\u2019altre et falta la salut\u201d.<\/p>\n

Tot aquest esfor\u00e7 va revertir en agra\u00efment, tant per part dels malalts com de la ciutadania: \u201cincre\u00efble com s\u2019han portat amb nosaltres: com et portaven les bates, amb missatges d\u2019\u00e0nims que em fan posar la pell de gallina: seguiu endavant, vinga, moltes gr\u00e0cies per tot…<\/em> ens recordava que la nostra feina val la pena i que calia seguir treballant aix\u00ed. Hi havia gent que ens portava directament coses a la nostra planta. S\u00f3c de Montmel\u00f3 i hi havia gent que em trucava per dir-me que em deixaven pantalles que havien fet a la porta de casa meva\u201d.<\/p>\n

Les mostres d\u2019agra\u00efment ens recordaven que la nostra feina valia la pena i que calia seguir treballant aix\u00ed<\/p><\/blockquote>\n

Han viscut moments molt durs que quedaran per a la mem\u00f2ria. \u201cEns vam trobar amb situacions en qu\u00e8 en nom\u00e9s en una hora havies de baixar a un pacient a l\u2019UCI, \u00e9s el cas d\u2019una noia embarassada que vam haver de \u00a0portar corrents a cr\u00edtics perqu\u00e8 se\u2019ns ofegava i la vam haver d\u2019intubar. Tamb\u00e9 hem tingut malalts molts grans que no poden anar a UCI perqu\u00e8 no suportarien la intubaci\u00f3, els cuidem tot el que podem a la planta i alguns s\u2019han en sortit, i altres no… que estiguessin ben cuidats era la nostra prioritat\u201d.<\/p>\n

La cap de la seva \u00e0rea, la Gemma P\u00e9rez, ens acompanya en aquest relat, i afegeix l\u2019impacte que li va suposar veure professionals a fora de les habitacions plorant, assentats a terra, impactats per la situaci\u00f3: \u201cels professionals tenien por. Mai havia vist a treballadors abatuts a terra com els primers mesos de pand\u00e8mia. Tamb\u00e9 em van impactar molt els aplaudiments dels professionals que donaven l\u2019alta, tenien ll\u00e0grimes als ulls perqu\u00e8 veiem que la gent se\u2019n sortia, se m\u2019ha quedat marcat\u201d.<\/p>\n

I tamb\u00e9 han viscut moments molt emocionants: \u00e9s el cas del company Pedro, un cas amb que va acabar feli\u00e7ment, ja que despr\u00e9s de passar molts dies a l\u2019UCI, el van traslladar a la seva planta: \u201cquan va pujar ens va explicar que li van dir que truqu\u00e9s a la seva dona abans d\u2019intubar-lo… li van dir que no es preocup\u00e9s, que es despertaria, per\u00f2 ell no ho veia clar…\u201d. Quan li van donar d\u2019alta, l\u2019hospital va viure un dels moments m\u00e9s emotius d\u2019aquesta pand\u00e8mia: \u201cva pujar molta gent a la planta per aplaudir-lo i acomiadar-lo… i quan va baixar es va trobar que a Consultes Externes estava quasi tot l\u2019hospital per rebre\u2019l i aplaudir-lo de nou, se\u2019m posa la pell de gallina de recordar-ho! I tamb\u00e9 amb les gr\u00e0cies de tots els malalts quan han marxat\u201d.<\/p>\n

\"Relats
Pedro, company de l’hospital, en rebre l’alta m\u00e8dica<\/figcaption><\/figure>\n

Aquestes experi\u00e8ncies i tot el que ha viscut l\u2019han ensenyat a ser \u201cmillor professional i millor persona. Hem vist gent que ho ha passat molt malament, i aix\u00f2 t\u2019ensenya a valorar molt les coses. Fam\u00edlies senceres ingressades… gent de totes les edats, tamb\u00e9 joves que han estat ingressats a l\u2019UCI i quan han pujat a la nostra planta d\u2019hospitalitzaci\u00f3 encara ho han passat molt malament, a vegades sense poder ni respirar\u201d. I aix\u00f2 et fa valorar moltes coses, especialment la salut: \u201cabans ja valorava molt la salut, per\u00f2 ara la valoro el triple. Ens queixem per coses insignificants, quan el que realment el que ens ha de preocupar \u00e9s tenir salut. He apr\u00e8s a valorar les coses m\u00e9s petites i a valorar m\u00e9s la vida. Ja li dic al meu fill: valors i respecte. Valorarem el que tenim, la fam\u00edlia \u00e9s el m\u00e9s important. No hi ha res m\u00e9s a la vida, valors i respecte, abans que els diners\u201d.<\/p>\n

La Covid, per\u00f2, no ha marxat: \u201canem cap a la normalitat, per\u00f2 tindrem pacient Covid durant molt de temps. Estem cansats per\u00f2 veig el futur amb optimisme. Quan la poblaci\u00f3 estigui vacunada tot ser\u00e0 molt diferent. Hem de ser positives, ens hem de vacunar, ho veig molt clar!\u201d.<\/p>\n

Com ha succe\u00eft amb altres companys amb qui hem compartit el seu relat en temps de Covid, l\u2019Olga tamb\u00e9 vol donar gr\u00e0cies sinceres a la Gemma P\u00e9rez \u201ca vegades em queixo, per\u00f2 amb mi s\u2019ha portat molt b\u00e9. Ha estat molt dur, per\u00f2 sort de la Gemma i de l\u2019equip, estic molt agra\u00efda\u201d explica emocionada entre ll\u00e0grimes. Perqu\u00e8 al final, darrere de cada hist\u00f2ria, de cada professional, tenim la persona.<\/p>\n

\"Relats
L\u2019actual equip que treballa amb l\u2019Olga a la sisena planta<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Relats anteriors:<\/p>\n