14 d’octubre: Dia Mundial de les Cures Pal·liatives

14 d’octubre: Dia Mundial de les Cures Pal·liatives. Què són les Cures Pal·liatives?

Per a alguns malalts afectes de malalties cròniques i progressives, arriba un moment en l’evolució de la seva malaltia en què poden requerir les atencions dels equips de Cures Pal·liatives, i molta gent es fa la pregunta sobre que són les Cures Pal·liatives: són la terminal? Són el punt final de la malaltia…?

La Medicina Pal·liativa és aquella disciplina de la medicina que té cura dels malalts terminals i dels seus familiars, atesos en un programa assistencial orientat a assolir el confort del malalt i de la seva família. Les persones que hi treballen constitueixen els equips de Cures Pal·liatives i l’espai físic són les Unitats de Cures Pal·liatives.

Aquests equips treballen amb unes eines bàsiques com són el control dels símptomes, la valoració integral del malalt, el treball en equip i canvis en l’organització, en el cas de l’ingrés hospitalari.

El malalt el primer que vol és que li treguin les molèsties que sent en el seu cos per culpa de la malaltia, el que els metges denominem “símptomes”, com són el dolor, els vòmits, la debilitat, l’insomni, etc., molèsties que, en no poder guarir la malaltia, persistiran durant tot el seu procés. I és aquí on actuem amb el denominat control de símptomes, utilitzant els medicaments més adients per disminuir la intensitat de les molèsties i, a vegades, la seva total desaparició amb el que obtenim el primer pas per assolir el benestar del malalt, que és restar lliure de molèsties.

Però la situació de malaltia terminal no són solament els símptomes, sinó que els pensaments, les preocupacions per un mateix i pels seus, les pors,  els temes pendents, la transcendència de la vida… confereixen en el sofriment o patiment que tenim quan veiem que la malaltia avança i ens assentim amenaçats.

Quan fem les entrevistes amb els familiars el primer que ens demanen és “no volem que pateixi”, i quan els hi preguntem que ens demanen realment, la majoria ens diu “que no tingui dolor”. Simplificar el patiment amb el dolor és un error: l’ésser humà és quelcom més que la matèria física, que és la que sustenta la malaltia, el patiment és el sentiment d’amenaça que sent l’individu davant de l’evolució de la malaltia i, per tant, són moltes més les coses a tenir en compte. Per això, la segona eina de treball és la valoració integral, que comprenen les esferes del funcionament físic -és a dir, la seva autonomia o dependència dels altres, l’esfera social, la xarxa de suport que té el malalt-, doncs no és el mateix estar sol que tenir una àmplia família; les relacions intrafamiliars que condicionen molt l’esdevenir de la malaltia; conèixer l’esfera cognitiva i emocional del malalt i dels familiars;  l’esfera dels problemes pràctics, doncs marxar deixant temes pendents sempre condiciona mal estar; i, per últim, però no per això menys important, els aspectes espirituals, les seves creences, la transcendència de la vida, element bàsic quan ens enfrontem al final dels nostres dies.

Per poder ajudar en tots aquests aspectes és important el treball en equip, el metge sol és impossible que detecti i pugui donar eines o ajudes per anar resolent cada un dels temes, per tant és important l’equip d’infermeria per valorar les necessitats del malalt, analitzar la dependència; ens cal l’ajuda del fisioterapeuta per poder millorar la pèrdua de funció, que sempre pot fer-se quelcom; el treballador social per donar orientacions al malalt i la família de com organitzar-se, de com resoldre temes pendents, tràmits; el treball de l’equip de psicòlegs, tant per ajudar el malalt com els familiars en la gestió de les seves emocions com posteriorment fer el seguiment de dol;  l’agent pastoral de salut, que s’acosta als malalts a través de l’espiritualitat, respectant totes les creences i posicionament davant de la vida, facilitant la presència dels pastors de les diferents religions per dur a terme els ritus i pregàries que es desitgin; i els voluntaris, que també formant part de l’equip, per ajudar a omplir el temps de lliure d’aquells malalts que tenen una xarxa social petita o nul·la.

Des de l’any 1997 la Fundació Privada Hospital-Asil de Granollers disposa d’una unitat de 10 llits, tots ells individuals, oberts als jardins de la Fundació i atesos per un equip interdisciplinari, com el descrit anteriorment. Ja són 20 anys de treball, en els que hem atès a milers de malalts i familiars amb pràcticament els mateixos professionals des de l’inici, fet que ha consolidat un equip professional que vetlla per assolir la millor qualitat de vida quan aquesta es veu amenaçada.

Germà Morlans Molina

Cap de Secció de la Unitat de Cures Pal·liatives

Fundació Privada Hospital Asil de Granollers

By | 2018-03-16T12:32:14+00:00 octubre 13th, 2017|Cures Pal·liatives|0 Comments

Leave A Comment