{"id":1001,"date":"2021-03-01T09:28:44","date_gmt":"2021-03-01T08:28:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.fhag.es\/\/?p=1001"},"modified":"2021-08-06T09:38:11","modified_gmt":"2021-08-06T08:38:11","slug":"relats-en-temps-de-covid-xavi-torruella","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.fhag.es\/index.php\/2021\/03\/01\/relats-en-temps-de-covid-xavi-torruella\/","title":{"rendered":"Relats en temps de Covid: Xavi Torruella"},"content":{"rendered":"

\u201cNing\u00fa ha posat un per\u00f2<\/em> per fer alguna cosa o donar facilitats als professionals de la casa perqu\u00e8 poguessin treballar millor\u201d<\/strong><\/h1>\n

Aquests testimonis volen posar de manifest les viv\u00e8ncies en primera persona de professionals del nostre centre.\u00a0Com han viscut, i estan vivint, la pand\u00e8mia que ha provocat la Covid-19. Un recull de viv\u00e8ncies perqu\u00e8 no quedin en l\u2019oblit els testimonis directes d\u2019una situaci\u00f3 que ho ha trasbalsat tot.<\/em><\/strong><\/h3>\n

***<\/em><\/strong><\/p>\n

XAVI TORRUELLA
\n<\/strong>Cap de helpdesk<\/em> de la Direcci\u00f3 d\u2019Estrat\u00e8gia Digital<\/strong><\/p>\n

\"\"Fa m\u00e9s de quinze anys que en Xavi \u00e9s t\u00e8cnic inform\u00e0tic al nostre hospital. Juntament amb la Ivette Mart\u00ednez i l\u2019Eric Cubero, constitueixen el departament de helpdesk<\/em>, que ell coordina, una de les \u00e0rees del departament de Direcci\u00f3 d\u2019Estrat\u00e8gia Digital. S\u00f3n els primers a atendre les necessitats de Sistemes de qualsevol professional del nostre centre i tamb\u00e9 un dels que s\u2019ha mantingut a peu de can\u00f3 al llarg de tot aquest any de pand\u00e8mia. Un servei que dona servei a la resta \u201ci igual que els companys de manteniment, hem hagut de canviar moltes coses perqu\u00e8 els professionals poguessin fer el seu dia a dia amb el trasbals que ha suposat la Covid.\u201d.<\/p>\n

La pand\u00e8mia ha suposat \u201cmolt\u00edssima feina\u201d i canvis transversals: \u201cHem passat d\u2019una UCI a muntar-ne quatre d\u2019un dia per un altre. Aix\u00f2 ha implicat, a banda d\u2019ordinadors, necessitats tan b\u00e0siques com disposar de monitors de constants que informin de com est\u00e0 el pacient\u201d. Es van encarregar de buscar i contactar amb empreses externes perqu\u00e8, a trav\u00e9s de l\u2019ordinador, els nous espais d\u2019UCI estiguessin equipats tecnol\u00f2gicament. Aix\u00ed mateix, el risc de contaminaci\u00f3 que suposava per als professionals entrar a les habitacions es va poder limitar amb un sistema de vigil\u00e0ncia a trav\u00e9s de c\u00e0meres, \u201cuna iniciativa senzilla per\u00f2 efectiva, que permetia vigilar als pacients perqu\u00e8 des del control d\u2019infermeria veiessin la seva evoluci\u00f3 i fer-ne un seguiment acurat, reduint l\u2019impacte d\u2019entrar a l\u2019habitaci\u00f3 del malalt\u201d.<\/p>\n

Un altre canvi amb qu\u00e8 es van trobar \u00e9s que si abans de la pand\u00e8mia a l\u2019hospital teletreballaven una desena de persones, de sobte van passar a tenir-ne dos centenars, i perqu\u00e8 aix\u00f2 funcioni es necessita una infraestructura al darrere que has d\u2019ampliar: \u201cde sobte hav\u00edem d\u2019habilitar un gran nombre de port\u00e0tils, m\u00f2bils, tauletes, webcams… per poder connectar-se remotament. El tema del teletreball ha explotat: abans es feien poques confer\u00e8ncies i avui \u00e9s estrany el dia que no se\u2019n fan cinc o sis, i aix\u00f2 implica un suport al darrere perqu\u00e8 es poden produir incid\u00e8ncies, dubtes… \u00e9s un no parar, \u00e9s una nova realitat que potser ja est\u00e0 per quedar-se\u201d.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s el cas del dip\u00f2sit de cad\u00e0vers: abans de la Covid no hi havia un registre inform\u00e0tic d\u2019\u00e8xitus, hi havia el \u201cllibre dels \u00e8xitus\u201d, literalment una llibreta de tota la vida on s\u2019escrivia a m\u00e0 el nom de les persones que es registraven a les dues neveres que hi havia: \u201camb la pand\u00e8mia, i sense poder donar l\u2019abast a la quantitat de morts, es va haver d\u2019ampliar l\u2019espai amb dues neveres m\u00e9s i per tal de facilitar la informaci\u00f3 necess\u00e0ria al Departament de Salut perqu\u00e8 es publiquessin els informes diaris, aquest proc\u00e9s es va informatitzar. Vam proveir al dip\u00f2sit d\u2019un ordinador perqu\u00e8 el Toni, l\u2019infermer que es fa c\u00e0rrec, pogu\u00e9s registrar i enviar les dades corresponents a temps. Colpeja perqu\u00e8 al carrer, a banda de gent espantada, hi ha molta gent que no \u00e9s conscient el que la pand\u00e8mia ha fet i segueix fent, molt mal\u201d.<\/p>\n

\u201cM\u2019ha agradat veure que la gent fa molta pinya, a l\u2019hospital ens sentim com una fam\u00edlia de la qual formes part\u201d<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

\"\"En Xavi reflexiona sobre els canvis que ha suposat la pand\u00e8mia, i \u00e9s inevitable fer un rep\u00e0s a la seva dilatada traject\u00f2ria a l\u2019hospital: \u201cquan vaig entrar a l\u2019hospital, el vaig notar molt proper, familiar. Molta gent ha anat passant i jubilant-se, i a mesura que anava entrant gent nova, s\u2019anaven professionalitzant tots els processos, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha despersonalitzat el tracte personal\u201d- No obstant aix\u00f2, amb la pand\u00e8mia s\u2019ha adonat que anava desencaminat i que en realitat \u201cla gent fa molta pinya, sobretot amb un front com\u00fa com \u00e9s la Covid. Passejo per l\u2019hospital per fer diverses tasques i veus que la gent fa molt equip, incl\u00fas en moments durs els he vist fent-se fotografies i donant-se \u00e0nims, encarant la situaci\u00f3 en grup. He constat que l\u2019hospital \u00e9s una fam\u00edlia de la qual formes part, encara que soni una mica pastel\u00f3s<\/em>, \u00e9s el que he vist i el que sento. I m\u2019ha agradat veure-ho\u201d.<\/p>\n

El treball en equip, en una mateixa direcci\u00f3, \u00e9s una constant. \u201cHe apr\u00e8s que entre tots podem amb tot, sona a esl\u00f2gan per\u00f2 \u00e9s real. Quan veus que amb una situaci\u00f3 tan forta com aquesta tothom va en una mateixa direcci\u00f3, tot tira endavant. Realment quan tots anem a la una podem moure muntanyes, a tots els nivells!\u201d.<\/p>\n

Tamb\u00e9 al seu departament, tots han treballat a la seva parcel\u00b7la, per\u00f2 formant part d\u2019un equip. \u201cNing\u00fa ha posat un per\u00f2<\/em> per fer alguna cosa o donar facilitats als professionals de la casa perqu\u00e8 poguessin treballar millor. I no m\u2019he sorpr\u00e8s per la resposta dels companys, perqu\u00e8 ja ens coneixem del dia a dia i sabem que podem comptar amb els altres, el que m\u2019ha sorpr\u00e8s \u00e9s veure-ho en tot l\u2019hospital. \u00d2bviament, sempre hi ha coses que es poden millorar o es podrien haver fet d\u2019una altra manera… per\u00f2 no haur\u00e0 estat per falta de voluntat\u201d.<\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit personal, per\u00f2, el dia a dia pot resultar m\u00e9s dif\u00edcil. El teletreball o la cura dels fills s\u00f3n situacions que et posen \u201cal l\u00edmit\u201d: \u201caqu\u00ed et capbusses a la feina i vas que no pares, per\u00f2 quan arribes a casa tens l\u2019esgotament f\u00edsic i mental i ho has de saber gestionar. Tinc dos fills, de 8 i 5 anys, que quasi no saben el que est\u00e0 passant, et demanen el que necessiten i per ells fas el que sigui, per\u00f2 est\u00e0s esgotat i costa. En la primera onada, la meva parella es va quedar amb els nens treballant des de casa perqu\u00e8 era m\u00e9s compatible que per a mi, per\u00f2 va ser dur\u00edssim. Treballar amb dues criatures que encara tenen demandes compaginar-ho amb la feina… \u00e9s un infern. \u00c9s una prova de foc per la parella i la fam\u00edlia. Ha estat dur, per\u00f2 hem sortit enfortits\u201d.<\/p>\n

\u201cLa pand\u00e8mia m\u2019ha fet veure que els companys, m\u00e9s enll\u00e0 de fer la cura i el tractament, tenen sentiments i, d\u2019alguna manera, estimen al pacient\u201d<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

Treballar a l\u2019hospital durant la Covid comporta dies, setmanes… mesos complicats i \u201carribes a estar enfonsat i impressionat\u201d. I alguns dies dif\u00edcils, es queden marcats per sempre a la retina: \u201crecordo entrar l\u2019UCI, havia d\u2019instal\u00b7lar la monitoritzaci\u00f3, i vaig veure la desesperaci\u00f3 d\u2019una infermera a qui havien dit que no es podia fer res m\u00e9s pel pacient, nom\u00e9s restava esperar, i es va enfonsar. Els companys la van consolar, per\u00f2 em va impressionar molt. A vegades un pensa equivocadament des de la llunyania (jo tracto amb m\u00e0quines i potser \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil), que per als professionals de primera l\u00ednia un pacient \u00e9s nom\u00e9s un n\u00famero, i que quan no es pot fer res m\u00e9s per ells passa al seg\u00fcent, per\u00f2 ens equivoquem: veient aquella infermera plorant a tu et cau una ll\u00e0grima, perqu\u00e8 t\u2019adones que els companys, m\u00e9s enll\u00e0 de fer la cura i el tractament, tenen sentiments i, d\u2019alguna manera, estimen al pacient. Aix\u00f2 em va descol\u00b7locar, va ser un impacte emocional molt fort\u201d.<\/p>\n

En Xavi tamb\u00e9 \u00e9s optimista i els seus ulls el delaten a trav\u00e9s de la mascareta: \u201camb la vacuna comen\u00e7o a veure llum. Veig que fora de l\u2019hospital la gent ho veu tot igual, per\u00f2 aqu\u00ed, tot i tenir el virus molt a prop tenim la sort de poder-nos vacunar, i sento que \u00e9s una forma de protegir als meus pares, als meus estimats… crec que quan la vacuna arribi a tothom, la gent tamb\u00e9 veur\u00e0 que anem a millor, estic segur!\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L\u2019equip de Direcci\u00f3 d\u2019Estrat\u00e8gia Digital<\/em><\/p>\n

Relat anterior:<\/p>\n