{"id":1033,"date":"2021-03-17T13:15:41","date_gmt":"2021-03-17T12:15:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1033"},"modified":"2021-03-18T09:31:17","modified_gmt":"2021-03-18T08:31:17","slug":"relats-en-temps-de-covid-merche-fernandez","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/03\/17\/relats-en-temps-de-covid-merche-fernandez\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Merche Fern\u00e1ndez"},"content":{"rendered":"

\u201cFas un petit dol per cada pacient que perds, els pacients curats els sents com una vict\u00f2ria\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull de viv\u00e8ncies perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n

***<\/em><\/strong><\/p>\n

\"\"MERCHE FERN\u00c1NDEZ<\/strong><\/p>\n

T\u00e8cnica en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI)
\n<\/strong>Treballa a la Unitat de Geriatria Aguts (UGA) al torn de mat\u00ed. Durant la primera onada va estar a la planta de pacients Semicr\u00edtics<\/strong><\/p>\n

Fa molts anys que la Merche treballa a l\u2019hospital i mai es va imaginar que passaria pel que ha passat.<\/p>\n

Al mar\u00e7 de l\u2019any passat es va reincorporar d\u2019unes angines (amb el temps va saber que era Covid), i va veure que a tot el seu equip l\u2019enviaven a casa perqu\u00e8 havien estat en contacte amb un positiu de coronavirus. Tamb\u00e9 la van a\u00efllar com a mesura preventiva i va ser quan, veient que la situaci\u00f3 empitjorava dia rere dia, \u201cfas un replantejament de la situaci\u00f3: vaig decidir que la meva fam\u00edlia havia de marxar, m\u2019havia d\u2019a\u00efllar i quedar-me sola… tinc dos fills i ells s\u00f3n la meva bandera. Van marxar amb el meu marit sense saber per quant de temps, va ser dur i complex d\u2019afrontar. Mai he tingut por de contagiar-me, mai, per\u00f2 s\u00ed que he tingut molta por de posar en risc a la meva fam\u00edlia\u201d, ens explica.<\/p>\n

Mai he tingut por de contagiar-me, per\u00f2 s\u00ed de posar en risc a la meva fam\u00edlia<\/p><\/blockquote>\n

\u201cQuan em vaig reincorporar la nostra cap d\u2019\u00e0rea, Noelia Galera (una l\u00edder espectacular, i no ho dic per dir), em va comentar que em mouria de planta i recordo especialment les seves paraules: em va dir que no em preocup\u00e9s, que on ella m\u2019envi\u00e9s estaria b\u00e9\u201d. De la Unitat de Geriatria d\u2019Aguts la van traslladar a la planta per a pacients Semicr\u00edtics, amb la Lidia Hern\u00e1ndez \u201cuna gran infermera que ho fa tot molt f\u00e0cil\u201d.<\/p>\n

\u201cCrec que el treball que es va fer va ser brillant, perqu\u00e8 no \u00e9rem personal d\u2019UCI ni d\u2019urg\u00e8ncies, \u00e9rem un equip format per personal de distintes plantes, per\u00f2 gent que va facilitar molt\u00edssim la feina. Arribes a la conclusi\u00f3 qu\u00e8 \u00e9s igual el que vingui si entre tots ens ajudem i he tingut la gran sort de viure-ho. Hi haur\u00e0 un abans i un despr\u00e9s com a professionals i com a persones. Hem plorat, hem rigut, ens hem enfadat (no entre nosaltres, amb la situaci\u00f3 d\u2019impot\u00e8ncia) per\u00f2 ho hem viscut\u201d explica la Merche.<\/p>\n

\"\"Quan parles amb ella de seguida veus que \u00e9s una persona molt positiva i alegre. Enmig d\u2019aquell dramatisme, van tenir la sort de viure una hist\u00f2ria d\u2019amor, i quan ho explica, s\u2019emociona: \u201cel senyor Antonio era encantador. Al principi encara es podien acostar familiars, va pujar a l\u2019habitaci\u00f3 la seva dona, per\u00f2 no la pod\u00edem deixar entrar… venia a portar-li el m\u00f2bil i des de la porta es van passar deu minuts nom\u00e9s dient-se \u201ct\u2019estimo molt\u201d. Era una situaci\u00f3 preciosa i molt trista a la vegada\u201d.<\/p>\n

L\u2019Antonio \u00e9s un d\u2019aquells pacients que marquen: \u201cens va robar el cor a tots. Amb ell es va fer la primera trucada a Semicr\u00edtics. Recordo estar vestida amb l\u2019equip de protecci\u00f3 individual (EPI), que no veus res i est\u00e0s suant sense parar, i plorar molt\u00edssim. Segurament seria la primera videotrucada que la seva dona hauria rebut en la seva vida, perqu\u00e8 no sabia ben b\u00e9 com anava, i era molt maco veure com es deien que s\u2019estimaven.\u201d El van haver de traslladar a l\u2019UCI i el van \u201clluitar\u201d fins al final. \u201cA l\u2019ascensor es va acomiadar de nosaltres dient-nos \u201cnoies, moltes gr\u00e0cies per tot, per\u00f2 fins aqu\u00ed he arribat\u201d. Baixar a l\u2019UCI va ser una imatge que tinc gravada a foc perqu\u00e8 en aquell moment semblava un campament de guerra, veient als companys corrents sense descans que no arribaven a tot, molts tubs, era una sensaci\u00f3 d\u2019ofec. Quin gran m\u00e8rit tenen els companys de l\u2019UCI!\u201d. Malauradament l\u2019Antonio no es va recuperar, va ser un dels primers a perdre la batalla. \u201cVa ser dur\u00edssim i vull quedar-me amb la hist\u00f2ria d\u2019amor que ens van regalar\u201d.<\/p>\n

Cada dia tenia la sensaci\u00f3 d\u2019anar a la guerra<\/p><\/blockquote>\n

Anar a la guerra. Aquesta era la sensaci\u00f3 que l\u2019acompanyava cada dia quan anava a treballar. Una etapa \u201cde moltes emocions, de veure situacions dantesques i molt dram\u00e0tiques: recordo que vam tenir una companya contagiada i aquella por als ulls… preguntant-se qu\u00e8 havia fet malament. Se\u2019t queda marcat a la retina\u201d. Els vestuaris silenciosos \u00e9s una de les imatges que l\u2019acompanyen: \u201csom molta gent, est\u00e0vem esgotats i es respirava una tristor… un lloc on ens canviem tantes dones, que acostumem a estar xerrant… aquell silenci, les cares de tristesa…\u201d.<\/p>\n

El proc\u00e9s cap a la mort en soledat \u00e9s de les coses m\u00e9s dures que ha viscut. \u201cRecordo un pacient que ens va demanar que truqu\u00e9ssim a la seva fam\u00edlia per acomiadar-se perqu\u00e8 sentia que li havia arribat l\u2019hora de marxar… el proc\u00e9s cap a la mort sol, i sense previ av\u00eds, \u00e9s horror\u00f3s. I veure que estan sols i que no et pots quedar amb ells, agafant-los la m\u00e0… \u00e9s molt dur que et preguntin si van a morir i no els puguis contestar\u201d. La mirada era l\u2019\u00fanica manera de transmetre alguna cosa quan portaven l\u2019EPI: \u201cquan la boca no pot parlar, els ulls parlen per tu. Dur\u00edssima aquella lluita que veus que fas, i fan els pacients, per\u00f2 no aconsegueixen tirar endavant. Aquestes morts que hem vist, en soledat, s\u00f3n doloroses i trist\u00edssimes. Als pacients els hi agafes estima, \u00e9s el que ens fa humans i bons professionals. Fas un petit dol per cadascun que perds\u201d. Per\u00f2 tamb\u00e9 han vist a molts pacients curar-se i ho sentien \u201ccom una vict\u00f2ria\u201d.<\/p>\n

\"Relats
Amb els companys que van fer equip en la primera onada<\/figcaption><\/figure>\n

Quan sortia de treballar se n\u2019anava a casa i estava sola. \u201cNo descans\u00e0vem i no pod\u00edem dormir perqu\u00e8 veies tot el que havies vist durant el dia o en dies anteriors\u201d. Venia esgotada a treballar: \u201ccrec que a la primera onada ning\u00fa va dormir b\u00e9, venies cansat sense poder descansar. Al principi ho pots portar perqu\u00e8 t\u2019autoconvences qu\u00e8 aix\u00f2 passar\u00e0, per\u00f2 arriba un dia que arribes a casa i no pots parar de plorar. Senties molt\u00edssima impot\u00e8ncia i no hi eren els meus per consolar-me, nom\u00e9s la meva gosseta\u201d.<\/p>\n

La Merche no volia que la seva fam\u00edlia la vei\u00e9s malament, es preparava les trucades: \u201cal meu marit el trucava cada dia a la mateixa hora, i sabia que una horeta abans no es podia plorar, perqu\u00e8 ell em coneix molt b\u00e9 i m\u2019ho notaria als ulls. Va ser incre\u00efblement dur veure als teus fills i a la teva parella per videotrucada. Els sogres m\u2019enviaven v\u00eddeos del nen, la meva filla m\u2019enviava els v\u00eddeos dels aplaudiments de les 20 h on se sumava a animar als sanitaris…\u201d. Ella ho va portar b\u00e9, per\u00f2 un dia li va dir que volia tornar a casa, que la que trobava molt a faltar. \u201cQuan no veus la data final a tot plegat… al final t\u2019ho replanteges: els hi vaig dir que podien tornar i ja veur\u00edem com fer-ho per mantenir-los segurs. La retrobada va ser com una escena de pel\u00b7l\u00edcula!\u201d.<\/p>\n

La gent ens ha cuidat molt i no podem oblidar-ho, aix\u00f2 et donava forces per no rendir-te<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019agra\u00efment est\u00e0 a cada frase que comparteix al seu relat. \u201cLa gent ens ha cuidat molt i no podem oblidar-ho, aix\u00f2 et donava forces per no rendir-te. No som herois, port\u00e0vem tota la vida fent el que fem. Hem de donar les gr\u00e0cies!\u201d.<\/p>\n

Malgrat tot el que ha passat, se sent afortunada: \u201cla pand\u00e8mia ens ha fet cr\u00e9ixer a nivell personal i professional, i quan et toca viure-ho amb un equip aix\u00ed \u2013tant el de la primera onada a Semicr\u00edtics, com el que estic ara-, les coses lletges ho s\u00f3n menys. A part de tenir una fam\u00edlia meravellosa. S\u00f3c una persona molt optimista, i sempre intento quedar-me amb les coses bones\u201d. Encara, per\u00f2, creu que queda molt per fer: \u201cla Covid ha vingut per quedar-se i haurem de saber gestionar-ho. Ens estan donant una lli\u00e7\u00f3 els nens! No es queixen, fan i s\u2019adapten i ells s\u00f3n el futur, aix\u00f2 em d\u00f3na esperances\u201d.<\/p>\n

Resili\u00e8ncia, la paraula que resumeix la seva experi\u00e8ncia: \u201cens hem adaptat a les situacions que han anat donant el millor de nosaltres mateixos. Hi ha gent molt bona treballant a l\u2019Hospital. Despr\u00e9s de tres onades estem esgotats, per\u00f2 crec que si tirem endavant, a banda del suport a casa, \u00e9s pels equips que fem. L\u2019important a vegades no \u00e9s al que t\u2019enfrontes sin\u00f3 amb qui t\u2019enfrontes. I aqu\u00ed nom\u00e9s puc dir gr\u00e0cies!\u201d.<\/p>\n

\"Relats
L\u2019actual equip de la UGA de la 4a planta, del que forma part<\/figcaption><\/figure>\n

Relats anteriors:<\/p>\n