{"id":1051,"date":"2021-03-24T09:38:45","date_gmt":"2021-03-24T08:38:45","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1051"},"modified":"2021-03-24T09:38:45","modified_gmt":"2021-03-24T08:38:45","slug":"relats-en-temps-de-covid-servei-de-prevencio-de-riscos-laborals","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/03\/24\/relats-en-temps-de-covid-servei-de-prevencio-de-riscos-laborals\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Servei de Prevenci\u00f3 de Riscos Laborals"},"content":{"rendered":"

\u201cTotes hem plorat al costat d\u2019algun professional\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull de viv\u00e8ncies perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n

***<\/p>\n

\"Relats
D\u2019esquerra a dreta, Esther Medina (t\u00e8cnica), Joana Guerrero (metgessa), Olga Lecina (cap del servei) i Dolors Porta (infermera)<\/figcaption><\/figure>\n

Estan a peu de can\u00f3 des del primer dia. El Servei de Prevenci\u00f3 de Riscos Laborals treballa de valent per garantir la seguretat dels professionals durant la pand\u00e8mia. Fa uns dies, es va complir un any del primer estudi de contactes que realitzaven a un professional de l\u2019hospital. Recorden viure aquells primers moments amb incertesa, era una situaci\u00f3 ca\u00f2tica en qu\u00e8 la informaci\u00f3, les directrius i els protocols que s\u2019havien d\u2019aplicar canviaven constantment. \u201cEls procediments encara no estaven clars,\u201d explica l\u2019Olga, \u201ctrucaves al Servei d’Urg\u00e8ncies de Vigil\u00e0ncia Epidemiol\u00f2gica de Catalunya (SUVEC) i ning\u00fa contestava\u201d. Es trobaven que parlaven amb professionals al mat\u00ed en un sentit i a la tarda els passos a seguir ja s\u2019havien modificat.<\/p>\n

Conceptes amb el que hem apr\u00e8s a conviure com saber qu\u00e8 \u00e9s un contacte estret i en quines situacions cal a\u00efllament han anat prenent forma amb el temps. \u201cAl principi no ten\u00edem la possibilitat de fer PCRs a qualsevol professional, havien de ser casos sospitosos que vinguessin d\u2019It\u00e0lia o la Xina, fins que no es va normalitzar era molt complicat demanar aquestes proves complement\u00e0ries\u201d explica la Dolors. Tamb\u00e9 recorda d\u2019aquells primers dies, que s\u00f3n un servei que la gent coneixia, per\u00f2 amb la pand\u00e8mia \u201cvam veure passar a tot l\u2019hospital en dies que es perllongaven de primera hora del mat\u00ed a \u00faltima hora del vespre, de dilluns a diumenge… recordo que van ser jornades de molta bogeria\u201d. Totes van fer equip i van mirar d\u2019anar resolent els casos que arribaven, que augmentaven exponencialment.<\/p>\n

\"Relats
Dies de col\u00b7laboraci\u00f3 del Dr. Joan Serra<\/figcaption><\/figure>\n

Un dia, era tard, van comen\u00e7ar a sentir aplaudiments: \u201cens vam preguntar qu\u00e8 estava passant, vam obrir la finestra i veure gent aplaudint a tots als balcons de cara a l\u2019hospital i no enten\u00edem si ens estaven aplaudint a nosaltres\u201d recorden totes entre riures. \u201cPass\u00e0vem aqu\u00ed tantes hores, no veiem not\u00edcies, est\u00e0vem permanentment connectades a la feina… imagineu-vos que no sab\u00edem ni per qu\u00e8 estaven aplaudint!\u201d recorda l\u2019Esther. \u201cEs passaven moltes hores a la vor\u00e0gine de la feina, i quan sort\u00edem de la nostra \u2018bombolla\u2019, aquella sensaci\u00f3 de sortir al carrer i silenci total…\u201d.<\/p>\n

El servei no estava estructurat ni pensat per poder absorbir tota la tasca que han assumit, i per aix\u00f2 han comptat amb suport de mans externes. Han pogut interaccionar amb altres professionals amb qui d\u2019altra manera no haguessin tingut aquesta relaci\u00f3 professional \u201ci ha estat maco!\u201d recorda l\u2019Esther, \u201cal ser un moment tan complicat tamb\u00e9 s\u2019ha generat molta familiaritat, ja que hem conviscut en moments molt durs a nivell professional i personal. M\u00e9s que companys, al final s\u00f3n fam\u00edlia, s\u2019ha generat un vincle: l\u2019Araceli, la Maria Jos\u00e9, la Lali, el Joan, l\u2019Oriol, l\u2019Anna. Una paraula per aquest any de pand\u00e8mia seria orgull: <\/em>hem pogut i aix\u00f2 ens ha unit\u201d.<\/p>\n

Les crisi s\u2019han anat superposant: les mascaretes, els equips de protecci\u00f3 individual, la manca de professionals… cada dia s\u2019acumulaven els problemes que calia resoldre. \u201cEs localitzava un professional contagiat de Covid i en sorgien dos o tres m\u00e9s propers contagiats, v\u00e8iem que les coses anaven de pujada, per\u00f2 no sab\u00edem fins a on arribaria\u201d explica la Dolors. Ha estat un any d\u2019alts i baixos, en qu\u00e8 quan a cada onada aconseguien tenir les coses controlades, n\u2019apareixia una de nova. El repte m\u00e9s gran per aquest servei, un repte sense precedents. \u201cUn any de fluctuacions, en qu\u00e8 hem anat capejant els problemes que s\u2019ha anat succeint\u201d puntualitza l\u2019Olga.<\/p>\n

Com a professionals de la prevenci\u00f3, vam viure amb enorme preocupaci\u00f3 la gran dificultat d\u2019obtenir els EPIs necessaris<\/p><\/blockquote>\n

No poder donar la resposta que voldrien ha estat el m\u00e9s dif\u00edcil. \u201cSobretot al principi, l\u2019angoixa de no poder garantir mascaretes o a\u00efllament quan eren necessaris, el no poder disposar de totes les vacunes m\u00e9s endavant… haver d\u2019acceptar el que ens venia donat i gestionar-ho de la millor manera possible\u201d explica l\u2019Olga, i l\u2019Esther afegeix: \u201ccom a professionals de la prevenci\u00f3 que som totes, vam viure amb enorme preocupaci\u00f3 la gran dificultat d\u2019obtenir els EPIs necessaris\u201d. \u201cEren dies d\u2019angoixa per als professionals que treballen a l\u2019hospital, amb la por d\u2019aquells que s\u2019havien contagiat, per ells i per a les seves fam\u00edlies\u201d, explica la Joana. \u201cEs van gestionar els equips com es podien en moments de dificultat\u201d explica l\u2019Olga.<\/p>\n

Alguns pacients les recorden, encara avui dia, que eren de les poques persones que els trucaven. \u201cCada dia tenies una o dues trucades on senties que nom\u00e9s escoltant estaves a ajudant a la persona que estava a l\u2019altre costat del tel\u00e8fon\u201d recorda l\u2019Esther. \u201cGent molt espantada que no sabia com evolucionarien, t\u2019agra\u00efen la trucada i l\u2019empatia que els hi podies transmetre, estar amb ells encara que fos de veu, aquell suport… crec que totes hem plorat al costat d\u2019algun professional. Hem compartit moltes angoixes amb ells\u201d. I la Dolors afegeix \u201ct\u2019apropaves a aquella persona i l\u2019agra\u00efment era mutu\u201d.<\/p>\n

Entenien pel que estaven passant i els hi volien transmetre tranquil\u00b7litat. \u201cEls professionals ens han deixat entrar m\u00e9s en la seva part personal, i aix\u00f2 potser ha estat el m\u00e9s gratificant, \u00e9s una recompensa despr\u00e9s de les moltes hores de feina, \u00e9s el que et queda. Hem vist facetes de les persones que d\u2019una altra manera no hagu\u00e9ssim conegut i, en el fons, s\u00f3n un regal\u201d explica la Joana, \u201cha sigut impressionant\u201d.<\/p>\n

Els professionals ens han deixat entrar m\u00e9s en la seva part personal, \u00e9s una recompensa despr\u00e9s de les moltes hores de feina, \u00e9s el que et queda<\/p><\/blockquote>\n

Resili\u00e8ncia<\/em>, la capacitat de l’individu per a afrontar amb \u00e8xit una situaci\u00f3 desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumst\u00e0ncies adverses, \u00e9s una paraula que tendeix a repetir-se en aquests relats. \u201cEn general, perqu\u00e8 la pand\u00e8mia ens ha fet a tots aprendre a adaptar-nos i a tirar endavant, ens hem de quedar amb aix\u00f2. De tot se surt: quan penses que est\u00e0s tocant fons, tires endavant, ho hem viscut\u201d explica la Dolors. \u201cTot arriba i tot passa\u201d coincideixen a dir l\u2019Olga i la Dolors.<\/p>\n

I una percepci\u00f3 que conflueix: ha estat un any estrany. \u201cTinc la sensaci\u00f3 d\u2019haver viscut a un n\u00favol\u201d diu l\u2019Esther, \u201cque hi havia dues vides paral\u00b7leles, una sensaci\u00f3 d\u2019irrealitat, com un cap\u00edtol d\u2019una d\u2019aquelles s\u00e8ries inintel\u00b7ligibles\u201d. Un any intens, dolor\u00f3s, esgotador… \u201ctamb\u00e9 hi ha hagut mesos que semblava que portaven la calma que precedeix a una tempesta… hem passat per les diferents onades de la intensitat a l\u2019expectaci\u00f3\u201d explica l\u2019Olga.<\/p>\n

La vacuna, el punt d\u2019inflexi\u00f3, albira esperan\u00e7a. \u201cA nivell comunitari encara no ha arribat, per\u00f2 a nivell intern marca una fita tota la gent que tenim vacunada\u201d explica l\u2019Olga, \u201chem vist professionals que estan molt exposats, no aqu\u00ed a la feina sin\u00f3 a nivell personal, que s\u2019han mantingut en negatiu vacunats amb les dues dosis, sentim que aix\u00f2 funciona\u201d.<\/p>\n

La Joana tamb\u00e9 destaca la gratitud<\/em>. \u201cHi haur\u00e0 gent per qui aquest any s\u2019hagi parat el m\u00f3n, per\u00f2 han passat moltes coses. Ens han passat moltes coses a totes tant en l\u2019\u00e0mbit professional com en el personal. Ha estat un any de convulsi\u00f3 total. Malgrat tot, em quedo amb aquesta paraula, gratitud. Un gr\u00e0cies perqu\u00e8 hem trobat retorn en els professionals que hem ajudat i, a tall personal, he madurat i, sense cap dubte, n\u2019extrec coses positives. Tots aquests agra\u00efments s\u00f3n els que ens han ajudat a seguir avan\u00e7ant\u201d.<\/p>\n

\u201cEntre nosaltres quatre, que som el nucli m\u00e9s antic -a banda de tota la gent amb qui hem col\u00b7laborat i hem estat molt b\u00e9- s\u2019han establert vincles que abans no ten\u00edem. Professional i personalment, perqu\u00e8 hem tingut situacions que no han estat gens f\u00e0cils…\u201d explica la Dolors emocionada i agra\u00efda \u201cperqu\u00e8 els moments de gratitud tamb\u00e9 s\u2019han de dir, aix\u00f2 es queda amb tu\u201d.<\/p>\n

\"Relats
Enviant suport a una companya que passava un moment dif\u00edcil<\/figcaption><\/figure>\n

Relats anteriors:<\/p>\n