{"id":1015,"date":"2021-03-08T14:05:12","date_gmt":"2021-03-08T13:05:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1015"},"modified":"2021-11-02T12:58:04","modified_gmt":"2021-11-02T11:58:04","slug":"relats-en-temps-de-covid-gloria-floriach-i-carme-ruiz","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/03\/08\/relats-en-temps-de-covid-gloria-floriach-i-carme-ruiz\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Gl\u00f2ria Floriach i Carme Ruiz"},"content":{"rendered":"

\u201cHem de posar en valor els drets dels residents\u201d<\/strong><\/h1>\n

Relats en temps de Covid. Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull de viv\u00e8ncies perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n

***<\/em><\/strong><\/p>\n

\"Relats
Carme Ruiz i Gl\u00f2ria Floriach<\/figcaption><\/figure>\n

GL\u00d2RIA FLORIACH
\n<\/strong>Responsable higi\u00e8nic-sanit\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

CARME RUIZ
\n<\/strong>Educadora social<\/strong><\/p>\n

En un moment en qu\u00e8 els casos de covid-19 a les resid\u00e8ncies de gent gran de Catalunya han baixat, i amb els notables efectes positius del proc\u00e9s de vacunaci\u00f3 de les darreres setmanes, la Gl\u00f2ria i la Carme, reunides de nou per aquesta entrevista, fan balan\u00e7 d\u2019aquest \u00faltim any. Volem saber com s\u2019ha viscut l\u2019impacte de la Covid-19 al centre geri\u00e0tric Adolfo Monta\u00f1\u00e1.<\/p>\n

\u201cAmb molta angoixa, molta tensi\u00f3 emocional, molta por a la incertesa del que estava passant i, per descomptat, un cansament f\u00edsic per la quantitat d\u2019hores de treball\u201d explica la Gl\u00f2ria. La Carme intenta buscar la part m\u00e9s positiva: \u201cper mi ha estat dolorosament enriquidor. Sort he tingut \u00a0de l\u2019equip de treball i de la Gl\u00f2ria, de qui he apr\u00e8s molt\u00edssim i amb qui m\u2019he coordinat molt b\u00e9. De la capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 de totes nosaltres, amb les situacions canviants constant. Ens donaven una informaci\u00f3 i al cap de deu minuts un altre. Les que no ens vam contagiar de Covid sab\u00edem quan entr\u00e0vem, per\u00f2 no quan sortir\u00edem… Per\u00f2 he tingut sort de l\u2019equip i del treball, de totes ser una i d\u2019aconseguir arribar all\u00e0 on hem d\u2019arribar si anem totes juntes\u201d.<\/p>\n

Amb la primera onada es va tancar l\u2019Hospital de Dia Sant Jordi de Granollers, on hi treballa la Carme com a educadora social promovent l\u2019estimulaci\u00f3 cognitiva, llavors va ser traslladada a la resid\u00e8ncia: \u201cno havia estat mai i no coneixia com funcionava, tot i que tampoc m\u2019hagu\u00e9s servit de gaire perqu\u00e8 la realitat era un altre: els residents estaven tots tancats a les habitacions i no podien sortir ni rebre visites de les fam\u00edlies\u201d.<\/p>\n

L\u2019equip que treballa dia a dia al centre est\u00e0 format per les auxiliars (principals cuidadores dels residents), infermeres, l\u2019educadora social, el metge, la directora i el treballador social, per\u00f2 la Gl\u00f2ria ens explica que amb l\u2019arribada de la pand\u00e8mia \u201cl\u2019organitzaci\u00f3 va ser: cada dia faig amb el qu\u00e8 disposi. Les infraestructures es van haver de canviar i els residents es van haver de quedar a les habitacions. Hi havia molt personal de baixa, contagiat. Als fisioterapeutes els vam demanar que no pugessin a les habitacions. No \u00e9rem l\u2019equip habitual i es va haver de contractar gent nova, que va entrar sense con\u00e8ixer la resid\u00e8ncia ni el seu funcionament en un momentet com el que vam viure. Va ser dur\u201d.<\/p>\n

L\u2019habitaci\u00f3 per als residents \u00e9s casa seva, i hem de tenir present tot el que aix\u00f2 implica<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

\"Relats
La Covid ha trasbalsat el dia a dia del residents per qui la residencia \u00e9s casa seva<\/figcaption><\/figure>\n

La Carme va optar per intentar no planificar, ja que es feia quasi impossible: \u201cels canvis eren constants, l\u2019organitzaci\u00f3 era di\u00e0ria i tenies molt poc temps per decidir. Els residents no tenien la culpa, estaven tancats a l\u2019habitaci\u00f3 i vam aconseguir que poguessin sortir al passad\u00eds. D\u2019estar tancats a l\u2019habitaci\u00f3 a poder assimilar que podien sortir al passad\u00eds… per ells va ser un xoc\u201d<\/p>\n

Tot i el trasbals que va suposar l\u2019arribada de la Covid, sempre es va intentar obrar de la millor manera possible, donades les circumst\u00e0ncies. \u201cTothom ho vam voler fer a fi de b\u00e9, tothom va voler ajudar, per\u00f2 va arribar un moment que tothom donava directrius i instruccions sense tenir en compte al principal, que eren els avis. Salut P\u00fablica, \u00a0el CatSalut, els Caps… Ens vam capficar en qu\u00e8 els vol\u00edem protegir del coronavirus… per\u00f2 no vam pensar en la seva part emocional ni en el seu dia a dia\u201d relata la Gl\u00f2ria. \u201cL\u2019habitaci\u00f3 per als residents \u00e9s casa seva, i hem de tenir present tot el que aix\u00f2 implica\u201d.<\/p>\n

\u201cEra una situaci\u00f3 en la qual havies de pensar molt de pressa, et faltaven mans i a mi el que em faltava era cap, tenir temps per poder planificar. Per\u00f2 la situaci\u00f3 t\u2019exigia molta immediatesa. I en actuar molt de pressa vam perdre la perspectiva, i vam deixar de veure la persona a la qu\u00e8 nosaltres an\u00e0vem a atendre. Vam organitzar una s\u00e8rie de coses que ens van suposar molta feina, i despr\u00e9s vam haver de retrocedir. Ara potser ja no ens passaria\u201d reflexiona la Gl\u00f2ria. I entre els aprenentatges que fan, n\u2019hi ha un que \u00e9s al centre de tot plegat: s\u2019han de posar en valor els drets dels residents. \u201cCrec que no s\u2019ha pogut tenir prou en compte, per la situaci\u00f3 i perqu\u00e8 era tot molt nou, per\u00f2 hi haur\u00e0 coses que haurem de revisar\u201d, diu la Gl\u00f2ria.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s fonamental l\u2019empatia, matisa: \u201ctreballant amb la persona que est\u00e0s atenent com amb les fam\u00edlies, sempre has de tenir empatia. En aquell moment, on els mitjans de comunicaci\u00f3 criminalitzaven a les resid\u00e8ncies, aix\u00f2 era m\u00e9s necessari que mai, ja que es va crear en algunes fam\u00edlies un sentiment de desconfian\u00e7a que ens va donar algun problema, altres fam\u00edlies en canvi ens donaven les gr\u00e0cies i ens recolzaven en tot\u201d.<\/p>\n

La Carme incl\u00fas recorda que \u201cel fill d\u2019una resident ens va preguntar qu\u00e8 vol\u00edem que ens port\u00e9s perqu\u00e8 ens volia fer felices. Qu\u00e8 voleu? Un dinar? Un pernil…?\u2019\u201d. Al final, ambdues coincideixen a dir que han apr\u00e8s que cal posar una certa dist\u00e0ncia \u201ci veure que malauradament no ho pots fer b\u00e9 per tothom. En el nostre equip hem desenvolupat la nostra millor part, les que vam quedar no ten\u00edem m\u00e9s remei que tirar endavant i fer-ho el millor possible\u201d explica la Gl\u00f2ria.<\/p>\n

Van veure que era imprescindible tranquil\u00b7litzar les fam\u00edlies, perqu\u00e8 necessitaven una resposta immediata a les seves preguntes: \u201ctant la directora, Teresa Riera, com la Gl\u00f2ria anaven de b\u00f2lit, aix\u00ed que van desviar les trucades a dos m\u00f2bils que portava i anava traslladant els missatges que em donaven\u201d diu la Carme, \u201ccada setmana envi\u00e0vem un missatge de WhatsApp donant part de la situaci\u00f3, i tamb\u00e9 f\u00e8iem, m\u00ednim dos cops a la setmana, videotrucades amb elles. Quan f\u00e8iem cada activitat els envi\u00e0vem una foto del familiar… vam intentar cuidar molt a les fam\u00edlies perqu\u00e8 aquest nivell d\u2019estr\u00e8s que els generava tota aquesta incertesa, baix\u00e9s al m\u00e0xim i nosaltres pogu\u00e9ssim treballar sense aquesta pressi\u00f3 externa i les fam\u00edlies estiguessin m\u00e9s tranquil\u00b7les, perqu\u00e8 hi havia fam\u00edlies molt angoixades\u201d.<\/p>\n

Vam intentar cuidar molt a les fam\u00edlies perqu\u00e8 aquest nivell d\u2019estr\u00e8s que baix\u00e9s al m\u00e0xim i nosaltres pogu\u00e9ssim treballar sense aquesta pressi\u00f3 externa i les fam\u00edlies estiguessin m\u00e9s tranquil\u00b7les<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

Per als residents, a la desorientaci\u00f3 i el trencament de les rutines, s’hi va afegir l’enyorament de no veure els familiars des de fa mesos. Les resid\u00e8ncies s\u00f3n cases, s\u00f3n llars, s\u00f3n espais de conviv\u00e8ncia permanent entre les persones que hi viuen i les persones que les atenen. A banda de les fam\u00edlies, tamb\u00e9 calia rebaixar el seu nivell d\u2019estr\u00e8s. La Carme relata que \u201cvam intentar que tinguessin un espai on abocar tot aquell neguit que tenien: cada mat\u00ed passava per cada habitaci\u00f3 a les vuit del mat\u00ed per parlar amb cadasc\u00fa, almenys deu minuts, perqu\u00e8 sabessin que hi havia alg\u00fa que podia escoltar-los\u201d.<\/p>\n

No es parla gaire de les conseq\u00fc\u00e8ncies del que estan vivint les persones grans, tancades en uns pocs metres quadrats durant l’\u00faltim tram de les seves vides. \u201cFixa\u2019t fins on arribava el punt de sentir-se tancats que delien per una llauna de sardines! Una c\u00e0psula de caf\u00e8, cent grams de pernil salat del bo…\u00a0 el tint del cabell! I nosaltres si pod\u00edem, els hi aconsegu\u00edem\u201d explica la Carme. \u201cA la gent de 90 anys qu\u00e8 li queda? El menjar (on els guanyes habitualment), la seva visi\u00f3 est\u00e8tica (\u201cem vull veure guapa\u201d) i els hi queda la fam\u00edlia, si en tenen. A partir d\u2019aqu\u00ed els altres pilars no existeixen. I els hi vam treure els tres pilars que tenien! No podien veure a les fam\u00edlies, ni comptar amb perruqueria o pod\u00f2leg… i els menjars arribaven amb plats de pl\u00e0stic, amb coberts de pl\u00e0stic que no podien manejar perqu\u00e8 a la seva edat les mans ja estan maldestres…\u201d.<\/p>\n

Han estat molts els moments m\u00e9s durs viscuts, per\u00f2 les dues ho tenen clar: el moment m\u00e9s dur va ser quan al mes de juliol, despr\u00e9s de mesos de contenci\u00f3, van registrar el primer resident positiu de Covid. \u201cVaig veure la cara de la Gl\u00f2ria, i em vaig voler morir. Va ser un divendres al migdia, vam sortir a la tarda i recordo que aquell cap de setmana no vaig descansar\u201d diu la Carme. La Gl\u00f2ria tot just comen\u00e7ava les seves vacances aquell divendres: \u201ccom el vam poder traslladar r\u00e0pid, vaig marxar, per\u00f2 el dilluns ja em trucaven que hi havia m\u00e9s positius, i dimarts ja tornava. Va arribar el moment de pensar qu\u00e8 fer, com avisar a les fam\u00edlies per no espantar-los, com separar positius de negatius… canvis de plantes de residents, treure\u2018ls de casa seva… Pensaves que feia mig any que no hav\u00edem tingut cap cas, fent-los patir com els hav\u00edem fet patir, privant a les fam\u00edlies de ser-hi…\u201d.<\/p>\n

El moment m\u00e9s dur va ser quan al mes de juliol, despr\u00e9s de mesos de contenci\u00f3, van registrar el primer resident positiu de Covid<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

\"Relats
La Carolina Serra rebent la segona dosi de la vacuna. \u00c9s la resident que porta m\u00e9s anys al centre<\/figcaption><\/figure>\n

Amb una situaci\u00f3 tan estressant, d\u2019esgotament f\u00edsic i emocional, la Gl\u00f2ria recorda que tamb\u00e9 va viure especialment malament la mort d\u2019un dels residents, l\u2019Olegario: \u201cno s\u00f3c una persona sensiblera. Tot el que passa la gent fora d\u2019aqu\u00ed, tu tamb\u00e9 ho passes, perqu\u00e8 tens fam\u00edlia… t\u2019agafa en un moment en qu\u00e8 est\u00e0s molt cansada, i, jo que no s\u00f3c de plorar, vaig plorar molt\u201d.<\/p>\n

Jornades maratonianes. I a l\u2019arribar a casa? La Gl\u00f2ria va passar una temporada llarga en qu\u00e8 pr\u00e0cticament no tenia vida fora de la resid\u00e8ncia: \u201cels caps de setmana vaig haver de venir molt… no tenia vida, nom\u00e9s volia intentar dormir. Encara no dormo b\u00e9…\u201d.<\/p>\n

En canvi la Carme arribava a casa i havia de canviar de din\u00e0mica al travessar el llindar de la porta: \u201chi hav\u00edem les meves tres filles, havia de deixar la q\u00fcesti\u00f3 de feina a la porta. Elles estaven confinades i quan arribava els hi demanava deu minutets de silenci, i despr\u00e9s ja amb la vor\u00e0gine de com ha anat el dia, preparar dinars… sort que vaig tenir que la meva din\u00e0mica a casa funcion\u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 jo arribava i desconnectava absolutament de la feina. No vaig voler generar a casa m\u00e9s estr\u00e8s del que ja suposava la situaci\u00f3 i aix\u00f2 em va obligar a portar una altra din\u00e0mica que m\u2019ha ajudat molt: sortia de la resid\u00e8ncia i feia de mare, i en tornar, feia d\u2019educadora un altre cop. I aix\u00ed van passar els mesos\u201d. \u201cA mi aix\u00f2 potser m\u2019hagu\u00e9s anat b\u00e9\u201d contesta la Gl\u00f2ria\u201d, jo a casa no tenia cap obligaci\u00f3 ni tenia cap problema, els fills viuen fora, el meu marit em va ajudar molt\u00edssim fent tot el que s\u2019havia de fer, i aix\u00f2 tamb\u00e9 va fer que en arribar a casa segu\u00eds pensant en les meves coses de feina\u201d.<\/p>\n

\u201cLa Covid encara no ha passat!\u201d reflexiona la Gl\u00f2ria.\u00a0 \u201cHi ha estones que penso que s\u2019ha de veure en positiu, que tenim les vacunes, que aix\u00f2 s\u2019ha d\u2019anar acabant i hem de tenir confian\u00e7a en els cient\u00edfics… per\u00f2 quan rumio massa sento que anem molt a poc a poc… no s\u00f3c tan positiva. Vull pensar en certa normalitat\u201d.<\/p>\n

La Carme se situa a l\u2019altre extrem: \u201cdoncs jo agraeixo molt\u00edssim aquesta oportunitat a la senyora Covid. Ha sigut molt dur a nivell social i econ\u00f2mic. A nivell d\u2019experi\u00e8ncia professional, a mi m\u2019ha donat molt\u00edssim. \u00c9s cert que s\u00f3c positiva de mena, per\u00f2 haurem de pagar un preu molt alt, i l\u2019estem pagant. Fa trenta anys que treballo amb gent gran i les he vist de tots colors… amb la Covid estic veient una part de la vellesa que no t\u00e9 nom\u201d.<\/p>\n

\u201cEn el moment en qu\u00e8 la societat decideix que hi ha dues franges d\u2019edat que no tenen drets, que s\u00f3n els infants i la gent gran, aqu\u00ed tenim un problema important. Ambd\u00f3s tenen emocions\u201d conclou la Gl\u00f2ria. \u201cEls que estem al costat de la gent gran i estem amb ells, volem que visquin amb la m\u00e0xima qualitat de vida possible i amb un bon transit en aquesta darrera etapa. El que no pot ser \u00e9s que la gent gran, pel fet de ser-ho, no tenen dret a protestar, perqu\u00e8 a ells no se\u2019ls ha escoltat. Malgrat que nosaltres hem fet aquesta tasca d\u2019escolta activa, d\u2019intentar posar eines per solucionar els problemes que han anat apareixent per davant…\u201d.<\/p>\n

Hi ha una necessitat palesa de revisar el model assistencial i de trobar respostes a la sensaci\u00f3 d’abandonament i de p\u00e8rdua de drets d\u2019aquestes persones. Amb professionals com elles, i els equips amb qui treballen, tot \u00e9s possible.<\/p>\n

[aquesta entrevista s\u2019ha realitzat uns dies abans de l\u2019<\/em><\/strong>actualitzaci\u00f3 del protocol d’actuaci\u00f3 a les resid\u00e8ncies, recuperant activitats i flexibilitzant m\u00e9s les visites i sortides<\/em><\/strong><\/a>]<\/em><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L\u2019equip de treball del centre geri\u00e0tric Adolfo Monta\u00f1\u00e1<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Relats anteriors:<\/p>\n